1. Pla finançament Owncover
1. PiG i Balanç
2. Supervivència a c/t
3. Supervivència a ll/t
4. Tresoreria
5. Palanquejament o punt mort
6. Anàlisis eficiència
7. Ràtios
8. Ràtios conjunts
1. PiG i Balanç
A continuació veurem els resultats de el compte de Pèrdues i Guanys i Balanç
i posteriorment en els següents punts analitzarem els resultats depenent del
llarg termini, curt termini, les ràtios, etc.
- PiG a tres anys
- Balanç a tres anys

2. 2. Supervivència a curt termini
Analitzarem el fons de maniobra (FM = AC – PC) dels tres anys. Podem
observar a les gràfiques que l’empresa tindrà problemes per fer front als deutes
a curt termini el primer any, ja que els gràfics són gairebé iguals, però el segon i
tercer any l’empresa no tindrà problemes per fer front als deutes a curt termini,
ja que l’actiu corrent supera d’una manera còmode al passiu corrent, sobretot el
tercer any.

3. A continuació veurem les diferències que hi hauria amb una visió més
pessimista i una optimista del fons de maniobra per tenir present quins poden
ser altres enfocaments. Primer mostrarem el gràfic actual del nostre fons de
maniobra on a causa de la línia de crèdit els dos primers anys es dolent, fins i
tot és negatiu el primer any, però quan no necessitem la línia de crèdit, al tercer
any el fons de maniobra es dispara.

4. Ara us mostrarem el fons de maniobra amb una visió pessimista de l’empresa,
on es veu clarament que l’empresa no pot fer front als deutes a curt termini, tots
els anys el fons de maniobra és negatiu, el pitjor el tercer.
I per últim observarem l’empresa des d’una visió optimista de l’empresa, on
podem observar que és molt bo l’estat de l’empresa a curt termini tots els anys
el fons de maniobra és positiu, i cada any va en augment.

5. 3. Supervivència a llarg termini
Primerament, anem a veure com ha anat l’activitat. Per això el benefici net, ha
de ser més gran que 0. Podem observar que el primer any (com sol ser normal)
no hi ha benefici, hi ha pèrdues per un valor d’uns 8000 € aproximadament.
Comencen a haver beneficis al segon any, però s’ha de dir que no és un
benefici real ja que encara arrosseguem els 8000 € de deute de l’any anterior i
aquest guanyem tan sols 5000 € aproximadament. Per últim, la gran majoria
dels beneficis arriben el tercer any, on arribem a més de 18000 € de benefici.
També podem veure com seria el benefici net, des d’un punt de vista
pessimista i optimista com ja s’ha fet anteriorment amb el fons de maniobra. Al
pessimista observem que mai hi ha benefici, ja que el primer i segon any és
negatiu, i el tercer any acaba positiu, però insuficient per guanyar el perdur en
els anys anteriors. En canvi al optimista hi ha beneficis des del primer any i
cada any va en augment progressiu.

6. Ara veurem si el negoci és rendible. Per això caldrà que el BAII sigui més gran
que 0. El BAII és igual al resultat d’explotació, i podem veure que el primer any
no és rendible l’empresa, ja que el resultat d’explotació és més petit que 0, però
el segon any, ja sobrepassa el 0 i el tercer any encara va en augment, per tant
si que és rendible.
Ara veurem si el negoci és sostenible. Per això caldrà que el BAII sigui més
gran que la despesa financera. En la gràfica següent podem observar, que el
primer any l’empresa no és sostenible, ja que el BAII és molt més negatiu que
les despeses financeres. Però el segon i el tercer any el BAII ja supera amb
diferència les despeses financeres, sobre tot el tercer any, per tant el negoci si
que és sostenible.

