2. És una part de
l’oració, expressada per un mot
o una locució invariables, que
coordina dos mots o grups de
mots que fan la mateixa
funció, o bé subordina una
oració a una altra.
3. Han vingut en Lluís i en Constantí. [acció
coordinant]
Has d’arribar-hi, però no forcis gens la travessia.
[acció coordinant]
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca [acció
subordinant] has de pregar que el camí sigui llarg.
En molts casos les conjuncions i locucions
conjuntives són paraules habilitades, sobretot
adverbis (sovint seguits de la conjunció que).
6. DISJUNTIVES
(Expressen una alternativa): o, o bé, o si no.
Véns amb mi ara o tornaràs més tard?
Aquest peix s’anomena anfós o bé nero.
En alguns casos, les opcions són equivalents (és a
dir, o sia):
Li han pres el pèl, o sia, l’han ensarronat.
7. ADVERSATIVES
(Expressen contrarietat o oposició): però, sinó
(que), tanmateix, nogensmenys, mes, emperò, ans
(arcaica), altrament, així i tot, més aviat, ara (bé), no obstant això /
això no obstant (no obstant ha d’anar sempre acompanyat d’un nom
o d’un pronom), en canvi, etc.
No estic contenta, sinó contentíssima, pel que m’has dit.
Només han vingut tres dones, en canvi els homes han comparegut
tots.
Sap que la seva malaltia no té cura, tanmateix continua lluitant.
Hi ha sequera, no obstant això cada dia reguen dues vegades la
gespa.
8. CONTINUATIVES
(Expressen
continuïtat, acumulació, insistència…): i fins i
tot, i àdhuc, i encara, a més, endemés, de més
a més, a més de, així mateix, ni tan sols (en
frases negatives), …i tot, etc.
La insulta, endemés sempre li retreu coses, i
fins i tot li ha pegat qualque vegada.
Callaren, escoltaren…, rigueren i tot.
9. CONSECUTIVES
(Indiquen conseqüència, deducció): doncs, per tant, per
consegüent, en conseqüència, així, així és que, de manera que, tan
/ tant / tal…que, fins al punt que, etc.
Demà és dissabte; doncs no ens veurem fins dilluns.
L’han vist a la sala de jocs, per tant, a aquesta hora, no era a
escola.
Té tants (de) quadres que ja no sap on penjar-los.
Atenció!: doncs no té valor causal, per tant, serà incorrecte usar
aquesta conjunció quan sigui intercanviable per perquè o ja que:
No ha vIngut doncs [perquè] està malalt.
10. COMPLETIVES
(No tenen valor semàntic, simplement
introdueixen una proposició subordinada que fa de
subjecte o de complement): que, si.
Ara diuen que és mentida.
El desig del govern és que el país prosperi.
No recorda si ho va dir el batle o un regidor.
11. CONDICIONALS
(Introdueixen una condició): si, mentre (que), posat
que, sols que, amb que, només que, en cas
que, sempre que, llevat que, tret que, etc.
Anirem a caminar si no plou.
Posat que el cap no hi posi
inconvenients, tancarem la botiga.
Distingiríeu els sons només que us concentréssiu
una mica.
12. CAUSALS
(Indiquen causa): perquè, ja que, car, que, vist que, puix
(que), com que, per tal com, atès que, a causa que, etc.
Hi ha anat perquè hi havia d’anar.
Com que no puc menjar dolços, menjaré una mica més de peix.
Atès que tenc els requisits i les condicions indicades, deman de
ser admès a les proves selectives.
Atenció!: no són correctes les locucions *degut a que i *degut
que. Degut és correcte com a participi del verb deure, però no
formant part d’una conjunció o d’una preposició (*degut a):
No treballa degut a que [perquè] no te feina.
13. FINALS
(Indiquen finalitat): perquè, a fi
que, per tal que, etc.
T’ho explic perquè sàpigues com has
d’actuar.
Se n’anaren d’hora a fi que el seu pare
no s’enfadés.
14. Atenció!:
les proposicions introduïdes per un
perquè causal porten el verb en
indicatiu (Estan contents perquè ha
plogut); en canvi, si el perquè és
final, el verb anirà en subjuntiu (Resen
perquè plogui).
15. Per què separat pot ser:
a. La preposició per seguida d’un pronom relatiu:
Les angúnies per què passaven els feien febles i amargats.
b. La preposició per seguida d’un pronom interrogatiu:
Per què no véns al concert amb nosaltres?
Quan perquè fa de substantiu, va junt:
El perquè de tot plegat.
16. MODALS
(Expressen la manera, la forma):
com, com si, així com, segons
(que/com), tal com, sense que, etc.
Parles d’ella com si n’estassis gelós.
Haurà passat l’estiu sense que te
n’adonis.
17. TEMPORALS
(Expressen una relació temporal entre la matriu i la
proposició subordinada que introdueixen):
quan, aleshores que, llavors que, ara que, mentre
(que), sempre que, abans que, després que, des
que, d’ençà que, fins que, així que, tan aviat
com, etc.
Quan et facin director general, farem festa grossa.
No l’he vista des que va partir a viure a França.
18. CONCESSIVES
(Introdueixen proposicions que expressen un
impediment que, tanmateix, no obstaculitza
l’acció o l’estat principal): encara que, malgrat
que, ni que, tot i que, per bé/més/molt…que,
baldament, etc.
Encara que faci maror, anirem a la cala.
Per més que ho demani, no m’hi deixaran anar.
Per més estricte que sigui, ha d’entendre que tu
necessites un descans.
19. COMPARATIVES
La comparació que introdueixen pot ser en termes
d’igualtat (tan/tant/tal/així…com), de superioritat
(més…que), d’inferioritat (menys…que) o de
proporcionalitat (com
més/menys…més/menys, quant més/menys… (tant)
més/menys):
No hem rigut tant com l’any passat.
És més difícil que no em pensava.
Aquí hi ha menys atur que en altres països.
