Material elaborat per la formadora Eva Codina com a suport a la docència del curs amb continguts de la competència 3 de l'ACTIC "Tecnologia digital i ús de l’ordinador i del sistema operatiu"

1. C.2 - Tecnologia digital i ús de l’ordinador i
del sistema operatiu
Ús de les funcions bàsiques d’un equip informàtic i del seu sistema
operatiu, amb aplicació dels fonaments de la tecnologia digital.
1

2. Índex
•Introducció
•Components d'un ordinador
•El sistema operatiu
•Aplicacions bàsiques del sistema operatiu
•Configuració bàsica del sistema operatiu
•Unitats d'emmagatzematge
•Conceptes bàsics de seguretat
2

3. El concepte de tecnologia de la informació
• Podem considerar que les Tecnologies de la Informació són
quelcom immaterial que ens permet intercanviar informació i
comunicació (distribuir-la, interconnectar-la, localitzar-la,
emmagatzemar-la, etc.). Agrupen un conjunt d'elements, generalment
programari i maquinari, que afavoreix el contacte entre les persones i
entre les persones i la informació mateixa.
• Quan parlem de TIC no hem de pensar únicament en el món de la
informàtica centrada en el món de l'ordinador i d'Internet ja que,
malgrat que aquests dos elements tecnològics són elements bàsics
dins de les TIC. Les TIC engloben totes les tecnologies que ens
envolten i que ens serveixen tant per accedir a la informació (cerques
web, GPS, caixers automàtics…) com per emmagatzemar-la,
administrar-la i comunicar-la (ús de SMS, telefonia mòbil,...).
3

4. La importància que comporta la tecnologia digital
• L'ús i les possibilitats de les tecnologies digitals s'han estès de tal
manera al llarg de les darreres dècades que és difícil trobar un àmbit
de la nostra vida on no hi tinguin cap incidència, donant lloc a allò que
anomenem “Societat de la Informació i el Coneixement”. Això ens
porta a una situació inèdita en la qual, per poder desenvolupar-nos de
manera completa i amb comoditat dins la societat que ens ha tocat
viure, hem de ser tecnològicament competents.
• D'aquesta manera, podem dir que l'ús d'aquestes tecnologies
estableix ponts d'unió entre nosaltres i les nostres necessitats. Per
exemple, ara ja no cal desplaçar-se i fer cua en una entitat bancària
per conèixer el nostre saldo, ho podem fer mitjançant un caixer
automàtic o, encara més còmodament, des de la nostra pròpia llar
mitjançant un ordinador amb connexió a Internet.
4

5. El concepte d’ordinador
Es defineix l'ordinador com aquell aparell que manipula dades
seguint una cadena d'instruccions.
•Ordinadors de sobretaula. Són ordinadors que estan dissenyats
amb l'objectiu d'estar localitzats en un espai permanent. Necessita
una sèries de perifèrics connectats a ell per funcionar de manera
òptima (teclat, ratolí, monitor…).
•Ordinadors portàtils i ultralleugers. Són ordinadors
específicament dissenyats per ser traslladats d'un espai a un altre,
que porten integrat tot allò necessari per funcionar de manera òptima
sense necessitat de connectar-hi perifèrics. Consta d'una bateria la
qual li dóna autonomia per treballar sense corrent.
5

6. El concepte d’ordinador
•Tablets. Es tracta d'una modalitat d'ordinador portàtil dotat d'una
pantalla tàctic. S'utilitza habitualment un estilet, una vara semblant a
un bolígraf modern que permet interactuar amb la màquina d'una
manera efectiva.
•PDA o Assistent Digital Personal (de l'anglès “Personal Digital
Assistant”). Malgrat que, en els seus orígens, aquest petit ordinador
complia específicament les funcions d'agenda electrònica, actualment
permet realitzar nombroses funcions alternatives (escoltar música,
consultar el correu electrònic…).
6

7. Els usos de l’ordinador
L'ús habitual dels ordinadors es vincula amb la funcionalitat que
volem obtenir-ne, la qual gira entorn dos grans eixos:
• La informació: Fem servir el maquinari per obtenir i processar
dades, ja sigui en format de text, hipertext, imatge, so, vídeo,
multimèdia, etc. La nostra relació amb aquests aparells està basada
en la interacció entre la informació -independentment del format- i les
persones.
• La comunicació: Darrerament l'ordinador s'ha convertit en una
gran eina de comunicació que permet superar d'una manera fàcil i
efectiva les distàncies temporals i espacials mitjançant múltiples
recursos, com poden ser els xats, els fòrums o les videoconferències.
7

8. El maquinari
El conjunt del maquinari (en anglès “hardware”) està format pels
diferents elements físics que formen part d'un ordinador.
El maquinari és només la part física de l’ordinador.
8