7. 4. Tresoreria
El nostre pla de Tresoreria, presenta un any amb pèrdues però seguidament en
presenta dos amb guanys. El primer any obtenim uns beneficis de 106.174,41€
però tenim 1.809,14€ de pèrdues a causa dels excesius pagaments. Tot i
aquest mal inici, al segon any obtenim 13.622,24€ de beneficis reduïnt les
despeses en més de 25.000€ i deixant-les en 81.123,09€ que acompanyats de
94.745,32 € d’ingressos, presenten unes bones dades. Finalment, al tercer any
doblem els beneficis amb uns ingressos de 123.168,92€ i unes despeses de
92.004,35€ que ens deixen 31.164,57€. Amb tot, el saldo final és de
19.835,30€ positius.

8. 5. Punt mort
El nostre negoci compta amb 6 productes diferents. Fundes personalitzables,
predeterminades, fundes especials(tres diferents) i la funda de la setmana. Per
arribar a l’equilibri econòmic, hauríem de vendre 333 fundes de les 374 que
tenim pensat vendre al mes. Am uns ingressos de 5.786,22€ mensuals com a
punt d’equilibri, traspassat a anual són 68.996,16€ al primer any. Al segon any
el punt d’equilibri és a 69.434,64€ , una mica superior a l’any anterior.
Finalment, a l’últim any el punt d’equilibri creix fins als 74.906,52€, amb una
venta de 358 fundes al mes, 4.296 a l’any.
6. Anàlisi d’eficiència

9. Per a realitzar l’anàlisi d’eficiència ens hem de fixar en els ingressos i en les
despes de cada període, de cada any. Podem observar que en el primer any
tenim més despeses que no pas guanys, degut, en part, pel cost de crear la
web i perque no venem el total de fundes que podem arrivar a produir.
En el segon període ja comencem a obtenir beneficis, ja que hem augmentat el
nombre de vendes de les nostres fundes i ja no hem tingut la necesitat de
pagar algú que ens fes la web, ja que ja estava feta i només teniem la despesa
d’un informàtic que ens anés actualitzant la web cada X temps.
Finalment, veiem que hem obtingut el màxim nombre de beneficis bàsicament
per l’augment del nombre de fundes que venem, ja que els costos no han estat
reduïts.
7. Ràtios
Surt una ràtio d’endeutament positiva i ens indica que tenim un numero de
deutes una mica alt a causa del préstec que demanarem al primer exercici. La
ràtio d’autonomia també surt positiva. En eaquest cas el valor ideal està entre
el 0,7 i l’1,5 molt a prop del valor que tenim nosaltres en aquesta ràtio.
Nosaltres paguem les existències al comptat, per tant, no farem pagaments a X
dies sinó el mateix dia. Així com també cobrarem el mateix moment de realitzar
les vendes de cada una de les fundes desde la pàgina web d’ Owncover. L’únic
que trigarà uns dies és el temps que trigarem en vendre els productes acabats.
8. Ràtios conjunt

10. L’efecte palanquejament seria el resultat de dividir l’actiu entre els fons propis.
En el nostre cas l’efecte palanquejament és de 3,83 el primer any, 1,97 el
segon any i 1,25 el tercer. D’aquesta manera veiem la quantitat d’inversió que
ha fet l’empresa Owncover per a cada euro de recursos propis.
El període mitjà de maduració econòmica (PMME) és el temps que dura un
cicle d’explotació entre l’entrada de materials fins que es cobra als clients. En el
nostre cas el primer any és de 219,27 dies al primer any i va reduint fins a
126,5 dies el tercer any.
Pel que fa al període mitjà de maduració financer (PMMF), que és el temps
que es triga a recuperar cada unitat monetària invertidag en el cicle
d’explotació, és el mateix que el PMME , 219,27 dies el primer any, 164,46 dies
el segon any i 126,5 el tercer.

11. El PAS es dona quan restem al FM (13994,77-14471,55 = - 476,78) el NOF
(10784,25) i ens dona – 11261,03. Al ser un PAS negatiu podem observar com
Owncover pot tenir problemes pel que fa a la liquiditat, ja que no només és un
número negatiu, sinó que és un nombre bastant elevat.