SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 48
Seminari UOC. Estudis d’Informació i Comunicació
(Barcelona, 30/01/2013)
L’accés obert a la ciència: un nou model de
comunicació científica
Ernest Abadal
Universitat de Barcelona
abadal@ub.edu
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 2
Sumari
1. La comunicació científica
2. L’accés obert a la ciència
3. Repositoris
4. Revistes en accés obert
5. Polítiques de suport
6. Conclusions
7. Bibliografia
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3
1 La comunicació científica
 Orígens:
• Journal des sçavans i Philosophical transactions of the
Royal Society of London (1665).
 Funció:
• Contribuir a l’avenç social de la ciència.
• Preservar i donar a conèixer l’autoria dels avenços.
• “registre social d’invencions i innovacions” (Guédon,
2001)
 Control de qualitat:
• Revisió per experts (peer review).
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 4
1.1 Continguts
 Objecte: informació científica
• Continguts procedents dels resultats de la recerca o de
l’actividad acadèmica, en general.
 Tipus de document
• Articles de revista
• Informes de recerca, congressos, etc.
• Tesis doctorals
• Patents
• ../..
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 5
1.2 Estructura del sistema
Agent Funció Producte
Autor
Revisor
Editor
Distribuïdor
Indexador (sistema de
cerca)
Biblioteca
Investigació
Revisió
Publicació
Agregació
Indexació (referència
i/o text complet)
Selecció, subscripció,
accés
Text original
Informe revisió
Article
Portal de revistes
Base dades, motor de
cerca acadèmic, etc.
Catàleg de revistes
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
2 L’accés obert a la ciència
 “Open-access (OA)
literature is digital,
online, free of charge,
and free of most
copyright and licensing
restrictions” (Suber,
2006).
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 7
2.1 Què és?
“An old tradition and a new technology have converged to make
possible an unprecedented public good. The old tradition is the
willingness of scientists and scholars to publish the fruits of their
research in scholarly journals without payment, for the sake of
inquiry and knowledge. The new technology is the internet. The
public good they make possible is the world-wide electronic
distribution of the peer-reviewed journal literature and completely
free and unrestricted access to it by all scientists, scholars,
teachers, students, and other curious minds. Removing access
barriers to this literature will accelerate research, enrich
education, share the learning of the rich with the poor and the
poor with the rich, make this literature as useful as it can be, and
lay the foundation for uniting humanity in a common intellectual
conversation and quest for knowledge.
For various reasons, this kind of free and unrestricted online
availability, which we will call open access, …” (BOAI, 2002)
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 88
2.1 Comentaris
 Publicació científica (“old tradition”).
 Plataforma: internet (“new technology”).
 Accés gratuït i/o lliure als continguts científics
(“public good”).
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
2.2 Antecedents
 El malestar
• Els científics asseguren (gratuïtamente) el funcionament
del procés de comunicació científica (originals, revisió,
etc.).
• Increment constant dels preus de les revistes (que
paguen els científics).
 Experiències pioneres
• Arxiv.org (1991)
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
El acceso abierto a la ciencia 10
2.2 Antecedents (ii)
 La “xispa”
• Augment del cost de les subscripcions a revistes
acadèmiques. (Entre 1986-2002 va pujar un 227%,
mentre que la inflació va ser només del 64%).
 Les reaccions
• Carta Public Library of Science (PLOS)
• Declaracions Budapest, Bethesda i Berlín.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 11
2.3 Beneficis
 Millora en el funcionament de la comunicació
científica.
• Augmenta la difusió.
• Augmenta l’impacte.
• S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el
període de recepció).
• Es redueixen els costos (Houghton et al, 2010).
 Milloren els resultats de la recerca i de la
innovació.
• Conseqüència de l’anterior.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 12
2.3 Beneficis (ii)
 Repercussió directa a la societat.
• Transferència directa de coneixement a la societat.
• Trenca les barreres entre països rics i pobres.
• Permet visibilitzar la inversió pública en investigació.
 Permet la reutilització de la informació i de les
dades.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 13
2.4 Vies d’accés (Com aconseguir-ho?)
 Publicació en revistes de lliure accés (via
“daurada”)
• Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor,
híbrides (article obert en revista de subscripció).
 Arxivatge en repositoris (via “verda”)
• Els científics dipositen els preprints o postprints de les
seves publicacions.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 14
2.5 Nous productes en el circuit
Agent Funció Producte
Autor
Revisor
Editor
Distribuïdor
Indexador
Autor
Biblioteca
Investigació
Revisió
Publicació
Agregació
Indexació (referència
i/o text complet)
Autoarxivatge
Selecció, subscripción,
accés
Text original
Informe revisió
Article
Portal de revistes (OA
o comercial)
Base dades, motor de
cerca acadèmic, etc.
Repositori
Catàleg de revistes
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 15
A.1 Recerca en accés obert
 Projectes Plan Nacional I+D+I
 El acceso abierto a la ciencia en España: análisis del grado
de implantación y de la sostenibilidad de un nuevo modelo
de comunicación científica (CSO2011-29503-C02-01)
 “El acceso abierto a la producción científica (open access)
en España: análisis de la situación actual y presentación de
políticas y estrategias para promover su desarrollo”
(CSO2008-05525-C02-01/SOCI).
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
A.2 L’equip
 IATA (CSIC)
 Universitat de Barcelona
 Universitat Oberta de Catalunya
 Universitat de València
16
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
A.3 El portal
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 18
3 Repositoris
 Un repositori és una seu web que recull, preserva i
difón la producció acadèmica d’una institució (o
d’una disciplina científica). Permet l’accés a les
metadades i el text complet dels documents que
conté.
 “A permanent, institution-wide repository of diverse,
locally produced digital works that is available for
public use and supports metadata harvesting”.
(Association of Research Libraries, 2006)
 En general, impulsats per bibliotecaris.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 19
Fig. 1 O2, l’Oberta en obert (repositori UOC)
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 20
3.1 Característiques
 Contingut
• Informació acadèmica.
• ("Biblioteca digital" és un terme més ampli, que inclou tot
tipus de document).
 En lliure accés
 Interoperable
• Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser
recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH).
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 21
3.2 Objectius
 Afavorir la difusió dels continguts acadèmics.
• Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a
la pròpia institució, per exemple).
 Donar visibilitat a la recerca realitzada per la
institució i els seus membres.
• S’assegura presència a GScholar i Scirus.
 Facilitar la conservació i preservació dels
documents generats per una institució.
 En general, s’acompleix la missió tradicional de les
biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al
patrimoni documental.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 22
3.3 Tipologia
 Institucionals
• Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució
(universitat, centre d’investigació, etc.).
• O2 (repositori UOC), Dipòsit digital de la UB, etc.
 Temàtics
• Inclouen continguts especialitzats en una determinada
matèria o disciplina científica.
• E-LIS (biblioteconomia i documentació), ArXiv (física),
Cogprints (psicologia), o RePEc (economia).
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
3.3 Tipologia (ii)
 Acadèmics
 Recursos docents
 Dades
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 24
3.4 Directoris
 Directory of Open Access Repositories
• 2.253 repositoris.
• Consultes: països, software, matèria, idioma, tipus de
contingut, etc.
