Quin paper poden jugar els pares alhora de fer els deures, en els exàmens, i al rebre les notes? Quines actituds dels pares prevenen el fracàs escolar? Com exercir l'autoritat sense ser autoritari? Què hi ha darrere la mandra? Com educar en la cultura de l'esforç? Quin paper hi juga l'afectivitat en tot plegat?

1. El paper dels pares respecte els
estudis dels seus fills
20 de Febrer de 2012
Xerrada a càrrec de Cristina Mas
Directora de Galapagos Serveis Educatius
www.galapagos.cat

2. Índex
1. Introducció
2. Els deures
3. Els exàmens
4. Les notes
5. La relació dels pares amb l’escola
6. Temps de lleure: extraescolars i noves tecnologies
7. El futur: descobrir vocacions
8. Problemes i dubtes quotidians
• Autoritat i autoritarisme
• Darrere la mandra
• La cultura de l’esforç
9. Dades reals
10. Bibliografia

3. 1. Introducció
Fer de pares
Actuar des
Aprendre
de casa
Treballant en
Amb sentit Cuidant la
l’organització
comú relació
de la llar

4. 2. Els deures
Què són?
Treballen la mateixa
matèria que a classe.
Requereixen lleu
intervenció de l’adult.
Si no se’n surt sol, hem
de parlar amb els
professors.

5. 2. Els deures
Perquè serveixen?
Autodisciplina
Independència
Distribució del temps
Lògica, matemàtiques, llenguatge...

6. Garantir marc de Ser assessors
treball accessibles
•Lloc adequat. •Resoldre puntualment
•Temps suficient. dubtes o proporcionar
•Tecnologies per ajudar i l’ajuda d’un 3er.
no per distreure. •Suggereixen possibilitats.
•Donen suport en
l’organització.
•Supervisen la realització.
Donar suport Treballar els
emocional problemes
•Fent front comú •Autoreflexió davant dels
•Donar ànims i usar el problemes.
sentit de l’humor. •Plans d’acció.
•Retornar sobre l’objectiu. •Incentius indirectes.
•Ajudar-los a pensar en
positiu.

7. 3. Exàmens
La planificació. Tots els alumnes hem
estudiat sempre al final.
Com estudiar? Amb la pràctica aprendran a
estudiar. Cada alumne usa mètodes
diferents.
Què podem aportar-los? Els podem
ensenyar tècniques d’estudi perquè les
provin (directament o a través de 3ers).

8. 4. Les notes
El que són i el que no són
No jutgen a
l’alumne, ni als
pares
Les bones notes
són una
victòria, no un
deure

9. 4. Les notes
Què passa amb les males notes?
ACTITUD DELS PARES ACCIONS DELS PARES
Objectius d’acord amb les ESCOLTAR els perquès
capacitats i voluntat de Falta de feina
l’adolescent. Organització
Comprensió
El més important no és la
Temps dedicat insuficient
nota, sinó aprendre. Pors
Donar-los suport també en les Llavors podrem dur a la pràctica
males notes. una estratègia per millorar els
resultats.

10. 4. Les notes
Els paranys pels pares
Som els seus tutors, no els seus censors.
No hem de comparar els fills amb altres nois o
amb els seus germans, ja que cadascú és únic i
diferent dels altres.
No els hem de dir mai que no se’n sortiran. Els hem de mostrar
que confiem amb ells.
Hem d’evitar posar-nos nerviosos, ni tan sols amb la possibilitat
de repetir curs.
Cal que actuem davant les dificultats.

11. 5. La relació dels pares amb l’escola
És necessària?
Encara que siguin adolescents, cal que els pares
participin de l’escola.
És un moment important perquè s’obtenen els primers
títols.
Els professors estan saturats.
Els adolescents sovint no saben cap on
s’orientaran, tenen opinions basades en poques dades.

