Dret a l'Oblit

1. Dret a l’Oblit
Grup 01. FIREWALL
0

2. INDEX
INTRODUCCIÓ
1. Legislació: Protecció de Dades a la Xarxa
2. Delictes Informàtics
3. Dret a l’oblit
4. Llei de Protecció de Dades Personals
5. Pros i contres
6. Casos reals: Google
1

3. INTRODUCCIÓ
Codi penal i casos reals
 El Codi Penal espanyol va patir una nova reforma el
març de l'any 2015, entrant en vigor el juliol d'aquell
mateix any
 Entre d'altres modificacions, el text va rebre una
modernització de molts dels seus articles per acomodar
les tipologies delictives comeses en els entorns de la
xarxa
 Dels delictes més comuns comesos a la xarxa, cal
destacar-ne els següents:
2

4. Codi penal i casos reals
- Delictes contra les persones:
 Amenaces (Art 169)
 Injúries i calúmnies (Art 205 a 210)
 Llibertat sexual (Art 183 ter)
 Revelació de secrets (Art 197)
CasAshley Madison
 Intimitat i pròpia imatge (Art 197.7)
- Delictes contra el patrimoni:
 Estafa (Art 248)
Phishing
 Danys (Art 264)
 Propietat industrial i intel·lectual
(Art 270)
Top Manta
2. Delictes Informàtics
3

5. 3. Dret a l’Oblit
• Segons el nostre ordenament jurídic, el dret al oblit
s´encarrega d´impedir la difusió personal de les nostres dades
de manera pública a través de la xarxa, quan aquesta
informació es irrellevant o està obsoleta, evitant fer un dany a
la intimitat, o a l´honor de l’usuari.
• El marc legal en el qual es basa es en la Llei orgànica
15/1999, del 13 de desembre, de Protecció de Dades,
modificada el 5 de Març de 2011.
• L´Agencia Espanyola de Protecció de Dades es l´organisme
encarregat de la seva regulació.
• Referencia: BOE A-1999-23750
4

6. 3.1. Antecedents històrics de la llei
del dret a l´oblit
5
¿Però com se ha arribat fins aquest punt?
• Google l´any 1998 va rebre una denúncia per part d´un usuari per publicar en el seu buscador
un enllaç el cual implicaba a aquest usuari en un impagament d´una subasta de mobles.
• El cas arriba a la audiencia nacional la cual transmet el cas al tribunal de justicia de la UE
• En 2013 surt la resolució de la sentencia que dona la raó a Google, justificant que Google no té
cap obligació de retirar tal informació a no ser que surtis nom i cognoms del usuari
¿Quins mecanismes han adoptat les empreses i les nostres institucions per solucionar
aquest problema?
• Entrega de formularis als afectats (empreses com Yahoo i Bing s´han adherit a la iniciativa).
• Creació d´un organisme regulador, l´Agencia Espanyola de Protecció de Dades.

7. 3.2. Llei orgánica del servei postal:
¿quina funció compleix?
• Aquesta llei s´encarrega d´evitar el desvetllament de informació privada dels ciutadans que
utilitzin el servei de correus. Els treballadors de correus no podran donar cap tipus
d’informació: Direcció del usuari, nom, etc. La institució encarregada de vetllar per el
compliment d´aquesta normativa es la Comissió Nacional del Sector Postal, que en el cas de
que no es compleixi la normativa, suposarà la respectiva sanció del infractor.
• El marc legal en el qual es basa es en la Llei 43/2010, del 30 de Desembre, del servei postal
universal, dels drets dels usuaris i del mercat postal, modificada el 28 de Desembre de
2012.
• La Comissió Nacional del Sector Postal es l´organisme encarregat de la seva regulació.
• Referencia: BOE –A2010-20139
6

8. 4. Llei LOPD
• Llei Órganica 15/1999 de 13 de desembre  Obj: "garantizar y proteger, en lo que
concierne al tratamiento de los datos personales, las libertades públicas y los derechos
fundamentales de las personas físicas, y especialmente de su honor e intimidad personal
y familiar.”
• Dada: “tota aquella dada que fa que una persona identificable o identificada.”
• Tipus:
7
• Dades Bàsiques: Són dades que contenen
informació personal d'identificació com
informació professional o de negoci.
• Dades de nivell intermig: Són dades personals
que fan referència a personalitat, relacions
administratives o criminals, dades bancàries...
• Dades d'alt nivell: Són les dades que contenen
informació sobre ideologia, afiliació social,
religió...

