Què és l’ Aula de Ciències ? És un entorn d‘ aprenentatge destinat a facilitar l’actualització científica i didàctica de l...
Allò que és important és no deixar de fer-se preguntes. Albert Einstein
<ul><li>La ciència com a activitat humana </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Disposició a la curiositat. </li></ul><ul>...
Comprendre el món natural i social. Comprendre per implicar-nos.
I posar en joc... conversa AMB ALLÒ QUE ENS ENVOLTA Curiositat Creativitat Imaginació AMB ELL MATEIX Esperit crític Rigor ...
REGULAR ELS PROPIS APRENENTAGES APRENDRE EN INTERACCIÓ PENSAR MANIPULAR COMUNICAR Observar, identificar, classificar,  exp...
Maneres de mirar i pensar diversitat/ regularitats (interacció) canvi / conservació dins / fora  macro / micro continuïtat...
Grans nuclis de coneixement d´una ciència bàsica  . Neus Sanmartí Éssers vius Ecosistemes Materials Sistemes físics (màqui...
Aprendre ciències Comprendre els fenòmens Construir models Rosa Mª Pujol UAB
Què és un model científic? “ Un model és una  representació simplificada  d’un fenomen que concentra l’atenció en  aspecte...
<ul><li>Podríem afirmar, per tant, que a l’escola infantil i primària hauríem de treballar en funció d’aquests quatre mode...
 
 
El món real: fenòmens Crear contextos per: obtenir dades, fer-se preguntes,  crear dubtes i cercar explicacions CEIP Gines...
L’aprenentatge científic : un procés d’evolució de les idees dels nens i nenes Models explicatius personals objecte/fenome...
ELS MODELS EVOLUCIONEN MODELS  CONSTRUÏTS  EN L’AULA M1 FETS DEL MÓN MODELS DELS NENS I LES NENES M3 MODELS DE LA CIÈNCIA M2
Procediments propis de la ciència Procediments Processos científics Habilitats intel·lectuals que caracteritzen  les metod...
Procediments propis de les ciències : Processos  <ul><li>OBSERVAR </li></ul><ul><li>Observar </li></ul><ul><li>Comparar </...
Procediments propis de les ciències: Tècniques <ul><li>REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE MESURA </li></ul><ul><li>Ús d’ins...
Preguntes d’interès científic Grup ICE UAB Mecanismes Què passaria si? Com t’expliques que? Dinàmica Com passa? Com canvia...
Preguntes sobre un text <ul><li>Literals : possibilita conèixer el text </li></ul><ul><ul><li>Per exemple, preguntar: Què ...
Preguntes per ajudar a parlar i escriure sobre els experiments Justificació de les observacions efectuades a partir de la ...
Oral Escrit Simbòlic Gràfic PROMOURE LLENGUATGES DIFERENTS  Escola Heura  Escola Dovella Escola Coves d’en Cimany Escola B...
Comunicar mitjançant maquetes
Quin camí fan el pa i l’aigua a dins el cos?  Idees inicials. Confecció de la maqueta. CEIP “La Salut” (Collbató)
Els  éssers vius en el seu medi:   En qu è he de pensar per situar-los en el lloc adequat de la maqueta? CEIP “Coves d’en ...
Imaginem l’entorn i construim un mural Treball col·lectiu a partir de la conversa - Què us sembla que hi trobarem? <ul><li...
Model de reproducció dels peixos CEIP “Costa i Llobera.” 1r
Observem els escarabats CEIP “Costa i Llobera. 2n”
Observar i descriure el moviment Representar el moviment EL MOVIMENT DE L’INSECTE PAL
Els  grills EI 1-2 anys EB Barrufets Comunicar amb gestos Els sòlids.  5è. Ceip Coves d’en  Cimany
AVALUACIÓ DE L’ANTICIPACIÓ I PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ En petits grups, cooperativament, els alumnes acorden què han de pens...
Gestió de l’aula Aprendre, un diàleg entre punts de vista D’una conversa centrada en la mestra ... ... a  una  teranyina  ...
