Diferències prosòdiques entre el català de Barcelona i el de GironaArticle científic<br />Esther Lopez Galceran<br />Facul...
Article
Article
Article
Article
Article
Article
Article
Article
Article
Article
Article
Article
Article
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Article

320 visualizaciones

Publicado el

Aquí us deixo l'article realitzat a partir de la recerca realitzada durant el segon curs de Lomee

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
320
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
3
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Article

  1. 1. Diferències prosòdiques entre el català de Barcelona i el de GironaArticle científic<br />Esther Lopez Galceran<br />Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna<br />Universitat Ramon Llull<br />2n Lomee<br />Seminari IV<br />Diferències prosòdiques entre el català de Barcelona i el de Girona<br />Esther Lopez Galceran<br />Universitat Ramon Llull<br />Resum<br />Segons la dialectologia catalana, no es troben diferències prosòdiques dins el català central. Després de fer l’estudi de la prosòdia de Barcelona i Girona podem observar que no presenten diferències significatives a les frases afirmatives i exclamatives. D’altre banda, durant la producció de frases interrogatives, el parlants de Girona tendeixen a seguir un partó ascendent, a diferència dels de Barcelona, que es decanten cap a un patró descendent. Tant mateix hem pogut observar que, durant la producció de frases afirmatives, els gironins solen encapçalar la frase amb la partícula “que”, però no de forma neutre, sinó de forma confirmatòria, reforçant així, la seva afirmació.<br />L’entonació i en concret l’entonació dialectal és un dels aspectes de la lingüística menys estudiats.<br />S’han realitzat diferents estudis, gairebé tots, del català central.<br />Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs <br />horitzontals: un d’aquests blocs el formaran els anomenats dialectes constitutius, que corresponen, de manera general, a l’evolució del llatí parlat a l’àrea que ocupen actualment : català septentrional, català central i català nord- occidental. <br />El català central s’estén , a grans trets per les conques dels rius Fluvià, Ter (a les comarques gironines), Tordera, Besòs, Llobregat, Cardener, Anoia i Foix (comarques barcelonines) i Gaia, Francolí i els seus tributaris (comarques tarragonines)<br />El català central és el dialecte parlat per un nombre més elevat <br />de persones. A la seva àrea geogràfica hi viu més del 80 % de la població total del principat. <br />82558255L’estudi que presentem, forma part d’una recerca en la qual, s’ha estudiat la prosòdia d’una part del català central, en aquest cas el parlar Gironí i Barceloní. L’objectiu principal és trobar diferències prosòdiques pel que fa a la unitat melòdica, fixant-nos si segueixen un partó ascendent o bé descendent.<br />Mètode<br />El nostre estudi forma part d’un mètode no experimental, en el qual es va procedir a examinar dos grups. El primer grup corresponent 5 nens de Girona, i el segon grup pertany a 5 nens procedents de Barcelona.<br />Per tal que els subjectes d’estudis tinguessin adquirit el sistema prosòdic de la zona en qüestió, es varem seguir els següents criteris d’elecció:<br />Ús del català com a llengua vehicular.<br />Haver nascut i viscut fins ara a la localitat en qüestió.<br />Parla de la generació infantil, concretament el l’etapa dels 7 anys, ja que es considera que ja han assolit els aspectes suprasegmentals de la parla.<br />Material <br />Intentar descriure l’entonació d’una llengua a partir d’un corpus de parla espontània presenta un inconvenient important, i és que no sempre queda garantida l’obtenció dels patrons melòdics desitjats per l’investigador. Per molt variada que sigui la mostra inclosa en el cos del treball, sovint les converses no dirigides no contenen situacions prou variades, per a l’expressió de diferents matisos. Per tal d’evitar aquest problema, hem emparat una tècnica que consisteix en presentar al subjecte d’estudi, una sèrie de situacions pragmàtiques, pensats per induir-lo a pronunciar un determinat enunciat. <br />Per exemple, a la primera vinyeta, es busca que el subjecte produeixi l’enunciat interrogatiu “Qui sóc?”, per tal de dur a terme l’activitat,es presenta com un joc. El nen ha de posar-se en la situació de la nena que tapa els ulls al pare i produir la pregunta que li realitzaria. En el cas de les oracions exclamatives, vam seguir el mateix procediment amb la vinyeta de l’esquerra. D’altre banda, per induir les frases afirmatives, vam recorre a una seqüència temporal. El subjecte havia de respondre a la pregunta de l’examinador: “Què hi veus en aquestes imatges?”.<br />Un cop realitzades les activitats podríem dir que, el procediment inductiu garanteix un moderat grau d’espontaneïtat i alhora un cert control de l’investigador sobre els resultats que es pretenen obtenir.<br />Anàlisis <br />Durant la realització de les activitats esmentades, es va a procedir a realitzar un registre de so.<br />Per tal de poder analitzar les diferents corbes d’entonació, varem fer ús del programa informàtic “Speech Analyzer” amb el qual vam poder extreure les gràfiques corresponents.