5. Hi ha tres modes de comunicació:
1. Modes de Comunicació
Mode narratiu
Mode descriptiu
Mode expositiu
6. 1. Mode narratiu: es fa servir a fi d’apropar-se al
receptor. Consisteix a fer una comunicació afectiva.
Característiques i llibertats del mode narratiu:
Té matis particular i subjectiu: pot ser que l’emissor hi
conte res que haja viscut; potser que l’emissor haja
estat testimoni dels fets, o potser que se n’haja
assabentat per altres fonts.
Alteració de l’orde: pots començar per l’inici, el
desenvolupament o la fi.
1.Modes de Comunicació
7. 2. Mode descriptiu: tracta de transmetre al receptor imatges. Pot fer-
se servir en textos literaris o analítics.
2.1 Descripció literària: és imprecisa, és construeix sobre la base
de figures literàries.
2.2 Descripció tècnica: és ordenada, té caràcter de “confiabilitat”.
Ha de ser objectiva, exacta, imparcial i ordenada.
2.3 Formes de descripció:
2.3.1 La descripció estàtica: és invariable, les seues
característiques no canvien: un lloc, una cosa o una persona.
2.3.2 La descripció dinàmica: és variable. Sol ser elaborada
amb verbs d’acció.
1. Modes de Comunicació
8. 3. Mode expositiu: es fa servir a fi de transmetre
un missatge amb la intenció que el receptor hi
reflexione i l’analitze.
3.1 Característiques: claredat, concisió,
precisió, objectivitat, exactitud, propietat del
llenguatge
1. Modes de Comunicació
10. Oratòria
Se’n diu “oratòria”, de l’art de parlar amb eloqüència
Grècia
Matèria obligatòria d’estudi
dels Ciutadans.
Parla en l’àgora
Actualitat
És obligatòria en moltes universitats de prestigi, com ara
Harvard (EUA)…
2. Els components del discurs oral
11. Oratòria
No comunicar-se correctament influeix negativament en
l’interlocutor i ens impossibilitat l’aconsecució dels
objectius desitjats. En això rau la importància de
conéixer l’Oratòria a fi de comunicar-nos correctament,
convéncer els altres i projectar-hi una imatge positiva.
12. Qui i per què escolta el meu missatge?
Captar l’interés i l’atenció de l’auditori a fi d’involucrar-lo
en el tema.
Conéixer l’auditori.
Ús correcte del llenguatge.
Nombre d’assistents
Apropar-se al sentiments i interessos de
l’auditori
Retroalimentació
13. Estructura del discurs
Es divideix en tres grans blocs d’igual importància, tot i
que de diferent durada:
Introducció (1/10).
Nucli (8/10)
Final (1/10)
14. El discurs oral
La capacitat de fer un bon discurs depén del control dels
aspectes següents:
Velocitat i articulació
Ritmes i silencis
Volum
Crosses o fórmules elocutives
15. Por a parlar en públic
En la nostra activitat professional, hem de parlar en
públic, fer discursos, reunions, mantenir relacions
interprofessionals, tractar amb subordinats…
La por es una percepció que desencadena una emoció
que genera una reacció.
La por és necessària, ens dóna una dosi de realitat i ens
permet sobreviure en situacions adverses.
por vs respecte
16. Por a parlar en públic
Donar una xerrada.
Fer preguntes en una conferència.
Expressar una opinió en una discussió.
Tenir por en una intervenció pública és normal.
17. Por a parlar en públic
Anticipació de conductes desfavorables (dic
bajanades).
Avaluació negativa de la situació (és horrible parlar en
públic).
Avaluació negativa d’un mateix (no mai seré capaç de
fer-ho).
Avaluació negativa de la pròpia actuació (ho estic fent
malament).
El públic no és enemic nostre són persones
que pensen que l’orador els aportarà coses
Actitud positiva
18. El llenguatge corporal
En la comunicació el principal component no és el
llenguatge oral (7%), sinó el to de veu (38%) i el
llenguatge corporal (55%).
19. El llenguatge corporal- Eix o postura
Estar en l’eix significa que el cos està centrat, recte,
que l’eix corporal coincideix amb l’eix de masses.
No hem d’oscil·lar mai, o bascular, ni posar-nos de
puntetes, ni suportar el pes en un sol peu.
L’orador ha de mantenir una postura recta amb el cap,
mirant cap avant i amb el pit orientat al públic.
20. El llenguatge corporal - Mirada.
És fonamental ja que és la que determina la connexió
amb el públic.
Ha de ser franca, directa.
La mirada ha d’adreçar-se a tot l’auditori:
• Abarcativa.
• Zonal.
21. El llenguatge corporal - Expressió de la cara.
Expressa les emocions i la personalitat de l’orador.
El receptor ha de percebre: disposició, bon humor,
accessibilitat
Somrís, té una gran importància (no ha de ser mai
forçat).
22. El llenguatge corporal - gestos
Normalment es refereix al moviment de les mans.
Professional molt estudiat (fora d’aquest curs).
Alguns consells.
Evitar moviments bruscos
No distraure amb les mans
No posar-se mai les mans a les butxaques
Gesticulació excessiva (defecte del món
mediterrani).
23. La paraula.
La veu, la cura és necessària (afonia del professor).
• Respiració.
• Articulació.
• Volumen (intensitat).
• Projecció i claredat.
Un dels millors recursos és l’entonació correcta, mai
plana!!!