9. 4. Llei LOPD
• Drets de les persones afectades:
• Accès: Significa que qualsevol persona té dret a saber el propòsit del perqué es
tractaran les seves dades personals, quin tipus de dades quedaran registrades, els
seus origens...
• Rectificació: Si la persona s'adona que les dades recabades no són verídiques, pot
exercir el dret de rectificació.
• Cancelació: La persona té dret a solicitar cancelació d'aquelles dades que no són
correctes o han estat tractades ilegalment.
• Oposició: La persona té dret a opossar-se a que les seves dades personals s'utilitzin
amb propòsits de mercandatge o màrketing.
• Penes: Si per qualsevol raó, el propietari de les Dades Personals incumplís la llei,
s'enfrentaria a tres tipus de penes:
• Menors: Van des dels 900€ fins els 40.000€. Per exemple els no registrar el fitxer a la
Agència Española de Protecció de Dades.
• Serioses: Van des dels 40.001€ fins els 300.000€. Per exemple no aplicar
correctament les mesures de seguretat.
• Molt serioses: Van des dels 300.001€ fins els 600.000€. Per exemple recolectar
dades personals de manera fraudulenta.
8

10. 5. Pros i contres
Principals Advantatges:
• Protecció del dret a l´honor i la intimitat (Llei orgànica 1/1982 del 5 de Maig sobre Protecció
Civil del Dret a l´honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge).
• Dret a la Eliminació de las dades des actualitzades de la xarxa.
• Dret a denunciar davant l´organisme regulador( l´Agencia espanyola de protecció de dades)
• Lluita dels diferents organismes contra la pirateria de dades per part dels hackers.
Defectes de la llei:
• No té mecanismes que protegeixin als usuaris de les males pràctiques de les empreses
(empreses fraudulentes
• protecció de dades).
• Falta de celeritat a l´hora d´actuar davant els casos de desvetllament de informació
confidencial ( converses privades, com en el cas de Ashley Madison).
9

11. 6. Cas:
• La sentencia del Tribunal de Justicia de la Unió Europea en el cas Google contra la Agència
Espanyola de Protecció de Dades dóna a reconèixer el "Dret a l'Oblit" a Internet, el que fa que
els buscadors d'Internet tinguin que ponderar els interessos en cada cas.
• Els orígens: (1998) Mario Costeja qui va demandar per primer cop a Google, ja que apareixia en
Internet en una notícia de "La Vanguardia" vinculat a un embargament de la Seguretat Social,
que havia estat resolt i liquidat. L'aparició d'aquesta notícia li va causar un dany greu a la seva
reputació.
• Blocs de la sentencia
• L'aplicació territorial de la Directiva de Protecció de Dades 95/46/CE: El TJUE justifica l'existència
d'un establiment en Espanya a raó de que les activitats de la filial espanyola de Google están
lligades a la promoció i venta en Espanya d'espais publicitaris, entessos com a elements
indispensables per la rentabilitat del motor de búsqueda gestionat per Google Inc.
• El paper del "Responsable del tractament" (del fitxer) i c) l'abast dels Drets de Cancelació i Oposició
(també explciats en l'apartat de LOPD) en relació al dret de l'Oblit: En l'apartat corresponent a la
LOPD s'ha explicat qui és i qué fa la figura del Responsable del tractament de les dades personals.
El TJUE va reconeixer con el "Dret a l'Oblit" com a expressió concreta a Internet del dret de
cancelació i del dret d'oposició reconeguts per la directiva 95/46 CE. I ho va fer desvinculant la
causa legítima del tractament del la font d'informació de la causa legítima del tractament del
buscador. Per tant el TJUE requereix que s'analitzi en cada solicitud d'un afectat, si l'interés dels
internautes potencialment interessants en tenir accès a la informació en qüestió ha de prevaler
sobre els drets fonamentals de respecta a la vida priavada i de protecció de dades personals del
afectat. En tot cas el TJUE no ha facilitat cap criteri.
10

12. 6. Cas
Qué ha canviat? A partir d'ara es podrà solicitar a
Google directament el borrat de les dades personals i
Google tindrpa que procedir a fer-ho.
11
9.968 peticions per retirar informació i dades de
diferents tiopus a Espanya que s'han fet a Google.
D'aquestes, el buscador només n'ha acceptat
(completat) 8.628, és a dir, menys d'un 50% de les
peticions són finalment acceptades. (Per poder
rebre més informació sobre les estadístiques de
les peticions del dret a l'oblit a Espanya a Google
pots clicar sobre la imatge.)