L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica
1. Seminari UOC. Estudis d’Informació i Comunicació
(Barcelona, 30/01/2013)
L’accés obert a la ciència: un nou model de
comunicació científica
Ernest Abadal
Universitat de Barcelona
abadal@ub.edu
2. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 2
Sumari
1. La comunicació científica
2. L’accés obert a la ciència
3. Repositoris
4. Revistes en accés obert
5. Polítiques de suport
6. Conclusions
7. Bibliografia
3. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3
1 La comunicació científica
Orígens:
• Journal des sçavans i Philosophical transactions of the
Royal Society of London (1665).
Funció:
• Contribuir a l’avenç social de la ciència.
• Preservar i donar a conèixer l’autoria dels avenços.
• “registre social d’invencions i innovacions” (Guédon,
2001)
Control de qualitat:
• Revisió per experts (peer review).
4. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 4
1.1 Continguts
Objecte: informació científica
• Continguts procedents dels resultats de la recerca o de
l’actividad acadèmica, en general.
Tipus de document
• Articles de revista
• Informes de recerca, congressos, etc.
• Tesis doctorals
• Patents
• ../..
5. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 5
1.2 Estructura del sistema
Agent Funció Producte
Autor
Revisor
Editor
Distribuïdor
Indexador (sistema de
cerca)
Biblioteca
Investigació
Revisió
Publicació
Agregació
Indexació (referència
i/o text complet)
Selecció, subscripció,
accés
Text original
Informe revisió
Article
Portal de revistes
Base dades, motor de
cerca acadèmic, etc.
Catàleg de revistes
6. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
2 L’accés obert a la ciència
“Open-access (OA)
literature is digital,
online, free of charge,
and free of most
copyright and licensing
restrictions” (Suber,
2006).
7. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 7
2.1 Què és?
“An old tradition and a new technology have converged to make
possible an unprecedented public good. The old tradition is the
willingness of scientists and scholars to publish the fruits of their
research in scholarly journals without payment, for the sake of
inquiry and knowledge. The new technology is the internet. The
public good they make possible is the world-wide electronic
distribution of the peer-reviewed journal literature and completely
free and unrestricted access to it by all scientists, scholars,
teachers, students, and other curious minds. Removing access
barriers to this literature will accelerate research, enrich
education, share the learning of the rich with the poor and the
poor with the rich, make this literature as useful as it can be, and
lay the foundation for uniting humanity in a common intellectual
conversation and quest for knowledge.
For various reasons, this kind of free and unrestricted online
availability, which we will call open access, …” (BOAI, 2002)
8. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 88
2.1 Comentaris
Publicació científica (“old tradition”).
Plataforma: internet (“new technology”).
Accés gratuït i/o lliure als continguts científics
(“public good”).
9. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
2.2 Antecedents
El malestar
• Els científics asseguren (gratuïtamente) el funcionament
del procés de comunicació científica (originals, revisió,
etc.).
• Increment constant dels preus de les revistes (que
paguen els científics).
Experiències pioneres
• Arxiv.org (1991)
10. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
El acceso abierto a la ciencia 10
2.2 Antecedents (ii)
La “xispa”
• Augment del cost de les subscripcions a revistes
acadèmiques. (Entre 1986-2002 va pujar un 227%,
mentre que la inflació va ser només del 64%).
Les reaccions
• Carta Public Library of Science (PLOS)
• Declaracions Budapest, Bethesda i Berlín.
11. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 11
2.3 Beneficis
Millora en el funcionament de la comunicació
científica.
• Augmenta la difusió.
• Augmenta l’impacte.
• S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el
període de recepció).
• Es redueixen els costos (Houghton et al, 2010).
Milloren els resultats de la recerca i de la
innovació.
• Conseqüència de l’anterior.
12. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 12
2.3 Beneficis (ii)
Repercussió directa a la societat.
• Transferència directa de coneixement a la societat.
• Trenca les barreres entre països rics i pobres.
• Permet visibilitzar la inversió pública en investigació.
Permet la reutilització de la informació i de les
dades.
13. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 13
2.4 Vies d’accés (Com aconseguir-ho?)
Publicació en revistes de lliure accés (via
“daurada”)
• Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor,
híbrides (article obert en revista de subscripció).
Arxivatge en repositoris (via “verda”)
• Els científics dipositen els preprints o postprints de les
seves publicacions.
14. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 14
2.5 Nous productes en el circuit
Agent Funció Producte
Autor
Revisor
Editor
Distribuïdor
Indexador
Autor
Biblioteca
Investigació
Revisió
Publicació
Agregació
Indexació (referència
i/o text complet)
Autoarxivatge
Selecció, subscripción,
accés
Text original
Informe revisió
Article
Portal de revistes (OA
o comercial)
Base dades, motor de
cerca acadèmic, etc.
