1. La influencia de la guerra civil en la
producció narrativa fins als anys 70

2. La repressió després de la guerra
• Repressió directa: assassinat i empresonament de
persones significades políticament durant la República.
• Extinció de les institucions republicanes.
• Anul·lació del Estatut i de totes les institucions catalanes.
• Supressió dels organismes i institucions culturals.
• Abolides les institucions democràtiques.
• Declarats il·legals els partits polítics.
• Anul·lació dels sindicats.
• Sense llibertat d’associació, de premsa, de pensament ni
d’expressió.
• Prohibició de l’ús públic i oficial del valencià, disglòssia a
favor del castellà enfront del valencià.
• El regim Pèrdua del procés de redreçament normalitzador
realitzat des de la Renaixença.

3. Les etapes del franquisme
1939-1946. Època de màxima repressió:
• Execucions, prohibicions, diàspora de l’exili i desaparició de la
vida pública dels que defensaven la llengua.
• Sols eren permeses les mostres de caire folklòric i religiós.
• Aïllament cultural i censura, sense editorials, sense crítica i,
sense lectors.
• Resistència cultural amb reunions clandestines a cases
particulars i edicions d’obres d’amagat.

4. 1946-1955. Consolidació de la dictadura
• El final de la Segona Guerra Mundial significà una lleu liberalització de
l'ambient i la literatura catalana.
• La literatura sortí de la clandestinitat i tornà a ser pública.
• Reaparegueren o nasqueren editorials : Moll, edicions 62, Proa, Tres i Quatre
• Es crearen premis literaris com el “Joanot Martorell” de novel·la.
• Es recuperà el teatre (Rusiñol, Sagarra) i sortiren revistes en forma de llibre o
dependents de centres religiosos.
• Retornen els primers exiliats.
• La llengua torna lentament a l’ús literari, encara que la tasca clandestina
continuà a les universitats.

5. 1955-1970. Món cultural
• Començava a aparèixer una producció normal de novel·les
• El 1960 apareix la Llei de Premsa , que posa fi a la persecució oficial del català, pero la censura
continuarà (encara que atenuada).
• Creació de empreses privades (a falta d’iniciatives oficials) que incidiren en el treball de
normalització.
• Dues generacions: Els escriptors que, havien deixat d'escriure i ara tornaven a la llum pública i
uns altres que iniciaven la seua tasca intel·lectual.
•Els primers, més afectats per la desfeta bèl·lica que sofrí el país, fan literatura sobre la guerra
civil des dels precedents més immediats fins a l'exili o els camps de concentració, passant per la
rereguarda i el front (novel·la testimonial).
•Els més joves, mancats d'una tradició i d'una vida literària i cultural adient, hagueren de suplir
les deficiències de manera autodidacta.
•Els punts bàsics del seu programa foren dos: d'una banda, normalitzar definitivament la llengua
i, de l'altra, arribar a una entesa entre la ideologia marxista i la cristiana més dinàmica.

6. Actituds davant la repressió
Incorporar-se al nou règim canviant les seues
ideologies i renunciant a la seua propia
llengua (Eugeni d’Ors).
Exiliar-se ( Mercè Rodoreda )
• Primer a França
• Després a Amèrica
L’exili interior ( Clandestinitat): replegament
defensiu per demostrar que el franquisme no
havia aconseguit ensorrar la cultura catalana.

7. Depuracions professionals ,
deportacions o penes de presó als
escriptors
Fi de l’activitat dels escriptors que havien
començat abans de la Guerra Civil.
Falta de referencies per als escriptors que
apareixen a partir de 1939
Falta d’escriptors, d’editors i lectors.
Aïllament de models exteriors.
Producció narrativa:
-Fidel als gèneres tradicionals.
- Desfasada respecte les tècniques modernes.
Conseqüències de la repressió per als
escriptors

8. La narrativa de postguerra
La narrativa es va vore molt afectada per la repressió. Nomes a partir dels anys 40 i 50
va començar a apreciar-se un reviscolament de la narrativa, que podem classificar en
diversos corrents:
• - La novel·la psicològica.- Aquesta narrativa es caracteritza per deixar de banda
l’argumentació i centrar-se en la vida interior. El lector coneix, a través del narrador
omniscient, tot el que el protagonista pensa, sent i recorda. Destacaren Mercè
Rodoreda i Llorenç Villalonga.
• - La novel·la realista.- També coneguda com a realisme social, pretén denunciar
l'opressió que pateixen les classes populars, amb obres pròximes quant al
contingut i la tècnica. Destacà Enric Valor.
• - La novel·la testimonial.- És un tipus de novel·la realista que pretén contar
experiències pròpies viscudes per l’autor, sobretot de fets relacionats amb la
Guerra Civil, l’exili, la postguerra, els camps de concentració... Destacà Teresa
Pàmies i Maria Aurèlia Capmany.
• - La novel·la experimental.- Aquest tipus de narrativa consisteix a crear textos
experimentant amb tècniques, temes i recursos nous. Destacà Manuel de Pedrolo
• - La narrativa fantàstica.- Aquestes van sorgir cap als anys 50, influïdes pel
cinema o la pintura. Presenten un gust per la temàtica i els recursos fantàstics,
imprevisibles i màgics, que desperten la sorpresa en el lector. Destacaren Pere
Calders i Joan Perucho

9. La novel·la a l’exili
Amb la instauració de la dictadura
Pèrdua de les llibertats
(politiques, culturals…)
Censura
No permitia la publicació de
determinades obres. Exili d’una
generació d’escriptors cap a França o
América.
Els exiliats organitzaren una vida
cultural activa en català: jocs florals,
premis, editorials i revistes.

