SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
Areesnolingpress
1. La comprensió lectora i el treball de
llengua en les àrees no lingüístiques
DOLORS QUINQUER VILAMITJANA XV Tallers de Llengua i Literatura Catalana, 2012
3. - Aprendre a llegir
(interpretar el codi)
- Llegir per aprendre
(utilitzar la lectura per a l’aprenentatge)
- Llegir per plaer
(aprendre a estimar la lectura, a fer-ne un ús
lúdic)
Dolors Quinquer Vilamitjana
Tres àmbits en relació a la lectura:
4. Dolors Quinquer Vilamitjana
La capacitat lectora es va construint i ampliant en
assumir nous reptes, és un camí llarg per a una
competència complexa. (I. Solé, 2012)
“S’APRÈN A LLEGIR I DESPRÉS
S’APLICA”
També llegint textos científics, històrics, filosòfics ....
TEXTOS DE DIFERENTS MATÈRIES,
GRÀFICS, MAPES, ESTADÍSTIQUES,
IMATGES, ...
ERROR
5. Imagina’t que ets poeta. Descriu el bosc
Cada àmbit de coneixement té el seu “patró
lingüístic” i el seu “patró temàtic”
Imagina’t que ets geògraf. Descriu el bosc
Dolors Quinquer
6. El patró lingüístic i el patró temàtic
s’aprenen al mateix temps.
Llegir textos expositius, argumentatius,
descriptius d’història a la classe de ciències
socials, de ciències a la classe de ciències
...
Textos relacionats amb els continguts,
perquè la contextualització i la vinculació
amb els temes que es treballen és molt
important per a la transferència.Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
7. Llegir, un procés interactiu
Llegir és extreure i construir el significat de manera
simultània
Dades i informacions
del text
Coneixements del
lector i les activitats
que realitza
El significat no esta completament ni en el text ni en el
lector, és fruit de la interacció que s’estableix entre ambdós.
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
8. Aspectes de la competència lectora (PISA)
1.
Obtenció d’informació explícita
Localitzar, seleccionar i recuperar informació explícita
(dades concretes, lectura literal)
Dolors Quinquer Vilamitjana
9. Aspectes de la competència lectora (PISA)
2.
Comprensió global
Extreure’n allò que és essencial, considerant el text
en el seu conjunt.
Identificar la idea principal.
Establir una jerarquia entre les idees
Dolors Quinquer Vilamitjana
10. Aspectes de la competència lectora (PISA)
3.
Interpretació de la informació
Fer inferències, deduir informacions no explícites
Identificar les relacions entre les parts del text
Contrastar informació, fer deduccions
Identificar les evidències o proves que aporta
Identificar les intencions de l’autor/a
Dolors Quinquer Vilamitjana
11. Aspectes de la competència lectora (PISA)
4.
Valoració crítica del contingut
Avaluar-ne les aportacions a partir de criteris propis o
externs
Valorar les evidències o proves que aporta
Valorar les intencions de l’autor/a
Fer-se noves preguntes
Dolors Quinquer Vilamitjana
12. Aspectes de la competència lectora (PISA)
5.
Valoració crítica de la forma
Valorar-ne les aportacions quant a l’estructura, l’estil, el
registre, l’adequació, el vocabulari....
Dolors Quinquer Vilamitjana
14. “És la capacitat del lector per comprendre,
utilitzar, reflexionar i comprometre’s amb
textos escrits per assolir els seus objectius,
desenvolupar els seus coneixements i
potencial i participar en la societat”. PISA,
2009
Dolors Quinquer Vilamitjana
Llegir
15. Els sistemes educatius de països amb
bons resultats en avaluacions externes
(PISA, PIRLS)
Programes específics de millora de la lectura a
primària i a secundària des de totes les àrees
del currículum
Dolors Quinquer Vilamitjana
tenen
16. 2.
QUINA ÉS LA SITUACIÓ DEL
NOSTRE ALUMNAT?