 Registry of Open Access Repositories
• 3.343 repositoris.
 Buscarepositorios
• Àmbit espanyol.
• 96 repositoris.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 25
Fig. 2. Directori BuscaRepositorios
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 26
3.5 Situació a Espanya
 96 repositoris
• Univ. i centres d’investigació: 62%
• Consorciats: 6%
• Altres institucions: 32%
 Any de creació
• 2001-2007: 39%
• 2008-12: 61%
 Tecnologia
• Dspace (més del 70%)
 Recolectors
• Hispana (http://hispana.mcu.es/es/inicio/inicio.cmd)
• Recolecta (http://www.recolecta.net)
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
3.6 Valoració
 Cal incrementar continguts.
• Simplificar els processos d’incorporació de continguts.
• Vinculació amb mandats.
 Coordinar models de metadades.
 Assegurar finançament.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
B. Recerca en repositoris
 Estudi situació a Espanya
 Repositoris docents
 Metodologia
• Anàlisi seus web
• Enquestes
• Entrevistes
• Creació bases de dades
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 29
4 Revistes en accés obert
 Psycoloquy, Surfaces (1991).
 Stevan Harnard, Jean Claude Guédon, Charles
Bailey, primers impulsors.
 Beneficis de l’OA:
• Scientia marina (CSIC). Periodo 2002-05
- Impacte: 0,64  1,03
- Immediatesa: 0,06  0,55
- Cites: 626  1.247
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 30
4.1 Situació internacional
 Creixement important a partir 2ª GM.
 Sector específic dins del món editorial (STM –
Scientific Technical and Medical publishers).
 Presència també de societats científiques i
sector públic.
 Fonts de dades:
• Ulrich’s periodicals directory
• DOAJ directory
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 31
4.2 Algunes xifres
 Revistes científiques actives: 92.000 títols.
 Èlit
• Indexades a Web of Science o Scopus.
• 10.000 – 19.000 títols.
 Revisió externa (peer review)
• 34.000 títols.
 Sense revisió
• 39.000 títols.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
Revistas de acceso abierto 32
4.3 Revistes en accés obert
 Total:
• 8.600 (DOAJ), 12.000 (Ulrich’s)
• Un 20% del total de revistes peer review.
 Principals països: EUA, Brasil, Gran Bretanya,
India, Espanya.
 Estan aconseguint nivells de qualitat i
reconeixement similars a les comercials.
 Estan consolidant models de negoci i
sostenibilitat econòmica.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 33
4.4 Tipologia
 Revistes gratuïtes per a autors i lectors.
• Editors: universitats, organismes públics, etc.
• Exemple: BiD, REDC, etc.
 Pagament per publicació (paga l’autor).
• Cost: 700-3000 euros
• Freqüent en ciències de la salut.
 Amb pagament per subscripció i opció d’accés
obert (sistema híbrid).
• P.e. Springer Open Choice
 Accés amb període d’embargament.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 34
4.5 Drets d’explotació
 Necessitat de partida
• ¿Cóm saben els autors si poden dipositar, o no, els
articles que publiquen?
 Directoris
• ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/)
• Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 35
Fig. 3. Directori Dulcinea
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 36
4.5 Drets d’explotació (ii)
 Tipologia (color Sherpa/ROMEO)
• Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la versió
corregida de l’autor o el pdf editorial)
• Blau: arxivar post-print
• Groc: arxivar pre-print
• Blanc: no es pot arxivar
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 37
Fig. 4. Drets d’Hipertext.net
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
C. Recerca en revistes
 Estudi models de negoci
 Estudi sobre drets d’explotació
• Dulcinea
 Estudi revistes científiques Espanya
 Metodologia
• Anàlisi seus web
• Enquesta
• Creació bases de dades
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3939
5 Polítiques de suport
 Les polítiques són un conjunt de mecanismes
d’intervenció i accions encaminades a aconseguir
un determinat objectiu.
 Quin és l’objectiu d’una política OA?
• Que els investigadors dipositin les seves publicacions
en repositoris o que publiquin en revistes OA.
 Qui té la responsabilitat d’impulsar-les?
• Gestors en política universitària (rectorats de les
universitats, directors de centres de recerca, autoritats
polítiques, etc.).
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 4040
5.1 Mecanismes d’intervenció
 Es poden establir diferents àmbits:
• Establiment d’infraestructures i serveis
• Informació i difusió
• Incentivació econòmica
• Coordinació institucional
• Reglamentació (mandat, obligació)
 Directoris sobre polítiques
• Melibea (http://www.accesoabierto.net/politicas/)
• Juliet (http://www.sherpa.ac.uk/juliet/)
• ROARMAP (http://www.eprints.org/openaccess/policysignup/)
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 41
Fig. 5. Directori Melibea
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 42
Fig. 6. Política UOC
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 43
5.2 Situació a Espanya
 RD Doctorat (2011)
• Obligació de dipositar les tesis en repositoris.
• “14.5. Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su
archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional y
remitirá, en formato electrónico, un ejemplar de la misma así como toda la
información complementaria que fuera necesaria al Ministerio de Educación
a los efectos oportunos.”
 Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya,
2011)
• Article dedicat a accés obert.
• Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de
projectes de recerca amb finançament públic.
 Mandats a universitats
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
D. Recerca en polítiques
 Estudi de polítiques internacionals
• Anàlisi contingut
• Producte: Melibea
 Estudi polítiques de les universitats
• Enquesta
 Assessoraments
• FECYT
• CBUC-CIC
• Medoanet
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
6 Conclusions
 L’accés obert
• Moviment imparable.
• No canvia el sistema de control de qualitat (revisió per
experts).
• Combinar via verda (repositoris) i via daurada (revistes).
 Repositoris
• Tipologies diverses.
• Avenços en interoperabilitat i coordinació.
 Revistes científiques en accés obert
• Mateixos criteris de qualitat.
• Respecte als drets d’explotació.
45
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència
6 Conclusions (ii)
 Polítiques
• Reconeixement oficial del model (mandats, etc.).
• No hi ha encara seguiment.
 Recerca sobre accés obert
• Aspectes diversos (repositoris, revistes, polítiques,
autors, etc.).
• Orientada a l’acció.
46
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 47
7 Bibliografia
 Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: Editorial UOC. (
http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)
 Alonso, Julio; Subirats, Imma; Martínez Conde, Mª Luisa. Informe APEI sobre acceso abierto. Gijón:
Asociación Profesional de Especialistas en Información, 2008.
http://eprints.rclis.org/15107/1/informeapeiaccesoabierto.pdf
 Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities. Berlin, 2003.
(http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.htm).
 Budapest Open Access Initiative. Budapest, 2002. (http://www.soros.org/openaccess/read.shtml).
 Melero, Remedios; Abad García, María Francisca. “Revistas open access: características, modelos
económicos y tendencias”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 20 (juny
2008). (http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=20meler2.htm).
 Houghton, John et al. Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the
costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009.
http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmodelsfinalreport
 SOAP. Report from the SOAP Symposium, 2011: Berlín. SOAP (Study of Open Access Publishing),
2011. http://project-soap.eu/report-from-the-soap-symposium/
 Suber, Peter. What you can do to promote open access. Last revised April 16, 2007.
(http://www.earlham.edu/~peters/fos/do.htm#administrators).
 Suber, Peter. Gratis and libre open access. February 2008.
(http://www.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/08-02-08.htm).
 Suber, Peter. Open access policy options for funding agencies and universities. «SPARC Open Acess
Newsletter», 130, February 2009.
E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 48
Moltes gràcies.

