1. JUNY 2007 nº 6
MARRATXÍ
“Alícia en el país de les meravelles”
Alícia: Em podries indicar quin camí he de seguir moixet?
Moixet: Això depèn d'on vols arribar.
2. Índex pag 2
Editorial pag 3
Ed. Infantil pag 4 a 10
Primer cicle pag 11 a 14
Segon cicle pag 15 a 19
Tercer cicle pag 20 a 24
Equip de suport pag 25 i 26
Anglès pag 27
Música pag 28
Educació Física pag 29
Projecte Medi Ambient pag 30 a 33
Escola de pares pag 34
Projecte de fotografia pag 35
Carnestoltes a l'escola pag 36
Sortida a La Trapa pag 37
Homenatge a na Fina pag 38
Sobre RACISME pag 39
Passatemps pag 40
pag 2
3. Viatjar en el temps, en l'espai, arreu del món, a l'interior... Tot un
univers de possibilitats per descobrir. Possibilitats que impliquen
somniar, il·lusionar-se, emocionar-se, plorar i riure,... en definitiva,
VIURE.
Viatjar és un tresor a l'abast de tots. Perquè per viatjar no és
imprescindible agafar el tren, l'avió, el cotxe, el vaixell, ...Quan no tenim
aquesta possibilitat ho podem fer igualment. Tan sols necessitam seguir
les següents passes:
1. Fer una aturada,
2. Agafar un llibre,
3. Llegir-lo,
4. ...i començar a somniar.
En el fons, aquesta és una gran aventura que ens pot transportar
a qualsevol indret del món.
Pag 3
15. QUE VÉNEN ELS SIOUX!!!!!!!!!
“ El tren estava sent atacat per Siouxs armats amb fusells
i destrals i els passatgers es defensaven amb els seus revòlvers.
Un dels indis va encertar la locomotora...”
(Jules Verne; La volta al món en 80 dies)
NINS I NINES, PARES I MARES :
Els nins i les nines de tercer, ens hem fet unes desfresses d'indi: XULÍSSIMES!!!
La seva elaboració ha estat molt senzilla: amb una bossa de plàstic de colors i aferrant gomets,
hem aconseguir reflectir els colors lluents dels vestits dels Indis americans: “TORO
SENTADO”, “NUBE ROJA” i “ CABALLO LOCO”, són alguns dels líders indis que hem
volgut imitar:
Dansant i cantant, hem espantat els mals sons i hem invocat la pluja, el vent, la bona collita i
l'amistat que uneix tota la nostra escola.
“SORGIRAN!. ELS POTS VEURE?
SORGIRAN!. ELS POTS VEURE?
UNA NACIÓ A CAVALL
SORGIRÀ.
UNA NACIÓ
SORGIRÀ
SORGIRAN, MIRA!
SORGIRAN!”
(Cant Sioux )
pag 15
19. VENÈCIA
Enguany el CEIP Blanquerna va triar un tema d'interès, comú per a tot el centre:
“LA VOLTA AL MÓN”. Arrel d'això, els/les alumnes de 4t C hem fet diverses
feines, tenint en compte el tema a tractar. Una d'elles va ser per carnestoltes, ja
que vàrem fer la nostra disfressa de “venecians i venecianes”.
COM FÉREM LA DISFRESSA?
Material necessari
• Bosses de fems (negres) * Benes de guix
• Tisores * Aigua
• Gomets de colors * Tèmperes de colors
• Sprais daurats * Crema Nivea
Fabricació
Passes a seguir:
Començàrem fent el vestit, agafant una bossa de fems i fent tres xaps: un a
l'altura del cap i els altres dos per poder ficar els braços. I el vàrem decorar amb
gomets de colors i sprai daurat.
A continuació vàrem fer la màscara veneciana, que és el que ens va dur més feina.
Primer ens havíem de posar crema a la cara, perquè les tires de guix no es
quedassin aferrades; seguidament havíem d'anar tallant tires de guix i banyar-les
dins l'aigua, Finalment col.locar-les damunt la cara, deixar eixugar... I ja està!!!