12. 5. La relació dels pares amb l’escola
Algunes recomanacions
Reunions regulars amb els tutors, sobretot si el fill/a
té mal rendiment acadèmic. Són importants per
professors i alumnes.
Escollir optatives interessants i adequades a les
competències, i no les més fàcils.
L’elecció de l’escola ha d’anar d’acord amb la
personalitat del jove (gran o petita, rígida o
flexible), ha de tenir la possibilitat d’opinar.

13. 6. Temps de lleure
Les extraescolars
Són importants.
S’ha de tenir mesura.
Un horari massa programat mata la creativitat i
l'espontaneïtat.
El fill/a n’ha de ser partícip.
L’exercici físic es relaciona amb un millor rendiment
acadèmic.
No ha d’estressar als pares.

14. 6. Temps de lleure
Les noves tecnologies
ACCIONS PREVENTIVES EN L’ÚS DEL MÒBIL
Retardar al màxim l’edat de possessió del mòbil.
L’adolescent ha d’assumir el cost de les factures: a
través de les pagues o de treballs alternatius.
Pactar el model de mòbil per arribar a un equilibri
entre necessitat i caprici.
Posar límits respecte on i quan es pot usar el mòbil.
Parlar-hi perquè reflexioni sobre el temps que l’usa.

15. 6. Temps de lleure
Les noves tecnologies
ACCIONS PREVENTIVES EN L’ÚS DE L’ORDINADOR I LA
CONSOLA
Ubicar-los en un espai comú
Facilita la interacció amb la família
Permet observar a què juguen, quan i amb qui.
Jugar amb l’adolescent
Compartir emocions
Aprendre junts
Conèixer-nos millor.
Pactar el temps dedicat a l’ordinador i a la televisió per a
finalitats no educatives
Establir màxims diaris i setmanals.
Els caps de setmana no més de 3h/dia.

16. 7. El futur
Descobrir vocacions
A partir dels 11 anys
Parlar amb professionals coneguts i visitar els llocs de treball.
Informació àmplia sobre les possibilitats del sector que li interessa.
Cita amb orientadors del centre o externs.
Llistar els interessos i les prioritats.
Conèixer les seves competències i limitacions.
Tornar a la realitat.
No projectem els nostres desitjos.
Donar-los temps i opció de canviar d’idea.
No confiar en la projecció sobre la possibilitat de feina en el futur.

17. 8. Problemes i dubtes
quotidians
• Autoritat i autoritarisme
• Darrere la mandra
• La cultura de l’esforç

18. Problema 1:
Posar límits sense ser autoritari
Orientar la disciplina parental
Motivació Quan permetem
que se sentin
responsables dels
seus èxits i
Poder
triar fracassos
adquireixen:
Autocontrol
Responsabilitat
Tolerància a la
frustració

19. Problema 1:
Posar límits sense ser autoritari
L’autoritat i el perdó
Com exercir l’autoritat?
Quan no estem irats.
En privat.
Amb respecte cap al fill.
Aturant-nos un cop ha reflexionat i mostrat
penediment.
Finalment cal que el perdonem, sinó ell no aprendrà a
perdonar-se.

20. Problema 2:
“El meu fill és gandul, sempre li fa
mandra estudiar”
Mandra =
no acció
Falta de
motivació
Falta de
confiança
en si mateix
Por a decebre o poca Por a afirmar-se i
confiança en les demostrar davant
pròpies capacitats dels altres.
alhora de respondre
al que se li demana.

21. Problema 2:
“El meu fill és gandul, sempre li fa
mandra estudiar”
“Si treballo i fracasso, vol dir que no sóc prou bo. Però si
no faig res, lo normal és que fracassi, així pensaran que
si treballés m’aniria bé.”
La mandra protegeix de la decepció, sobretot si
l’ideal d’èxit és massa elevat.