Más contenido relacionado

Destacado

Herramienta de creación de contenido educativo
Herramienta de creación de contenido educativoHerramienta de creación de contenido educativo
Herramienta de creación de contenido educativoHeydi Vásquez
 
Día paz
Día pazDía paz
Día pazjomarmo
 
Presentación1cl 1
Presentación1cl 1Presentación1cl 1
Presentación1cl 1cp blan
 
2º domingo Adviento C
2º domingo Adviento C2º domingo Adviento C
2º domingo Adviento Ceducarconjesus
 
Copie de pentero complet
Copie de pentero completCopie de pentero complet
Copie de pentero completNorbert Manzo
 
Acto Seguido - Comunicación interna
Acto Seguido - Comunicación internaActo Seguido - Comunicación interna
Acto Seguido - Comunicación internaACTO_SEGUIDO
 
Rencontres de Rennes - Caroline Gallez
Rencontres de Rennes - Caroline GallezRencontres de Rennes - Caroline Gallez
Rencontres de Rennes - Caroline Gallezitsbretagne
 
[DAF 2014] Multi-device : Mieux qualifier son audience
[DAF 2014] Multi-device : Mieux qualifier son audience[DAF 2014] Multi-device : Mieux qualifier son audience
[DAF 2014] Multi-device : Mieux qualifier son audienceAT Internet
 
Fonction publique sofaxis_liaisons sociales2013
Fonction publique sofaxis_liaisons sociales2013Fonction publique sofaxis_liaisons sociales2013
Fonction publique sofaxis_liaisons sociales2013GroupeSofaxis
 
Observatoire des Réseaux Sociaux 2012
Observatoire des Réseaux Sociaux 2012Observatoire des Réseaux Sociaux 2012
Observatoire des Réseaux Sociaux 2012Shamir Ramjan
 
Webinar: Estrategias para integrar el Email con los Medios Sociales
Webinar: Estrategias para integrar el Email con los Medios SocialesWebinar: Estrategias para integrar el Email con los Medios Sociales
Webinar: Estrategias para integrar el Email con los Medios SocialesMasterBase®
 
Futuro Labs: Workshop Google Analytics para ejecutivos de Marketing
Futuro Labs: Workshop Google Analytics para ejecutivos de MarketingFuturo Labs: Workshop Google Analytics para ejecutivos de Marketing
Futuro Labs: Workshop Google Analytics para ejecutivos de MarketingNeo Consulting
 
Programa de feria Huamantla 2011
Programa de feria Huamantla 2011Programa de feria Huamantla 2011
Programa de feria Huamantla 2011renelc
 
14 vem6 i-e 14 distribution numérique et multicanal des loisirs
14 vem6 i-e 14 distribution numérique et multicanal des loisirs14 vem6 i-e 14 distribution numérique et multicanal des loisirs
14 vem6 i-e 14 distribution numérique et multicanal des loisirsSalon e-tourisme #VeM
 
Epu 7 1-2010 c0 rporectomie+t'crps
Epu 7  1-2010 c0 rporectomie+t'crpsEpu 7  1-2010 c0 rporectomie+t'crps
Epu 7 1-2010 c0 rporectomie+t'crpsNorbert Manzo
 

Destacado (20)

Herramienta de creación de contenido educativo
Herramienta de creación de contenido educativoHerramienta de creación de contenido educativo
Herramienta de creación de contenido educativo
 
Día paz
Día pazDía paz
Día paz
 
Presentación1cl 1
Presentación1cl 1Presentación1cl 1
Presentación1cl 1
 
Packaging
PackagingPackaging
Packaging
 
2º domingo Adviento C
2º domingo Adviento C2º domingo Adviento C
2º domingo Adviento C
 
Copie de pentero complet
Copie de pentero completCopie de pentero complet
Copie de pentero complet
 
Saskia
SaskiaSaskia
Saskia
 
Acto Seguido - Comunicación interna
Acto Seguido - Comunicación internaActo Seguido - Comunicación interna
Acto Seguido - Comunicación interna
 
