Tipus de lletra i signes de puntuació. 2n Batxillerat

1. RECUROS TIPOGRÀFICS I SIGNES DE PUNTUACIÓ
!
!
!
!
!
!
!
!
2n Batxillerat
Prof. Esther Montesinos Anton
!

2. RECURSOS TIPOGRÀFICS

3. ELS TIPUS DE LLETRA
!
!
LA LLETRA REDONA
!
També anomenada romana.
Es caracteritza perquè l’ast de la lletra és perpendicular a la línia.
S’utilitza com a base de la composició de textos.
Si el text està en cursiva les funcions pròpies d’eixe tipus de lletra se solen assignar a la
redona o a les cometes simples:
Ha publicat un article en la revista La Rella.
Ha publicat un article en la revista ’La Rella’.
OBSERVACIONS :
s’escriuen en redona:
els noms de marques comercials: Philips, Cola-Cola
els noms d’establiments comercials o d’oci: Carrefour, Mercadona
els noms propis de persona o de personatge de ficció
rodona

4. LA LLETRA CURSIVA
!
També anomenada itàlica.
!
Té els traços inclinats cap a la dreta ja que tendeix a imitar les formes
de la lletra manuscrita.
!
S’utilitza fonamentalment amb una funció diacrítica, bé per a citar (és
a dir per a indicar que les paraules escrites en cursiva es corresponen
fidelment amb un altre text) o bé per a emfatitzar alguna lletra,
paraula o fragment dins del text.
La lletra cursiva

5. cursiva
De manera específica, s’escriuen en cursiva:
!
a. els títols de llibres, diaris, revistes i altres publicacions periòdiques.
b. els títols d’obres pictòriques, escultòriques, musicals, etc.
c. els títols de pel·lícules, obres de teatre i programes de ràdio i televisió.
d. els noms propis de naus, aeronaus, satèl·lits, ferrocarrils, etc.
e. les paraules o expressions utilitzades amb valor metalingüístic.
f. els pseudònims, sobrenoms, renoms i àlies, quan acompanyen el nom propi de la
persona.
g. les paraules o expressions escrites expressament de forma incorrecta
h. les paraules o expressions procedents d’altres llengües sense adaptar gràficament.
i. les paraules o expressions a les quals es vol conferir un sentit específic en el text.
j. les acotacions en les obres de teatre i instruccions de guions cinematogràfics.

6. !
!
LA VERSALETA
!
!
Presenta els caracters propis de les majúscules però amb una alçària igual, o
lleugerament superior, a les minúscules.
!
El seu ús sol reservar-se per a:
a. les xifres romanes quan acompanyen una paraula que s’escriu en minúscula, com
ara segles, mil·lennis, volums, toms, etc.
b. els ètims de les paraules.
c. els cognoms dels autors, amb majúscula inicial en les notes a peu de pàgina,
bibliografies, índexs onomàstics, etc.
d. els noms de personatges.
!
VERSALETA

7. La lletra negreta
!
!
Té el traç més gruixut que les altres lletres de la mateixa família.
Pot ser tant redona com cursiva.
S’utilitza:
per a destacar i facilitar la localització d’una determinada paraula
o expressió, especialment:
en els títols de capítols, apartats i paràgrafs;
en les entrades i les locucions de diccionaris i enciclopèdies;
per a destacar els noms propis en certes notícies de premsa,
etc.
negreta

8. ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ

9. LES COMETES
Són un signe gràfic que serveix per a remarcar paraules, frases o paràgrafs
complets, que es volen diferenciar de la resta del text on estan inserits.
!
Hi ha tres tipus diferents de cometes:
les baixes o llatines
les altes o angleses
i les simples o senzilles
!
Existeix una gradació entre els diferents tipus de cometes, i si en un mateix text
haguérem d’utilitzar-ne més d’un la relació seria la següent:
cometes baixes, altes i simples.