I a més... <ul><li>Hem de tenir present: </li></ul><ul><li>Com gestionem l’organització del grup. </li></ul><ul><li>Com aj...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Presentació Per A Claustres R[1]

494 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Viajes, Tecnología
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
494
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
9
Acciones
Compartido
0
Descargas
5
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • Presentació Per A Claustres R[1]

    1. 1. Què és l’ Aula de Ciències ? És un entorn d‘ aprenentatge destinat a facilitar l’actualització científica i didàctica de les ciències, a les escoles d‘ Educació Infantil i Primària. La dotació comprèn diversos recursos materials, per a utilitzar dins i fora de l’aula, tant els d’ús quotidià com els específics de laboratori i eines TIC.
    2. 2. Allò que és important és no deixar de fer-se preguntes. Albert Einstein
    3. 3. <ul><li>La ciència com a activitat humana </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>Disposició a la curiositat. </li></ul><ul><li>Disposició a compartir i a comunicar el que ens interessa. </li></ul><ul><li>  </li></ul><ul><li>El desig d’experimentar emocions positives i diverses amb el que fem. </li></ul><ul><li>Tolerància a la incertesa </li></ul><ul><li>Paciència </li></ul><ul><li>Persistència </li></ul><ul><li>Disciplina </li></ul><ul><li>Creativitat </li></ul><ul><li>Independència </li></ul>
    4. 4. Comprendre el món natural i social. Comprendre per implicar-nos.
    5. 5. I posar en joc... conversa AMB ALLÒ QUE ENS ENVOLTA Curiositat Creativitat Imaginació AMB ELL MATEIX Esperit crític Rigor Constància AMB ELS ALTRES Honestedat Cooperació Jordi Martí
    6. 6. REGULAR ELS PROPIS APRENENTAGES APRENDRE EN INTERACCIÓ PENSAR MANIPULAR COMUNICAR Observar, identificar, classificar, experimentar... Parlar, dibuixar, gesticular, elaborar maquetes, escriure... Imaginar, comparar, relacionar, abstreure, regular
    7. 7. Maneres de mirar i pensar diversitat/ regularitats (interacció) canvi / conservació dins / fora macro / micro continuïtat / discretització passat / present / futur (temps) aquí / allà (espai) linealitat / multicausalitat elements (parts) / estructura
    8. 8. Grans nuclis de coneixement d´una ciència bàsica . Neus Sanmartí Éssers vius Ecosistemes Materials Sistemes físics (màquines) Planeta Terra Univers funcions relació reproducció nutrició biodiversitat estructura diversitat elements interelacions organismes, medi cadenes tròfiques estructura tipus canvis canvis moviments interns externs sistemes no vius sistemes vius diversitat/ regularitats físics (d’estat...) químics diversitat / regularitats interacció canvis / conservació dins / fora macro / micro continuitat / discretització passat /present/futur(temps) aquí / allà (espai) linealitat / multicausalitat elements(parts)/estructura autonomia / interaccions, interdependència ... evolució Cos humà òptics, mecànics, elèctrics, tèrmics... moviments composició elements, estructura elements, estructura estructura Poblacions creixement salut diversitat canvis adaptacions cadenes energètiques cicle matèrials flux energia formes de mirar-conceptualitzar
    9. 9. Aprendre ciències Comprendre els fenòmens Construir models Rosa Mª Pujol UAB
    10. 10. Què és un model científic? “ Un model és una representació simplificada d’un fenomen que concentra l’atenció en aspectes específics . El model es fa servir per construir explicacions com a resposta a una pregunta ” (Gilbert, 2000 ) Rosa Mª Pujol UAB