SecurityTuesday Personal Branding 2012
SecurityTuesday Personal Branding 2012SecurityTuesday Personal Branding 2012
SecurityTuesday Personal Branding 2012
 
Rencontres de Rennes - Caroline Gallez
Rencontres de Rennes - Caroline GallezRencontres de Rennes - Caroline Gallez
Rencontres de Rennes - Caroline Gallez
 
[DAF 2014] Multi-device : Mieux qualifier son audience
[DAF 2014] Multi-device : Mieux qualifier son audience[DAF 2014] Multi-device : Mieux qualifier son audience
[DAF 2014] Multi-device : Mieux qualifier son audience
 
Fonction publique sofaxis_liaisons sociales2013
Fonction publique sofaxis_liaisons sociales2013Fonction publique sofaxis_liaisons sociales2013
Fonction publique sofaxis_liaisons sociales2013
 
Observatoire des Réseaux Sociaux 2012
Observatoire des Réseaux Sociaux 2012Observatoire des Réseaux Sociaux 2012
Observatoire des Réseaux Sociaux 2012
 
Webinar: Estrategias para integrar el Email con los Medios Sociales
Webinar: Estrategias para integrar el Email con los Medios SocialesWebinar: Estrategias para integrar el Email con los Medios Sociales
Webinar: Estrategias para integrar el Email con los Medios Sociales
 
9 vem6 -ie9 la photo décortiquée
9 vem6 -ie9 la photo décortiquée 9 vem6 -ie9 la photo décortiquée
9 vem6 -ie9 la photo décortiquée
 
Futuro Labs: Workshop Google Analytics para ejecutivos de Marketing
Futuro Labs: Workshop Google Analytics para ejecutivos de MarketingFuturo Labs: Workshop Google Analytics para ejecutivos de Marketing
Futuro Labs: Workshop Google Analytics para ejecutivos de Marketing
 
12 vem 6 ie12
12 vem 6 ie1212 vem 6 ie12
12 vem 6 ie12
 
Programa de feria Huamantla 2011
Programa de feria Huamantla 2011Programa de feria Huamantla 2011
Programa de feria Huamantla 2011
 
14 vem6 i-e 14 distribution numérique et multicanal des loisirs
14 vem6 i-e 14 distribution numérique et multicanal des loisirs14 vem6 i-e 14 distribution numérique et multicanal des loisirs
14 vem6 i-e 14 distribution numérique et multicanal des loisirs
 
Epu 7 1-2010 c0 rporectomie+t'crps
Epu 7  1-2010 c0 rporectomie+t'crpsEpu 7  1-2010 c0 rporectomie+t'crps
Epu 7 1-2010 c0 rporectomie+t'crps
 

Similar a L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica

Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsRevistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsErnest Abadal
 
Els reptes de les revistes científiques en el context de la ciència oberta. E...
Els reptes de les revistes científiques en el context de la ciència oberta. E...Els reptes de les revistes científiques en el context de la ciència oberta. E...
Els reptes de les revistes científiques en el context de la ciència oberta. E...Museu de Ciències Naturals de Barcelona
 
Els reptes de les revistes científiques
Els reptes de les revistes científiquesEls reptes de les revistes científiques
Els reptes de les revistes científiquesErnest Abadal
 
Ciència Oberta i Viquipèdia
Ciència Oberta i ViquipèdiaCiència Oberta i Viquipèdia
Ciència Oberta i ViquipèdiaMiquel Duran
 
Ciencia oberta, Eduard Aibar
Ciencia oberta, Eduard AibarCiencia oberta, Eduard Aibar
Ciencia oberta, Eduard Aibarllibredigital
 
Wikispace, Open Science and Education
Wikispace, Open Science and EducationWikispace, Open Science and Education
Wikispace, Open Science and EducationMiquel Duran
 

Similar a L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica (20)

Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorandsRevistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands
Revistes científiques: reptes que han de conèixer els doctorands
 
Els reptes de les revistes científiques en el context de la ciència oberta. E...
Els reptes de les revistes científiques en el context de la ciència oberta. E...Els reptes de les revistes científiques en el context de la ciència oberta. E...
Els reptes de les revistes científiques en el context de la ciència oberta. E...
 
Publicar en accés obert
Publicar en accés obertPublicar en accés obert
Publicar en accés obert
 
Ciència Oberta: què? per què? per a què? com? . Lluís Anglada
Ciència Oberta: què? per què? per a què? com? . Lluís AngladaCiència Oberta: què? per què? per a què? com? . Lluís Anglada
Ciència Oberta: què? per què? per a què? com? . Lluís Anglada
 
Ciència Oberta: què? per què? per a què? com?
 Ciència Oberta: què? per què? per a què? com? Ciència Oberta: què? per què? per a què? com?
Ciència Oberta: què? per què? per a què? com?
 
Publicacio i avaluacio de la recerca
Publicacio i avaluacio de la recercaPublicacio i avaluacio de la recerca
Publicacio i avaluacio de la recerca
 
Els reptes de les revistes científiques
Els reptes de les revistes científiquesEls reptes de les revistes científiques
Els reptes de les revistes científiques
 
La ciència oberta i el seu impacte en les biblioteques
La ciència oberta i el seu impacte en les bibliotequesLa ciència oberta i el seu impacte en les biblioteques
La ciència oberta i el seu impacte en les biblioteques
 
Ciència Oberta i Viquipèdia
Ciència Oberta i ViquipèdiaCiència Oberta i Viquipèdia
Ciència Oberta i Viquipèdia
 
Revistes en Accés Obert: El cas de BioMed Central
Revistes en Accés Obert: El cas de BioMed CentralRevistes en Accés Obert: El cas de BioMed Central
Revistes en Accés Obert: El cas de BioMed Central
 
La ciència oberta com a eina per a la difusió de la recerca i de la cultura
La ciència oberta com a eina per a la difusió de la recerca i de la culturaLa ciència oberta com a eina per a la difusió de la recerca i de la cultura
La ciència oberta com a eina per a la difusió de la recerca i de la cultura
 
Publicació i avaluació de la recerca
Publicació i avaluació de la recercaPublicació i avaluació de la recerca
Publicació i avaluació de la recerca
 
La publicació i avaluació de la recerca
La publicació i avaluació de la recercaLa publicació i avaluació de la recerca
La publicació i avaluació de la recerca
 
Competències informacionals en l’àmbit de la Investigació
Competències informacionals  en l’àmbit de la InvestigacióCompetències informacionals  en l’àmbit de la Investigació
Competències informacionals en l’àmbit de la Investigació
 
Ciencia oberta, Eduard Aibar
Ciencia oberta, Eduard AibarCiencia oberta, Eduard Aibar
Ciencia oberta, Eduard Aibar
 
Ciència Oberta: Què és? Què fa Europa? Per a què pot servir a les universitats?
Ciència Oberta: Què és? Què fa Europa? Per a què pot servir a les universitats?Ciència Oberta: Què és? Què fa Europa? Per a què pot servir a les universitats?
Ciència Oberta: Què és? Què fa Europa? Per a què pot servir a les universitats?
 
