T12. Fenomen urbà a Espanya i Catalunya

1. Tema 12Tema 12
FENOMENFENOMEN
URBÀ:URBÀ:
ESPANYAESPANYA
II
CATALUNYACATALUNYA

2. Introducció:
• En els últims 150 anys la gent s’ha traslladat a
les zones urbanes o metropolitanes.
• Destaquen dues grans àrees metropolitanes a
Espanya:
- Madrid.
- Barcelona.
• Altres àrees molt dinàmiques: València,
Saragossa, Sevilla, Màlaga, Bilbao, Las Palmas
de Gran Canària...
Mirar mapes 252-253

3. La ciutat preindustrial (fins al s. XVIII)
pàg. 254
• Models  Ciutat romana (unides per calçades).
Ciutat medieval (la majoria d’origen musulmà).
Ciutat moderna (centralització de l’Estat,
s’afegeixen ravals i altres barris).
• Característiques:
- Ciutats com a nuclis aïllats.
- Habitades per comerciants, artesans, terratinents i
funcionaris.
- Perímetre reduït, delimitat per muralles.

5. La ciutat industrial (s.XIX) pàg. 256
- Instal·lació de fàbriques (impacte arquitectònic i
urbanístic).
- Augment del nombre d’habitants (èxode rural).
- Procés d’expansió urbana:
* Enderroc de les muralles.
* Eixamples.
* Barris perifèrics.
- Noves classes socials:
* Proletariat obrer.
* Burgesia industrial.

6. • Expansió ininterrumpuda (per la immigració i l’alta natalitat fins al
1975.
• Densificació dels centres urbans.
• Creixement descontrolat de la perifèria.
• Desenvolupament de metròpolis, conurbacions i àrees
metropolitanes.
• Barris amb especialització funcional:
» Ciutats dormitori.
» Polígons industrials.
» Zones comercials i d’oci.
La ciutat industrial (s.XX) pàg. 257

7. Ciutat postindustrial pàg. 258
• Creixement del teixit urbà.
(més de 20 àrees metropolitanes).
• Formació de grans regions metropolitanes (ex.
Madrid i Barcelona).
• Creixement de conurbacions.

8. • Ciutats sostenibles segons la UE:
- Plans Urban I i II per rehabilitar zones degradades de les
ciutats.
- Carta Leipzig (2007):
- Fomentar la prosperitat econòmica (control
de l’especulació...)
- Equilibri social (enfortir el mercat laboral,
l’educació...)
- Protegir el desenvolupament cultural i
mantenir les seves funcions urbanes.
Ciutat postindustrial pàg. 258

9. • Ciutats globals:
- Cooperació (xarxes, lobbies de ciutats...).
- Competència (per aconseguir les millors
infraestructures, telecomunicacions, imatge
internacional...)
Ciutat postindustrial pàg. 258

10. Jerarquia i xarxes urbanes pàg.260
(elements d’una (segons l’àrea (Conjunt reticular
ciutat) d’influència, dimensions de ciutats de diferents
demogràfiques, funcions, jerarquies).
serveis...)
SISTEMA
URBÀ
JERARQUIA
URBANA
XARXES
URBANES

11. • Jerarquia urbana:
- Les ciutats constitueixen una xarxa urbana jerarquitzada.
- Els mitjans de transports i de comunicació ajuden a
estendre l’àrea d’influència.
* Llocs centrals  Nuclis que generen aquesta
atracció.
* Hinterland  És l’àrea d’influència.
Jerarquia i xarxes urbanes pàg.260

12. • Classificació:
- Metròpolis globals nacionals  Madrid, Barcelona, ja que tenen
milions d’habitants i la seva influència és nacional i també
internacional.
- Metròpolis regionals  Regions extenses amb 500.000 –
1.500.000 habitants.
- Metròpolis subregionals o de 2n ordre  Àrees metropolitanes
petites amb una població no superior a 500.000 hab.
- Ciutats mitjanes Aglomeracions de 50.000 a 200.000 hab.
- Ciutats petites  Entre 10.000 – 50.000 hab.
Jerarquia i xarxes urbanes pàg.260

13. • Xarxes urbanes:
- El continent europeu és un territori organitzat per les ciutats.
- El 50% de la població europea viu en àrees metropolitanes i
grans urbs.
- Eixos tradicionals (banana blava).
- Arc mediterrani.
Jerarquia i xarxes urbanes pàg.261

14. Densitat de població europea

15. • Eixos del sistema urbà espanyol:
L’àrea de Madrid  Aglomeració urbana més gran del país i es
connecta amb les altres ciutats importants.
Eix mediterrani  De França fins a Cartagena amb grans metròpolis
com Barcelona i València.
Eix cantàbric De França fins Oviedo
i Gijón.
Eix de la vall de l’Ebre  Uneix els dos
eixos anteriors a través de Logronyo
i Saragossa.
Eix atlàntic gallec  Entre Ferrol i Vigo.
Eix andalús  En dos: un cap a Sevilla i
Córdova i l’altre cap a Màlaga i Granada.
Els arxipèlags balears i canari  Pel turisme.
Jerarquia i xarxes urbanes pàg.261

16. Transformacions en la
morfologia de les ciutats PÀG. 262
Ciutat tradicional compacta
(alta densificació)
Ciutat difusa o dispersa
(s’estén horitzontalment i de densitat baixa)

