El wòlof
1. Filiació lingüística  S‟ubica en les llengües Indoeuropees, en la macro   família de les llengües Níger-Congoleses.  ...
2. Localització geogràfica i nombre  de parlants. Es parla a tres països principalment:   -   Senegal: al sud-oest del pa...
3. Codi escrit: descripció iexemplificació
4. Fonologia (Sistema vocàlic)És diferent quant al nombre de segments. - En wòloftrobem huit vocals / a, ә, є, e i, o, ͻ, ...
Fonologia (Sistema consonàntic)El sistema consonàntic de cadascuna d‟aquestes llengües ésdiferent.
Català:
Fonologia (Estructura sil·làbica (1)) La més habitual és: Consonant-Vocal   Ex: Ta-pe “catifa” No és possible trobar una...
Fonologia (Estructura sil·làbica (2)) Altres esquemes sil·làbics:   - Consonant-Vocal-Consonant:       Ex: Caa-moñ “mà es...
5. Morfologia (Noms) Classes de noms: el wòlof classifica els noms en vuit classes. Classificació dels noms: criteris se...
 La forma del determinant ajuda a identificar la classe a què  pertany cada nom. La consonant de l‟article coincideix en...
Formació del plural: El wòlof no té un sufix que indique plural. El plural es  reflecteix amb el determinant definit que ...
Morfologia (Determinants) Indefinit:  Utilitza el numeral benna„un‟ o les formes ab (aw) i   ay (ayi), per al singular i ...
 Sovint els noms apareixen sense determinant quan van  acompanyats d‟un complement.  En aquesta llengua la presència del ...
L‟article definit: El wòlof té un determinant definit que pot funcionar com  l‟article definit del català o bé com a un d...
Jigeenji   „la dona‟   jigeenyi   „les dones‟
Demostratius: El determinant definit del wòlof té trets de demostratiu (les  especificacions de proximitat i de llunyania...
2. Afegir el sufix–le a l‟article:    Ex: Buntbille „aquesta porta‟               buntbale „aquella porta‟3. Combina la co...
Morfologia (Possessius) Poden coaparèixer amb el determinant definit, igual que en  català. El possessiu és prenominal: ...
Possessius:
 Pel que fa al plural, no hi ha un sufix per indicar el nombre en  el nom i el plural s‟expressa mitjançant una forma par...
 La tercera persona del singular combina el sufix –am amb  l‟aparició de l‟indefinit plural davant del nom, i la tercera ...
Morfologia (Pronoms personals) Pronoms independents Es fan servir quant el parlar vol fer èmfasi en qui és el  referent.E...
Pronoms personals del subjecte Partícules pronominals que indiquen quin es el  subjecte. Forma final varia d‟un cas a l‟...
 -Angi, valor „aquí hi ha, aquí hi és‟ adjuntar a qualsevol element que faci de subjecte,Exemple:       Ñungi       1PL....
Subjecte del verb subordinat que apareix en unes construccions introduïdes per un grup concret de verbs.Pronoms de subject...
Pronoms d‟objecteEXEMPLE:  Gis naa ko  Veure 1SG. El  „L‟he vist‟
Pronoms relatius Forma específica Varia d‟acord amb les marques de classe del nom La marca de relatiu és només la vocal...
Pronoms interrogatius Base comuna Segment (a) n           Ana    on                          Fan    On (origen)Per exemp...
Numerals La forma de comptar és de cinc en cinc. Els cinc primers nombres son la base de la resta de la numeració.1.   B...
A partir de la desena „ak’ i ‘amb‟:11. Fukka akk benna12. Fukka ak ñaar13. Fukka ak ñetta14. Fukka ak ñeent15. Fukka ak ju...
Totes les desenes s‟obtinguin combinant directamentel numeral de la unitat amb fukka.La manera de combinar la desena amb e...
El verb Dos grans tipus de verbs : actius i estatius. Diferencia: Decideix el temps de tota la frase quan el  verb es co...