Dolors Quinquer Vilamitjana
17. PISA, el referent extern
Alumnat de 15 anys
Dolors Quinquer Vilamitjana
19. Dolors Quinquer Vilamitjana
PISA (15 anys)
Nivells 1 i 2: 2003: 40% 2009:
49%
• Tasques de lectura senzilles en textos simples (tema
familiar).
• Localitzen informacions mencionades explícitament
en el text.
• Identifiquen el tema d’un text de contingut familiar.
• Estableixen una relació simple entre una part del text
i la vida quotidiana.
Dolors Quinquer Vilamitjana
20. Dolors Quinquer Vilamitjana
Nivell 3: 2003: 30% 2009:
30%
• Tasques de lectura de dificultat moderada en textos
amb més complexitat.
• Localitzen informacions.
• Estableixen relacions entre idees.
• Poden deduir el tema i relacionar-lo amb
coneixements previs i amb aspectes de la vida
quotidiana.
PISA
Dolors Quinquer Vilamitjana
21. Dolors Quinquer Vilamitjana
Nivells 4 i 5 2003: 23% 2009:
21%• Tasques difícils de lectura en textos complexos.
• Poden localitzar informacions no evidents.
• Interpreten i reflexionen.
• Textos no familiars que exigeixen comprensió
profunda (elaboració de deduccions i
d’hipòtesis, entenen l'ambigüitat, les idees
divergents, en fan una avaluació crítica, utilitzen
coneixements especialitzats).
PISA
Dolors Quinquer Vilamitjana
22. Dolors Quinquer Vilamitjana
En resum: Segons diversos estudis
d’avaluació sobre el nivell de
comprensió lectora referits a Catalunya
• El 22% alumnat de primària acaba sense les
competències lectores per a superar l’ESO.
• El 14% de l’alumnat de 15 anys són al llindar
més baix.
• Només el 4% de l’alumnat de 15 anys té un
nivell superior.
Dolors Quinquer Vilamitjana
23. Què els passa als nostres
estudiants?
Dolors Quinquer VilamitjanaDolors Quinquer Vilamitjana
24. Curs 2011-2012: Estudi sobre la percepció del
professorat en relació a les dificultats de
l’alumnat
• Localitat: Cerdanyola Primària i secundària
• Nombre de centres: 9 Nombre professorat: 78
• Lectura mecànica, sense comprensió
• Mancances en relació a la memòria, l’atenció…
• Falta de coneixements previs
• Desconeixement de la tipologia textual
• Poc domini del vocabulari
• Poca motivació, problemes amb l’autoimatge
com a lectors
• Falta d'estratègies lectores
26. En el context científic cada paraula té un significat que sovint és
diferent al del context quotidià
F = mF = m ·· aa
context científiccontext quotidià
(molts significats diferents)
Menjo la sopa a la forMenjo la sopa a la forççaa
ForForçça Bara Barççaa
Els senyors feudals utilitzaven la forEls senyors feudals utilitzaven la forççaa
Anar al cine mAnar al cine m’’agrada foragrada forççaa
Tinc forTinc forççaa
Faig forFaig forççaa
Menjar dMenjar dóóna forna forççaa
Polisèmia
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
27. Motivació / Expectatives /
Autoimatge
• Relació entre motivació per llegir i èxit en la
lectura.
• Si el lector percep que és poc competent, es
desmotiva i les seves ganes de llegir
disminueixen.
• Al contrari es crea un cercle positiu...
• Motivació compensa l’impacte d’altres factors
negatius (context familiar poc estimulant,
gènere).
Dolors Quinquer Vilamitjana
30. Conèixer com s’organitzen els textos segons la seva
tipologia (narratiu, descriptiu, explicatiu, instructiu,
argumentatiu) facilita la comprensió, permet anticipar els
trets de la informació que es presenta.
