1. El llenguatge dels nous mitjans de comunicació Lev Manovich Fonaments i evolució de la multimèdia. Diego Carmona Heredia PAC1 Octubre 2011

2. Llenguatge Manovich ho fa servir com a terme global, diversitat de convencions que fan servir els dissenyadors dels objectes dels nous mitjans per organitzar les dades i estructurar l´experiència de l´usuari. Les paraules estètica i poètica no les fa servir per les seves connotacions indesitjables. Els dissenyadors professionals fan avançar el llenguatge dels nous mitjans, està en evolució i es pregunta si el llenguatge està a prop d´assolir la seva forma estable i definitiva.

3. Objectes dels nous mitjans Pot ser una fotografia digital, una pel-lícula composada digitalment, un entorn virtual en tres dimensions, un DVD hipermèdia, un lloc web hipermèdia o la web en el seu conjunt. Manovich mostra el seu interès per la cultura en general, no nomès per l´art dels nous mitjans. El terme objecte fa referència també a la indústria, la ciència informàtica i a la producció industrial. També el fa servir per reactivar el concepte d´experimentació de laboratori.

4. Objectes dels nous mitjans Wanted-Ochro

5. Objectes culturals i representació Els objectes dels nous mitjans són objectes culturals. Representen referents externs. Representació parcial, una visió d´entre altres. Es dona privilegi a un determinat model. Les interfícies de software actúen també com a representacions. El significat del terme representació varia segons l´enfrontem a altres termes: Simulació, control, acció, informació.

6. Giacomo Ritucci Interfície gràfica d´usuari (GUI) Giacomo Ritucci Wikipèdia a la Worl Wide Web Several autors.Wikimedia Foundation Representen el món de dues maneres molt diferents, la interfície gràfica d´usuari és jeràrquica, a la WWW cada objecte té la mateixa importància que els altres i tot està connectat.

7. Representació i simulació (pantalla) Representació i acció. Formes teleculturals. James38 Representació i control (interfícies culturals) Imatge interfície. Representació i informació. Giacomo Ritucci Several autors. Wikimedia Foundation Manovich també distingeix entre il-lusionisme visual ( representació i simulació) i simulació (mètodes informàtics per modelar altres aspectes de la realitat).

8. Els mitjans i el processament de dades: Dos recorreguts històrics El desenvolupament dels mitjans moderns i el dels ordinadorstenen un inici més o menys al mateix temps. Aquestes dues tecnologies complementàries ( mitjans de masses i processament de dades) es desenvolupen en paral-lel. Dickylon David Monniaux Konrad Zuse Primer ordinador digital que va funcionar, amb pel-lícula de 35mm Cinematògraf Lumière ( 1895) Daguerre (1839) Va impactar la societat Venusianer Teler de Jacquard (1800) Gran simbolisme Alan Turig (1936) Màquina Universal. Geni Adam Schuster Tabulador de Hollerith (1889) Babagge (1833) No es va acabar una sola còpia

9. Els nous mitjans L´ordinador deixa de ser una calculadora i es converteix en un processador de mitjans, que es tradueixen a dades numèriques, els mitjans es converteixen en els nous mitjans. Segons la comprensió popular s´identifiquen amb l´ús de l´ordinador per la distribució i exhibició, més que amb la producció. Segons Manovich aquesta definició sembla limitada i estableix uns principis dels nous mitjans, tot i que reconeix que no són lleis absolutes i no tots els mitjans segueixen aquests principis.

10. Principis dels nous mitjans

11. Representació numèrica Els objectes dels nous medis fan una conversió a partir de fonts analògiques o es componen de codi digital. Dos conseqüències: a) Un objecte es pot descriure en termes matemàtics. b) Objecte sotmès a manipulació algorítmica. Els mitjans es tornen programables. Quantificació Presa de mostres Digitalització

12. Imatge analògica ( dades contínues) Imatge digitalitzada ( dades discretes). La representació numèrica permet realitzar canvis, modificar el contrast, color…més endavant parlem de la variabilitat.