 Verbs actius: indiquen una acció o un procés Lekka „menjar‟ Indi „portar‟ Foot„rentar la roba‟
 Verbs estatius: indiquen un estat físic o mental i comprenen  molts elememts que considerariem adjectius: Sedda        ...
Les especificacions verbals del verba) L‟èmfasi: Afecta al subjecte, l‟objecte o el mateix   verb, mitjançant una sèrie de...
c) La duració: determina si l‟acció denotada pel verb   s‟ha completat o no. S‟utilitza la partícula –di per a   indicar-h...
e) Futur:dues partícules i un sufix del verb. Per aformar el futur afirmatiu es fa ús d‟una partícula aspectual–di que ind...
 Futur inmediat:   “Dinaa binda leetar ci olof”   1SG. FUT. Escriure carta en wòlof   „Vaig a escriure una carta en wòlof...
f) Present habitual:La partícula que ens indica el   present habitual en wòlof és –dee i ha de precedir   obligatòriament ...
g) Imperatiu: fa servir un sufix adjuntat al verb. Aquestossufixos son –al i –leen per al singular i el plural respectivam...
Morfologia (Altres categoriesgramaticals) Les preposicions: El wòlof té menys preposicions que el català.Agunes preposic...
Aquestos són els elements que sols es comporten com apreposicions:             Ak                            “amb”        ...
L‟ús de la preposició ci “a, en” en certs                     noms: Si a banda d‟afegir la preposició ci, afegim el marca...
Les conjuncions:- Les subordinades que fan de complement directe o de subjecte  no estan encapçalades per cap tipus de nex...
1. Relatius temporals Les frases subordinades temporals poden anar introduïdes pel  relatiu bu o per bi/ba. El paradigma ...
2. Relatiu condicional Les subordinades són introduïdes pel relatiu su. El paradigma  complet és:
Morfologia (Derivació)1. Noms derivats En wòlof es fan servir mecanismes gramaticals diferents per  crear noms nous a par...
2. Verbs derivats En wòlof s‟utilitzen una sèrie de sufixos que es fan servir per  indicar antonímia, reiteració o postpo...
-Acció intentada:Per a indicar que l‟acció del verb s‟ha intentat de fer, esreduplica l‟arrel verbal i s‟hi afegeix el suf...
-Negació: El sufix que en wòlof nega el significat original del verb es –  adi:
6. Sintaxi (Característiques)  • SVO  • Subjecte apareix davant del verb i l‟objecte al darrere.
El Subjecte Apareix davant la frase Elidit
Sintaxi (El sintagma nominal) Coincidències sintàctiques:   • Ordre entre els elements que formen el sintagma     nominal...
 Ordre en què es troben els principals components  dels sintagmes nominals:   • El determinant definit apareix al final d...
 Els noms no tenen marques de gènere, i el nombre es  reflecteix majoritàriament en el marcador de classe de  nom (determ...
El nom i els determinants    L‟article ha de seguir el nom i tots els seus    complements. Això és molt diferent del que ...
 Però aquest ordre no es dóna amb tots els elements  que acompanyen els noms i que és una llengua com el  català es consi...
 En wòlof, la peça lèxica que fa d‟article definit es pot  considerar com un demostratiu, ja que incorpora  especificador...
 Es pot afegir l‟article definit o el demostratiu al final  del sintagma introduït pel numeral per acabar de  delimitar l...
 Com a conclusió d‟aquest apartat:  Nom + Article  Numeral + Nom  Nom + Demostratiu  Possessiu + Nom (+Article)
El nom i els complements: Els sintagmes que actuen com a complement del  nom, no presenten hi ha cap diferència que pugue...
Sintaxi (El sintagma verbal)Ordre dels complements:• El wòlof es una llengua de tipus SVO:  Seetiwoon naa suma xarit “vaig...
 L‟ordre pot variar si un dels components rep èmfasi:  Banjul laa/laay di dem “És a Banjul on vaig” L‟objecte = pronom q...