10. En les citacions textuals o transcripcions literals.
Si la cita és breu, posem les cometes a continuació de la frase que la
introdueix, si és llarga la posarem també entre cometes però en paràgraf a
part.
Els títols de capítols de llibre, de poemes, de cançons, d’articles periodístics i
els de les conferències o taules rodones.
Les paraules inventades o aquelles que són usades amb un sentit especial
(irònic, per exemple).
“…”
USOS

11. LES COMETES I ELS ALTRES SIGNES DE PUNTUACIÓ
!
Les cometes sempre es tanquen abans de la coma, el punt i coma i els dos
punts.
En el cas de les citacions textuals precedides de dos punts el punt final se sol
posar dins de les cometes.
Si es tracta dels punts suspensius, els signes d’interrogació i d’admiració, els
guions i els parèntesis, hi aniran dins les cometes si pertanyen al text que va
entre cometes, si no, ho faran a continuació de les cometes de tancament.

12. ELS GUIONS
TIPUS
!
el guió llarg (o guió pròpiament dit) i el guionet (o guió curt).
!
!!
USOS
a. Per a marcar incisos. Sovint aquest ús és intercanviable amb els parèntesis o amb la coma. Hem
de tenir en compte que els incisos marcats entre guions estan més allunyats del sentit i menys
relacionats amb la sintaxi del context que aquells que apareixen entre comes.
a. Per a introduir les intervencions dels diàlegs i per a introduir qualsevol comentari del narrador.
b. Per a separar els elements lèxics que formen part d’algunes paraules compostes, inclosos els
nombres, per a separar els verbs dels pronoms febles quan aquests es col·loquen darrere o en
els finals de línia per a indicar que una paraula no està completa sinó que segueix en la línia
posterior.
!
!
ELS GUIONS I ELS ALTRES SIGNES DE PUNTUACIÓ
!
Quan en un text entre cometes es fa un incís, aquest s’ha de posar sempre entre guions, mai entre
comes.
_!

13. ELS PARÈNTESIS
Com els guions, serveixen per a indicar intercalacions o incisos dins una frase.
S’ha de tenir en compte que sempre que s’obri un parèntesi cal tancar-lo i que no s’ha de
deixar espai entre els parèntesis i les paraules que contenen.
!
USOS
!
a. Introduir intercalacions o incisos amb un matís personal.
b. Introduir aclariments
(…)
c. Acotar dades biogràfiques o d’esdeveniments.
d. En un text teatral per a introduir les acotacions de l’autor.
!
!
RELACIÓ AMB ELS ALTRES SIGNES DE PUNTUACIÓ
!
La puntuació que correspon a la frase principal ha d’anar sempre fora dels parèntesis.
Tanmateix si introduïm tot un paràgraf entre parèntesis el punt final d’aquest es col·loca dins
el paràgraf, si hi ha coincidència amb el punt final del text exterior també el col·locarem fora
del parèntesi.

14. ELS CLAUDÀTORS
Delimiten paraules, informacions o dades que estan allunyades del sentit del context
en què s’inscriuen.
!
!
USOS
[…]
!
a. S’usen per a delimitar paraules, informacions o dades que ja estan entre
parèntesis.
b. Per a indicar que s’ha omés algun fragment d’una citació textual. En aquest cas
se solen posar tres punts entre els claudàtors [...]
c. Per a introduir comentaris o aclariments interpolats dins una citació textual.

15. L’ASTERISC
L’asterisc és un signe gràfic que s’utilitza per a fer referència de notes
bibliogràfiques o explicacions addicionals que s’afegeixen fora del text,
normalment a peu de pàgina. Es col·loca al costat de la paraula o oració a què es
referirà la informació suplementària que aporta. Tanmateix, si en una mateixa
pàgina hem de posar-hi més d’una referència o nota és recomanable usar els
nú́meros volats correlatius.
*

16. LA BARRA INCLINADA
!
!
La barra inclinada indica una oposició o una alternança entre els dos membres que separa, es pot substituir
doncs per la conjunció copulativa i, o per la conjunció disjuntiva o.
!
!
!
USOS /
!
a. Indica una segona forma d’una paraula o d’un grup de paraules (no s’han de deixar espais en blanc
entre la barra i els dos mots proposats): L’alumne/a, el pare/mare, etc.
b. En el sistema internacional d’unitats i en matemàtiques equival a partit per: km/h, 12/4.
c. En textos legals i altres textos específics separa el número d’ordre del text legal de l’any en què es va
promulgar: La llei 7/2007 d’ordenació del territori.
d. També pot substituir el punt en l’abreviatura de carrers, places, etc.: Visc al c/ Pablo Picasso, núm. 62.
e. En linguüística s’empra per a representar el fonemes i per a la transcripció fonològica: /kaza/