13. Modularitat L´objecte dels nous mitjans presenta una estructura modular. Col-leccions de mostres discretes s´agrupen en objectes a gran escala, mantenint la seva identitat. Consten de parts independents cada una composada per unes altres més petites fins arribar als píxels, caràcters de text… Els objectes dels nous mitjans que no són programes informàtics permeten modificar o substituir alguna de les seves parts sense que afecti la estructura global. Aixòen un programa informàtic pot fer que deixi de funcionar. Organització de la web, caràcter discret i no jeràrquic.

14. Fotos Vídeos Notícies Videojocs Un exemple de modularitat són els gadgets que podem anar afegint i editant a la pàgina de google. Els vídeos incrustats, música, fotografies, aplicacions…elements mediàtics individuals.

15. Automatització La codificació numèrica i modularitat permeten la automatització de moltes operacions. Automatització de baix nivell: creació o modificació d´un objecte mitjançant plantilles o algoritmes simples. Automatització d´alt nivell. L´ordinador ha d´entendre fins a cert punt la semàntica dels objectes que es generen. Un exemple son els videojocs que inclouen un «motor d´intel-ligència artificial». L´accés està sotmès a una creixent automatització.

16. Exemple d´automatització de baix nivell. El programa emprat per fer aquesta presentació permet la creació i modificació d´objectes.

17. Automatització d´alt nivell: alguns videojocs inclouen motors que controlen els personatges, enemics… Aquests motors pretenen simular la intel-ligència humana, però hem de considerar que fem servir una petita part del que som en aquesta interacció.

18. Creixent automatització de l´accés, a finals dels 90 molts buscadors ja ofereixen la opció de buscar per suports específics: imatges, vídeo i àudio. És una necessitat poder accedir a alló que ja existeix en algun lloc.

19. Variabilitat Una altra conseqüència de la codificació numèrica i la modularitat. No seria posible sense la modularitat. Nous medis es caracteritzen per la variabilitat, un objecte pot existir en diferentes versions, potencialment infinites. Lògica de la distribució postindustrial, que valora la individualitat. La dels vells medis corresponia a la societat industrial de masses. Indústria cultural va per davant de la resta. Poder modificar les variables comporta una responsabilitat moral.

20. -La interactivitat tipus arbre i l´hipermèdia són el tipus més simple d´interactivitat. -Les actualitzacions periòdiques permeten generar variabilitat. -La escalabilitat permet també generar versions diferents d´un mateix objecte a diverses mides o nivells de detall. -Interactivitat oberta, els elements es poden modificar en resposta a la interacció amb l´usuari, a diferència de la tancada, que emplea elements fixes amb una estructura en arbre ja fixada. -Teoria dels prototips, diferents versions derivades d´un objecte base. BenderRoblox CC BY 2.0 Pat00139 Rango, la pel-lícula Rango, merchandising

21. Transcodificació Conseqüència més important de la informatització dels mitjans. Informatització de la cultura. Transcodificarquelcom és traduir-lo a un altre format. Dues capes diferenciades en els nous mitjans que s´influeixen mutuament: La qualitat més important dels nous mitjans és la programabilitat Wnted-Ochro

22. El que no són els nous mitjans El cinema ja feia servir una representació discreta. Els manuscrits medievals ja combinaven diferents mitjans, text, gràfics e imatges figuratives. Digitalització comporta pèrdua d´informació, ¿percebem la pèrdua? ¿Què entenem Per Interacció? JPEG, ¿còpies il-limitades sense degradació? Solipsist L´accés aleatori tampoc és exclusiu dels nous mitjans

23. Bibliografia i recursos Manovich Lev (2005). El lenguaje de los nuevos medios de comunicación. Barcelona: Editorial Paidós. Totes les imatges emprades tenen llicència o sónde domini públic.