Biblioteca digital, Repositoris, Open Access, el Portal de la Recerca a Catal...
Biblioteca digital, Repositoris, Open Access, el Portal de la Recerca a Catal...Biblioteca digital, Repositoris, Open Access, el Portal de la Recerca a Catal...
Biblioteca digital, Repositoris, Open Access, el Portal de la Recerca a Catal...
 
Wikispace, Open Science and Education
Wikispace, Open Science and EducationWikispace, Open Science and Education
Wikispace, Open Science and Education
 
Ciència Oberta: activitats i serveis de l'àrea del CSUC per a les universitat...
Ciència Oberta: activitats i serveis de l'àrea del CSUC per a les universitat...Ciència Oberta: activitats i serveis de l'àrea del CSUC per a les universitat...
Ciència Oberta: activitats i serveis de l'àrea del CSUC per a les universitat...
 
Fonts acadèmiques internet introducció i catàlegs
Fonts acadèmiques internet introducció i catàlegsFonts acadèmiques internet introducció i catàlegs
Fonts acadèmiques internet introducció i catàlegs
 

Más de Ernest Abadal

¿Pagar para publicar en una revista científica?
¿Pagar para publicar en una revista científica?¿Pagar para publicar en una revista científica?
¿Pagar para publicar en una revista científica?Ernest Abadal
 
Ciencia abierta para la investigación
Ciencia abierta para la investigación Ciencia abierta para la investigación
Ciencia abierta para la investigación Ernest Abadal
 
Revistas científicas: retos para doctorandos
Revistas científicas: retos para doctorandosRevistas científicas: retos para doctorandos
Revistas científicas: retos para doctorandosErnest Abadal
 
Cómo afecta el acceso abierto a los investigadores
Cómo afecta el acceso abierto a los investigadoresCómo afecta el acceso abierto a los investigadores
Cómo afecta el acceso abierto a los investigadoresErnest Abadal
 
Los marcos y los retos de las revistas científicas
Los marcos y los retos de las revistas científicasLos marcos y los retos de las revistas científicas
Los marcos y los retos de las revistas científicasErnest Abadal
 
Nuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicas
Nuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicasNuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicas
Nuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicasErnest Abadal
 
L’Esparver: un passat, un present i un futur a internet
L’Esparver: un passat, un present i un futur a internetL’Esparver: un passat, un present i un futur a internet
L’Esparver: un passat, un present i un futur a internetErnest Abadal
 
Altmètriques: mesurar l'activitat de recerca a les xarxes socials
Altmètriques: mesurar l'activitat de recerca a les xarxes socialsAltmètriques: mesurar l'activitat de recerca a les xarxes socials
Altmètriques: mesurar l'activitat de recerca a les xarxes socialsErnest Abadal
 
Mercado laboral de profesionales de la información
Mercado laboral de profesionales de la informaciónMercado laboral de profesionales de la información
Mercado laboral de profesionales de la informaciónErnest Abadal
 
Retos de las revistas científicas españolas de Comunicación
Retos de las revistas científicas españolas de Comunicación Retos de las revistas científicas españolas de Comunicación
Retos de las revistas científicas españolas de Comunicación Ernest Abadal
 
TIC y bibliotecas: situación actual y perspectivas
TIC y bibliotecas: situación actual y perspectivasTIC y bibliotecas: situación actual y perspectivas
TIC y bibliotecas: situación actual y perspectivasErnest Abadal
 
Com incrementar la difusió de les publicacions científiques
Com incrementar la difusió de les publicacions científiquesCom incrementar la difusió de les publicacions científiques
Com incrementar la difusió de les publicacions científiquesErnest Abadal
 
La investigación en Ciencia de la Información en un escenario global
La investigación en Ciencia de la Información en un escenario globalLa investigación en Ciencia de la Información en un escenario global
La investigación en Ciencia de la Información en un escenario globalErnest Abadal
 
Communication journals and open access
Communication journals and open accessCommunication journals and open access
Communication journals and open accessErnest Abadal
 
Les xarxes socials i les altmèriques, eines per a la difusió de la recerca
Les xarxes socials i les altmèriques, eines per a la difusió de la recercaLes xarxes socials i les altmèriques, eines per a la difusió de la recerca
Les xarxes socials i les altmèriques, eines per a la difusió de la recercaErnest Abadal
 
Sostenibilidad de las revistas de antropología en acceso abierto
Sostenibilidad de las revistas de antropología en acceso abiertoSostenibilidad de las revistas de antropología en acceso abierto
Sostenibilidad de las revistas de antropología en acceso abiertoErnest Abadal
 
La cara oculta d'Internet
La cara oculta d'InternetLa cara oculta d'Internet
La cara oculta d'InternetErnest Abadal
 
¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?
¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?
¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?Ernest Abadal
 
Las aportaciones del acceso abierto a la comunicación científica en Humanidades
Las aportaciones del acceso abierto a la comunicación científica en HumanidadesLas aportaciones del acceso abierto a la comunicación científica en Humanidades
Las aportaciones del acceso abierto a la comunicación científica en HumanidadesErnest Abadal
 
La situazione della biblioteconomia e documentazione nell’università spagnola
La situazione della biblioteconomia e documentazione nell’università spagnolaLa situazione della biblioteconomia e documentazione nell’università spagnola
La situazione della biblioteconomia e documentazione nell’università spagnolaErnest Abadal
 

Más de Ernest Abadal (20)

¿Pagar para publicar en una revista científica?
¿Pagar para publicar en una revista científica?¿Pagar para publicar en una revista científica?
¿Pagar para publicar en una revista científica?
 