Tipologia textual
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
31. Llavors...., llavors
reforça
afavoreix
(Ús del subjuntiu i del condicional)
(confonen causes i conseqüències…)
Connectors
(ajuden a establir relacions complexes)
Llavors..., llavors
Si....., aleshores.....
pensament hipotètic
pensament lineal
pensament causalJa que...., perquè.....
afavoreix
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
32. Dolors Quinquer Vilamitjana
Estratègies cognitives
(saber què has de fer, control, reconducció)
- inferir o buscar el significat de les paraules
desconegudes
- identificar la idea principal
- resumir
- establir relacions entre les parts del text
- distingir fets d’opinions
- aplicar criteris propis i externs per valorar el text
- controlar el procés
- identificar les dificultats
- .....
Dolors Quinquer Vilamitjana
33. Estratègies metacognitives
Com llegim? Què fem quan llegim?
El coneixement sobre el procés permet el control i la
regulació:
- habilitats de planificació (com actuaré?)
- habilitats de supervisió (superar problemes:
seguir llegint, rellegir, consultar…)
- habilitats d’avaluació (com he actuat, com he
resolt les
dificultats)
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
34. “Cal fugir de la idea que la dificultat de la
lectura és culpa de l’individu”.
(I. Solé, 2012)
Dolors Quinquer Vilamitjana
35. • Variables relatives a l’alumnat: gènere, domini
d’estratègies cognitives i metacognitives,
motivació vers la lectura, etc.
• Variables socio-familiars: estudis de pares,
context social...
• Variables escolars: pràctiques centrades en la
lectura literal, poca tradició de llegir i
interpretar textos expositius des de totes les
àrees, poques tasques híbrides...
Factors associats al rendiment en lectura
Dolors Quinquer Vilamitjana
36. lector text
activitat
context socio-
cultural
Llegir: Elements implicats
Estructura
Volum
d’informació
Lèxic
Connectors
Coneixements
previs que
requereix
Habilitats:
Atenció
Memòria
Capacitat
d’anàlisi
Motivacions:
Motivació
Autoestima
Experiència
Coneixements
Vocabulari
Coneixement
tema i del mon
Tipologia textual
Estratègies
cognitives i
metacognitives
Propòsit
clar
Útil per
motivar,
informar,
sistematitzar
Conseqüències:
plaents,
d’aprenentatge
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
38. Nivells d’alfabetització
1. Nivell de descodificació
2. Nivell funcional d’ús per a la vida
quotidiana
3. Nivell instrumental per obtenir informació
4. Nivell de lectura crítica, avaluar, qüestionar
i reforçar idees, transformar el propi
Dolors Quinquer Vilamitjana
WELLS, 1987
Dolors Quinquer Vilamitjana
39. Algunes idees
1. Lectures contextualitzades, relacionades amb
els continguts.
2. La lectura com una activitat d’aula.
3. Textos adequats.
4. Objectius explicitats i compartits.
5. El procediment lector al punt de mira.
6. Ús de diversos suports o bastides d’ajut a la
comprensió.
7. Tasques híbrides: parlar, llegir, escriure.
Rellegir.
8. Potenciar la interacció i cooperació.
9. Lectura inferencial i crítica.
10. Incorporar la metareflexió lectora.
Dolors Quinquer VilamitjanaDolors Quinquer Vilamitjana
40. El text: llegibilitat
• Títol, subtítols
• Altres informacions,
autor, procedència,
data.
• Organització general
del text
• Frases curtes
• Lèxic bàsic
• Repeticions
• Connectors
• Estructures que
afavoreixen
l’anticipació
• Variació tipogràfica
(negreta, cursiva..)
• Il·lustracions
“Llegir és conduir la vista pels
enfilalls de lletres i copsar-ne el
sentit. Si la carretera és bona i està
ben senyalitzada, com una
autopista, llegim amb rapidesa i
entenem el significat sense
problemes. Però si es tracta d’un
camí de carro, d’un asfalt deteriorat
o d’una via sense senyals de
trànsit ni marques a terra, la lectura
esdevé difícil” .