9. El programari
El programari (“software”, en anglès) és el conjunt de procediments,
ordres i documentació que fan que els diferents components de
l'ordinador o aparell tecnològic realitzen determinades tasques.
Hi ha programes que realitzen diferents funcions, que podríem
estructurar de la manera següent:
• Programes que fan funcionar l'ordinador i els seus components: el
sistema operatiu i els controladors de dispositius.
• Programari portàtil: és aquell que pot funcionar directament des d'un
mitjà extraïble (com un llapis USB o un DVD) i es pot executar des de
qualsevol ordinador.
•Programes que realitzen funcions molt concretes: processadors de
textos, gestors de full de càlcul, missatgeria, reproductors, etc.
9

10. Les llicències
Des del punt de vista del programari, una llicència és aquell contracte
establert entre l'autor/a d'un programa i el seu usuari o usuària. Es
tracta d'un acord en el qual es determina quin se’n pot fer.
La llicència determina l'ús que la persona usuària pot fer d'un
producte i, entre d'altres, es pot referir a:
• L'obligatorietat de citar l'autor/a de l'obra. Encara que la persona
creadora del material no citi explícitament la necessitat de citar
l'autoria, cal tenir en compte que el més ètic és fer-ho sempre.
•La possibilitat o no de fer un ús comercial d'aquest producte.
•La possibilitat o no de modificar-lo en funció de les necessitats
pròpies.
10

11. Les llicències
El tipus de llicència a aplicar sobre un producte ve determinat pels
permisos que el seu creador/a vol atorgar als seus usuaris i usuàries.
• La llicència més restrictiva és el conegut “copyright”, el qual
determina que tots els drets de l'obra llicenciada estiguin reservats
impedint-ne la reproducció, transformació o publicació per terceres
persones sense un permís escrit.
•Les llicències menys restrictives van sorgir amb l'objectiu que els
creadors i creadores, sense perdre els drets d'autoria, poguessin
permetre certs usos seleccionats de les seves obres. Les més
utilitzades són les Creative Commons.
11

12. Tipus de programari
Programari de propietat:
• Es tracta de programes que han estat dissenyats, elaborats i
distribuïts per una persona o companyia que conserva els seus drets
de propietat.
• Realitzar-ne còpies o instal·lacions sense el permís del propietari
(amb l'excepció de la còpia per a ús personal) no és legal.
• Habitualment, en realitzar la instal·lació del programa en l'ordinador,
la llicència general d'ús es presenta de tal manera que l'usuari ha
d'acceptar les condicions de forma explícita abans de poder gaudir de
l'ús del programa.
• El fet que el programa sigui gratuït, no implica necessàriament que
sigui lliure (per exemple, “Acrobat Reader”)
12

13. Tipus de programari
Programari lliure:
Es considera lliure si permet les quatre llibertats definides per la “Free
Software Foundation”:
•La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
•La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les
necessitats pròpies (llibertat 1).
•L'accés al codi font és un requisit.
•La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
•La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
13

14. Conceptes bàsics de connectivitat
En parlar de connectivitat ens referim al fet d'establir comunicacions
entre dispositius més o menys llunyans, amb la possibilitat de
compartir informació o executar processos conjunts.
Actualment, podem establir aquesta connectivitat a través de
diferents infraestructures de xarxa:
• Connectar amb cable. Es tracta del mètode més tradicional. Al
principi era l'única opció a l'hora de crear una xarxa amb o sense
accés a Internet.
• Connectar sense cable. Es tracta d'un mètode que permet que els
diferents elements d'una xarxa estiguin interconnectats entre si i/o a
la xarxa d'Internet sense necessitat d'un mitjà físic com és el cable.
14

15. Índex
•Introducció
•Components d'un ordinador
•El sistema operatiu
•Aplicacions bàsiques del sistema operatiu
•Configuració bàsica del sistema operatiu
•Unitats d'emmagatzematge
•Conceptes bàsics de seguretat
15

16. Parts d’un ordinador
Habitualment, trobem una estructura central formada per:
•La CPU (unitat central de processament)
•La placa mare (un circuït que connecta els diferents dispositius)
•Diferents targetes que permeten el funcionament de diferents
dispositius perifèrics (com ara la targeta gràfica vinculada amb la
pantalla, la targeta de so que contribueix al funcionament dels
altaveus i el micròfon o la targeta de xarxa que permet la connexió a
Internet).
•Elements mecànics (font d'alimentació, els disc dur -intern, extern,
extraïble-, les gravadores -de CD, DVD-).
•Els elements que fan de caixa (la torre o la carcassa del portàtil) i
conserven els diferents elements en bon estat.
16

