ESCODI, escola universitària de comerç, ha realitzat l’estudi Avaluació del pes real del comerç sobre l’economia per encàrrec del Grup de Treball de Retail del Col•legi d’Economistes de Catalunya amb l’objectiu de fer una anàlisi de com el sector comerç és una peça clau en el desenvolupament de l’economia del nostre país, no només pel volum de negoci i llocs de treball que genera, sinó perquè cada vegada té més influència sobre la industria i connexió amb el turisme. Els resultats més destacats de l’estudi apunten que: - Els resultats de l’estudi apunten un canvi de tendència, en el sentit que el Retail representa a Catalunya quasi el 30% del PIB, situant-se en primer lloc. En segon lloc trobaríem la Indústria Manufacturera amb el 18%. En el conjunt d’Espanya, el Retail suposaria el 25% del total del PIB del país. En segon lloc es situaria l’Administració Pública (amb el 18%) i en - Malgrat que la despesa per càpita s’ha reduït tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, s’observa que la despesa en el capítol d’alimentació i quotidià continua sent més alta en el cas català. - En el subsector de supermercats, per cada 2 treballadors directes, es crea 1 lloc de treball en una empresa del sector primari, industrial o de serveis, que està totalment connectada amb l’existència de l’empresa de distribució. Si aquest indicador es contrastar que és vàlid pel conjunt del sector del comerç detallista, significaria que el comerç genera 1,5 vegades el seu número d’ocupats directes, sense tenir en compte l’efecte de la participació femenina en el sector ja que les dones treballadores tendeixen a contractar bens i serveis privats per motius de conciliació familiar. - Pel que fa a l’oferta, es confirma la tendència de que les empreses del sector que “aguanten la crisi” han tendit a guanyar tamany. A Catalunya, s’observa un cert manteniment dels llocs de treball (directes i indirectes) relacionats amb el sector. - La despesa turística internacional en targeta de crèdit a Barcelona ha augmentat de forma significativa en els darrers 8 anys. Els resultats apunten també que el posicionament de Barcelona com a ciutat turística internacional es una oportunitat pel comerç local i per la promoció internacional de les marques de retail catalanes. La despesa efectuada e el comerç amb tarja de crèdit per part dels turistes internacionals, a Barcelona ha crescut de tal manera en els darrers anys que ha passat a ser mes del doble que a Madrid. www.escodi.com

1. AVALUACIÓ DEL PES REAL DEL SECTOR COMERÇ
SOBRE L’ECONOMIA
8 de novembre 2013
GRUP de TREBALL de RETAIL
Amb la Col·laboració de

2. FONTS i METODOLOGIA DE TREBALL
Anàlisi d’indicadors i estudis públics : INE,IDESCAT,Direcció General de Comerç,Anuari Econòmic de
La Caixa.,Catalunya Caixa, ESCODI
L’abast del treball ha estat:
Temporalment: S’ha volgut analitzar sobretot el període
de la crisi, 2007 fins l’actualitat, si be en alguns
casos, per poder entendre l’evolució s’han
incorporat dades des dels anys 1998/2003
Territorialment: Comparació entre Catalunya i el conjunt
d’Espanya, i eventualment entre Barcelona i Madrid
EQUIP DE TREBALL
Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes
– Santiago Pagès
– Clara Díez
ESCODI:
–
–
–
–
–
Sara Roselló Lapera, estudiant 3er DICODI
Robert Vives Romeo, estudiant 3er DICODI
Míriam Díez Piñol, tutora de les pràctiques
Josep Maria Marcos Pujol, professor
Núria Beltran Centelles, Directora-Gerent
2

3. INTRODUCCIÓ
3

4. INTRODUCCIÓ
TOT ESTÀ CONNECTAT:
• La fabricació de bens s’ha fet des dels principis de
la història amb 2 finalitats: l’autoconsum i la
comercialització.
• No hi ha indústria sense funció comercial i de
distribució.
• Varem separar les funcions però formen part
d’una mateixa roda.
ARA EL PODER HA CANVIAT DE BANDA.
4

5. CANVI EN EL ROL DEL RETAIL
Canal retail propi
Consumidor
Industria
Mercat amb més DEMANDA que oferta
• L’indústria decideix i fabrica el producte
• Els Canals de distribució estan al servei de la
indústria.
El poder està a la indústria
Mercat amb més OFERTA que demanda
Distribució
• Els canals de distribució tenen el contacte
amb el consumidor
• La distribució detecta la necessitat i
encarrega la producció
El poder està a la Distribució
5