Ciencia abierta para la investigación
Ciencia abierta para la investigación Ciencia abierta para la investigación
Ciencia abierta para la investigación
 
Revistas científicas: retos para doctorandos
Revistas científicas: retos para doctorandosRevistas científicas: retos para doctorandos
Revistas científicas: retos para doctorandos
 
Cómo afecta el acceso abierto a los investigadores
Cómo afecta el acceso abierto a los investigadoresCómo afecta el acceso abierto a los investigadores
Cómo afecta el acceso abierto a los investigadores
 
Los marcos y los retos de las revistas científicas
Los marcos y los retos de las revistas científicasLos marcos y los retos de las revistas científicas
Los marcos y los retos de las revistas científicas
 
Nuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicas
Nuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicasNuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicas
Nuevas métricas y modelos para evaluar las publicaciones científicas
 
L’Esparver: un passat, un present i un futur a internet
L’Esparver: un passat, un present i un futur a internetL’Esparver: un passat, un present i un futur a internet
L’Esparver: un passat, un present i un futur a internet
 
Altmètriques: mesurar l'activitat de recerca a les xarxes socials
Altmètriques: mesurar l'activitat de recerca a les xarxes socialsAltmètriques: mesurar l'activitat de recerca a les xarxes socials
Altmètriques: mesurar l'activitat de recerca a les xarxes socials
 
Mercado laboral de profesionales de la información
Mercado laboral de profesionales de la informaciónMercado laboral de profesionales de la información
Mercado laboral de profesionales de la información
 
Retos de las revistas científicas españolas de Comunicación
Retos de las revistas científicas españolas de Comunicación Retos de las revistas científicas españolas de Comunicación
Retos de las revistas científicas españolas de Comunicación
 
TIC y bibliotecas: situación actual y perspectivas
TIC y bibliotecas: situación actual y perspectivasTIC y bibliotecas: situación actual y perspectivas
TIC y bibliotecas: situación actual y perspectivas
 
Com incrementar la difusió de les publicacions científiques
Com incrementar la difusió de les publicacions científiquesCom incrementar la difusió de les publicacions científiques
Com incrementar la difusió de les publicacions científiques
 
La investigación en Ciencia de la Información en un escenario global
La investigación en Ciencia de la Información en un escenario globalLa investigación en Ciencia de la Información en un escenario global
La investigación en Ciencia de la Información en un escenario global
 
Communication journals and open access
Communication journals and open accessCommunication journals and open access
Communication journals and open access
 
Les xarxes socials i les altmèriques, eines per a la difusió de la recerca
Les xarxes socials i les altmèriques, eines per a la difusió de la recercaLes xarxes socials i les altmèriques, eines per a la difusió de la recerca
Les xarxes socials i les altmèriques, eines per a la difusió de la recerca
 
Sostenibilidad de las revistas de antropología en acceso abierto
Sostenibilidad de las revistas de antropología en acceso abiertoSostenibilidad de las revistas de antropología en acceso abierto
Sostenibilidad de las revistas de antropología en acceso abierto
 
La cara oculta d'Internet
La cara oculta d'InternetLa cara oculta d'Internet
La cara oculta d'Internet
 
¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?
¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?
¿Cómo son las revistas científicas españolas en WoS y Scopus?
 
Las aportaciones del acceso abierto a la comunicación científica en Humanidades
Las aportaciones del acceso abierto a la comunicación científica en HumanidadesLas aportaciones del acceso abierto a la comunicación científica en Humanidades
Las aportaciones del acceso abierto a la comunicación científica en Humanidades
 
La situazione della biblioteconomia e documentazione nell’università spagnola
La situazione della biblioteconomia e documentazione nell’università spagnolaLa situazione della biblioteconomia e documentazione nell’università spagnola
La situazione della biblioteconomia e documentazione nell’università spagnola
 

