1. FEINA DE SEGAR
FEINA DE SEGAR
La feina de segar consisteix en tallar de forma manual o amb maquinària diferents tipus de plantacions com: blat,
ordi, civada, faves, cigrons...
Antigament era una feina molt feixuga que requeria la participació de moltes persones, les quals es distribuïen en
diferents tasques específiques.
La feina de segar se sol fer pel mes de juny.
Amb la paraula “messes” es fa referència a tot el temps de la sega i les seves feines corresponents.

2. FER GARBES
FERMAR
Després de segar, es fan les garbes. Cada vàries falçades formen una gavella, i
cada 6 o 9 gavelles formen una garba. Les garbes es fermen amb vencills.
Els brins que queden a terra són arreplegats per les espigoladores. Antigament
les espigoladores solien ser dones.
10 garbes fan un cavalló.

3. L’ERA
L’era té forma circular i s’ha de fer a un lloc on hi pegui més el vent. Hi havia llocs que sempre
tenien la mateixa era, durant l’hivern es mantenia tapada amb algues o pallús perquè el trespol no es
fes malbé. Altra gent la feia cada any, la qual cosa suposava haver de fer el trespol.
Per fer el trespol primer s’espedrega, després es passa l’esterrossador o el carretó per damunt, això
se’n diu “Fer sa pols”, es rega amb abundància fins que s’hagi amarat 4 o 5 dits.
Quan ja és un poc eixut es passa el carretó fins que el trespol ja és fet, o sia, és ben fort i llis.

4. GARBEJAR
GARBEJAR
A trenc d’alba se sortia a garbejar, o sia, es transportaven les garbes amb carros
fins al lloc a on hi havia l’era. Això es feia així perquè de matinada el blat no és
torrat i així no hi ha perill que caigui quan és transportat.
Un carro gros podia dur entre 20 i 25 garbes.
Hi havia diferents tipus de carros, però el que s’emprava era baix i ample per tal
de poder-hi posar moltes garbes i tenir bon carregar. S’anomenava carro de garbejar.

5. EMBULLAR
Feina que
consisteix en fer
passar la bístia
per damunt les
garbes que s’han
estès per damunt
l’era. D’aquesta
manera les garbes
es van desfent.
A més a més algú
ha d’ajudar a
desfer-les amb
una forca.

6. BATRE
Feina que consisteix
en fer passar el carretó
per damunt les garbes
desfetes damunt l’era,
de tal manera que el
gra se separi de
l’espiga.
Es pot batre amb
una bístia o amb dues,
és a dir, amb un
carretó o amb dos. A
les grans possessions
podien batre amb 6 o
8 bísties.
Amb un dia i dues
bísties, se solien batre
10 o més cavallons.

7. TOCADOR O PARALLER
El tocador és
l’home que fa girar
la bístia amb el
carretó per tots els
redols de l’era. Si
només és una bístia
es pot emprar un
piló per facilitar la
feina.
El carretó va
enganxat al
bastiment.
Mentrestant els
batadors van girant
la palla amb la forca
perquè s’estufi.

8. RAMPINAR
RAMPINAR
Feina que consisteix en passar els rampins per tal
de retirar la palla.

9. VENTAR
Aquesta feina consisteix en separar la palla del gra. Per això amb el
tiràs es fa una serra amb tot el que s’ha batut. A continuació es passa el
ram o granera per tal de deixar l’era neta. Després amb les forques i les
pales es llança a l’aire la palla i el gra per tal que el vent s’endugui la
palla i el gra quedi.

10. ERERAR
Després d’haver ventat, mesclat amb el gra s’hi troben altres restes de plantes i llavors. Per tal d’eliminar-les s’empra
un erer, que és un garbell gros per porgar que es col.loca horitzontalment damunt unes forques de fusta (ereradores),
generalment d’ullastre. Sacsejant l’erer el gra passa i les restes i altres llavors queden. Aquestes sobres s’enomenen
baleigs.
Una vegada acabada la batuda el gra s’ensaca i es duu al graner, per això hi ha una dita que diu: “No es pot dir blat
que no sigui dins es sac i ben lligat”.
La malla de l’erer canviava en funció de si havien batut ordi, civada, blat, cigrons...
Una vegada tot s’havia passat per l’erer, doncs es beneïa dient:”Déu mos do la maina”.

11. DITES
•
•
•
•
•
I
Pes maig a segar vaig.
Pes juny sa falç en es puny.
Qui no vol pols que no vagi a s’era.
Damunt s’era fa sol.
No es pot dir blat que no sigui dins
es sac i ben lligat.
GLOSES
“Per batre en el món no hi ha
com les egües ben ferrades,
que peguen unes potades
que s’era fan tremolar”.
“Si no fos pel carretó
que va darrera, darrera,
no hi hauria cap somera
que batés un cavalló”.
“Segador bon segador
quantes garbes m’has segades?
Set o vuit n’he embolicades
no arriba a un cavalló”.

12. AGRAÏMENTS
Volem agrair al grup Serra Mamerra de Petra i a tota la gent que hi
va participar, la realització d’aquests tipus d’activitats. Organitzar
aquests aconteixements dóna peu a tenir un testimoni del que són les
nostres arrels.
Moltes gràcies
Els mestres del Camp d’Aprenentatge d’Orient
Xavier Morell i Rafel Bonnín
CAMP D’APRENENTATGE D’ORIENT
Conselleria d’Educació i Cultura
Govern de les Illes Balears
AUTORS TEXT I FOTOGRAFIA:
Rafel Bonnín i Xavier Morell
Setembre de 2010