7. Vocabulari                                WÒLOF        CATALÀ                       altine           Dilluns           ...
WÒLOF          CATALÀ                 Baal ma!         Perdó!                 Ci jamm!         Adéu!Expressions de   deede...
WÒLOF           CATALÀ          benna           U, un          ñaar            Dos          ñetta           Tres          ...
WÒLOF         CATALÀ                 jangakat         Alumne                 Jangale          Ensenyar                 jan...
8. Conclusions Objectiu:   - Apropar-nos a altres llengües.   - Funcionament de la gramàtica d‟aquesta llengua.   - Estud...
Components del grup: Neus Ibáñez García Sonia Sarrió Navalón Miguel Vila Ferri Eva Pérez Morales
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

El wòlof

724 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
724
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
148
Acciones
Compartido
0
Descargas
4
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

El wòlof

  1. 1. El wòlof
  2. 2. 1. Filiació lingüística  S‟ubica en les llengües Indoeuropees, en la macro família de les llengües Níger-Congoleses.  Les llengües Níger-Congoleses es caracteritzen per: - Utilitzar un sistema ampli de classes nominals - Ús preponderant de prefixos per damunt dels sufixes  Però afinant més, es situa dins de la branca de les llengües atlàntiques en el grup septentrional.
  3. 3. 2. Localització geogràfica i nombre de parlants. Es parla a tres països principalment: - Senegal: al sud-oest del país, així com en enclavaments dispersos. - Gàmbia: a la meitat nord del país. - Mauritània: al sud del país, concretament a la franja costanera. Nombre de parlants: 3.700.000 com a primera llengua i 7.800.000 com a segona llengua.
  4. 4. 3. Codi escrit: descripció iexemplificació
  5. 5. 4. Fonologia (Sistema vocàlic)És diferent quant al nombre de segments. - En wòloftrobem huit vocals / a, ә, є, e i, o, ͻ, u/.-Al català hi ha un total de 12: * 7 en posició tònica / a, є, e i, o, ͻ, u/. * 5 en posició àtona /a, e, i, o, u/.•En el wòlof totes les vocals poden ser breus i llargues,excepte la vocal [ә].
  6. 6. Fonologia (Sistema consonàntic)El sistema consonàntic de cadascuna d‟aquestes llengües ésdiferent.
  7. 7. Català:
  8. 8. Fonologia (Estructura sil·làbica (1)) La més habitual és: Consonant-Vocal Ex: Ta-pe “catifa” No és possible trobar una seqüència sil·làbica de tres consonants, a diferència del català occidental.
  9. 9. Fonologia (Estructura sil·làbica (2)) Altres esquemes sil·làbics: - Consonant-Vocal-Consonant: Ex: Caa-moñ “mà esquerra” - Vocal-Consonant: Ex: ag-si “arribar” -Vocal: Ex: a-na “on”
  10. 10. 5. Morfologia (Noms) Classes de noms: el wòlof classifica els noms en vuit classes. Classificació dels noms: criteris semàntics i gramaticals. Ex: - Classe gi: arbres - Classe mi: líquids - Classe ji: noms de parentiu i de fruites
  11. 11.  La forma del determinant ajuda a identificar la classe a què pertany cada nom. La consonant de l‟article coincideix en molts casos amb (trets de) la primera consonant de la paraula. Ex: - Classe bi noms que comencen per [b,p]. - Classe wi noms que comencen per [f,w]. - Classe gi noms que comencen per [g,x].