17. Parts d’un ordinador
A aquesta estructura central es poden connectar :
•Perifèrics d'entrada: contribueixen a introduir informació en
l'ordinador: el teclat, el ratolí, l'escàner, la webcam, el micròfon, etc.
•Perifèrics de sortida: contribueixen a exposar la informació que conté
l'ordinador: la pantalla, els altaveus o auriculars, la impressora.
Avui en dia, i des de fa pocs anys, s'han introduït nous elements que
tot i tenir un funcionament independent, es poden connectar a
l'ordinador de manera que el conjunt resulta de molta utilitat. La
funció que realitzen és de perifèrics d'entrada i/o sortida. Ex:
Càmeres de fotografia i vídeo digital, MP3, MP4, PDA, etc.
17

18. Conèixer i usar els perifèrics
Teclat
•En els ordinadors de sobretaula (“torres”) el teclat es connecta o es
comunica amb la CPU.
•A nivell de programari és habitual predeterminar -a través de les
eines del sistema operatiu, que en el cas dels entorns de “Windows”
estan disponibles en el Panel de Control- l'idioma (hem de recordar
que hi ha diferents grafies en funció de la llengua o idioma que es faci
servir).
•A nivell de maquinari també és habitual que el dispositiu presenti les
grafies de la llengua que farem servir de forma prioritària.
18

19. Conèixer i usar els perifèrics
Teclat
Aquí podem veure una imatge del teclat en la configuració espanyola:
19

20. Conèixer i usar els perifèrics
Teclat
Qualsevol teclat inclou:
• Tecles alfanumèriques: inclouen totes les lletres de l'alfabet i els
nombres del 0 al 9 i, a més, els símbols gràfics i ortogràfics.
• Tecles de funció: Estan a la part superior del teclat. S'anomenen
FX on X un nombre de l'1 al 12. Depenent del programa obert i del
maquinari instal·lat tenen diferents finalitats.
• Tecles d'edició: Tenen finalitats molt diverses i variades. Inclouen
també les fletxes de desplaçament que serveixen per moure's pel
document o pantalla.
• Bloc numèric: Està situat a la part dreta del teclat i està format pels
nombres.
20

21. Conèixer i usar els perifèrics
Ratolí
És un perifèric d'entrada d'informació.
A nivell de maquinari, el més habitual és que el ratolí presenti:
•Botó esquerre. És el que més es fa servir per desplaçar-se per la
pantalla, ubicar el cursor (indicador de posició del sistema operatiu
-SO-) i seleccionar opcions o donar instruccions de treball.
•Boto dret. Activa funcions especials, com ara els menús
contextuals.
•Roda. Si la fem girar endavant o endarrere, també produeix
desplaçament per la interfície del SO. Si la pressionem ens habilita
d'altres funcions (com ara el desplaçament ràpid, però també d'altres
de més complexes).
21

22. Conèixer i usar els perifèrics
Ratolí
N'hi ha de diverses tipologies: amb mecanisme de bola per facilitar el
moviment, del tipus òptic, amb i sense fil…
A nivell de programari, de la mateixa manera que el teclat, es pot
configurar a través de la interfície del sistema operatiu (Panel de
control) o a través d'un programa específic associat.
D'aquesta manera, es pot tenir control sobre la seva velocitat, les
funcions dreta-esquerra (es pot configurar per a esquerrans) i algunes
altres peculiaritats en funció del model concret.
22

23. Conèixer i usar els perifèrics
El monitor
El monitor ens mostra l'activitat que s'està duent a terme a
l'ordinador.
A nivell de maquinari, n'hi ha de diferents tipus que van des dels
antics monitors monocroms als moderns monitors amb tecnologia
TFT o LCD (cristall líquid) que proporcionen molta més qualitat i no
perjudiquen la vista de l'usuari i permeten eliminar la curvatura dels
monitors antics.
Pel que afecta a nivell de programari, tots els monitors es poden
graduar (lluminositat, lluentor, contrast, etc.)
23

24. Conèixer i usar els perifèrics
Altaveus i micròfon
Els altaveus o auriculars serveixen com a perifèrics de sortida i
permeten escoltar el so que es reprodueix.
Poden estar integrats en l'ordinador o connectar-se com a perifèric.
Amb l'ajut del programari, es pot configurar el volum i també la
procedència del so que volem escoltar a través d'ells.
El micròfon, que també pot estar o no integrat en el maquinari,
serveix per enregistrar i emmagatzemar so.
Amb el programa adequat, es poden configurar els nivells de
gravació.
24