10. Trets característics d’aquesta literatura:
• La literatura es fa a partir de l’experiència immediata
• Conté notes exòtiques estretes del nou espai on es mou
l’escriptor.
• Inclou el tema de l’enyorament.
• Incorpora el sentiment de frustació i la fatalitat del destí.
• Denuncia la guerra i les seues conseqüències

11. Començà a col·laborar des de molt jove amb articles i contes en
les pàgines de diverses publicacions.
S’exilià a París (1939), després a Bordeus i finalment a Ginebra.
Ben entrada la dècada dels 70, tornà al seu país.
•Tres períodes:
– Els anys d’aprenentatge
– La maduresa
– La vellesa

12. La primera etapa: Aloma
• Novel·la pessimista, psicològica i simbolista, que narra unes relacions
amoroses entre una adolescent somniadora i desconeixedora de la vida i
un home ja gran i amb experiència.
L’etapa de maduresa
• S’inicia amb la publicació de vint-i-dos contes, històries d’amor que
reflecteixen un gran pessimisme i mostren la incomprensió i la
incomunicació dels protagonistes. La soledat hi és present de manera
constant, contraposada a la felicitat i al somni. 1962 – La plaça del
diamant.
La vellesa
• S’inicia amb La meua Cristina i altres contes (1967), que implica un canvi
per la incorporació d’un món mític on dominen els personatges masculins,
i culmina amb la publicació el 1974 de Mirall trencat, obra tràgica que
narra la història tràgica de una família i aborda temes com la infantesa, la
soledat i la mort

13. • Novel·les:
– Mort de dama (1931) i Bearn o la sala de les nines (1961).
Mentre “Mort de dama” és la caricatura esperpèntica d’un
món tradicional en vies d’extinció, “Bearn” n’és la idealització
mítica.

14. • Es una de les figures clau de la
història valenciana
contemporànea. Tasca
extraòrdinaria:
• Rondalles
• Novel·les
• Gràmatic

15. Novel·les
• Al període de postguerra Làmbició d’Aleix (1960)
Retard de 10 anys a
causa de la censura.
Simbolitza els pobles i la natura com una mena de refugi
contra la destrucció de les grans ciutats mitjançant l’estret
contacte del protagonista amb la muntanya

16. • Clara tendència documental. Es un
testimoni viu de la Guerra Civil i de
l’exili.
– Contingut polític. La filla del pres
(1967), Testament a Praga (1971).
– Amor Clandestí (1967) narra la
clandestinitat que va compartir
amb el seu company i els seus fills.

17. Ha escrit novel·la, teatre i assaig.
• Com a novel·lista:
– Betúlia (1956): Hi reflecteix el món
social i el malestar durant els anys de
la postguerra.
– Un lloc entre els morts (1968): novel·la
històrica en què es narra la peripècia vital i intel·lectual d’un
il·lustrat de la Revolució Francesa.

18. • Poeta, dramaturg, assagista i novel·lista
• La seua producció recull uns centenars
d’articles periodístics, unes quantes peces teatrals i l’obra
novel·lística de més gruix de la nostra literatura.
• La novel·la = part més important de la seua obra.
Estrictament persona (1956), Totes les bèsties de càrrega
(1965), Mossegar-se la cua (1967),…

19. • Destaca com a escriptor de contes.
• El 1954 publica Cròniques de la veritat oculta, l’obra
paradigmàtica de Calders, on fa una crítica de la vida anodina i
quotidiana a través de la contraposició de la “veritat oficial” i
la “veritat oculta” (el mon de la imaginació i de l’absurd).
Aquest recull de 31 contes respon a una estructura que es
repeteix: El protagonista dóna mostres de ser un testimoni
mesurat i racional, entra en contacte amb un element de
fantasia oberta o implícita. Aquests dos elements s’influeixen
mútuament fins arribar a un desenllaç que deixarà el lector
una sensació de confusió, d’ambigüitat, que el portarà molt
sovint a preguntar-se on està la frontera entre el possible i
l’impossible.

20. Poeta i novel·lista. Es caracteritza per la fabulació de mons
imaginaris. Fantasia, mitologia,… amb els quals a construït un
espai allunyat de la realitat.
– La seua narrativa integra la fabulació i la ciència, el natural i el
sobrenatural, la raó i la màgia.
• Llibre de cavalleries (1957) on un jove dels nostres dies es
desplaça al moment de màxima esplendor de la catalunya
medieval.
• Les histories naturals (1960) en la que un patge de Jaume
I, enviat a Hongría, mor i esdevingué vampir.

21. Video
• http://vilaweb.tv/?video=5536