ALUMNES DE 4t C
pag 19
20. L'ÀNGEL ATRAPAT
Hi havia una vegada tres nins... Aquests es deien Jose, Carlos i Miguel Angel. Un dia, en
Miguel Angel va llegir un conte sobre un angel que no moria mai i que uns lladres el varen
capturar. El varen ficar en una cova subterrànea que estava a França.
Miguel Àngel, mentre llegia el llibre, va notar que aquest començava a moure's i a girar formant
un remolí. Aquest, immediatament, es convertí en una entrada que el va xuclar a ell i als seus
dos amics. Mentre durava el viatge a l'interior del llibre, l'angel els demanà ajuda....
Així doncs, varem decidir anar a buscar-lo. Però necessitavem cinc pedres i teniem que viatjar
per mig món... Així que ens varem posar en marxa. Varem agafar un avió per anar cap al Pol
Nord. L'avió nomia “Corona de gel” i, des d'aquest, es veien els núvols. El cel era molt bonic i
havia ocells que no movien les ales. Quan varem arribar hi havia molta aigua, gairebé no feia
calor, feia una olor desconeguda i gairebé no hi havia llum. Ens teniem que ficar en un laberint
super gran que pareixia un camí i varem estar dos dies per recòrrer tot el laberint. Quan el
varem aconseguir acabar, ens trobarem amb dos de les pedres. Amb això, en Jose digué: -
Només ens falten tres pedres!
Així, que varem marxar cap a Itàlia on, després de passar uns dies, no varem trobar cap rastre
de les pedres que cercàvem. D'Itàlia, a Brasil, on varem trobar una gran selva. Allà sí varem
veure una pedra, però estava vigilada per cinquanta animals! En Jose i en Miguel Ángel van
tenir una idea i se la van dir a Carlos: havien de camuflar-se. Varen romandre quatre hores i
vint-i-cinc minuts per agafar la pedra. Quan la tengueren en la seva possessió i la colocaren al
costat de les altres que ja havien trobat, totes quatre es van il·luminar.
I, de nou, a viatjar: a Eivissa, Formentera, Madrid, Saragossa, Barcelona, La Corunya,
Albacete, Granada, Rússia, Euskadi, Rumania, Grècia, Bèlgica, Polònia, Xipre, Astúries,
València... En cap d'aquests llocs estava la pedra.
Finalment, la varen trobar a New York, en una torre molt alta i la varen agafar. Un cop les
tenguerem totes juntes, es varen unir per formar-ne una de sola i més gran i ens dirigirem a la
cova on estava l'àngel. Allà, a l'entrada, hi havia un forat que tenia exactament la mateixa
forma que la pedra. Era evident que era la clau per alliberar a l'àngel.
El conte resultà ser un joc d'aventures i acció i, un cop tengueren la feina feta, el món va ser
molt feliç.
Miguel Angel Pasero, Jose Vicente Machado i Carlos Guerrero, 5è A
pag 20
21. “LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES”
Durant les vacances de Setmana Santa els alumnes de 5è B hem llegit el
famós llibre de Jules Verne “LA VOLTA AL MÓN EN VUITANTA DIES”, i ens
ha suggerit opinions com les següents:
– M'ha agradat molt perquè és molt emocionant, però jo ja havia vist la
pel·lícula
– És molt bo perquè passen moltes aventures
– Ha estat un poc avorrit i un poc divertit
– Ha estat genial. El vos recoman.
– Està molt bé.
– És molt “xulo” i t'explica un caramull de coses.
Aprofitant aquesta lectura hem cercat informació sobre l'escriptor JULES
VERNE.
Va néixer el 7 de febrer de l'any 1.828 a la ciutat francesa de Nantes. Jules era
el més gran de cinc germans. El pare de'n Jules era un home molt estricte, i des
del moment que varen batiar l'infant va decidir que quan el seu fill fos gran tenia
que ser advocat com ell.
Als sis anys Jules era un nin aventurer i molt somiador,i una de les seves
assignatures preferides era la geografia i també tenia molt d'interès en
estudiar distints idiomes.
Més tard el seu pare el va enviar a estudiar dret a París, on anava bastant just
de diners i per no passar-ho tan malament es guanyava alguns doblers extres
escrivint articles per a diaris, textos científics o obres de teatre.