  12. 12. Formació del plural: El wòlof no té un sufix que indique plural. El plural es reflecteix amb el determinant definit que és yi, per a set de les vuit classes, i ñi per a la vuitena. Ex: tooguyi „les cadires‟ nit ñi „les persones‟ Alguns noms també marquen el plural canviant la consonant inicial: Ex: Bët „ull‟ gët „ulls‟
  13. 13. Morfologia (Determinants) Indefinit:  Utilitza el numeral benna„un‟ o les formes ab (aw) i ay (ayi), per al singular i el plural respectivament. Ex: Benna taabul „una taula‟ Ex: Ab siis „una cadira‟
  14. 14.  Sovint els noms apareixen sense determinant quan van acompanyats d‟un complement. En aquesta llengua la presència del complement ja és suficient per identificar el referent del nom: Ex: Taabul Omar „la taula de l‟Omar‟
  15. 15. L‟article definit: El wòlof té un determinant definit que pot funcionar com l‟article definit del català o bé com a un demostratiu. Aquest determinant canvia de forma d‟acord amb la classe del nom amb què es relaciona. Trobem deu (vuit formes de singular, una per classe, i dues de plural, ja que diverses classes coincideixen en el plural).
  16. 16. Jigeenji „la dona‟ jigeenyi „les dones‟
  17. 17. Demostratius: El determinant definit del wòlof té trets de demostratiu (les especificacions de proximitat i de llunyania). Hi ha tres mecanismes per a reforçar el valor locatiu: 1. Allargar la vocal [i] de proximitat i a substituir la [a] de llunyania per la vocal [e:]: Ex: Buntbi „la porta‟ buntbii „aquesta porta (d‟ací)
  18. 18. 2. Afegir el sufix–le a l‟article: Ex: Buntbille „aquesta porta‟ buntbale „aquella porta‟3. Combina la consonant de l‟article amb la vocal llarga [o:]seguida de la consonant de l‟article altra vegada i de la vocal[u] o [a], que indiquen, respectivament, la proximitat i lallunyania. Ex:Buntboobu „aquesta porta (que tens a lavora)‟
  19. 19. Morfologia (Possessius) Poden coaparèixer amb el determinant definit, igual que en català. El possessiu és prenominal: Ex: Saxarit „el teu amic‟ Excepte: La forma de tercera persona singular que és un sufix que s‟adjunta al nom. Ex: Xarit-am amic + POSS. „el seu amic‟
  20. 20. Possessius:
  21. 21.  Pel que fa al plural, no hi ha un sufix per indicar el nombre en el nom i el plural s‟expressa mitjançant una forma particular del determinant. Així doncs, els possessius fan el plural afegint a la forma corresponent la consonant i/y que apareix en el plural de l‟article definit i de l‟indefinit.
  22. 22.  La tercera persona del singular combina el sufix –am amb l‟aparició de l‟indefinit plural davant del nom, i la tercera persona del plural és l‟única que presenta una forma diferent (sense y):Sama-y nak seen-i yëfMeu + PL. Vaca vostre + PL. assumpte„les meues vaques‟ „els vostres assumptes‟
  23. 23. Morfologia (Pronoms personals) Pronoms independents Es fan servir quant el parlar vol fer èmfasi en qui és el referent.EXEMPLE: Ñun, jangalekat leñu Nosaltres professor som Nosaltres som professors
  24. 24. Pronoms personals del subjecte Partícules pronominals que indiquen quin es el subjecte. Forma final varia d‟un cas a l‟altre. Afecten el temps, l‟èmfasi i l‟aspecte. EXEMPLE: Mangi dem 1a sing + anar-se‟n „ me‟n vaig‟
  25. 25.  -Angi, valor „aquí hi ha, aquí hi és‟ adjuntar a qualsevol element que faci de subjecte,Exemple: Ñungi 1PL. + PRED „som aquí‟
  26. 26. Subjecte del verb subordinat que apareix en unes construccions introduïdes per un grup concret de verbs.Pronoms de subjecte comunicatiu EXEMPLE: Bugga naa mu ñoy Vorer 1SG. Ell venir „vull que vingui’
  27. 27. Pronoms d‟objecteEXEMPLE: Gis naa ko Veure 1SG. El „L‟he vist‟
