L'ensenyament del català oral

1. l’ensenyament del
català oral
!
als no catalanoparlants
!!!
Didàctica del Valencià: Llengua i literatura I!
Prof. Esther Montesinos

2. Diferent domini de la llengua
QUI DOMINA LA LLENGUA: ha de trobar a l'escola l'ajut i
l'estímul necessaris per a enriquir la seua expressió i per
aprofundir-la.
!
QUI NO LA DOMINA: ha de prendre contacte amb la llengua (com a
manera nova de parlar i de pensar -cultura: ous: rossos-morenos,
blau (blaüra) – morado, cama: llit- pierna, ja vinc-ya
voy.

3. MOTIVACIONS. Per aprendre L1 o L2. Diferents.
!
En L1 van lligades a necessitats més íntimes,
més profundes.
!
E n L 2 més superficials, d'ordre
intel·lectual, afectiu, escolar.

4. PLA NEUROFISIOLÒGIC.
Qui aprén una segona llengua no disposa
d'etapes biogenètiques privilegiades que
vinculen etapes d'adquisició de la llengua
amb el desenvolupament mental.
!
!

6. L'edat i el context lingüístic
!
L1 i L2. Per a l'ensenyament de la llengua com a
L1 i com a L2 calen materials, activitats,
planificació i ordre diferents.
!
Cal matisar de manera important: l'edat de qui
aprén, i el context lingüístic en què ho fa.
!

7. EDAT
Quan + petit és qui aprén més possibilitats de domini
automàtic de la llengua (dels 4 als 8 anys: més
plasticitat cerebral, capacitats especials per a la
imitació i la manipulació d'estructures, curiositat
verbal). S'inicia una tendència a la comunicació i a la
socialització.
!
Circumstàncies que s'afebleixen de manera progressiva
!
després dels 11-12 anys resulta més difícil assimilar
una llengua de manera profunda i completa.

8. CONTEXT
L'ambientació lingüística en català pot aportar a l'aula un
percentatge natural de catalanatge (en paraules de J. Tió). Caldrà
afavorir i aprofitar-se'n d'aquesta situació: coneixements passius.
!
Si el grup no catalanoparlant és majoritari: conscienciació de la
realitat en què està immers. Dotar-lo de coneixements lingüístics.
!
Presència extraescolar de la llengua.

9. ENSENYAMENT D'UNA LLENGUA AMBIENTAL
/
ENSENYAMENT D'UNA LLENGUA ESTRANGERA.
Semblances. Sobretot en una situació de base o punt de partida: els alumnes
ja posseeixen de manera perfecta i acabada una llengua i un sistema
conceptual al darrere.
!
L'adquisició del català tindrà característiques paral·leles a l'adquisició de
qualsevol altre llengua: nous sistemes fonològic, morfològic, sintàctic i
semàntic que intenten acomodar-se als sistemes preexistents.
!
L'aprenentatge bàsic ha de ser el de la llengua oral. Amb un bon domini de la
llengua oral es pot fomentar un bon aprenentatge de l'escrit.

10. S'han de tenir en compte:
❖ els suports visuals
❖ valor didàctic de la traducció
positiu en etapes
d’aprofundiment

11. Diferències metodològiques en l'enseyament de la L1 i La L2.
Punt de partida lingüístic. Diferències claus.
!
• Si castellà: llengua romànica propera, per tant aspectes morfològics,
fonètics, gràfics, semàntics amb moltes semblances.
• Grau desigual de coneixement del català (actiu i passiu) entre els nostres
alumnes.
• Ritmes d'aprenentatge més accelerats que en L2 (estrangera).
• Alumnes amb un grau de coneixement de la llengua (cas estrany en la llengua
estrangera).
!
!
!
!

12. Aspectes metodològics diferenciats.
L'alumne rebutja o accepta o es manté indiferent davant la llengua
estrangera en funció del professor o de l'assignatura escolar.
!
En el cas del català l'alumne accepta, rebutja o es manté
indiferent per tota una altra sèrie d'implicacions, que arriben a
vegades a la connexió de diferències lingüístiques amb diferències
sociològiques, i que tenen una indubtable transcendència en l'ordre
metodològic: nosaltres no només hem d'ensenyar, sinó que també hem
de convéncer.
!
!

13. TREBALLAR L'ORALITAT.
Necessitat de l'aprenentatge-ensenyament
de la llengua oral.
L'ensenyament de la llengua oral en l'educació
secundària té una història relativament recent.
!
Presència poc sistematitzada (esporàdica, sempre
a remolc dels altres ensenyaments).
Consens força generalitzat entre el professorat
de secundària sobre la conveniència d'atendre les
habilitats orals amb una sistematicitat semblant
a la de la llengua escrita (tant en situacions de
L1 com en situacions de L2).
!

14. !
!
Aquest enfocament parteix dels CRITERIS següents:
!
• en la mesura que els estudiants dominen els usos informals de la
llengua, caldria treballar-ne prioritàriament els formals perquè són
els que més s'allunyen de la seua pràctica quotidiana extraacadèmica.
!
• S'ha de tractar equilibradament els diferents components que
conformen la competència comunicativa i que permeten produir
discursos adequats al context.
!
• Cal reflexionar i ensenyar a regular els processos que intervenen en
la producció de discursos orals formals.