Quan va acabar els estudis el seu pare volia que tornàs a Nantes per treballar
com advocat, però en Jules es va negar i va decidir guanyar-se la vida com
escriptor.
Aquestes són algunes de les obres més
conegudes de JULES VERNE:
– Cinc setmanes en globus
– Viatge al centre de la Terra
– De la Terra a la Lluna
– Els fills del capità Grant
– Deu mil llegües de viatge submarí
– L'illa misteriosa
5è B
Pag 21
24. Què en sabem,deJules Verne?
El 7 de febrer de 1828,a la ciutat francesa de Nantes, l'advocat Pierre Verne i la
seva dona,Sophie Allote ,van tenir al primer del seus fills i li van posar el nom de Jules.
En Jules va ser un nin molt somiador i li agradaven les històries de viatges i d' altes
països ,però el seu pare era estricte i no volia sentir parlar de viatges quant en Jules
va tenir 20 anys el seu pare el va enviar a París,a fer estudis de dret,per tal que entrés
a treballar al despatx familiar.
A París, en Jules va combinar els estudis amb la creació d'obres de teatre que es van
arribar a representar en un escenari.
Quan va acabar els estudis no va voler tornar a casa seva i es va dedicar a la seva
carrera d'escriptor. Casat amb una vídua que es deia Honorine de Viane, treballava a
la borsa i també va publicar articles de ciència.
Finalment, va conèixer la l'editor Pierre-Jules Hetzel i li va editar la seva novel·la quot;Cinc
setmanes en globusquot;.Més tard (1870)va publicar quot;Vint mil llegües de viatge submaríquot;i
1873 ''La volta al mon en 80 dies'' que va tenir tan d'èxit que fins i tot els fabricants de
jocs van fabricar-ne d'educatius.
Va escriure fins a la seva mort,que va tenir lloc el 24 de març de 1905 a
Amiens(França).
Anècdotesde l'escriptor
Durant l' època d'estudiant a París, Jules
es va alimentar de pa i llet per estalviar i
poder comprar llibres. No en tenia prou
amb els diners que li enviava el seu pare.
El 1874 es va representar l'obra teatral ``
La volta al món´´basada en la novel·la de
Jules Verne``La volta al món en 80 dies
´´.Els espectadors van poder veure a l
´escenari serps,elefants i ,fins i tot
locomotores de vapor.
L'autor mostra com es pot conquerir la
Terra a partir dels avenços tecnològics de
l'època . Va demostrar que,gràcies al tren,
el vaixell o el telègraf, el planeta no era
tan gran com semblava i estava a l'abast
de tots els lectors.
Jules situa el personatge de'n Phileas Fogg en el número 7 del carrer Saville de
Londres i no és una casa de ficció: hi vivia l´escriptor i polític anglès Richard
Sheridan.
6è C
pag 24
25. VIATJAM AMB
LA IMAGINACIO...
(tallers de llenguatge)
Als tallers de llenguatge hem
conegut nins i nines de diferents continents i països!
Us agradarïa coneixer-los també?
Preparau la vostra motxilla i iniciam el viatge...
Allà trobam girafes, rinoceronts, ..fins i tot un elefant!
Fa calor! No ajudeu els exploradors que
només cerquen animals per caçar-los!
Pag 25
26. Anam a les muntanyes.Tot és molt verd i hi
ha un munt de plantes!
Però alerta amb els perills!Els padrins
conten que quan es fa fosc les pedres es
converteixen en jaguars!
Uuuuuuuuffff!! Quin fred!! Abrigau-vos bé! Tot és blanc.
Posau-vos dues gorres perquè sinó se vos congelarà el cap!
Esperam que no us topeu amb l'ós polar...
L'Equip de suport
pag 26
33. La nostra feina a L'HORT ESCOLAR ens ensenya a tenir cura de la natura, estimar
més el nostre entorn i ens motiva a menjar de tot i variat.