  28. 28. Pronoms relatius Forma específica Varia d‟acord amb les marques de classe del nom La marca de relatiu és només la vocal u, segment comú a totes les formes.EXEMPLE: Toogu ( bu degér) Cadira REL. Resistent „la cadira que és resistent‟
  29. 29. Pronoms interrogatius Base comuna Segment (a) n Ana on Fan On (origen)Per exemple: Naka Com Ana teere bi? Lan què On llibre el Kan qui „on és el llibre? Ban quin
  30. 30. Numerals La forma de comptar és de cinc en cinc. Els cinc primers nombres son la base de la resta de la numeració.1. Benna2. Ñaar3. Ñettë4. Ñeent5. Juroom6. Juroom benna7. Juroom ñaar8. Juroom ñetta9. Juroom ñeent10. Fukka
  31. 31. A partir de la desena „ak’ i ‘amb‟:11. Fukka akk benna12. Fukka ak ñaar13. Fukka ak ñetta14. Fukka ak ñeent15. Fukka ak juroom16. Fukka ak juroom benna17. Fukka ak juroom ñaar18. Fukka ak juroom ñetta19. Fukka ak juroom ñeent20. Ñaar fukka
  32. 32. Totes les desenes s‟obtinguin combinant directamentel numeral de la unitat amb fukka.La manera de combinar la desena amb el numeralsuposa que precedeix la desena:10. Ñaar fukka ak benna26. Ñaar fukka ak juroom benna29. Ñaar fukka ak juroom ñenent30. Ñetta fukka/fanweer40. Ñeent fukka90. Juroom ñenent fukka100. Teemeer
  33. 33. El verb Dos grans tipus de verbs : actius i estatius. Diferencia: Decideix el temps de tota la frase quan el verb es combina amb certes partícules aspectuals. Per exemple: el temps de la frase és passat, però si el verb és estatiu, la frase s‟ha d‟interpretar en present.
  34. 34.  Verbs actius: indiquen una acció o un procés Lekka „menjar‟ Indi „portar‟ Foot„rentar la roba‟
  35. 35.  Verbs estatius: indiquen un estat físic o mental i comprenen molts elememts que considerariem adjectius: Sedda „ser fred‟ Liiu „tenir fred‟ Taanga „ser calent‟(sam) Gudda „ser llarg‟
  36. 36. Les especificacions verbals del verba) L‟èmfasi: Afecta al subjecte, l‟objecte o el mateix verb, mitjançant una sèrie de partícules predicatives i un canvi en l‟ordre de les paraules. Afecta sobre el subjecte, l‟objecte i en el verbb) La negació:La negació es forma mitjançant un sufix adjuntat al verb o be mitjançant una partícula. En tots dos casos s‟incorporen els trets pronominals del subjecte.
  37. 37. c) La duració: determina si l‟acció denotada pel verb s‟ha completat o no. S‟utilitza la partícula –di per a indicar-ho i es posa darrere del verb.d) La perfectivitat: valor aspectual que indica que ja s‟ha completat una acció o que s‟ha assolit un estat. Fa servir una serie de partícules que s‟uneixen en cada persona.
  38. 38. e) Futur:dues partícules i un sufix del verb. Per aformar el futur afirmatiu es fa ús d‟una partícula aspectual–di que indica la duració. Hi ha dos tipus de futurs: l‟inmediat i el llunyà Per a indicar que el futur del que parlem és llunyà, escanvia la partícula –di per -da.
  39. 39.  Futur inmediat: “Dinaa binda leetar ci olof” 1SG. FUT. Escriure carta en wòlof „Vaig a escriure una carta en wòlof‟ Futur llunyà: “Danaa binda leetar ci olof” 1SG. FUT. Escriure carta en wòlof „escriure una carta en wòlof‟
  40. 40. f) Present habitual:La partícula que ens indica el present habitual en wòlof és –dee i ha de precedir obligatòriament el verb. Per exemple: “Dama dee tux sigaret” EMF. HAB. Fumar cigarro „fumo cigarros‟
  41. 41. g) Imperatiu: fa servir un sufix adjuntat al verb. Aquestossufixos son –al i –leen per al singular i el plural respectivament.Per exemple: Ñewal Venir+ IMP. SG „vine‟
  42. 42. Morfologia (Altres categoriesgramaticals) Les preposicions: El wòlof té menys preposicions que el català.Agunes preposicions es formen a paritr de partícules lligades alverb o de marcadors de relació. Existeixen preposicions simples i preposicions adverbials.