D. Cassany (1995
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
41. Els objectius de la lectura
• Per buscar informació precisa, dades….
• Per seguir unes instruccions
• Per obtenir informació de caràcter general
• Per respondre preguntes
• Per contrastar opinions
• Per solucionar problemes
• Per comunicar un text a un auditori
• Per plaer
• .....
Els lectors que es representen els objectius
aconsegueixen una millor comprensió….
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
42. Què pensem sobre com
hem de fer llegir
• Acord:
2, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 15, 16
• Desacord:
3, 6, 7, 11, 14
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
43. • S’implica personalment i emocional, troba sentit a la lectura.
• Reconeix el propòsit de la tasca.
• Utilitza el coneixement previ per donar sentit al text.
• S’imagina el contingut, elabora hipòtesis.
• Aplica estratègies per resoldre les dificultats.
• Dirigeix i controla la seva comprensió durant el procés.
• Reconeix paraules, comprèn i assimila el nou vocabulari.
• Adopta mesures per corregir errors.
• Identifica allò que és important, estableix una jerarquia
d'idees.
• Contínuament fa inferències.
• Es fa preguntes sobre el que llegeix.
• Recapitula contínuament.
• Busca explicacions alternatives deixa de banda falses
hipòtesis.
• Es posiciona críticament, identifica les intencions de l’autor.
• Identifica les característiques lingüístiques.
LECTOR COMPETENT
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
44. Activitat lectora
• Abans
– Activació de la informació que ja té el lector.
• Durant
– Verificació de les prediccions.
– Regulació, modificació de las hipòtesis.
• Després
– Reorganització i integració de la informació.
– Valoració crítica
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
46. Activitats prèvies
• Presentar l'objectiu de la lectura.
• Activar els coneixements relacionats amb el text.
• Contextualitzar el text.
• Comentar els conceptes fonamentals per a la
comprensió i que no es poden deduir del text.
• Mirar els subtítols, imatges, estructura ... i fer
prediccions o hipòtesis sobre les característiques
del text.
• .........
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
47. Mentre es va llegint
• Comprovar que es va entenent el text.
• Deduir el vocabulari desconegut.
• Reconèixer la idea principal de cada paràgraf
– Subratllant les paraules clau.
– Frase resum.
• Extreure’n allò que és essencial, considerant el text en
el seu conjunt. Resumir.
• Identificar informació explícita.
• Fer inferències per deduir informacions no explícites.
• Representació gràfica de las idees principals
(esquema)
• Ajuda a parlar del text.
• Atenció als connectors.
• Autoregulació del procés.
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
48. Treball posterior a la lectura
• ¿Què aporta la lectura al tema que estem treballant?
Quin interès té?
• ¿Quines noves preguntes es plantegen?
• Explicació de conceptes, de frases ...
• Aplicació: tasques especifiques segons l’activitat.
– ¿Com resoldries ara el problema...?
– ¿Quins arguments aporta la lectura a la
necessitat de...?
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
49. Com llegim? ¿Què fem quan llegim?
Metareflexió
• Per què us he fet llegir aquest text?
• Què feu quan se us demana que llegiu un text?
• Com heu resolt les dificultats?
• Què feu quan no enteneu una paraula?
• Quines preguntes us han semblat més difícils?
Per què?
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
56. Què fer amb les paraules desconegudes?
Dolors Quinquer Vilamitjana
57. Lectura literal:
Què diu el text?
Lectura inferencial
Quines coses no diu el text, però em cal saber per
entendre’l?
Lectura crítica/ avaluativa
Quines són les idees importants? Quines són les
aportacions? Quina és la intenció de l’autor? Quina
fiabilitat? Quines proves aporta?