25. Conèixer i usar els perifèrics
La impressora
A través de la impressora podem donar sortida a la informació
guardada en l'ordinador o a la que accedim a través d'Internet.
A nivell de maquinari, hi ha diverses tipologies:
• Injecció de tinta o làser
• Blanc i negre o color.
Totes les impressores interactuen amb el sistema operatiu a través
d'un programa específic, de manera que l'usuari pot enviar treballs,
suprimir-los o posar-los en pausa segons sigui el seu interès.
25

26. Conèixer i usar els perifèrics
L’escàner
Un escàner és un dispositiu que explora un espai o una imatge i els
tradueix en senyals elèctrics per al seu processament. També el
podem definir com un digitalizador d'imatge, que transforma una
imatge analògica en una de digital.
Hi ha diferents tipologies, algunes de les quals es presenten de forma
compacta amb certs models d'impressora.
L'usuari controla la configuració i l'acció de l'escàner bé a través dels
botons incorporats en el maquinari o bé a través del programa
adequat instal·lat a l'ordinador.
26

27. Conèixer i usar els perifèrics
Les càmeres digitals
Aquests aparells emmagatzemen la informació en cinta o targeta de
memòria extraïble.
A l'actualitat, les càmeres de fotografia i de vídeo digitals, són
fàcilment acoblables als ordinadors, a través de cables USB o de les
pròpies targes de memòria. D'aquesta manera, el contingut d'un pot
passar a l'altre i viceversa.
Així, és habitual fer servir les càmeres per enregistrar i/o fotografiar i
bolcar la informació en l'ordinador per tal de ser tractada digitalment o
compartida amb altres persones.
27

28. Conèixer i usar els perifèrics
Les memòries USB
La memòria USB, altrament anomenada llapis USB, “pendrive” o
moxilla, és un dispositiu de memòria flaix que presenta molts
avantatges:
• És fàcil d'extraure i de transportar.
• El seu funcionament és molt senzill.
• És regravable sense la necessitat d'un programari específic amb
qualsevol dels sistemes operatius existents.
Hi ha diferents models, marques, acabats i capacitats i, en els darrers
anys, el seu preu ha baixat molt. Només és necessari disposar d'un
port USB per tal de connectar-la a l'ordinador.
28

29. Conèixer i usar els perifèrics
Elements de connectivitat
Permeten connectar l'ordinador a Internet o a una xarxa d'ordinadors.
•Tarja de xarxa: és una targeta inserida dins l'ordinador amb una o
més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa.
Permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats.
•Mòdem: és un aparell electrònic capaç de convertir una senyal
digital de dades en una altra d´analògica. Així, les dades es poden
trametre per una línia telefònica convencional.
•Enrutador: (en anglès “router”) té com a funció escollir el camí o ruta
més adequada per on enviar el flux de dades. La successió de
decisions dels diferents “routers” possibilita l'arribada de la informació
des del seu origen fins al sistema informàtic de destí.
29

30. Conèixer i usar els perifèrics
Elements de connectivitat
• Commutador: (en anglès “switch”) és un aparell de xarxes que
permet agrupar un conjunt d'ordinadors i fer que la informació que
intercanvien passi pel mateix cable. A diferència dels concentradors,
per cada paquet que hi arriba, el commutador l'envia només al seu
destí.
•“Bluetooth”: serveix per interconnectar els dispositius que podem
portar a sobre o a una distància molt pròxima, sense necessitat de
fils.
•“Wi-fi”: serveix per establir connexions sense fils. Utilitza ones de
ràdio de curt abast, que pel fet d'estar codificades no interfereixen
entre si, i la seva potència és baixa.
30

31. Índex
•Introducció
•Components d'un ordinador
•El sistema operatiu
•Aplicacions bàsiques del sistema operatiu
•Configuració bàsica del sistema operatiu
•Unitats d'emmagatzematge
•Conceptes bàsics de seguretat
31

32. Què és el Sistema Operatiu?
Definim sistema operatiu com el programari responsable de gestionar
els recursos en un ordinador. Aquests recursos són tant el maquinari
(els components i també els perifèrics) com el programari, que “corre”
sobre els sistema operatiu i del qual n'és amfitrió. Tots els ordinadors
personals disposen d'un sistema operatiu.
Els sistemes operatius (anomenats SO de manera abreviada)
ofereixen diferents serveis als programes i als usuaris de l'ordinador,
a través d'APIS, que són interfícies de programació, o a través
d'ordres del sistema.
Actualment existeixen diversos sistemes operatius entre els quals
escollir (Ex: Windows, Linux, MAC).
32