    11. 11. <ul><li>Podríem afirmar, per tant, que a l’escola infantil i primària hauríem de treballar en funció d’aquests quatre models: </li></ul><ul><li>Un model de matèria, per explicar les propietats de diferents materials d’ús quotidià, les diferències entre ells segons siguin homogenis o heterogenis, els canvis al mesclar-los amb aigua o a d’escalfar-los, els cicles (d’on venen i on van a parar). Els nens i les nenes poden imaginar que qualsevol material està format per moltes “parts” o partícules, que aquestes són molt petites (no es poden veure ni amb un microscopi), que la unió entre elles pot ser més o menys forta, que si el material és heterogeni vol dir que les partícules són diferents, que poden estar ordenades o desordenades, que en els canvis físics es conserven, que en augmentar la temperatura augmenta la velocitat amb què es mouen. </li></ul><ul><li>Un model d’ésser viu, per explicar la vida -què fan els organismes, la seva estructura i diversitat, el cicle de vida-, a partir de construir el concepte de nutrició com a intercanvi de matèria i energia amb el medi; de relació, com a capacitat de captar estímuls i donar respostes; i de reproducció com a generació de nous individus a partir de progenitors als quals s’assemblen. En aquest model és important no estudiar l’organisme aïllat, sinó formant part d’un medi amb el qual interacciona. </li></ul><ul><li>Un model del planeta Terra i de l’Univers, per explicar com interaccionen els seus components, quina és la seva estructura, com canvien i evolucionen en el temps. </li></ul><ul><li>Un model per explicar regularitats en els sistemes físics, ja siguin mecànics, òptics o elèctrics, a partir d’identificar els components, la seva estructura, les forces que hi intervenen i la seva relació amb els canvis a que donen lloc, les fonts d’energia i com es transfereix aquesta. </li></ul><ul><li>Fragments de la ponència de Neus Sanmartí (2.005) Aprendre Ciències: Connectar l’experiència, el pensament i la Parla a través de models.”Curs per a l’actualització de l’ensenyament /aprenentatge de les ciències naturals, materials de formació, Generalitat de Catalunya, Departament d’educació, pp49-69. </li></ul>
    12. 14. El món real: fenòmens Crear contextos per: obtenir dades, fer-se preguntes, crear dubtes i cercar explicacions CEIP Ginesta CEPA Oriol Martorell CEIP Ramon Llull Sant Nicolau
    13. 15. L’aprenentatge científic : un procés d’evolució de les idees dels nens i nenes Models explicatius personals objecte/fenomen EVOLUCIÓ aplicant pensament i activitat Models explicatius científics Jordi Martí. U de V.
    14. 16. ELS MODELS EVOLUCIONEN MODELS CONSTRUÏTS EN L’AULA M1 FETS DEL MÓN MODELS DELS NENS I LES NENES M3 MODELS DE LA CIÈNCIA M2
    15. 17. Procediments propis de la ciència Procediments Processos científics Habilitats intel·lectuals que caracteritzen les metodologies científiques Tècniques científiques Habilitats psicomotores que permeten observar o recollir informació Grup ICE UAB
    16. 18. Procediments propis de les ciències : Processos <ul><li>OBSERVAR </li></ul><ul><li>Observar </li></ul><ul><li>Comparar </li></ul><ul><li>Identificar semblances i diferències </li></ul><ul><li>Mesurar </li></ul><ul><li>Agrupar </li></ul><ul><li>Ordenar </li></ul><ul><li>Classificar </li></ul><ul><li>Fer estimacions </li></ul><ul><li>PLANTEJAR QÜESTIONS </li></ul><ul><li>Identificar problemes relacionats amb la ciència </li></ul><ul><li>Buscar la informació sobre el tema </li></ul><ul><li>Definir preguntes per ser comprovades </li></ul><ul><li>FORMULAR HIPÒTESIS </li></ul><ul><li>Plantejar una resposta possible que ha de ser provada </li></ul><ul><li>IDENTIFICAR VARIABLES </li></ul><ul><li>Identificar les variables que poden afectar la variable dependent. Per fer-ho cal examinar el subjecte o objecte del problema