Último

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 

Último (7)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 

L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica

  • 1. Seminari UOC. Estudis d’Informació i Comunicació (Barcelona, 30/01/2013) L’accés obert a la ciència: un nou model de comunicació científica Ernest Abadal Universitat de Barcelona abadal@ub.edu
  • 2. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 2 Sumari 1. La comunicació científica 2. L’accés obert a la ciència 3. Repositoris 4. Revistes en accés obert 5. Polítiques de suport 6. Conclusions 7. Bibliografia
  • 3. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3 1 La comunicació científica  Orígens: • Journal des sçavans i Philosophical transactions of the Royal Society of London (1665).  Funció: • Contribuir a l’avenç social de la ciència. • Preservar i donar a conèixer l’autoria dels avenços. • “registre social d’invencions i innovacions” (Guédon, 2001)  Control de qualitat: • Revisió per experts (peer review).
  • 4. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 4 1.1 Continguts  Objecte: informació científica • Continguts procedents dels resultats de la recerca o de l’actividad acadèmica, en general.  Tipus de document • Articles de revista • Informes de recerca, congressos, etc. • Tesis doctorals • Patents • ../..
  • 5. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 5 1.2 Estructura del sistema Agent Funció Producte Autor Revisor Editor Distribuïdor Indexador (sistema de cerca) Biblioteca Investigació Revisió Publicació Agregació Indexació (referència i/o text complet) Selecció, subscripció, accés Text original Informe revisió Article Portal de revistes Base dades, motor de cerca acadèmic, etc. Catàleg de revistes
  • 6. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 2 L’accés obert a la ciència  “Open-access (OA) literature is digital, online, free of charge, and free of most copyright and licensing restrictions” (Suber, 2006).
  • 7. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 7 2.1 Què és? “An old tradition and a new technology have converged to make possible an unprecedented public good. The old tradition is the willingness of scientists and scholars to publish the fruits of their research in scholarly journals without payment, for the sake of inquiry and knowledge. The new technology is the internet. The public good they make possible is the world-wide electronic distribution of the peer-reviewed journal literature and completely free and unrestricted access to it by all scientists, scholars, teachers, students, and other curious minds. Removing access barriers to this literature will accelerate research, enrich education, share the learning of the rich with the poor and the poor with the rich, make this literature as useful as it can be, and lay the foundation for uniting humanity in a common intellectual conversation and quest for knowledge. For various reasons, this kind of free and unrestricted online availability, which we will call open access, …” (BOAI, 2002)
  • 8. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 88 2.1 Comentaris  Publicació científica (“old tradition”).  Plataforma: internet (“new technology”).  Accés gratuït i/o lliure als continguts científics (“public good”).
  • 9. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 2.2 Antecedents  El malestar • Els científics asseguren (gratuïtamente) el funcionament del procés de comunicació científica (originals, revisió, etc.). • Increment constant dels preus de les revistes (que paguen els científics).  Experiències pioneres • Arxiv.org (1991)
  • 10. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència El acceso abierto a la ciencia 10 2.2 Antecedents (ii)  La “xispa” • Augment del cost de les subscripcions a revistes acadèmiques. (Entre 1986-2002 va pujar un 227%, mentre que la inflació va ser només del 64%).  Les reaccions • Carta Public Library of Science (PLOS) • Declaracions Budapest, Bethesda i Berlín.
  • 11. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 11 2.3 Beneficis  Millora en el funcionament de la comunicació científica. • Augmenta la difusió. • Augmenta l’impacte. • S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el període de recepció). • Es redueixen els costos (Houghton et al, 2010).  Milloren els resultats de la recerca i de la innovació. • Conseqüència de l’anterior.
  • 12. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 12 2.3 Beneficis (ii)  Repercussió directa a la societat. • Transferència directa de coneixement a la societat. • Trenca les barreres entre països rics i pobres. • Permet visibilitzar la inversió pública en investigació.  Permet la reutilització de la informació i de les dades.
  • 13. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 13 2.4 Vies d’accés (Com aconseguir-ho?)  Publicació en revistes de lliure accés (via “daurada”) • Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor, híbrides (article obert en revista de subscripció).  Arxivatge en repositoris (via “verda”) • Els científics dipositen els preprints o postprints de les seves publicacions.
  • 14. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 14 2.5 Nous productes en el circuit Agent Funció Producte Autor Revisor Editor Distribuïdor Indexador Autor Biblioteca Investigació Revisió Publicació Agregació Indexació (referència i/o text complet) Autoarxivatge Selecció, subscripción, accés Text original Informe revisió Article Portal de revistes (OA o comercial) Base dades, motor de cerca acadèmic, etc. Repositori Catàleg de revistes
  • 15. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 15 A.1 Recerca en accés obert  Projectes Plan Nacional I+D+I  El acceso abierto a la ciencia en España: análisis del grado de implantación y de la sostenibilidad de un nuevo modelo de comunicación científica (CSO2011-29503-C02-01)  “El acceso abierto a la producción científica (open access) en España: análisis de la situación actual y presentación de políticas y estrategias para promover su desarrollo” (CSO2008-05525-C02-01/SOCI).
  • 16. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència A.2 L’equip  IATA (CSIC)  Universitat de Barcelona  Universitat Oberta de Catalunya  Universitat de València 16
  • 17. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència A.3 El portal
  • 18. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 18 3 Repositoris  Un repositori és una seu web que recull, preserva i difón la producció acadèmica d’una institució (o d’una disciplina científica). Permet l’accés a les metadades i el text complet dels documents que conté.  “A permanent, institution-wide repository of diverse, locally produced digital works that is available for public use and supports metadata harvesting”. (Association of Research Libraries, 2006)  En general, impulsats per bibliotecaris.
  • 19. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 19 Fig. 1 O2, l’Oberta en obert (repositori UOC)
  • 20. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 20 3.1 Característiques  Contingut • Informació acadèmica. • ("Biblioteca digital" és un terme més ampli, que inclou tot tipus de document).  En lliure accés  Interoperable • Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH).
  • 21. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 21 3.2 Objectius  Afavorir la difusió dels continguts acadèmics. • Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a la pròpia institució, per exemple).  Donar visibilitat a la recerca realitzada per la institució i els seus membres. • S’assegura presència a GScholar i Scirus.  Facilitar la conservació i preservació dels documents generats per una institució.  En general, s’acompleix la missió tradicional de les biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al patrimoni documental.
  • 22. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 22 3.3 Tipologia  Institucionals • Inclouen els contiguts acadèmics d’una institució (universitat, centre d’investigació, etc.). • O2 (repositori UOC), Dipòsit digital de la UB, etc.  Temàtics • Inclouen continguts especialitzats en una determinada matèria o disciplina científica. • E-LIS (biblioteconomia i documentació), ArXiv (física), Cogprints (psicologia), o RePEc (economia).
  • 23. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3.3 Tipologia (ii)  Acadèmics  Recursos docents  Dades
  • 24. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 24 3.4 Directoris  Directory of Open Access Repositories • 2.253 repositoris. • Consultes: països, software, matèria, idioma, tipus de contingut, etc.  Registry of Open Access Repositories • 3.343 repositoris.  Buscarepositorios • Àmbit espanyol. • 96 repositoris.