33. Relació entre PC i Sistema Operatiu
Per tal que un ordinador pugui funcionar correctament, és vital que
disposi d'un sistema operatiu el qual s'encarregui d'establir vincles de
comunicació entre l'usuari o usuària, els perifèrics i les aplicacions.
El sistema operatiu és allò que ens permet controlar d'una manera
senzilla tots aquells elements, tant de programari com de maquinari,
dels quals disposa el nostre ordinador.
Per exemple, si un editor de textos (programari) necessita accedir a la
impressora (maquinari perifèric) per imprimir un document, l'editor no
necessita enviar la informació a la impressora, sinó que l'envia al
sistema operatiu i aquest s'encarrega de fer els tràmits requerits.
33

34. Diferents Sistemes Operatius
Els sistemes operatius més coneguts i que més es fan servir en el
camp dels ordinadors personals són:
• “Microsoft Windows”. És un SO propietari. Existeixen diverses
versions en el mercat: “Windows XP” , “Vista” o “7”.
• “GNU/Linux”. És un SO de programari lliure. Existeixen diverses
versions, i a Catalunya, el Departament d'Educació i la pròpia
Generalitat de Catalunya, promou la distribució “Linkat”.
• “Mac OS X”. És un SO propietari que funciona sobre els ordinadors
“Macintosh”.
Cada SO es configura d'una forma determinada en funció del
maquinari de l’ordinador.
34

35. L’entorn del Sistema Operatiu
L'escriptori:
És l'espai que se'ns presenta en arrencar el sistema operatiu. Hi
trobarem diferents icones que apunten als arxius, a les carpetes o a
les diferents aplicacions instal·lades, encara que no necessàriament.
És habitual que els usuaris personalitzin l'escriptori del seu ordinador
(afegint o esborrant icones o emprant una imatge de fons, per
exemple).
Quan fem un “doble clic” sobre la icona amb el botó esquerre del
ratolí, s'obre el programa associat.
35

36. L’entorn del Sistema Operatiu
La barra de tasques:
En la part baixa del de “Windows”, trobem la barra de tasques.
Aquest element ens serveix per accedir de forma ràpida a les
diferents aplicacions del sistema operatiu i també als programes que
estan instal·lats a la màquina (a través dels menús).
A més a més, la barra sol presentar informació relativa a l'estat de la
connexió a Internet, la data i l'hora actuals del sistema operatiu, l'estat
del programari de protecció de l'ordinador -antivirus, tallafocs-, i
d'altres elements que cada usuari pot configurar (afegint o eliminant
elements).
36

37. L’entorn del Sistema Operatiu
Els menús:
Aquests elements estan presents en molts dels programes que farem
servir.
Es tracta de quadres -en general desplegables, és a dir, ampliables
en forma de cascada- que ens ofereixen l'accés directe a un
programa o a una funció determinada del sistema o del programa en
el qual s'ubiquen.
En combinació amb el ratolí (la forma més ràpida) o amb el teclat
(una mica més entretingut), els menús són un dels elements
principals del sistema operatiu i del programari instal·lat.
37

38. L’entorn del Sistema Operatiu
Les finestres i les icones:
Anomenem finestres a aquells elements que tenen forma de finestra i
que ens presenten en el seu interior determinades icones que ens
donen, de la mateixa manera que ho fan els menús, accés directe a
determinades funcions, aplicacions o arxius de l'ordinador.
Quan fem un doble clic amb el botó esquerre del ratolí, la funció
s'activa i s'obre el programa que està associat amb aquella funció o
aplicació.
38

39. Desplaçar-se i interactuar amb el Sistema Operatiu
Les finestres i les icones:
L'explorador de “Windows” permetrà desplaçar-vos i interactuar amb
els continguts que teniu dins del vostre PC.
Així, podeu navegar per diferents nivells de carpetes i els seus
corresponents fitxers.
39

40. Treball amb elements i carpetes
Utilitzant el botó dret o els botons explícits podem:
• Crear carpetes i fitxers.
• Eliminar carpetes i fitxers.
• Moure carpetes i fitxers.
• Renombrar carpetes i fitxers.
40

41. Índex
•Introducció
•Components d'un ordinador
•El sistema operatiu
•Aplicacions bàsiques del sistema operatiu
•Configuració bàsica del sistema operatiu
•Unitats d'emmagatzematge
•Conceptes bàsics de seguretat
41

42. Emprar l’editor bàsic de text (bloc de notes) i la
calculadora
Mitjançant el bloc de notes podem:
-Crear textos bàsics.
-Guardar-los.
-Imprimir-los.
La calculadora té un funcionament similar a una calculadora
tradicional, però la podem utilitzar dins de l’ordinador
42

43. Emprar l’eina bàsica de tractament d’imatges
Per obrir el paint:
• Inici>Tots els programes>Accesoris>Paint
El paint permet:
• Crear dibuixos senzills.
• Crear formes geomètriques.
• Pintar zones limitades.
• Obrir imatges existents i modificar-les.
• Guardar les imatges creades.
43