i les circumstàncies o ambient que l’envolta. </li></ul><ul><li>EXPERIMENTAR </li></ul><ul><li>Planificar: definir detalladament un pla de treball que permeti obtenir resultats que confirmin o no la hipòtesi proposada </li></ul><ul><li>Dissenyar: descriure detalladament el pla de treball </li></ul><ul><li>Comprovar: dur a terme el pla de treball que s’ha proposat en el disseny de la investigació </li></ul><ul><li>Recollir dades: cal recollir-les en les condicions que proposa el disseny </li></ul><ul><li>COMUNICAR </li></ul><ul><li>Presentar un informe </li></ul><ul><li>Discutir </li></ul><ul><li>Argumentar </li></ul><ul><li>Justificar </li></ul><ul><li>Resumir </li></ul><ul><li>Utilitzar diferents llenguatges (dibuixos, maquetes, corporal, gràfics, taules, ...) </li></ul><ul><li>Elaborar respostes/conclusions </li></ul><ul><li>INTERPRETAR LA INFORMACIÓ </li></ul><ul><li>Trobar relacions </li></ul><ul><li>Fer prediccions </li></ul><ul><li>Extrapolar i interpolar </li></ul><ul><li>Inferir (deduir) </li></ul><ul><li>Formular models </li></ul>Grup ICE UAB
    17. 19. Procediments propis de les ciències: Tècniques <ul><li>REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE MESURA </li></ul><ul><li>Ús d’instruments de mesura: cinta mètrica, proveta, cronòmetre, termòmetre, interfície, ... </li></ul><ul><li>Construcció i calibratge d’instruments senzills de mesura: balança, dinamòmetre, lupa, ... </li></ul><ul><li>Tècniques de mesura indirecta </li></ul><ul><li>Estimació de quantitats “calculant a ull”, comparant, utilitzant referències, ... </li></ul><ul><li>REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS ÒPTICS </li></ul><ul><li>Ús de lupa de mà, lupa binocular, webcams, càmera fotogràfica, càmera de vídeo, ... </li></ul><ul><li>REFERENTS A L’ÚS D’INSTRUMENTS DE LABORATORI </li></ul><ul><li>Realització de muntatges senzills </li></ul><ul><li>Ús i conservació del material de vidre </li></ul><ul><li>REFERENTS A LA RECOL·LECCIÓ I CONSERVACIÓ </li></ul><ul><li>Tècniques per recollir i conservar mostres </li></ul><ul><li>Construcció i manteniments d’hàbitats </li></ul><ul><li>Tècniques de conservació d’aliments </li></ul><ul><li>REFERENTS A LA DISSECCIÓ </li></ul><ul><li>Manipulació correcta de tisores, cubetes, ... </li></ul><ul><li>REFERENTS AL MUNTATGE DE CIRCUITS ELÈCTRICS </li></ul><ul><li>Realització de connexions entre els diferents elements d’un circuit </li></ul><ul><li>Ús de tornavís, cinta aïllant, eines per pelar cables, ... </li></ul><ul><li>REFERENTS A L’EXPERIMENTACIÓ QUÍMICA </li></ul><ul><li>Tècniques per traspassar materials sòlids i líquids </li></ul><ul><li>Tècniques per filtrar, decantar, evaporar, cristal·litzar, ... </li></ul><ul><li>REFERENTS AL TREBALL DE CAMP </li></ul><ul><li>Ús de brúixola i altres tècniques d’orientació </li></ul><ul><li>Ús de materials adequats en funció del que es vagi a recollir al camp: bosses, capses, pots, ... </li></ul><ul><li>Tècniques per recollir mostres seguint uns criteris establerts </li></ul><ul><li>Lectura i interpretació d’instruccions per a la realització de treballs de camp </li></ul><ul><li>REFERENTS A LA RECOLLIDA DE DADES </li></ul><ul><li>Ús de fitxers, índexs i altres tècniques de documentació (llibres, revistes, TIC, ...) </li></ul><ul><li>Preparació i realització d’enquestes </li></ul><ul><li>Representació de la informació en gràfics, taules i quadres </li></ul><ul><li>Redacció d’informes </li></ul><ul><li>Ús de documents i de diferents mitjans de comunicació </li></ul>Grup ICE UAB
    18. 20. Preguntes d’interès científic Grup ICE UAB Mecanismes Què passaria si? Com t’expliques que? Dinàmica Com passa? Com canvia? Estructura Què hi ha? Com és? INTERPRETACIÓ NOVES HIPÒTESIS DESCRIPCIÓ