Pag 33
34. COMO INCENTIVAR A UN NIÑO INAPETENTE O CAPRICHOSO A LA
HORA DE COMER
· Para estimular a un niño inapetente a comer lo importante es examinar
primero su estilo de vida. Un niño que tiene poco apetito necesita llevar una
vida activa y si es posible que juegue al aire libre. · Si cada vez que se sienta a
comer nunca termina lo que se le pone en el plato, no hay que insistir demasiado
ya que puede que el niño simplemente no tenga tanta hambre o necesite comer
tanto. Para que el niño no se acostumbre a dejar la comida en el plato hay que ponerle una porción
muy pequeña e ir aumentándola según su apetito vaya cambiando.
· El niño que come poco a la hora de las comidas, necesitará tomar algo ligero a lo largo del día. Si va
al colegio se le puede dar una fruta o un bocadillo pequeño de lo que más le guste. No acostumbres a
darle bolsas de patatas o dulces ya que no alimentan lo suficiente.
· Es fundamental que el niño haga por lo menos una comida en familia. De este modo se acostumbrará
a comer de todo participando en lo que comen los demás. Hay que poner mucha variedad de
alimentos en la mesa y que el niño pruebe los distintos platos aunque solo sea una cucharada.
· Si al niño solo le gusta comer cierto tipo de comida se le puede cocinar de distintas formas así no
se cansa de comer lo mismo. La idea es cocinar con los ingredientes favoritos del niño pero hechos
de manera distinta. Por ejemplo, si le gusta la pasta, un día se le puede hacer espaguetis con
mantequilla (con alguna hierba aromática para que le dé más sabor), y queso parmesano. Otro día
puede comer macarrones con tomate y carne picada, lacitos con tomate, etc. Lo mismo con las
patatas, en vez de ser siempre fritas, se pueden hacer al vapor y luego ponerles encima aceite de
oliva, o una patata asada con mayonesa o queso.
Ante un niño caprichoso los puntos esenciales son los mismos que para un niño inapetente. Lo que
habría que añadir es que el niño que no quiere comer o que siempre protesta a la hora de las comidas
puede que quiera llamar la atención o que esté pasando por una etapa difícil.
· No le fuerces a comer, seguirá aún más con la pataleta.
· Evita que la hora de comer tenga lugar cuando el niño está cansado o tiene demasiada hambre. A
veces suele ocurrir que los niños vuelven de la guardería para comer y están demasiado cansados,
algunos incluso llegan dormidos en el autobús. Esta puede ser la razón por la que se pone caprichoso
a la hora de comer. En este caso que la comida esté puesta y lista para comer en
el momento que llegue.
· Haz que la hora de la comida sea un momento alegre, para charlar de cosas
buenas para entretenerle y que se olvide de que está comiendo.
· Si tiene algún amigo de la misma edad que coma bien, invítale a casa a merendar
para que le sirva de ejemplo. Suele pasar que tu hijo comerá estupendamente en presencia de su
amigo, pero no hay que exagerar halagando demasiado a su compañero y comparándolo con tu hijo.
· Cuando cocines utiliza un poco de imaginación infantil e invéntate lo que sea. Hay niños que incluso
se creen que las habichuelas blancas son bolitas de patatas.
Hay niños que de manera sistemática lloran a la hora de comer porque hubiesen preferido comer
otra cosa. Con mucha paciencia e insistencia para que el niño no se salga siempre con la suya,
(volviéndose aún más caprichoso), se le pone el plato.
Artículo publicado en :www.educacióninfantil.com
Pag 34
35. ALGUNS CONSELLS PER
FER BONES FOTOGRAFIES
AMB UNA CÀMERA DIGITAL
Quan ens anam de viatge o quan sortim d'excursió sempre
hem de dur la màquina de fotos. Anotau aquests petits
consells:
1. Quan compreu una càmera digital és important llegir el manual
d'instruccions per saber quines coses podem fer amb ella.
2. Abans de sortir d'excursió assegurau que teniu les bateries
carregades i duis altres de reserva també carregades.
3. Comprovau que la targeta de memòria està buida.
4. Mantenir la pantalla apagada ajuda a estalviar energia de la bateria.
5. Sostenir la càmera amb les dues mans i amb els colzes aferrats al cos.
6. Agafau la màquina de manera que amb els dits no tapeu el flash o
l'objectiu.