17. A partir de la dècada del 1980, va desapareixent la classe mitjana urbana i es
dóna una:
• Polarització social
Classes riques ( més riques).
 Classes pobres (més pobres).
• Ciutat dual  A escala mundial Occident (ciutats pròsperes).
3r. Món (contenidors de població)
 Configuració interna Barris de moda.
Barris decadents.
Transformacions en la
morfologia de les ciutats PÀG. 262

18. • Guetització Per ètnia, procedència,
• Segregació classe social...
Problemes agreujats en situació de crisi.
Transformacions en la
morfologia de les ciutats PÀG. 262

19. • Espais de la ciutat dual:
- Àrees de sobrecentralitat  On es troben seus de grans empreses,
institucions públiques...acostumen a ser centres històrics carregats de
simbolisme i de prestigi.
- Comunitats tancades  Zones residencials exclusives construïdes amb
capital privat (amb seguretat, privacitat...).
- Ennobliment o gentrificació  Procés pel qual persones amb un alt
nivell de recursos econòmics s’instal·len en barris fins al moment degradats,
aquests ofereixen avantatges com la centricitat i les bones comunicacions. Es
poden produir episodis de mobbing immobiliari.
Transformacions en la
morfologia de les ciutats PÀG. 262

20. - Perifèries degradades  Localitzats als barris perifèrics, als
extraradis. Es degraden perquè no havien estat dissenyats de manera
adequada per integrar-los ni socialment ni espacialment.
La degradació s’accelera per l’abandonament de les administracions a les
necessitats d’aquests barris.
La degradació dels barris provoca la segregació social de les persones amb
menys recursos que hi viuen, creixen la delinqüència i la intolerància i
s’accentuen les desigualtats internes de les ciutats.
Transformacions en la
morfologia de les ciutats PÀG. 263

21. L’impacte ambiental de la
urbanització pàg. 264
• El 77 % de la població espanyola viu en
ciutats.
Problemes:
- Expansió de la urbanització.
- Contaminació.
- Problemes ambientals pels residus.

22. • Medi ambient urbà i UE:
- L’AEMA (Agència Europea del Medi Ambient) alerta sobre
l’expansió urbana descontrolada:
(taxa augment del sòl urbà > taxa de creixement demogràfic)
Provoca:
- Més transports.
- Augment del consum energètic.
- Contaminació atmosfèrica i acústica i de l’empremta ecològica
urbana.
L’impacte ambiental de la
urbanització pàg. 264

23. • Impacte del model urbà dispers:
És un model molt costós des del punt de vista ecològic:
- Acceleració de l’ocupació de l’espai.
- Augment de la mobilitat individual (en nombre i distància)
normalment amb automòbil particular ja que el transport col·lectiu
s’encareix.
- Es consumeix més energia.
- S’emeten més contaminants.
- …
L’impacte ambiental de la
urbanització pàg. 264

24. • Contaminació atmosfèrica i clima urbà:
- Degut a les emissions de diòxid de carboni d’automòbils i fàbriques.
- Si les condicions atmosfèriques no són bones no es dispersa la
contaminació que queda estancada produint:
- Boirines.
- Afeccions pulmonars.
- És l’illa de calor que genera un efecte hivernacle local.
L’impacte ambiental de la
urbanització pàg. 264

25. ILLA DE CALOR
La radiació queda estancada a les ciutats a causa de l’efecte
albedo, que és la capacitat de reflectir la radiació solar. Els colors
foscos,
com el de l’asfalt, reflecteixen menys la llum que els colors clars.
També hem de considerar l’illa de calor com un efecte hivernacle local
provocat per la calor despresa per la combustió generada pels
automòbils, les indústries i les calefaccions.
Les conseqüències també són variades. L’illa de calor canvia la durada
de les estacions a la ciutat:
L’hivern és més curt a causa de l’escalfament i l’estiu s’allarga.
Aquesta circumstància també afecta al consum energètic ja que es fan
servir més aires condicionats.
La salut de les persones que viuen a les ciutats també es veu afectada
ja
L’impacte ambiental de la
urbanització pàg. 264

26. ILLA DE CALOR A BARCELONA:
• Aquest fenomen a Barcelona agafa uns caires peculiars, ja que per
una banda tenim 2 rius que passen pels afores de la ciutat i
canalitzen aire fred de les planes interiors (Llobregat i Besòs),
aportant més aire fred als barris perifèrics .
Per una altra banda tenim una serralada litoral de 500m, una altitud ja
respectable, a aquestes altituds les entrades d’aire fred ja són molt
eficients i es deixen notar molt més que al centre de la ciutat (12m).
Aquests 2 factors el que fan és:
• Accentuar més una illa de calor primària.
• Incrementar el gradient tèrmic entre el
centre i els afores de la ciutat .
L’impacte ambiental de la
urbanització pàg. 264
Mapa explicatiu del fenomen,
en diferència de ºC partint d’un punt "0"

27. • Els residus urbans:
- El model de vida consumista de les ciutats comporta una enorme
quantitat de residus.
- Hi ha una legislació rigorosa, el problema és la manca de
consciència ciutadana.
- Tres R: Reduir (Reduir el volum dels residus).
Reutilitzar (Donar un altre ús als objectes que ja no vols).
Reciclar (A través de diferents procediments com les
plantes de compostatge, de biogàs, de
tractament de residus...).
L’impacte ambiental de la
urbanització pàg. 264