15. A l’hora de treballar l’oralitat
Una de les liimitacions més greus amb què ens trobem a l'hora de treballar
l'oralitat és la inhibició.
Passar a parlar en una altra llengua implica durant un lapse de temps bastant llarg:
❖ una mena de renúncia a la pròpia manera de pensar,
❖ i una inseguretat acusada tant en la validesa del missatge emés com en el grau de
comprensió que en percep l'interlocutor.
!
Això provoca un retraïment expressiu en aquesta llengua que no és la pròpia, i més
encara quan se sap o es pressuposa que l'interlocutor domina ambdues llengües.
!
Quan més adult és l'alumne més profunda és la imbricació entre el seu “jo” i la seua
llengua materna, i per tant més resistent també a la inhibició que probablement
presentarà.

16. El mestre ha de disposar molta varietat de recursos per enfrontar-se a aquesta inhibició:
❖ no fer activitats excessivament obertes a alumnes concrets o a grups d'alumnes amb moltes
dificultats, ni activitats excessivament tancades a alumnes o grups d'alumnes amb moltes
possibilitats expressives.
❖ No corregir excessivament i, sobretot, no interrompre amb correccions el fil d'una activitat
oral que hagi captat l'atenció de l'alumne.
❖ Engrescar els alumnes amb unes propostes de treball oral que responguen a situacions possibles
de comunicació.
❖ Fer sortir, en la mesura del possible, el treball oral del marc estricte de la classe de
llengua.
❖ Propiciar el treball en petits grups de tres o quatre alumnes a l'hora de preparar un diàleg,
comentar una làmina, etc.
!
!

17. TIPUS D'ACTIVITATS ORALS
❖ globalitzadores (que treballen la llengua des de tots
els punts de vista: comprensió, expressió, fonètica,
morfosintaxi, lèxic, etc.)
!
!
❖ sectorials (que treballen la llengua des d'un sol
a s p e c t e : l è x i c , f o n è t i c a , e s t r u c t u r e s
morfosintàctiques...)

18. GLOBALITZADORES:
•! Treball oral a partir d'un conjunt d'activitats diverses que fan
referència a un mateix centre d'interés: conjunt d'activitats de
folklore (cançons, contes, jocs, endevinalles), activitats diverses
(dibuixar, pintar, retallar, moure's) que tenen elements lexicals
pertanyents a un mateix grup ideològic o centre d'interés -animals,
parts del cos, menjars, vestits-. Aquests elements lexicals
constitueixen el fil conductor entre les diverses activitats i la
justificació de la seua agrupació.
!
!
!
!

19. ❖ ! Treball oral a partir d'un text base visualitzat. Les imatges visuals
(làmines, dibuixos, revistes, còmics...) fan de suport al diàleg, al
conte, o a l'activitat que plantege el professor, sense suport de
l'escrit, de tal manera que a partir de la visualització el professor
explica una història que s'hi relaciona, els alumnes escolten, i a partir
d'aquest moment es plantegen activitats de comprensió oral, que només en
un darrer moment poden plasmar-se en l'escriptura. És preferible que
aquest text tinga relació amb la vida quotidiana de l'alumne. Una imatge
sobre la vida d'un cantant, una sèrie de tv, un esdeveniment esportiu,
etc.
!

20. •! Treball oral a partir de textos il·lustrats. Pretén aconseguir una interacció entre
la lectura i el treball oral, la lectura ha d'esdevenir aquí un recurs més per a
fomentar la parla, i alhora el treball oral ha d'enriquir i aprofundir el treball
de lectura. Es converteix en una lectura comprensiva. Partim de textos ben
il·lustrats, de manera que les activitats es puguen basar alternativament en el
text i en la il·lustració. Base d'una sèrie d'activitats que es poden sistematitzar
de maneres diferents: lectura primera per part del mestre per aconseguir ritme, i
correcció fonètica, entonació acurada. Després lectura per part de l'alumne, i
preguntes de comprensió orals. Poden fer-se activitats derivades del text
(fonètica, fonologia-ortografia, morfosintaxi, semàntica).
!
!
!

21. •! Treball oral d'improvisació. Exposicions orals. Dividides en activitats
obertes individuals, i obertes col·lectives.
!
Les individuals consisteixen en una breu xerrada que fa l'alumne als seus
companys després d'haver-se preparat prèviament de manera individual. Aquestes
activitats convé proposar-les quan l'alumne ja controla la llengua, i el curs
està avançat, i els problemes d'inhibició s'han reduït. Els temes es poden
proposar sobre un ventall gran de possibilitats i han de ser de l'interés del
grup a qui va adreçat. Es poden preparar a casa, amb tot el material que
necessiten.
!
Les col·lectives, poden entendre's com a col·loquis, debats, assemblees
d'estudiants, de veïns, etc., preparades en grup.

22. SECTORIALS
!
❖ !Ampliació lexical. A partir d'un camp lèxic o semàntic, es proposaran una
sèrie d'activitats, menjars, creació d'un menú, preparació d'uns cartells
d'ofertes en un supermercat, etc.
!
❖ Treball de fonètica. Vocals obertes i tancades, sons sords i sonors, enllaços
fònics, etc. Escoltar sèries de paraules i trobar-ne la que és diferents,
pronúncies acurades, repeticions de paraules, embarbussaments, etc.
!
❖ Treball d'estructures morfosintàctiques. Expressions de la probabilitat, de
l'obligació. Presentar activitats amb estructures morfosintàctiques que
plantegen problemes per la seua divergència amb el castellà.
!