  43. 43. Aquestos són els elements que sols es comporten com apreposicions: Ak “amb” Digane “entre” Be “a, fins a” Ngir “per, a causa de” Ci “a, en” Pur “per a”
  44. 44. L‟ús de la preposició ci “a, en” en certs noms: Si a banda d‟afegir la preposició ci, afegim el marcador de relació – i, s‟obté el que al català es considera un locució preposicional.
  45. 45. Les conjuncions:- Les subordinades que fan de complement directe o de subjecte no estan encapçalades per cap tipus de nexe.- No compta amb un conjunt de peces lèxiques que es puguin etiquetar fàcilment com a conjuncions.- Per introduir subordinades temporals i condicionals: - Grup de relatius temporals i condicionals que contribueixen a acabar de definir el temps del verb i indiquen si és futur o hipotètic.
  46. 46. 1. Relatius temporals Les frases subordinades temporals poden anar introduïdes pel relatiu bu o per bi/ba. El paradigma de les formes amb bu és:
  47. 47. 2. Relatiu condicional Les subordinades són introduïdes pel relatiu su. El paradigma complet és:
  48. 48. Morfologia (Derivació)1. Noms derivats En wòlof es fan servir mecanismes gramaticals diferents per crear noms nous a partit d‟altres peces lèxiques. -Noms abstractes a partir d‟arrels verbals: Per a aquest tipus de derivació utilitza dos tipus de mecanismes morfològics: la reduplicació i la sufixació.
  49. 49. 2. Verbs derivats En wòlof s‟utilitzen una sèrie de sufixos que es fan servir per indicar antonímia, reiteració o postposició de l‟acció del verb, entre d‟altres coses. -Reiteració: -En wòlof la reiteració de l‟acció expressada pel verbes fa mitjançant el sufix –aat (-aati, -ati o -waat si el verb acaba en vocal):
  50. 50. -Acció intentada:Per a indicar que l‟acció del verb s‟ha intentat de fer, esreduplica l‟arrel verbal i s‟hi afegeix el sufix benefactiu –lu: -Simultaneïtat:Per a expressar que dues accions, iguals o diferents, s‟estan produint de manera simultània, s‟utilitza el sufix –aale:
  51. 51. -Negació: El sufix que en wòlof nega el significat original del verb es – adi:
  52. 52. 6. Sintaxi (Característiques) • SVO • Subjecte apareix davant del verb i l‟objecte al darrere.
  53. 53. El Subjecte Apareix davant la frase Elidit
  54. 54. Sintaxi (El sintagma nominal) Coincidències sintàctiques: • Ordre entre els elements que formen el sintagma nominal. • Relacions de concordança dins del sintagma nominal. • Tipus de complements que modifiquen el nom.
  55. 55.  Ordre en què es troben els principals components dels sintagmes nominals: • El determinant definit apareix al final de la construcció • El nom precedeix els seus complements quan aquests són un altre nom o una frase de relatiu. Exemples: -nit nu na eega ni “la persona que ha arribat” -buntbi “la porta” -taabuliAmadubi “la taula de l‟Amadu”
  56. 56.  Els noms no tenen marques de gènere, i el nombre es reflecteix majoritàriament en el marcador de classe de nom (determinant). No porten cap marca especial i la interpretació plural només es dedueix de l‟article i/o de la presència del numeral: Exemples: tooguyi “les cadires” ñeent nit “les quatre persones”
  57. 57. El nom i els determinants L‟article ha de seguir el nom i tots els seus complements. Això és molt diferent del que passa en català, en què l‟article i tots els determinants precedeixen el nom: Exemples: buntbi “la porta” taabuliAmadubi “la taula de l‟Amadu”
  58. 58.  Però aquest ordre no es dóna amb tots els elements que acompanyen els noms i que és una llengua com el català es consideren determinants. Elements com els indefinits, els demostratius , els numerals i els possessius es comporten de manera diferent .