44. Emprar el navegador web
Tenim diferents navegadors web (Internet Explorer, Mozilla Firefox,
Google Chrome), però el seu funcionament és similar.
Podem:
• Utilitzar un cercador (Ex: Google) per buscar continguts.
• Accedir a una web escrivint la URL a la barra d’adreces.
• Avançar i retrocedir per les pàgines visitades.
• Anar a la pàgina d’inici (botó amb forma de casa).
44

45. Emprar el reproductor multimèdia
El reproductor multimèdia que ve incorporat per defecte en un
ordinador amb sistema operatiu “Windows” és el “Windows Media
Player”.
El podem utilitzar per:
• Escoltar música guardada al nostre ordinador.
• Veure vídeos guardats al nostre ordinador.
• Utilitzar el “Media Guide” per escoltar/veure continguts en línia.
45

46. Emprar els jocs incorporats al Sistema Operatiu
Podem accedir als jocs:
• Inici>Tots els programes>Jocs
Només cal clicar sobre el que desitgem per començar a jugar.
46

47. Índex
•Introducció
•Components d'un ordinador
•El sistema operatiu
•Aplicacions bàsiques del sistema operatiu
•Configuració bàsica del sistema operatiu
•Unitats d'emmagatzematge
•Conceptes bàsics de seguretat
47

48. Personalitzar l'escriptori de treball
Per personalitzar l’escriptori:
• Fem clic sobre l’escriptori amb el botó dret i seleccionem
“Propietats”.
• Apareix una finestra on:
• Podem canviar el tema.
• Podem canviar la imatge de fons.
• Podem canviar el protector de pantalla.
• Podem canviar l’aparença de les finestres i la mida del text.
48

49. Obrir i tancar programes
• Si l’icona d’un programa està a l’escriptori, n’hi ha prou amb fer-li
doble clic per obrir-lo.
• Sinó, cal buscar-lo a la llista de programes “Inici>Tots els
programes” i clicar-lo amb un sol clic.
• Per tancar un programa, es pot fer des del botó amb una creu
vermella situat a la part superior dreta de la finestra del programa.
49

50. Canviar l'hora i la data del sistema
A la part dreta de la barra de Windows, es mostra l’hora del sistema.
Si desitgem canviar-la:
• Fem doble clic sobre l’hora.
• Ens apareix una finestra on podem modificar la data i l’hora.
• Cal “Acceptar” per guardar els canvis.
50

51. Canviar la interfície de treball
Donat que molts i moltes de nosaltres passem (per feina o per oci) un
temps considerable asseguts/assegudes davant de l'ordinador, és
vital que ens trobem el més còmodes possibles en la nostra interacció
amb el PC.
En parlar de fer canvis en la interfície de treball ens referim a aquelles
petites modificacions que fem en la configuració del nostre sistema
operatiu i que ens ajuden a que la relació amb el nostre ordinador
sigui més amable en funció de les nostres preferències o necessitats.
Un exemple d'aquests canvis podria ser canviar la mida de la lletra o
de les icones per tal de poder visualitzar-les millor.
51

52. Canviar l’entorn del sistema
Podem definir l'entorn del sistema com la personalització que cada
usuari o usuària fa de la seva màquina i que pot incloure aspectes
configuratius com:
• El tipus d'escriptori.
• Les connexions de xarxa.
• Les impressores associades.
• El programa serà el predeterminat a l'hora d'obrir determinats tipus
de fitxers.
Atès que aquestes qüestions no es configuren a nivell d'ordinador,
sinó de sessions, cada usuari/usuària només podrà accedir-hi quan
entri en la seva sessió prèvia identificació personal.
52

53. Canviar la imatge i el nom de les icones
Per canviar la imatge o el nom d’una icona:
• Ens situem sobre la icona i fem clic amb el botó dret.
• Seleccionem la opció “Propietats”.
• Des de la pestanya “General” podem modificar-li el nom.
• Des de la pestanya “Personalizar” podem canviar la imatge de
l’icona.
53

54. Índex
•Introducció
•Components d'un ordinador
•El sistema operatiu
•Aplicacions bàsiques del sistema operatiu
•Configuració bàsica del sistema operatiu
•Unitats d'emmagatzematge
•Conceptes bàsics de seguretat
54

55. Emmagatzemar al disc dur
Existeixen diferents espais preparats per emmagatzemar informació.
Un d'ells ja el coneixem: el disc dur del nostre ordinador, on desem la
nostra informació i l'endrecem a través d'un sistema de carpetes.
Des del menú Guardar, quan seleccionem la destinació, li hem
d’indicar a quina carpeta del disc dur ho volem guardar.
55

