3. Les varietats diastràtiques o socials de la
llengua es produeixen en grups de
parlants socialment afins que generen
una fraseologia i unes maneres
expressives significatives per al grup.
4. Registre col·loquial
Textos orals o escrits per ser dits (guions TV,
cine o teatre)
• Llenguatge de gran expressivitat i
subjectivitat
• Espontani. Poca elaboració
• Usos familiars
• Frases fetes, comparacions,
exageracions, onomatopeies ...
• Augment de la connotació
5. En el pla lèxic
Abús de termes genèrics Fer, cosa, tros, això, allò...
Castellanismes Bueno, vale, tio...
Comparacions Vermell com una tomàtiga...
Tics lingüístics Saps? Val? Vull dir, bé...
Exageracions Va acabar en dos segons...
Locucions i frases fetes Anar endavant, fer fues...
Onomatopeies Puf! Pataplàs!...
Sentits figurats i manca de propietat Jugar-se la vida, rompre’s les banyes...
6. En el pla morfosintàctic
Augmentatius i diminutius Cotxàs, festassa, rosset...
Pleonasmes Dóna-m’ho a mi...
Trets dialectals Article determinat (lo),
monoftongacions (aigo),
ieisme(paia), etc.
Estructures sintàctiques poc elaborades, alteració de l’ordre lògic de la frase,
manca de concordança, ús equívoc dels relatius, repeticions, interrupcions...
També destaca la riquesa de l’entonació
7. Registre vulgar
• Sense eufemismes
• Sovint s'utilitza amb intenció
ofensiva o de burla (renecs,
paraules malsonants, ús de
termes referits a certs temes
considerats tabú...
• Poc elaborat
9. Argot
L’argot és una varietat de la llengua que utilitza un
grup social per diferenciar-se de la resta de la
comunitat de parlants. Hi ha dos tipus d’argots:
a) L’argot dels grups que comparteixen la mateixa
professió o activitat i que adopten un lèxic, diferent
del tècnic, per referir-se a eines, processos o
instruments propis de la seva especialitat i que
únicament tenen significació per als individus que
tenen relació amb aquest àmbit professional.
10. b) L’argot de grups marginals de la societat que tenen la
voluntat de crear un codi paral·lel a la llengua que
únicament sigui comprès pels individus que formen part
del grup.
Així, el llenguatge dels delinqüents o dels drogoaddictes
està format per un lèxic amb mots peculiars creats,
precisament, per no ser entesos per la resta de la societat i
mantenir, d’aquesta manera, la seva condició de segregació
i marginalitat.
L’argot en català és molt pobre, hi molt poques aportacions
autèntiques catalanes, i això es pot considerar un indicador
de la manca de normalització de la llengua.
11. VARIETAT ESTÀNDARD
Totes les llengües cultes, al costat
d’aquestes varietats, en tenen una altra
que està per damunt les diverses varietats
o dialectes. Aquesta és la que anomenem
llengua estàndard. Aquesta varietat és la
pròpia de la premsa, de la ràdio, de la
televisió, del cinema, de l’ensenyament i
de qualsevol manifestació cultural.
12. Precisament, una de les funcions de
la llengua estàndard és la d’unificar i
facilitar la comunicació entre els
parlants d’una llengua, però també
ho és estimular el sentiment de
prestigi i augmentar-ne la cohesió.
13. L’estàndard representa un nivell mitjà que s’allunya dels
nivells baixos o informals i també dels elevats o
especialitzats.
Des d’aquest punt de vista és una modalitat neutra, és a
dir, que no hauria de tenir connotacions
geogràfiques, socials o generacionals.
De fet, quan fem servir l’estàndard és més difícil identificar
la procedència del parlant, d’aquí que també se la coneix
com a varietat comuna perquè serveix per igual a tots els
parlants d’una llengua sigui d’allà on sigui.
14. Molta gent pensa que l’estàndard és una
varietat pròpia de la llengua escrita, però els
catalanoparlants ens hem d’acostumar a fer-
la servir també per a determinades
situacions de la llengua oral que demanen
l’ús d’aquesta varietat, com per exemple
pronunciar una conferència, impartir una
classe o lliçó magistral a la universitat o fer
un discurs polític a un parlament.
15. Això, que és un fet normalíssim en qualsevol llengua
de cultura, també ho ha de ser a casa nostra. Quina
opinió ens produiria sentir un periodista d’un
noticiari utilitzant el mateix registre que fa servir
quan pren cafè amb els companys? O què
pensaríem d’un catedràtic anglès que a l’hora de
pronunciar una conferència a la nostra universitat
fes servir un registre col·loquial com quan surt amb
els seus amics?
16. És cert que la varietat estàndard de
moltes llengües s’ha anat formant a
partir de la llengua escrita, però
també ho és que en el cas del català
s’ha format amb una selecció
d’elements de totes les varietats
principals que s’han considerat útils
per al conjunt lingüístic.
17. En la formació del nostre estàndard va ser
decisiva l’aportació de Ramon Llull.
Després, en el segle XV, ho va ser la dels
principals escriptors valencians.
Posteriorment, durant la Renaixença va
prevaler el català central. Finalment, amb
l’aportació de Pompeu Fabra i de mossèn
Alcover, entre d’altres, es va poder
arribar a una codificació eficaç i efectiva.
18. Les darreres aportacions provenen de
l’IEC que el 1990 publica unes
orientacions per a l’estàndard oral
amb diverses formes segons les
peculiaritats de les diverses àrees
lingüístiques.
19. Registre periodístic
Eficàcia de la comunicació
Normatiu
Creador de llengua. Neologismes.
Gèneres * narratius: notícia, crònica, reportatge
* conversacionals: entrevista
* argumentatius: editorials, articles
d'opinió
* predictius: meteorologia
20. Registre publicitari
Finalitat Convèncer el receptor
Funcions: poètica i conativa
Persuasió del text publicitari
Característiques:
1)Comparacions i hipèrboles
2) Missatge breu i condensat
3) Disposició tipogràfica
4) Imatges gràfiques
21. Registre cientificotècnic
Tema específic
• Ús de terminologia específica
• Frases en passiva
• Formes no personals del verb
• 3a. persona del singular (o primera
del plural)
• Funció referencial
• Eliminació de subjectivismes
22. Registre juridicoadministratiu
Combina el registre estàndard amb
terminologia específica
• Precisió i eficàcia comunicativa
• Formalitat i impersonalitat
• Fórmules lingüístiques
específiques
• Ordenació rigorosa del
contingut
• Temps verbal: condicional i
subjuntiu