Lectura creativa
Per a què em serveix aquest text? Aquestes idees
poden ser útils per interpretar altres fenòmens
Afavorir diferents nivells de lectura
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
58. Criteris per analitzar activitats de lectura i
aprenentatge
1. Textos relacionats amb els continguts
2. Lectura, una activitat d’aula
3. Textos adequats
4. Objectius explicitats/compartits
5. El procediment lector en el punt de mira
6. Bastides per ajudar la comprensió
7. Tasques híbrides: parlar, llegir escriure
8. Interacció i cooperació
9. Lectura inferencial i crítica per comprendre a nivells
profunds
10. Metareflexió lectora
Dolors Quinquer Vilamitjana
61. Exemple 2. Una activitat híbrida
LLEGIR:
Dolors Quinquer Vilamitjana
62. Exemple 2. Una activitat híbrida
ESCRIURE:
Dolors Quinquer Vilamitjana
63. LECTURA CRÍTICA
Dolors Quinquer
• Llegir les línies (comprensió literal del text)
• Llegir entre línies (allò que es dedueix, les
inferències)
• Llegir darrere les línies (la intenció, el punt de
vista de l’autor, la ideologia …)
D. Cassany, 2006
LLEGIR CRÍTICAMENT ÉS LLEGIR EN ELS TRES PLANS
Dolors Quinquer Vilamitjana
64. El lector crític
• Identifica els interessos que mouen a l’autor.
• Identifica l’actitud, punt de vista de l’autor respecte al que
diu.
• Reconèixer el gènere discursiu.
• Associa les paraules amb l’imaginari i la cultura pròpia de
cada comunitat.
• Distingeix la varietat de veus convocades o silenciades.
• Valora la solidesa, la fiabilitat, la validesa dels arguments.
• Detecta incoherències, imprecisions, errors, contradiccions.
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
65. Lectura crítica
C - Consigna o afirmació que exposa el text
R - Rol del que fa l’afirmació . Qui és que té algun
interès?
I - Idees o creences que hi ha darrere l’afirmació
T - Test, quin test o experiment es podria fer per comprovar-ho?
I - Informació, Quines evidencies, proves,
experiments que aporta la notícia per fer aquesta afirmació.
C - Conclusions: Les idees o les creences que hi ha darrere
d’aquesta afirmació estan d’acord amb el coneixement
científic actual o que coneixeu? Per què?
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
66. Lectura cooperativa
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
• La lectura cooperativa és una alternativa
metodològicament interessant. Facilita la comprensió
d’un text, en focalitzar en un primer moment l’atenció de
l’alumne en un sol aspecte.
• També el diàleg sobre el text amb els companys en
facilita la comprensió global del text.
• Compagina fases de treball individual i col·lectiu, grups
d’experts....
68. 2. Busca la idea
principal
3. Busca les respostes
que dóna el text
4. Proposa noves
preguntes
1. Planteja les preguntes
a les quals dóna
resposta el text
Lectura cooperativa
(Koch, Adina)
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
69. 1. Cada equip analitza els objectius a assolir.
Es reparteixen les tasques (o les adjudica el
professor/a)
2. Cadascú llegeix el text des d’una de les
perspectives proposades
3. Cada equip posa en comú les aportacions
individuals: contrast i valoració del contingut.
4.Posada en comú (entre tots els equips
cooperatius)
5.Treball final individual
PROCÉS:
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
70. Resum: Competències lectores
• Comprensió dels objectius de la lectura
• Activació dels coneixements previs
• Formulació d’hipòtesis sobre el contingut
del text
• Fer inferències per a comprendre allò que
solament es suggereix
• Distinció entre allò essencial i secundari
• Construcció del significat del text.
• Avaluació i control de la comprensió
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana
71. “ No hii ha cap raó perquè cap infant no
aprengui a llegir amb els recursos
necessaris (materials i emocionals)”.
(I. Solé, 2012)
Dolors Quinquer Vilamitjana
72. Llegir en parella
Llegir en grup
Llegir a totes
les àrees
Llegir més
Llegir críticament
Dolors QuinquerDolors Quinquer Vilamitjana