<br />No existeixen regles explícites que ens marquin per on hem d’efectuar la separació entre una unitat i una altre. <br />Segons Navarra Tomás (1994) la unitat melòdica es pot dividir en tres parts:<br />La branca inicial, formada per totes les síl·labes fins el primer accent fort.<br />El cos, de la unitat, constituït per la síl·laba forta inicial més totes les altres síl·labes fins a la síl3laba anterior al últim accent fort(inclosa). Al llarg del cos entonatiu, el to gaire bé experimenta modificacions <br />importants, de manera que es manté l’altura tonal arribada a la primer síl·laba accentuada.<br />La branca final, integrada per l’última síl·laba forta i les següents síl·labes, si hi son. Aquesta part és normalment mes breu i més significativa de la unitat melòdica. En totes les <br />llengües presenta formes diferents en funció de la naturalesa sintàctica de la unitat en que es trobi.<br />Per tal d’analitzar la mostra vam fixar-nos en la ultima branca, ja que és la que determina el patró que segueix la corba, ja sigui ascendent o descendent. A continuació podem veure uns exemples:<br /> <br />Patró Descendent Patró Ascendent<br /> <br />Resultats <br />Tipus de FraseTipus de patróGironíBarceloníFrases InterrogativesAscendent60%20%Descendent40%80%Frases exclamativesAscendent60%60%Descendent40%40%Frases AfirmativesAscendent40%20%Descendent60%80%<br />17217-2528En aquesta gràfica podem comprovar que la mostra de Girona tendeix a seguir un patró entonatiu ascendent, a diferència de la població de Barcelona que es decanta cap a un patró descendent.<br />Tres de cada cinc nens gironins, varem seguir un patró ascendent. D’altra banda 4 de cada cinc nens Barcelonins van seguir un patró descendents.<br /> <br />lefttopEn aquest cas la gràfica ens mostra un percentatge igualat tant en la mostra de Girona, com en la de Barcelona.<br />En ambdós casos tres de cada cinc nens han seguit un patró descendent, i només dos de cada cinc, varen decantar-se cap a un patró entonatiu ascendent.<br />lefttopEn el cas de les oracions afirmatives trobem que tant la mostra de Girona com la de Barcelona, tendeixen a seguir un patró descendent. Tot i aquest aquesta coincidència, trobem un increment d’aquest patró en la mostra de Barcelona ja que quatre de cada cinc nens seguien un patró descendent, i en el cas de Girona tres de cada cinc nens.<br /> <br />Durant la realització de l’anàlisi de les unitats melòdiques de la mostra analitzada, ens vam adonar que una gran part de la població gironina, encapçalava les frases afirmatives amb la partícula “que” fent-ne un ús confirmatori, reforçant així la seva frase.<br />En l’activitat de producció induïda concretament, la seqüència fonològica; davant la pregunta de l’examinador “què hi veus en aquestes imatges?” quatre de cada cinc nens gironins varen encapçalar la seva resposta amb la partícula “que”. D’altre banda, a la població barcelonina, no hi varem trobar presència d’aquest tret, ja que cap nen va fer ús de dita partícula.<br />Discussió<br />Un cop analitzades les gràfiques podem destacar que durant la realització de frases interrogatives veiem diferències significatives pel que fa als subjecte de Girona i de Barcelona. Dites diferències es reflexen en la corba melòdica ja que, un alt percentatge de la mostra gironina segueix un patró ascendent a diferència de la barcelonina, que tendeix cap al patró descendent. Pel que fa a les oracions afirmatives i exclamatives, no hi veiem diferències significatives, ja que en tots dos casos els percentatges més elevats en ambos grup, es decanten cap a un patró descendent. <br />Cal destacar també, la peculiaritat en la que ens trobem durant l’execució de frases afirmatives per part de la població gironina. Aquests tendeixen a encapçalar certes frases afirmatives amb la partícula “que” de forma confirmatòria. Podríem atribuir-ho a un tret sintàctic de la zona.<br />Bibliografia<br />Generalitat de Catalunya. Coneguem el nostres parlars. (1985)Barcelona.<br />Prieto,P. Entonació: models, teoria, mètodes. (2002) Barcelona: Ariel.<br />Martínez, E. El sonido en la comunicación humana. (1996) Barcelona: Octaedro.<br />GIL, J. Los sonidos del lenguaje. (1990): Madrid.<br />Martínez E. (1998): Análisis espectrográfico de los sonidos del habla. (1998)Barcelona: Ariel<br />Fernandez , A. M. Así se habla. Nociones fundamentales de fonética general y española.(2005) Barcelona: Horsori. <br />Martínez,E. Los dialectos catalanes y su prosodia Universitat de Barcelona. Barcelona. España.<br />Prieto,P. Notes sobre l’entonació dialectal del català: Frases interrogatives absolutes. Universitat Autònoma de Barcelona.<br />Fernández,A.M. L’estudi de l’entonació dialectal catalana en el marc AMPER. Universitat de Barcelona.<br />Annexos <br />Patrons frases interrogatives “Qui sóc?”<br />Gràfiques en percentatges<br /> <br />Gràfiques numèriques <br />Patrons frases Exclamatives “Quina pudor!”<br />Gràfiques en percentatges<br /> <br />Gràfiques numèriques <br />Patrons frases Afirmatives “Presentació”<br />Gràfiques en percentatges<br /> <br />Gràfiques numèriques<br />Quadre resum de resultats<br />Tipus de FraseTipus de patróGironíBarceloníFrases InterrogativesAscendent60%20%Descendent40%80%Frases exclamativesAscendent60%60%Descendent40%40%Frases AfirmativesAscendent40%20%Descendent60%80%<br />Gràfica de la utilització de la partícula “que”<br />

×