56. Emmagatzemar als disquets
Els disquets són elements d'emmagatzematge (fets de plàstic i que
contenen una placa magnètica circular sobre la qual es graven les
dades) que actualment ja han quedat obsolets a causa de la seva
reduïda capacitat (el disquet de 3,5” té una capacitat d’1,44 Mb), la
qual va ser molt valorada en el seu moment però inadequada pel
volum de dades que movem actualment.
Per accedir al desament de dades en un disquet, s'ha d'introduir
aquest en una ranura horitzontal situada a la part davantera de la
torre de l'ordinador. A l'hora de desar la informació, cal seleccionar la
unitat A:.
56

57. Emmagatzemar a les unitats de CD i DVD
Els DVD en el seu origen, es feien servir per emmagatzemar
pel·lícules, ja que tenen més capacitat que el CD i les mateixes
prestacions. En l'actualitat aquest ús encara és vigent, tot i que també
s'aprofita per guardar grans quantitat de dades.
N´hi ha de diferents tipologies:
• DVD: no és gravable. Les pel·lícules utilitzen aquest format.
• DVD-/+R: es pot gravar una vegada.
• DVD-/+RW: es pot gravar diverses vegades.
• DVD-RAM: es pot gravar diverses vegades. És un format semblant
als discos extraïbles i funciona com a tal en els ordinadors.
57

58. Emmagatzemar a les unitats de CD i DVD
El CD Es va emprar originàriament per conservar àudio i més tard es
va començar a fer servir com a suport per distribuir programari.
Des que van aparèixer les gravadores de CD a preu assequible, els
CD van desplaçar els antics disquets gràcies a la facilitat de gravació
i transport de la informació en aquest suport.
N´hi ha de diferents tipologies:
• CD-Rom: no és gravable. El programari ens arriba sovint en aquest
format.
• CD-R: gravable, només un cop.
• CD-RW: és regravable tantes vegades com sigui necessari.
58

59. Programari per desar informació a CD i DVD
Actualment, els sistemes operatius permeten la gravació de CD i DVD
-sempre i quan es disposi de la gravadora adequada a cada format-
amb el sistema de finestres, de forma molt similar a la gravació en
memòries extraïbles.
Tanmateix, és habitual fer servir programes específics de gravació
(com podria ser el “Nero Burning”, que és un programa propietari, o
bé els programes subministrats pel propi fabricant de la gravadora).
Una altra opció interessant és utilitzar el programa CDBurnerXP,
mitjançant el qual podem desar qualsevol tipus de dades en un CD o
DVD. Ens el podem baixar gratuïtament http://cdburnerxp.se/.
59

60. Treballar i desar informació a memòries USB
Independentment de quin tipus de memòria es tracti, en general, a
l'hora de navegar i desar informació, funciona de la mateixa manera
que el sistema de carpetes del nostre disc dur.
Això sí, cal tenir en compte uns petits detalls per evitar danyar-les:
• En inserir-les en el nostre ordinador, s'obre automàticament un
diàleg que ens permet realitzar diferents accions (obrir una aplicació,
navegar pel seu sistema d'arxius, etc.)
• Per retirar-les, ens hem d'assegurar que hem tancat tots els arxius
que contenen i hem d'executar l'opció “retirar hardware amb
seguretat”, una opció que podrem activar fent clic en la icona que
trobarem al costat del rellotge en el SO “Windows”.
60

61. Copiar i moure informació
Amb l’ús de les eines “Copiar” i “Enganxar” podem copiar informació
d’un lloc a l’altre de l’ordinador.
Per fer-ho, utilitzem el botó dret del ratolí i en el menú que apareix,
seleccionem “Copiar”, “Retallar” o “Enganxar” segons ens interessi.
61

62. Índex
•Introducció
•Components d'un ordinador
•El sistema operatiu
•Aplicacions bàsiques del sistema operatiu
•Configuració bàsica del sistema operatiu
•Unitats d'emmagatzematge
•Conceptes bàsics de seguretat
62

63. Virus informàtic
Els virus informàtics, els quals podem emmarcar dins la categoria de
programari maliciós, es transmeten d'un ordinador a un altre amb
molta facilitat fent servir diferents mecanismes portadors: poden
viatjar en correu electrònic, en dispositius de memòria portàtil, etc.
Quan el virus s'executa, desencadena un seguit d'accions que poden
resultar poc greus o realment perjudicials, arribant a aconseguir
-depenent dels casos- l'esborrat de la informació emmagatzemada en
el nostre ordinador. A vegades, sobreescriuen altres programes amb
còpies d'ells mateixos. S'anomenen “virus” per la seva gran capacitat
de contagi quan van d'una computadora a una altra sense que els
usuaris o usuàries en siguin conscients.
.
63