22. Problema 2:
“El meu fill és
gandul, sempre li fa
Cercar amics
que estiguin
com ell
Problemes
psicològics mandra estudiar”
Dificultat per
Incomprensió
concentrar-se
a casa?
i treballar
Una actitud “passota”
Mal
ens pot indicar que
Sentir-se sol i
insegur
rendiment a intenten evadir-se dels
l’escola
problemes.

23. Problema 3:
Com educar-los en la cultura de l’esforç?
La cultura de l’esforç comença a casa.
Vol dir que hi ha coses que cal fer encara que no ens
vinguin de gust.
L’educació, com al vida, no només és diversió i felicitat.
Aprendre costa, però és molt interessant quan hi estàs
ficat.
Un cop interioritzes que no sempre et diverteixes i t’ho
passes bé, els resultats en els estudis seran una
conseqüència natural.

24. Estudi publicat el 2011
9. Dades reals
La vida a casa influencia la vida escolar
Fet a 26 centres educatius de Catalunya.
Tant públics com concertats.
De poblacions petites i mitjanes i també de grans ciutats.
Enquestant a 995 nens d’entre 10 i 16 anys.
I a 925 pares i mares.

25. Hàbits i límits
Treure bones notes va lligat a poder estudiar bé a casa.
Si la mare els ajuda a fer els deures, els agrada l’escola.
Els que llegeixen pensen que val la pena estudiar i treuen
millors notes.
Els alumnes que tenen més límits a casa tenen millor
actitud envers als estudis.
Participar en les feines de casa (parar taula, preparar el
menjar...) millora l’actitud escolar.
Els fills que participen en la presa de decisions a casa fan
més els deures.

26. L’afectivitat
Els alumnes que parlen més sovint amb els pares tenen
millor actitud envers l’estudi. Podeu aprofitar els àpats.
Jugar amb la mare o tenir un pare afectuós va lligat a
treure millors notes.
Fer les paus a casa i demanar perdó està relacionat amb
una millor actitud envers els estudis i treure més bones
notes.
Els nens que riuen més tenen una autoestima superior.
Els pares que es preocupen més pel que fan els fills, on van
i amb qui van, tenen fills amb major autoestima.

27. Conclusions
Els nois i les noies que se senten més estimats i són més
responsables, que tenen una relació rica i potent amb
els seus pares (des de la conversa fins al contacte
físic), se senten més forts davant del món, i en
conseqüència, tenen un millor rendiment escolar.
Una relació amb molt d’afecte mutu i confiança amb ells
serà el vostre millor aliat.

28. 10. Bibliografia
Braconnier, Alain. Guía del adolescente. Ed Síntesis. 1999.
Casals, Ramon. Prevenir el fracàs escolar des de casa. Ed
Graó. 2011.
Elias, Maurice J et al. Educar con inteligencia emocional. Ed
DeBolsillo. 2011.
Jeaummet, Philippe. Respuestas a 100 preguntas sobre la
adolescencia. Ed del Bullent. 2005.
Matalí, J Ll et al. Adolescents i noves tecnologies: innovació o
addicció? Ed Edebé. 2008.
Pommereau, Xavier et al. ¡¡SOS!! Tengo un adolescente en
casa. Ed Espasa. 2004.
Punset, Elsa. Brújula para navegantes emocionales. Ed
Aguilar. 2008.

29. Deures per fer a casa
 Avui: Anotar almenys 3 reflexions, el que m’emporto
d’avui, coses que he après o que no vull oblidar.
 Durant tota la setmana: Reflexionar en 3 passos:
1) Observar
2) Compartir
3) Realitzar accions
3 opcions per triar:
A. Per a la incomprensió: Com era jo d’adolescent?
B. Per a les discussions: Em comunico assertivament amb els
meus?
C. Per als pares exigents: Quin clima hi ha a casa?

30. “Si li dones peix a un home
famolenc, l’alimentes per una
jornada; si li ensenyes a
pescar, l’alimentaràs per a tota la
vida”
Lao-tsé (570 aC-490 aC)
Filòsof xinès.