6. INDICADORS DE DEMANDA
1.- Què ha passat amb la població en els darrers anys?
• Quants som? Com evolucionarà la població?
• Quina renda tenim?
• Quant i en que gastem?
6

7. DEMANDA – EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
Font: IDESCAT
7

8. DEMANDA – EVOLUCIÓ DESPESA PER CÀPITA
A Espanya al 2012 la despesa per càpita es situa a nivells similars a la del
2006. A Catalunya s’ha situat per sota dels nivells de 2006, encara que
és superior a la d’Espanya.
Font: INE i elaboració pròpia
8

9. DEMANDA – DESPESA PER CÀPITA
La despesa per càpita d’alimentació i quotidià és més elevada a
Catalunya, i la diferència entre Catalunya i Espanya ha augmentat en els
anys de la crisi (Els catalans han sacrificat menys la despesa en
alimentació i quotidià).
Font: INE i elaboració pròpia
9

10. DEMANDA – DESPESA PER CÀPITA
La despesa per càpita en equipament de la persona ha disminuït de
manera accentuada tant a Catalunya com a Espanya, situant-se a uns
nivells molt inferiors als del 2006 i ha convergit.
Font: INE i elaboració pròpia
10

11. DEMANDA – DESPESA PER CÀPITA
La despesa per càpita en equipament de la llar ha disminuït de manera
accentuada tant a Catalunya com a Espanya, situant-se a uns nivells molt
inferiors als del 2006. A Catalunya aquesta caiguda s’ha moderat des de 2010.
Font: INE i elaboració pròpia
11

12. INDICADORS D’OFERTA
2.-Quins efectes ha tingut això sobre el comerç?
• En les vendes
• En l’evolució del volum d’oferta
• En l’evolució del volum d’ocupació
• Per què, i com estem en comparació amb el conjunt
d’Espanya?
• El paper del turisme internacional
12

13. INDICADORS D’OFERTA : VENDES
Les vendes han caigut en conjunt un 30% des del començament de la crisi
Font d’informació: Observatori d’Empresa i Ocupació. Gràfic: Elaboració pròpia.
13

14. OFERTA – ACTIVITATS COMERCIALS MINORISTES
El nombre d’activitats comercials minoristes a Catalunya han disminuït
menys acusadament que al conjunt d’Espanya.
Font: Anuari econòmic de la Caixa i
elaboració pròpia
14

15. OFERTA – ACTIVITATS COMERCIALS MINORISTES
Les activitats comercials minoristes per cada 1000 habitants, han
quedat al mateix nivell a Catalunya i a Espanya.
Font: Anuari econòmic de la Caixa i
elaboració pròpia
15

16. OFERTA – ACTIVITATS COMERCIALS MINORISTES
Els m² d’activitats comercials minoristes han seguit la mateixa evolució
en els dos casos.
Font: Anuari econòmic de la Caixa i
elaboració pròpia
16

17. EVOLUCIÓ DE L’OCUPACIÓ AL COMERÇ
L’ocupació al comerç cau al conjunt d’Espanya, mentre que tendeix a
mantenir-se a Catalunya.
Nivell d'ocupació del comerç al
detall,distribució, vehícles i hosteleria.
milers de persones
6000
5000
4000
Catalunya
3000
Total naci onal (Espanya)
2000
1000
0
2008
2009
2010
2011
2012
Font: INE
17

18. Qualitat de l’ocupació al sector del Comerç
Sector comerç: suma de venda i reparació de vehícles de
motor, comerç a l’engrós i intermediaris i comerç al detall
Font: Idescat
18

19. Qualitat de l’ocupació al sector del comerç
Sector comerç: suma de venda i reparació de vehícles de
motor, comerç a l’engrós i intermediaris i comerç al detall
Font: Idescat
19

20. Qualitat de l’ocupació al sector del comerç
Segons diversos informes internacionals,
la paritat de sexes en l’ocupació pot elevar el PIB
dels països entre un 5% i un 12%
Les dones treballadores contracten serveis i incrementen el consum.
Font: Saadia Zahidi, Directora del “Programa de dones liders i igualtat de gènere “en el Foro Econòmic Mundial i
autora del Global Gender Gap Report
20

21. EMPRESES DE COMERÇ AMB VÀRIES BOTIGUES
Les empreses catalanes de comerç estan guanyant dimensió
Evolució a Catalunya del nombre d’empreses de comerç amb varis establiments
Font IDESCAT-DGC-ESCODI
Font: DGC
Font: ESCODI
21

