Tema 16. Organització política i territorial d'Espanya i Catalunya.

1. TEMA
16
L’organització política
i territorial d’Espanya
i Catalunya

2. Introducció:Introducció:
Segons la constitució:Segons la constitució:
- Espanya és un Estat democràtic.- Espanya és un Estat democràtic.
- Espanya és una monarquia parlamentària.- Espanya és una monarquia parlamentària.
- Espanya s’organitza en comunitats autònomes- Espanya s’organitza en comunitats autònomes (el funcionament(el funcionament
de les quals està regulat pels seus Estatuts d’Autonomia).de les quals està regulat pels seus Estatuts d’Autonomia).

3. Introducció:Introducció:
L’Estatut d’Autonomia de CatalunyaL’Estatut d’Autonomia de Catalunya
defineix:defineix:
- Les institucions polítiques autonòmiques i les sevesLes institucions polítiques autonòmiques i les seves
competències.competències.
- Les relacions amb l’Estat.Les relacions amb l’Estat.
- Els drets i deures dels ciutadans.Els drets i deures dels ciutadans.

4. Les formes de govern.
La democràcia. Pàg. 342
• Formes de govern - Dictadura (totalitarisme).
- Democràcia.
- La democràcia:
• Dret a la participació.
• Partits polítics i coalicions  Diferents orientacions
ideològiques.
• Eleccions - La sobirania la té el poble.
- Vot secret i personal.

5. Espanya: Estat democràtic pàg. 343
• Democràcia constitucional  Basada en la Constitució
del 1978.
• Monarquia parlamentària  El cap de l’Estat és el rei
però les lleis i el govern provenen del Parlament.
• Democràcia representativa  Elecció dels seus
representants mitjançant el vot.
Segons els vots aconseguits un partit obté més o menys
parlamentaris (per formar les Corts Generals).

6. La pràctica democràtica a Espanya pàg. 344
• Eleccions de representants polítics (forma
de participació demogràfica).
• Tots els ciutadans majors de 18 anys tenen
dret a elegir i a ser elegits.

7. Tipus de convocatòries electoralspàg. 344
• Eleccions europees  S’escullen representants (parlamentaris)
al Parlament Europeu.
• Eleccions generals (a les Corts o legislatives) 
S’escullen els representants al Congrés de Diputats i al Senat.
• Eleccions autonòmiques  Per escollir diputat al Parlament
autonòmic.
• Eleccions municipals  Per escollir l’alcalde del municipi.
- Referèndum – Consulta popular sobre temes socials, polítics, econòmics...

8. Divisió de poders pàg.346
• És un principi bàsic de la democràcia.
- Poder legislatiu: Corts Generals/ Parlament.
- Poder executiu: Govern.
- Poder judicial: Jutges i magistrats.

9. • Poder legislatiu: (Corts Generals / Parlament)
Congrés dels Diputats (Cambra Baixa):
- Aprova les lleis.
- Aprova els pressupostos generals.
- Control sobre el poder executiu.
- Escull el President del Govern.
Formació: Es vota per províncies (voten un partit polític) i s’adjudiquen els escons
a cada partit segons els vots obtinguts (Llei d’Hondt: Afavoreix els partits amb
més vots obtinguts).
Els 350 escons (ocupats per diputats) es distribueixen de manera proporcional
als habitants de cada província.
Divisió de poders pàg.346

10. • Poder legislatiu: (Corts Generals / Parlament).
Senat (Cambra Alta).
- Representació territorial.
- Revisa les propostes legislatives del Congrés.
- Autoritza/denega les ratificacions dels Tractats
internacionals.
Divisió de poders pàg.347

11. • Poder executiu:
És el govern (President i ministres).
S’ocupa de: - Dirigir la política de l´Estat.
- Administrar els recursos.
- Establir la defensa nacional.
- Establir relacions exteriors.
- Executar lleis.
- Promulgar decrets.
Controlat pel Congrés dels Diputats.
Divisió de poders pàg.347

12. • Poder judicial:
- Administra justícia: jutja i fa executar allò jutjat.
- Òrgan de govern: Consell General del Poder Judicial.
- Sales de Govern del Tribunal Suprem.
- Sales de l’Audiència Nacional.
- Tribunals Superiors de Justícia.
Divisió de poders pàg.347

13. Estat espanyol organitzat en:
- Comunitats autònomes.
- Províncies.
- Municipis.
- (comarcal).
L’Organització territorial
de l’Estat espanyol pàg. 348

14. • Estatuts d’Autonomia:
- Reconeixement a la Constitució del principi d’Autonomia.
- Cada Comunitat Autònoma està regida per un Estatut
d’Autonomia i es negocia amb el govern:
- Les competències a gestionar.
- El finançament.
(Alguns Estatuts estan actualment en revisió o actualització)
- L’Estat delega competències (transferides).
 Plenes (Sanitat, educació, institucions ‘d’autogovern...).
 Compartides(Justícia, Infraestructures, legislació laboral...).
L’Organització territorial
de l’Estat espanyol pàg. 348

15. • Institucions Autonòmiques:
Integrades per:
- Assemblea o Parlament  Controla
l’acció del govern.
- President autonòmic  Escollit pel
Parlament.
- Govern  President i consellers.
Executa i fa complir les lleis.
L’Organització territorial
de l’Estat espanyol pàg. 348