64. Programari maliciós
El programari maliciós (“malware”) és una denominació genèrica que
fa al·lusió a les diferents tipologies de programes que han estat
dissenyats per perjudicar el nostre ordinador, fer malbé les nostres
dades o robar informació de caràcter personal. Farem un repàs dels
més coneguts:
• Els virus informàtics.
• Els cucs informàtics són similars als virus, però no necessiten arxius
portadors per propagar-se, fet que aconsegueixen explotant les
possibles vulnerabilitats dels sistemes. La millor manera de protegir-
nos-en és mantenir el nostre sistema operatiu sempre actualitzat amb
els “parches” de seguretat i les actualitzacions que es van publicant, a
més a més de disposar d'un bon sistema de protecció antivirus.
64

65. Programari maliciós
• Els troians: són programes que, sota l'aparença de programari
legítim, viatgen d'un ordinador a un altre contaminant els sistemes i
perjudicant-los.
• Porta falsa (“Backdoor”), és un terme que assenyala un tipus de
programari que permet l'accés a l'ordinador a qui ho controli, ignorant
les pautes de seguretat.
• El programari-espia (“spyware”) és un tipus de programari que recull
informació dels usuaris (com per exemple, les pàgines web que visita,
els hàbits i freqüència de connexió, etc.). A més a més, poden
enganyar l'usuari o usuària per tal que es connecti a determinades
planes web falses (com podria ser la simulació d'un web d'una
institució bancària) i proporcionin informació realment rellevant
65

66. Conèixer i configurar sistemes de protecció
Tallafocs
Un tallafocs és, senzillament, un filtre que ens ajuda a prendre control
sobre totes les comunicacions que entren i surten del nostre
ordinador (o de la màquina -per exemple el servidor- on estigui
instal·lat), permetent o tallant el pas del flux d'informació.
Els moderns sistemes operatius porten incorporada aquesta
funcionalitat. Ens ajuden a detectar comunicacions no esperades i no
desitjades i, per tant, a prevenir possibles abusos.
66

67. Conèixer i configurar sistemes de protecció
Antivirus
Existeixen multitud de programes (gratuïts i de pagament) per tal de
prevenir-los i cal parar atenció en la importància de mantenir
actualitzat el banc de definicions de virus d'aquests programes, de
manera que les noves possibilitats d'infecció siguin neutralitzades a
temps.
A diari apareixen noves versions i mutacions dels virus, que a
vegades es propaguen molt ràpidament a nivell mundial. Aquesta
actualització, general, es realitza de forma automàtica per part del
propi programa antivirus.
67

68. Conèixer i configurar sistemes de protecció
Antivirus
Generalment, qualsevol programa antivirus (gratuït o de pagament)
ens permet decidir què volem que es faci quan es realitza una
detecció: intentar esborrar l'arxiu infectat, tractar de neutralitzar la
infecció o ficar l'arxiu en “quarantena” (cal tenir en compte que si
esborrem els arxius, i són arxius de sistema que han estat infectats,
podem alterar el correcte funcionament del nostre ordinador).
68

69. Conèixer i configurar sistemes de protecció
Antiespies
Existeixen diferents solucions antiespies de caràcter gratuït, com ara
Spybot-Search & Destroy o Malware Bytes.
Són de configuració molt similar als antivirus i ens permeten detectar
possibles programes espies i decidir què és el que volem fer-ne.
Sovint, les actualitzacions de les definicions d'amenaces cal realitzar-
les de forma manual.
69

70. Importància d’actualitzar els mecanismes de
seguretat
Disposar de sistemes de protecció actualitzats és quelcom bàsic si
volem gaudir d'un ordinador sà i eficient en el seu rendiment.
Cada poc temps apareixen noves amenaces que poden posar en
perill el nostre equip o la nostra privacitat.
L'actualització periòdica dels nostres sistemes de seguretat ens
garantirà la protecció del nostre equip enfront de les amenaces més
recents. A més, generalment es pot configurar l'actualització
automàticament d'aquest programari, decidint nosaltres cada quan
volem que es dugui a terme. Es tracta d'un petit sacrifici que ajudarà
a estalviar-nos posteriors mals de cap.
70

71. Bibliografia i recursos utilitzats
• C2.Tecnologia digital i ús de l'ordinador i del sistema operatiu.
Generalitat de Catalunya - Departament d’ensenyament.
http://www.xtec.cat/pas-
centres/material/804124/c2n1/materials/index.html
• Balart, Laura; Bujalance, Susana; Pradas, Carlos. Acreditació de
competències en TIC. Nivell 1 – bàsic. Publicacions Altaria, SL. 2011.
71