7. Pitjau el disparador de forma molt suau per evitar que la foto surti
moguda
8. Pensau que el flash que duen incorporades les màquines il·luminen
distàncies molt curtes.
9. Heu d'enquadrar bé les coses i persones que voleu fotografiar.
10. Recordau que la millor llum del dia per fer fotografies és la del matí i
les darreres de l'horabaixa. Evitau la llum del migdia si és possible.
11. Els dies que estan ennuvolats donen una llum difusa molt bona per fer
retrats i paisatges.
12.Evitau que la vostra pròpia ombra surti a les fotografies.
13.Si feis fotos de nins petits no els poseu de cara al sol
14.Per fer còpies en paper de 10 x 15 amb càmara de 3.2 Mpx és més que
suficient.
15.Evitau tallar caps i cames a les persones que fotografiau.
16.Alerta quan aneu a la platja: l'arena i l'aigua salada fan malbé a la
càmera
17.Manteniu sempre neta l'òptica de la càmera.
18.No deixeu la càmera molt de temps al sol o dins el cotxe quan faci
molta calor.
19.Anau a alguna exposició, mirau llibres de fotografia i revistes per
agafar idees.
20.Tirau moltes fotografies, és la millor manera d'aprendre.
...Molta sort!
Pag 35
36. La volta al món : un viatge fantàstic on hem après moltes coses interessants.
També ens hem divertit fent les disfresses per Carnestoltes !
Pag 36
37. VISITA A LA TRAPA
El passat mes d'abril els alumnes de sisè curs
de primària del Col·legi Públic Blanquerna d' Es
Pont d'Inca visitàrem la reserva natural de La
Trapa. Com ja sabeu La Trapa és una finca de
la Serra de Tramuntana de Mallorca.
El seu nom procedeix de la comunitat de
monjos trapencs que arribaren a Mallorca l'any
1810 fugint de la Revolució francesa i, durant
uns 14 anys, ocuparen la zona abans coneguda
com a Vall de Sant Josep.
Com ja sabeu el dia 1 de juny de 1994 un gran
incendi cremà La Trapa. Des de llavors el GOB treballa la seva recuperació forestal.
L'autocar ens va dur fins a Sant Telm, al municipi d'Andratx. Allà els dos monitors del
GOB, en Miquel Àngel i en Xavier ens esperàvem per començar l'itinerari. Dies abans
ja havíem preparat a classe la sortida.
Era un dia de molta calor. Abans d'iniciar la pujada vàrem fer una bona berenada i
després ens dividírem en dos grups per agilitzar les activitats.
Férem la pujada pel camí de Can Tomeuí, que té un caminoi empinat. (més d'una hora
de marxa).
Més d'un es va quedar sense aigua ben aviat, però per això estan els amics.
Aquesta zona és d'un gran valor ecològic ja que hi ha plantes endèmiques i vàries
espècies d'orquidees.
Entre la vegetació trobam garballó, gatova, romaní, xiprell, coixinets... Ah!, per cert, no
vos recomanam aquests coixenets per seure; demanau als infants i vos diran per què.
També són importants els ocells que nidifiquen a La Trapa: el busqueret coa-llarga i la
baldritxa. A més, també s'hi poden observar diversos ocells de presa, com el falcó o
l'esparver.
Després de la difícil pujada contemplàrem les cases de l'antic monestir amb restes
d'una capella i uns espectaculars marges, perfectament construïts. També visitàrem el
molí de sang i l'era. Dinàrem al mirador, contemplant l'illa de Sa Dragonera i la cala
en Basset.
Una de les construccions que més ens va cridar l'atenció va ser la mina o galeria per
captar l'aigua; hi vàrem poder entrar. Al safareig les granotes es capficaven a l'aigua.
Més enllà un bon grup d'estrangers acabaven també d'arribar. N'Iván i altres nins no
aturaven de fer fotos. El paisatge s’ho mereixia.
La tornada va ser una mica més complicada ja
que el pendent de la muntanya és fort. Però bé.