Repositori
Catàleg de revistes
15. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 15
A.1 Recerca en accés obert
Projectes Plan Nacional I+D+I
El acceso abierto a la ciencia en España: análisis del grado
de implantación y de la sostenibilidad de un nuevo modelo
de comunicación científica (CSO2011-29503-C02-01)
“El acceso abierto a la producción científica (open access)
en España: análisis de la situación actual y presentación de
políticas y estrategias para promover su desarrollo”
(CSO2008-05525-C02-01/SOCI).
16. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
A.2 L’equip
IATA (CSIC)
Universitat de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya
Universitat de València
16
18. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 18
3 Repositoris
Un repositori és una seu web que recull, preserva i
difón la producció acadèmica d’una institució (o
d’una disciplina científica). Permet l’accés a les
metadades i el text complet dels documents que
conté.
“A permanent, institution-wide repository of diverse,
locally produced digital works that is available for
public use and supports metadata harvesting”.
(Association of Research Libraries, 2006)
En general, impulsats per bibliotecaris.
19. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 19
Fig. 1 O2, l’Oberta en obert (repositori UOC)
20. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 20
3.1 Característiques
Contingut
• Informació acadèmica.
• ("Biblioteca digital" és un terme més ampli, que inclou tot
tipus de document).
En lliure accés
Interoperable
• Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser
recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH).
21. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 21
3.2 Objectius
Afavorir la difusió dels continguts acadèmics.
• Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a
la pròpia institució, per exemple).
Donar visibilitat a la recerca realitzada per la
institució i els seus membres.
• S’assegura presència a GScholar i Scirus.
Facilitar la conservació i preservació dels
documents generats per una institució.
En general, s’acompleix la missió tradicional de les
biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al
patrimoni documental.
22. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 22
3.3 Tipologia
Institucionals
• Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució
(universitat, centre d’investigació, etc.).
• O2 (repositori UOC), Dipòsit digital de la UB, etc.
Temàtics
• Inclouen continguts especialitzats en una determinada
matèria o disciplina científica.
• E-LIS (biblioteconomia i documentació), ArXiv (física),
Cogprints (psicologia), o RePEc (economia).
23. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
3.3 Tipologia (ii)
Acadèmics
Recursos docents
Dades
24. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 24
3.4 Directoris
Directory of Open Access Repositories
• 2.253 repositoris.
• Consultes: països, software, matèria, idioma, tipus de
contingut, etc.
Registry of Open Access Repositories
• 3.343 repositoris.
Buscarepositorios
• Àmbit espanyol.
• 96 repositoris.
25. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 25
Fig. 2. Directori BuscaRepositorios
26. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 26
3.5 Situació a Espanya
96 repositoris
• Univ. i centres d’investigació: 62%
• Consorciats: 6%
• Altres institucions: 32%
Any de creació
• 2001-2007: 39%
• 2008-12: 61%
Tecnologia
• Dspace (més del 70%)
Recolectors
• Hispana (http://hispana.mcu.es/es/inicio/inicio.cmd)
• Recolecta (http://www.recolecta.net)
27. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
3.6 Valoració
Cal incrementar continguts.
• Simplificar els processos d’incorporació de continguts.
• Vinculació amb mandats.
Coordinar models de metadades.
Assegurar finançament.
28. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
B. Recerca en repositoris
Estudi situació a Espanya
Repositoris docents
Metodologia
• Anàlisi seus web
• Enquestes
• Entrevistes
• Creació bases de dades
29. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 29
4 Revistes en accés obert
Psycoloquy, Surfaces (1991).
Stevan Harnard, Jean Claude Guédon, Charles
Bailey, primers impulsors.
Beneficis de l’OA:
• Scientia marina (CSIC). Periodo 2002-05
- Impacte: 0,64 1,03
- Immediatesa: 0,06 0,55
- Cites: 626 1.247
30. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 30
4.1 Situació internacional
Creixement important a partir 2ª GM.
Sector específic dins del món editorial (STM –
Scientific Technical and Medical publishers).
Presència també de societats científiques i
sector públic.
Fonts de dades:
• Ulrich’s periodicals directory
• DOAJ directory
31. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 31
4.2 Algunes xifres
Revistes científiques actives: 92.000 títols.
Èlit
• Indexades a Web of Science o Scopus.
• 10.000 – 19.000 títols.
Revisió externa (peer review)
• 34.000 títols.
Sense revisió
• 39.000 títols.
32. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
Revistas de acceso abierto 32
4.3 Revistes en accés obert
Total:
• 8.600 (DOAJ), 12.000 (Ulrich’s)
• Un 20% del total de revistes peer review.
Principals països: EUA, Brasil, Gran Bretanya,
India, Espanya.
Estan aconseguint nivells de qualitat i
reconeixement similars a les comercials.
Estan consolidant models de negoci i
sostenibilitat econòmica.
33. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 33
4.4 Tipologia
Revistes gratuïtes per a autors i lectors.
• Editors: universitats, organismes públics, etc.
• Exemple: BiD, REDC, etc.