  59. 59.  En wòlof, la peça lèxica que fa d‟article definit es pot considerar com un demostratiu, ja que incorpora especificadors de proximitat i de llunyania. Qualsevol forma de demostratiu en wòlof ha d‟aparèixer a la dreta del nom. Exemples: buntbi “la/aquesta porta” kërgee “aquella casa d‟allà” nit kile “aquesta persona”
  60. 60.  Es pot afegir l‟article definit o el demostratiu al final del sintagma introduït pel numeral per acabar de delimitar les entitats referides: Juurom teere yi “Els/aquest cinc llibres” El possessiu introdueix tota la construcció. Sa fas “el teu cavall” El possessiu pot coaparèixer amb el determinant definit, igual que en català: Deftere am de “el meu llibre”
  61. 61.  Com a conclusió d‟aquest apartat: Nom + Article Numeral + Nom Nom + Demostratiu Possessiu + Nom (+Article)
  62. 62. El nom i els complements: Els sintagmes que actuen com a complement del nom, no presenten hi ha cap diferència que puguem remarcar, ja que aquests complements segueixen el nom: Taabul Omar “la taula de l‟Omar” El complement apareix darrere del nom sense que calgui cap element especial que els uneixi, a diferència del que passa en català, en què cal posar-hi una preposició.
  63. 63. Sintaxi (El sintagma verbal)Ordre dels complements:• El wòlof es una llengua de tipus SVO: Seetiwoon naa suma xarit “vaig visitar el meu amic” Dinaa binda leetar ci olof “escriuré una carta en wòlof”
  64. 64.  L‟ordre pot variar si un dels components rep èmfasi: Banjul laa/laay di dem “És a Banjul on vaig” L‟objecte = pronom que pot provocar un canvi. A diferència del català, els pronoms d‟objecte d‟aquesta llengua precedeixen a la resta de complements, i acostumen a aparèixer immediatament darrere del verb. Indi nga ñu teere bi “Ens has comprat el llibre” Gis ma elleck Ja ens veurem demà Partícula ci: May ko co “Oferix-n‟hi”
  65. 65. 7. Vocabulari WÒLOF CATALÀ altine Dilluns Talaata Dimarts aalarba Dimecres Dies de la setmana aljemes Dijous Aajuma Divendres aset Dissabte alet Diumenge
  66. 66. WÒLOF CATALÀ Baal ma! Perdó! Ci jamm! Adéu!Expressions de deedeet No cordialitat Jammngafanaan! Hola! Bon dia! Jammnga yendo! Bona tarda! jerejëf Gràcies naam Sí
  67. 67. WÒLOF CATALÀ benna U, un ñaar Dos ñetta Tres ñenent QuatreNombres Juroom Cinc Juroombenna Sis Juroomñaar set Juroomñetta Vuit Juroomñenent Nou
  68. 68. WÒLOF CATALÀ jangakat Alumne Jangale Ensenyar jangalekat Mestre Jangu EscolaÀmbit educatiu karne Llibreta Njaati Company njanga Estudiar Sas Deures Tur Nom baayo Cognom
  69. 69. 8. Conclusions Objectiu: - Apropar-nos a altres llengües. - Funcionament de la gramàtica d‟aquesta llengua. - Estudiar i compendre les diferències i similituts. - Empatitzar. - Integració.
  70. 70. Components del grup: Neus Ibáñez García Sonia Sarrió Navalón Miguel Vila Ferri Eva Pérez Morales

×