Tornam cansats, però ha valgut l'esforç. Un altre
dia tornarem.
Jesús Están (Mestre de primària)
Fotografia: Iván Lebrón (alumne 6è)
pag 37
38. Na Fina ha estat a la nostra escola des de l'1 de setembre de l'any 1983. O sigui... 24 anys !
Pag 38
39. TALLER RACISME
Un dia, sense saber-ho i, molt menys encara, sense esperar-ho, varem fer en una sola
hora una volta al món... Si, si. Així com ho llegiu va ser, encara que sembli difícil.
Mirau: un dijous del mes de març, a l'hora de matemàtiques na Míriam, la nostra
tutora, ens va dir que ens havíem de preparar per sortir de classe, així que ens
posarem en fila...
A l'aula de na Joana Furió (gràcies per l'espai, Joana!!) ens esperaven en Victor i en
Miquel, dues persones totalment desconegudes en aquell moment i que, ara,
consideram grans amics.
La volta al món de la qual parlàvem al principi, la varem realitzar amb un globus
terraqui que era una pilota! Ens l'havíem d'anar passant per descobrir nous racons del
món (saber d'on veníem, quins llocs ens agradaria visitar...) i, a partir d'aquí, ens va
passar tota l'hora en un obrir i tancar d'ulls, perquè ens ho varem passar d'allò més bé
amb altres jocs que tenien preparats.
Creim, però, que el millor de tot això, no és només que haguéssim fruit una estona,
sinó tot allò que varem aprendre. És per això, que volem aprofitar aquest espai per
agrair, un cop més, als dos amics nostres, la seva visita. És per això que els hem escrit
aquesta carta:
Pont d'Inca, 18 d'abril de 2007
Hola bons amics Miquel i Víctor,
Com estau? Nosaltres estam bé i esperam que vosaltres també.
El primer que volem dir-vos és: MOLTES GRÀCIES!!! Gràcies per la vostra visita i pel
taller que ens vàreu venir a fer. Ens vàrem divertir molt i varem aprendre moltíssim.
En un moment de seriositat a classe, vàrem recordar que havíem de fer una llista de
totes les coses que vàrem aprendre, així que, el que varem aprendre és:
– No hem de jutjar a la gent per color, religió, ètnia, ideologia política,
comportament...
– El món no és de ningú, per tant, no podem dir “ves-te'n d'aquí”
– Per ser d'un altre país, no vol dir que les persones siguin dolentes.
– A les persones que no són com nosaltres (pel color, idioma...) no els hem de fer
res dolent.
– Els immigrants tampoc han de mostrar-se racistes amb el pais que els acull.
Igualment hem de fer, tots els que hem emigrat o que qualque dia podem arribar
a emigrar.
– No hem de tenir enveja a persones com Eto'o, que és negre i un crack de futbol.
– No importa si ets ric o pobre. Els rics no poden trepitjar als pobres.
Estam molt contents d'haver aprofitat el temps de manera tant profitosa ja que quan
us vam veure a la classe, ens pensàvem que veníeu a mostrar-nos coses de l'Àfrica,
danses, com tocar els timbals...
Esperam que us agradi la nostra carta; l'hem fet entre tots i també esperem que ens
contesteu aviat i que ens faceu alguna visita per l'escola de tant en tant.
Fins aviat!!
Alumnes 5è A CP Blanquerna. Pont d'Inca
Pag 39
40. PASSATEMPS
SOPA DE LLETRES
Descobreix en aquesta sopa de lletres el nom dels sis continents
Q A N T A R T I D A C
E M T I D B O E S S C
Y E A A I D A I K I O
N R F O F P F O E A E
W I N E U R O P A L B
O C T P D E I C D E T
A A A I N A E C O A R
U C E E C M P M A X O
ACOLOREIX
Amb els colors més lluents que tens pinta les senyeres dels països
IRLANDA MÈXIC JAPÓ
SUDOKU
I xerrant de Japó, resol aquest entremaliat passatemps japonès, sort i paciència
oriental
4 3 8 7
3 6
9 5 8 2 4
7 1 3 6
3 9
5 2 4 7
2 6 7 3 1
5 8
7 1 4 9