  • 25. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 25 Fig. 2. Directori BuscaRepositorios
  • 26. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 26 3.5 Situació a Espanya  96 repositoris • Univ. i centres d’investigació: 62% • Consorciats: 6% • Altres institucions: 32%  Any de creació • 2001-2007: 39% • 2008-12: 61%  Tecnologia • Dspace (més del 70%)  Recolectors • Hispana (http://hispana.mcu.es/es/inicio/inicio.cmd) • Recolecta (http://www.recolecta.net)
  • 27. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3.6 Valoració  Cal incrementar continguts. • Simplificar els processos d’incorporació de continguts. • Vinculació amb mandats.  Coordinar models de metadades.  Assegurar finançament.
  • 28. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència B. Recerca en repositoris  Estudi situació a Espanya  Repositoris docents  Metodologia • Anàlisi seus web • Enquestes • Entrevistes • Creació bases de dades
  • 29. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 29 4 Revistes en accés obert  Psycoloquy, Surfaces (1991).  Stevan Harnard, Jean Claude Guédon, Charles Bailey, primers impulsors.  Beneficis de l’OA: • Scientia marina (CSIC). Periodo 2002-05 - Impacte: 0,64  1,03 - Immediatesa: 0,06  0,55 - Cites: 626  1.247
  • 30. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 30 4.1 Situació internacional  Creixement important a partir 2ª GM.  Sector específic dins del món editorial (STM – Scientific Technical and Medical publishers).  Presència també de societats científiques i sector públic.  Fonts de dades: • Ulrich’s periodicals directory • DOAJ directory
  • 31. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 31 4.2 Algunes xifres  Revistes científiques actives: 92.000 títols.  Èlit • Indexades a Web of Science o Scopus. • 10.000 – 19.000 títols.  Revisió externa (peer review) • 34.000 títols.  Sense revisió • 39.000 títols.
  • 32. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència Revistas de acceso abierto 32 4.3 Revistes en accés obert  Total: • 8.600 (DOAJ), 12.000 (Ulrich’s) • Un 20% del total de revistes peer review.  Principals països: EUA, Brasil, Gran Bretanya, India, Espanya.  Estan aconseguint nivells de qualitat i reconeixement similars a les comercials.  Estan consolidant models de negoci i sostenibilitat econòmica.
  • 33. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 33 4.4 Tipologia  Revistes gratuïtes per a autors i lectors. • Editors: universitats, organismes públics, etc. • Exemple: BiD, REDC, etc.  Pagament per publicació (paga l’autor). • Cost: 700-3000 euros • Freqüent en ciències de la salut.  Amb pagament per subscripció i opció d’accés obert (sistema híbrid). • P.e. Springer Open Choice  Accés amb període d’embargament.
  • 34. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 34 4.5 Drets d’explotació  Necessitat de partida • ¿Cóm saben els autors si poden dipositar, o no, els articles que publiquen?  Directoris • ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/) • Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)
  • 35. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 35 Fig. 3. Directori Dulcinea
  • 36. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 36 4.5 Drets d’explotació (ii)  Tipologia (color Sherpa/ROMEO) • Verd: arxivar pre-print i post-print (ja sigui la versió corregida de l’autor o el pdf editorial) • Blau: arxivar post-print • Groc: arxivar pre-print • Blanc: no es pot arxivar
  • 37. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 37 Fig. 4. Drets d’Hipertext.net
  • 38. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència C. Recerca en revistes  Estudi models de negoci  Estudi sobre drets d’explotació • Dulcinea  Estudi revistes científiques Espanya  Metodologia • Anàlisi seus web • Enquesta • Creació bases de dades
  • 39. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 3939 5 Polítiques de suport  Les polítiques són un conjunt de mecanismes d’intervenció i accions encaminades a aconseguir un determinat objectiu.  Quin és l’objectiu d’una política OA? • Que els investigadors dipositin les seves publicacions en repositoris o que publiquin en revistes OA.  Qui té la responsabilitat d’impulsar-les? • Gestors en política universitària (rectorats de les universitats, directors de centres de recerca, autoritats polítiques, etc.).
  • 40. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 4040 5.1 Mecanismes d’intervenció  Es poden establir diferents àmbits: • Establiment d’infraestructures i serveis • Informació i difusió • Incentivació econòmica • Coordinació institucional • Reglamentació (mandat, obligació)  Directoris sobre polítiques • Melibea (http://www.accesoabierto.net/politicas/) • Juliet (http://www.sherpa.ac.uk/juliet/) • ROARMAP (http://www.eprints.org/openaccess/policysignup/)
  • 41. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 41 Fig. 5. Directori Melibea
  • 42. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 42 Fig. 6. Política UOC
  • 43. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 43 5.2 Situació a Espanya  RD Doctorat (2011) • Obligació de dipositar les tesis en repositoris. • “14.5. Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional y remitirá, en formato electrónico, un ejemplar de la misma así como toda la información complementaria que fuera necesaria al Ministerio de Educación a los efectos oportunos.”  Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya, 2011) • Article dedicat a accés obert. • Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de projectes de recerca amb finançament públic.  Mandats a universitats
  • 44. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència D. Recerca en polítiques  Estudi de polítiques internacionals • Anàlisi contingut • Producte: Melibea  Estudi polítiques de les universitats • Enquesta  Assessoraments • FECYT • CBUC-CIC • Medoanet
  • 45. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 6 Conclusions  L’accés obert • Moviment imparable. • No canvia el sistema de control de qualitat (revisió per experts). • Combinar via verda (repositoris) i via daurada (revistes).  Repositoris • Tipologies diverses. • Avenços en interoperabilitat i coordinació.  Revistes científiques en accés obert • Mateixos criteris de qualitat. • Respecte als drets d’explotació. 45
  • 46. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 6 Conclusions (ii)  Polítiques • Reconeixement oficial del model (mandats, etc.). • No hi ha encara seguiment.  Recerca sobre accés obert • Aspectes diversos (repositoris, revistes, polítiques, autors, etc.). • Orientada a l’acció. 46
  • 47. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 47 7 Bibliografia  Abadal, E. (2012). Acceso abierto a la ciencia. Barcelona: Editorial UOC. ( http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/24542)  Alonso, Julio; Subirats, Imma; Martínez Conde, Mª Luisa. Informe APEI sobre acceso abierto. Gijón: Asociación Profesional de Especialistas en Información, 2008. http://eprints.rclis.org/15107/1/informeapeiaccesoabierto.pdf  Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities. Berlin, 2003. (http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.htm).  Budapest Open Access Initiative. Budapest, 2002. (http://www.soros.org/openaccess/read.shtml).  Melero, Remedios; Abad García, María Francisca. “Revistas open access: características, modelos económicos y tendencias”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 20 (juny 2008). (http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=20meler2.htm).  Houghton, John et al. Economic implications of alternative scholarly publishing models: exploring the costs and benefits. London: Joint Information Systems Committee. January 2009. http://www.jisc.ac.uk/publications/publications/economicpublishingmodelsfinalreport  SOAP. Report from the SOAP Symposium, 2011: Berlín. SOAP (Study of Open Access Publishing), 2011. http://project-soap.eu/report-from-the-soap-symposium/  Suber, Peter. What you can do to promote open access. Last revised April 16, 2007. (http://www.earlham.edu/~peters/fos/do.htm#administrators).  Suber, Peter. Gratis and libre open access. February 2008. (http://www.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/08-02-08.htm).  Suber, Peter. Open access policy options for funding agencies and universities. «SPARC Open Acess Newsletter», 130, February 2009.
  • 48. E. Abadal. L’accés obert a la ciènciaa la ciència 48 Moltes gràcies.