    19. 21. Preguntes sobre un text <ul><li>Literals : possibilita conèixer el text </li></ul><ul><ul><li>Per exemple, preguntar: Què diu el text? </li></ul></ul><ul><li>Inferencials : possibilita utilitzar tota la informació conceptual que es dóna per suposada </li></ul><ul><ul><li>Per exemple, preguntar: Quines coses no diu el text però necessitem saber per entendre’l? </li></ul></ul><ul><li>Avaluatives : possibilita fer un judici de valor sobre la utilitat de la informació </li></ul><ul><ul><li>Per exemple, preguntar: quines són les idees importants, quines són les que em diuen que no sabia…? </li></ul></ul><ul><li>Creatives : possibilita ampliar el camp de lectura, deduir, relacionar, aplicar… </li></ul><ul><ul><li>Per exemple, preguntar: Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees em són útils per interpretar altres fenòmens…? </li></ul></ul><ul><ul><li>(Adaptació de Wilson i Chalmers, 1988) </li></ul></ul>
    20. 22. Preguntes per ajudar a parlar i escriure sobre els experiments Justificació de les observacions efectuades a partir de la teoria de referència. Descripció de les observacions efectuades Descripció del procediment de la pràctica Enumeració d’objectes, materials, aparells… Per què passa? Què passa? Què faig? Què tinc? JUSTIFICAR EXPLICAR DESCRIURE
    21. 23. Oral Escrit Simbòlic Gràfic PROMOURE LLENGUATGES DIFERENTS Escola Heura Escola Dovella Escola Coves d’en Cimany Escola Bellaterra Escola Orlandai
    22. 24. Comunicar mitjançant maquetes
    23. 25. Quin camí fan el pa i l’aigua a dins el cos? Idees inicials. Confecció de la maqueta. CEIP “La Salut” (Collbató)
    24. 26. Els éssers vius en el seu medi: En qu è he de pensar per situar-los en el lloc adequat de la maqueta? CEIP “Coves d’en Cimany”
    25. 27. Imaginem l’entorn i construim un mural Treball col·lectiu a partir de la conversa - Què us sembla que hi trobarem? <ul><li>Arbres! </li></ul><ul><li>I en els arbres un ocell i esquirols. </li></ul><ul><li>A terra formigues. </li></ul><ul><li>També arietes... </li></ul><ul><li>Cucs de bola. </li></ul><ul><li>I un ocell que menja molles de pa del terra. </li></ul><ul><li>Hi ha una serp per entremig de les herbes! </li></ul><ul><li>No que estan a la selva! A l’Àfrica! </li></ul><ul><li>També hi ha cucs sota terra . </li></ul>- I com estan els cucs? Enterrats? Aixafats? - Tenen un forat que fan per sortir. <ul><li>També hi ha un talp, però no se com són. </li></ul><ul><li>Jo se que als troncs dels arbres hi ha aranyes que pugen i baixen. </li></ul><ul><li>Sota terra hi ha un escarabat dins d’un forat. </li></ul>CEIP Costa i Llobera
    26. 28. Model de reproducció dels peixos CEIP “Costa i Llobera.” 1r
    27. 29. Observem els escarabats CEIP “Costa i Llobera. 2n”
    28. 30. Observar i descriure el moviment Representar el moviment EL MOVIMENT DE L’INSECTE PAL
    29. 31. Els grills EI 1-2 anys EB Barrufets Comunicar amb gestos Els sòlids. 5è. Ceip Coves d’en Cimany
    30. 32. AVALUACIÓ DE L’ANTICIPACIÓ I PLANIFICACIÓ DE L’ACCIÓ En petits grups, cooperativament, els alumnes acorden què han de pensar i/o fer per resoldre una tasca. Aquest acord cal avaluar-lo / regular-lo perquè no hi hagi errors
    31. 33. Gestió de l’aula Aprendre, un diàleg entre punts de vista D’una conversa centrada en la mestra ... ... a una teranyina d’intervencions Treball cooperatiu Valors, normes i actituds
    32. 34. I a més... <ul><li>Hem de tenir present: </li></ul><ul><li>Com gestionem l’organització del grup. </li></ul><ul><li>Com ajudem als alumnes a regular el seu propi aprenentatge. ( Idees sobre avaluació) </li></ul><ul><li>Com utilitzem les eines, què hi ha previ a la seva utilització. </li></ul>

    ×