Pagament per publicació (paga l’autor).
• Cost: 700-3000 euros
• Freqüent en ciències de la salut.
Amb pagament per subscripció i opció d’accés
obert (sistema híbrid).
• P.e. Springer Open Choice
Accés amb període d’embargament.
34. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 34
4.5 Drets d’explotació
Necessitat de partida
• ¿Cóm saben els autors si poden dipositar, o no, els
articles que publiquen?
Directoris
• ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/)
• Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)
35. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 35
Fig. 3. Directori Dulcinea
36. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 36
4.5 Drets d’explotació (ii)
Tipologia (color Sherpa/ROMEO)
• Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la versió
corregida de l’autor o el pdf editorial)
• Blau: arxivar post-print
• Groc: arxivar pre-print
• Blanc: no es pot arxivar
37. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 37
Fig. 4. Drets d’Hipertext.net
38. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
C. Recerca en revistes
Estudi models de negoci
Estudi sobre drets d’explotació
• Dulcinea
Estudi revistes científiques Espanya
Metodologia
• Anàlisi seus web
• Enquesta
• Creació bases de dades
39. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3939
5 Polítiques de suport
Les polítiques són un conjunt de mecanismes
d’intervenció i accions encaminades a aconseguir
un determinat objectiu.
Quin és l’objectiu d’una política OA?
• Que els investigadors dipositin les seves publicacions
en repositoris o que publiquin en revistes OA.
Qui té la responsabilitat d’impulsar-les?
• Gestors en política universitària (rectorats de les
universitats, directors de centres de recerca, autoritats
polítiques, etc.).
40. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 4040
5.1 Mecanismes d’intervenció
Es poden establir diferents àmbits:
• Establiment d’infraestructures i serveis
• Informació i difusió
• Incentivació econòmica
• Coordinació institucional
• Reglamentació (mandat, obligació)
Directoris sobre polítiques
• Melibea (http://www.accesoabierto.net/politicas/)
• Juliet (http://www.sherpa.ac.uk/juliet/)
• ROARMAP (http://www.eprints.org/openaccess/policysignup/)
41. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 41
Fig. 5. Directori Melibea
42. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 42
Fig. 6. Política UOC
43. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 43
5.2 Situació a Espanya
RD Doctorat (2011)
• Obligació de dipositar les tesis en repositoris.
• “14.5. Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su
archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional y
remitirá, en formato electrónico, un ejemplar de la misma así como toda la
información complementaria que fuera necesaria al Ministerio de Educación
a los efectos oportunos.”
Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya,
2011)
• Article dedicat a accés obert.
• Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de
projectes de recerca amb finançament públic.
Mandats a universitats
44. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
D. Recerca en polítiques
Estudi de polítiques internacionals
• Anàlisi contingut
• Producte: Melibea
Estudi polítiques de les universitats
• Enquesta
Assessoraments
• FECYT
• CBUC-CIC
• Medoanet
45. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
6 Conclusions
L’accés obert
• Moviment imparable.
• No canvia el sistema de control de qualitat (revisió per
experts).
• Combinar via verda (repositoris) i via daurada (revistes).
Repositoris
• Tipologies diverses.
• Avenços en interoperabilitat i coordinació.
Revistes científiques en accés obert
• Mateixos criteris de qualitat.
• Respecte als drets d’explotació.
45
46. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
6 Conclusions (ii)
Polítiques
• Reconeixement oficial del model (mandats, etc.).
• No hi ha encara seguiment.
Recerca sobre accés obert
• Aspectes diversos (repositoris, revistes, polítiques,
autors, etc.).
• Orientada a l’acció.
46
47. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 47
7 Bibliografia
Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: Editorial UOC. (
http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)
Alonso, Julio; Subirats, Imma; Martínez Conde, Mª Luisa. Informe APEI sobre acceso abierto. Gijón:
Asociación Profesional de Especialistas en Información, 2008.
http://eprints.rclis.org/15107/1/informeapeiaccesoabierto.pdf
Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities. Berlin, 2003.
(http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.htm).
Budapest Open Access Initiative. Budapest, 2002. (http://www.soros.org/openaccess/read.shtml).
Melero, Remedios; Abad García, María Francisca. “Revistas open access: características, modelos
económicos y tendencias”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 20 (juny
2008). (http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=20meler2.htm).
Houghton, John et al. Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the
costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009.
http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmodelsfinalreport
SOAP. Report from the SOAP Symposium, 2011: Berlín. SOAP (Study of Open Access Publishing),
2011. http://project-soap.eu/report-from-the-soap-symposium/
Suber, Peter. What you can do to promote open access. Last revised April 16, 2007.
(http://www.earlham.edu/~peters/fos/do.htm#administrators).
Suber, Peter. Gratis and libre open access. February 2008.
(http://www.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/08-02-08.htm).
Suber, Peter. Open access policy options for funding agencies and universities. «SPARC Open Acess
Newsletter», 130, February 2009.