En Xavier i la seva pilota són amics inseparables, s'entenen bé i arriben a col • laborar junts en projectes compartits; fan del que els agrada la seva professió. És una relació d'amistat tolerant i lliure. S'accepten tal com són. Viuen i estimulen la vida de l'amic. Podem comparar amb les relacions humanes, ja sigui d'amics o de parelles.

3. Una vegada hi havia un nen que tenia una
pilota.
Era bonica i petitona i ell se l’estimava molt.
Es deia Xavier. En Xavier, com dèiem, s’estimava
la pilota tot i que ella anava una mica pel seu
compte.

5. Quan la feien protagonista dels jocs, sigui que
jugaven a futbol o a bàsquet o a tirar-se-la amb les
mans, ella era feliç.
Passava, però, que quan en Xavier jugava amb altres
nens i nenes a altres coses, i la pilota no
intervenia, a la pilota li agradava de rodar pel barri
i conèixer nous llocs. Era com un pacte entre tots
dos. Anava de pressa i sovint el nen ni s’adonava de
l’absència.

7. Un bon dia, va marxar tan ràpida, que va anar
a parar molt lluny...
Va arribar a un poble on tothom era quadrat.
Gent gran i jove, no eren altra cosa que uns
daus que caminaven amb dues cames i dos
braços... però la resta del cos, un cub!

9. La pilota saltava de nervis i a tothom li
va fer molta gràcia, de seguida va tenir
qui li feia preguntes i la convidaven a
passar per casa seva a prendre un te...
Mai no havien vist res de semblant! Tot
i que eren molt quadrats, eren amables
amb ella. Tenien un país molt ben
organitzat, cada cosa al seu lloc sense
que res es pogués moure.

11. No massa lluny, va veure un
país diferent, de persones
allargassades en forma de
rectangle molt estret.
S'hi va anar acostant i
tothom sortia a veure-la.

13. La trobaven raríssima; però tenien
molt sentit de l'acollida i el que
feien era ensenyar-li tots els
monuments fruits d'una història de
vegades més quadrada, de vegades més
divertida, però sempre personal i
estimada.
Lluïen tot el que tenien.

15. Un cop va veure que era benvinguda, va pensar que
volia continuar el seu camí i va anar a parar al
país de la Màgia. Tot era fantàstic, el sol era de
mel, els núvols de caramel i els arbres de pega dolça.
Què bonic de veure! Ui! Però, què tard que s’ha fet!
... No s’hi va poder entretenir gaire.
Ara havia de córrer molt per ser prop del seu amic
a l’hora de tornar a casa! Sempre tornaven junts!

17. Estava trasbalsada i molt
contenta i tant excitada que
botava i botava... finalment el
nen va aprendre a treballar amb
ella i ella li va fer entendre que
havia anat a llocs fantàstics i
que ara hi volia anar amb ell...

19. Van practicar tant que en
Xavier va ser un gran
jugador. Tots dos es van
inventar un joc nou que era
mig joc i mig malabar.

21. Van arribar a muntar un gran espectacle i
ensenyaven a nenes i nens el control de la
pilota. Tant la feien anar a velocitats molt
grans, com la feien passar suaument entre uns
cons posats cada vegada més junts. La tiraven
enlaire i ella sabia baixar tot caient en
diferents rebots a llocs que podien envoltar la
persona.

23. Tant les persones grans com les petites
s’ho passaven molt bé i, com que, a més,
en Xavier no abusava amb els preus,
moltíssima gent els anava
a veure.

25. Ah! Però amb l'excusa de l’espectacle el
bon amic de la pilota sempre triava
ciutats magnífiques on anar a jugar per
tal de fer-se més culte i apreciar millor
tot el que els homes i les dones han anat
construint.

27. I sempre voltava amb una bossa amb
la pilota, encara que ella, si se
n’escapava i anava pel seu compte a
llocs màgics i estranys, a països de
formes diferents i misterioses, sempre
sabia com tornar a casa i ser a l’hora
i al lloc quan l’estaven esperant
per a jugar amb el seu company de
viatge.

28. Conte pensat per llegir-lo
conjuntament en petits
grups de persones o a
l’aula en gran grup.
La imatge ens fa pensar
en quin serà el contingut
del text que ve a
continuació.
Desenvolupem i
compartim estratègies de
lectura: intuir, imaginar,
suposar, deduir… Allò que
no veu l’un, ho veu l’altra.
La imatge ens dóna
moltes pistes.
Conversem per
aprendre
Les lletres
presenten una
mica de dificultat
que sabrem
vèncer. Ens donen
l’oportunitat de
parlar de com es
fan les grafies i de
la importància
que tenen.

29. Aprendrem a raonar i tindrem consciència d’uns
valors humans com ara l’amistat, la companyonia,
però sobre tot el respecte de l’altra persona tal com
ella és; no solament tolerem allò que la fa diferent de
nosaltres, si no que dialoguem i canviem la nostra
manera de fer i ens adaptem. Ens deixem estirar per
qui té més interessos i inquietuds, ni que sigui una
pilota.
Finalment, també podrem escriure a partir d’aquesta
lectura: nous títols, noves alegries o noves
aventures…
Podeu consultar una Guia Didàctica a
www.didacticolite.com