22. DEMANDA – TURISME INTERNACIONAL
La despesa mitjana per turista internacional ha augmentat tant a Catalunya
com a Espanya, però del 2006 fins ara ha crescut més a Catalunya.
Font: INE i elaboració pròpia
22

23. DEMANDA – TURISME INTERNACIONAL
.
La despesa dels turistes internacionals a Barcelona és més del doble que la
de Madrid.
El posicionament de Barcelona com a ciutat turística internacional es
consolida en els darrers anys ocupant els primers llocs del ranking
Font: CatalunyaCaixa i elaboració pròpia
23

24. DEMANDA – TURISME INTERNACIONAL
La despesa dels turistes internacionals a Catalunya en els últims vuit
anys s’ha multiplicat per quatre i especialment a Barcelona, ha
augmentat molt en els darrers anys.
Font: CatalunyaCaixa i elaboració pròpia
24

25. EL PES REAL DEL COMERÇ A L’ECONOMIA
3.-Què ens hi juguem com a país: el comerç és
important?
• El pes oficial del comerç en l’economia del país
• Estimació del pes real del comerç en l’economia del país
25

26. EL PES REAL DEL COMERÇ A L’ECONOMIA
El retail representa un 28% i la industria manufacturera un 18% del PIB
a Catalunya, formant un total d’un 46%.
Font: INE i elaboració pròpia
26

27. EL PES REAL DEL COMERÇ A L’ECONOMIA
El PIB directe i indirecte del retail representa un 38% (46% a Catalunya).
Font: INE i elaboració pròpia
27

28. EL PES REAL DEL COMERÇ A L’ECONOMIA
Ranking de sectors al PIB
Catalunya
Espanya
1er
Retail --> 28%
Retail --> 25%
2on
Ind. manufacturera --> 18%
Administració pública --> 18%
3er
Administració pública --> 14%
Ind. manufacturera --> 13%
28

29. EL PES REAL DEL COMERÇ A L’ECONOMIA
Llocs de treball indirectes que depenen del comerç
•
Empleats de supermercats a Catalunya, desembre 2010, 39.219 treballadors
Font: l’estudi “Sector Quotidià en Règim d’Autoservei. Anuari 2011” Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat
de Catalunya. Supermercat tot aquell establiment amb una superfície de venda entre 150 i 2.499 m2.
•
Empleats en altres empreses per cada treballador de supermercat 0,5:
19.659 treballadors al sectors primari, indústria i serveis
Font: mitjana dades globals Mercadona i Bon preu).
•
Si aquest rati es podés aplicar al conjunt del sector del comerç detallista,
significa que genera 1,5 vegades el seu nombre d’ocupats directes, sense
comptar l’efecte del pes de la participació femenina en el sector, que
contracta bens i serveis privats al marge dels que contracta l’empresa.
29

30. EL PES REAL DEL COMERÇ A L’ECONOMIA
Estem en un moment de canvi econòmic i social
El sector del Comerç:
una font d’oportunitats per al nostre país,
si trenquem els clixés i sabem pensar en gran
30

31. Juan Roig
Amancio Ortega
Rosalia Mera
Manuel Jove
Isaak Andic
31
Font: llista Forbes 2013

32. COOPERACIÓ EMPRESARIAL PER CRÉIXER
A Catalunya han nascut i tenen seu
les principals estructures col·laboratives del sector :
32

33. CONCLUSIONS
33

34. 1.
Atenent a l’ocupació, el comerç a Catalunya està
aguantant la crisi millor que al conjunt
d’Espanya, cosa que es font de riquesa
econòmica i social i avala el model Català de
Comerç.
2.
Comerç i Turisme van de la ma. El turisme
internacional i la marca Barcelona són una
oportunitat per al comerç local i per a l’expansió
internacional de les nostres marques de retail.
34

35. 3. El
és “la nova economia
productiva”: molts llocs de treball del sector
primari, secundari, i terciari estan directament
vinculats al sector del comerç a través de la
cadena de subministrament; i les principals
empreses i grans fortunes del país són ara del
sector del comerç.
comerç
4. Cal prendre consciència social, empresarial i
política d’això i fer estratègia conjunta per
aprofitar al màxim aquesta oportunitat
al servei del be comú del país.
35

36. COMISSIÓ RECERCA GRUP TREBALL RETAIL
COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA
36