16. • Les províncies:
Divisió feta al 1833:
- Són les circumscripcions electorals de l’Estat.
- Cooperen amb els municipis a través de les
diputacions provincials.
L’Organització territorial
de l’Estat espanyol pàg. 349

17. • Municipis:
- Unitats territorials i administratives més
elementals.
- Ajuntament: govern i gestió.
- Terme municipal: Poden haver-hi diferents
localitats.
- El poder local s’elegeix democràticament cada 4
anys.
L’Organització territorial
de l’Estat espanyol pàg. 349

18. • Altres entitats territorials, es poden
agrupar en 
- Mancomunitats.
- Corporacions metropolitanes.
- Cabildos (Canàries).
- Consell insular (Balears).
- Comarques (CAT. Aragó, Galícia).
- Parròquies.
…
L’Organització territorial
de l’Estat espanyol pàg. 349

19. Organització políticoadministrativa de
Catalunya pàg. 350
• L’establiment de l’autonomia política:
- ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1932  Segona República
Espanyola i Constitució del
1931.
Suprimida per Franco.
- ASSAMBLEA DE PARLAMENTARIS GENERALS  Transició
democràtica.
Demanda
d’autonomia.
- ESTATUT D’AUTONOMIA DEL 1979.
- NOU ESTATUT DEL 2006.

20. • Institucions d’autogovern:
Generalitat  PARLAMENT:
Funció legislativa.
Aprova els pressupostos.
Controla i impulsa l’activitat política i de govern.
 PRESIDENT DE LA GENERALITAT:
Funcions representatives i governatives.
Representació més alta de la Generalitat.
Convoca eleccions al Parlament.
 CONSELL EXECUTIU:
Estableix l’acció de govern.
 ALTRES:
Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes i la Sindicatura de
Greuges.
Organització políticoadministrativa de
Catalunya pàg. 351

21. • Els poders efectius de la Generalitat:
- La Generalitat té competències:
* EXCLUSIVES  Té tota la capacitat de decisió.
* CONCURRENTS  L’Estat marca les bases i el
desplegament/ executiu
depenen de la Generalitat.
* COMPARTIDES Diferents tipus de poder sobre
una mateixa matèria.
Els ingressos provenen en gran part de les transferències de l´Estat.
Organització políticoadministrativa de
Catalunya pàg. 352

22. • Organització territorial de Catalunya:
4 PROVÍNCIES  BCN, Girona, Tarragona, Lleida.
41 COMARQUES  Divisió territorial de la 2a República feta amb criteris
d’àrees de mercat i de sentit de pertinença.
Primer eren 38 comarques i al 1988 tres més: Alta
Ribagorça, Pla de l’Estany i Pla d’Urgell.
MUNICIPIS  Creats durant l’edat mitjana.
Actualment: 946 municipis.
Organització políticoadministrativa de
Catalunya pàg. 353

23. LES VEGUERIES
• Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat el
“veguer”, autoritat delegada del comte a l’època
medieval.
Durà des del segle XII fins al segle XVIII.
• Actualment a Catalunya hi ha un procés de recuperació
de les vegueries: en l’Estatut de Catalunya del 2006 es
restableix la vegueria com a divisió territorial amb
personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: govern
intermunicipal i organització dels serveis de la
Generalitat.

24. • D’entrada se n’establiran 7: Camp de Tarragona, Terres de l´Ebre,
Catalunya Central, Girona, Barcelona, Lleida, Alt Pirineu i Aran.
• Però deixen la porta oberta a la futura inclusió de la Vegueria del
Penedès, reclamada per ajuntaments i comarques de la zona.
LES VEGUERIES

25. Els contrastos territorials:
antecedents històrics (pàg. 354)
• Condicionants del medi físic (clima, relleu, edafologia...).
• Dualitat centre – perifèria  Abans de la industrialització.
 Després de la industrialització.
• Balanç econòmic: Capacitat competitiva de la indústria.
A principis s.XX - Pols industrialitzats.
- Àrees pròximes.
- Espais marginals.
• Balanç demogràfic: Creixement de població en zones menys
desenvolupades i conseqüent emigració.

26. Els contrastos territorials:
antecedents històrics (pàg. 355)
-Desequilibris i desigualtats: - Mercat nacional fonamentat en una
xarxa de comunicacions no equilibrada i
en un sistema proteccionista.
- Els fons europeus han permès superar
molts desequilibris i desigualtats entre
regions.
Madrid
País Basc 14 % del territori 52% PIB espanyol
Catalunya
Comunitat Valenciana

27. Polítiques d’ordenació territorial
a Catalunya
* Diagnosi territorial:
• Descentralització i dispersió de la població.
• Procés de metropolització.
• Urbanització dispersa.
• Empobriment dels valors paisatgístics.
• Increment del consum energètic.
• Creixement en l’ocupació del sòl.
• Especialització social i funcional del territori.

28. Polítiques d’ordenació territorial
a Catalunya
• Principis i objectius de l’ordenació territorial.
• És necessari l’elaboració i aplicació de plans
d’ordenació territorial i urbanística.
• Plantejament territorial: Pla Territorial General de Cat.
3 àmbits temàtics (espais oberts, assentaments,
infraestructures).
7 plans territorials parcials.
• Plantejament urbanístic: Pla d’Ordenació Urbanística
Municipal (POUM)/ Plans Directors Urbanístics (PDU)
• Plantejament sectorial: Ordenen àmbits o sectors
específics, temàtics.