ELS DIALECTES GEOGRÀFICS Material de treball per a 1r de batxiller.  IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran Ruiz
<ul><ul><li>Ací tens les lletres:  </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>COLLITA DE FRUITS (Salvat-Papasseit) Si la despullava oh...
<ul><li>ELS AMANTS </li></ul><ul><li>(Vicent Andrés Estellés) No hi havia a València dos amants com nosaltres Feroçment en...
<ul><li>Acabeu de sentir tres audicions de variants estructurals o dialectes geogràfics més importants de la nostra llengu...
<ul><li>Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en anglés sen...
<ul><li>En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem q...
<ul><li>Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no é...
1. VARIACIÓ FONÈTICA: <ul><ul><li>DIALECTE OCCIDENTAL: </li></ul></ul><ul><li>distinció  de  a ,  e  àtones:  pare  [pare]...
 
2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA: <ul><li>Primera persona del singular del Present d’Indicatiu </li></ul><ul><ul><li>DIALECTE O...
 
2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA: <ul><li>DIALECTE ORIENTAL: </li></ul><ul><li>Desinència en –i  : </li></ul><ul><ul><ul><li>jo...
 
3. VARIACIÓ LÈXICA: <ul><li>OCCIDENTAL </li></ul><ul><li>espill  </li></ul><ul><li>melic  </li></ul><ul><li>corder  </li><...
Quadre resum del català oriental i el català occidental <ul><li>DIALECTE ORIENTAL </li></ul><ul><li>Variació fonètica </li...
<ul><li>Així,  paraules com  telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú  sonen de forma diferent segons que les pronuncie un...
DIALECTE ORIENTAL  DIALECTE OCCIDENTAL <ul><li>Variació morfosintàctica </li></ul><ul><li>La  primera persona del present ...
DIALECTE ORIENTAL   DIALECTE OCCIDENTAL <ul><li>Variació lèxica </li></ul><ul><li>Lèxic específic:  mirall, noi, llombrígo...
CATALÀ OCCIDENTAL: <ul><li>Varietat nord-occidental </li></ul><ul><li>Valencià general </li></ul>
La varietat nord-occidental <ul><li>S’estén per Andorra, les comarques de Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud de Ta...
<ul><li>La varietat nord-occidental </li></ul><ul><li>Desinència  –o  en la 1a persona del present d’indicatiu:  jo canto,...
2. El valencià general <ul><li>2.1. El valencià septentrional </li></ul><ul><li>2.2. El castellonenc </li></ul><ul><li>2.3...
2.1. El valencià septentrional Es parla als Ports,  l’Alt Maestrat i  el Baix Maestrat.
<ul><li>2.1. El valencià septentrional </li></ul><ul><li>Pèrdua de la  –r   final :  anar > anà. </li></ul><ul><li>Manteni...
<ul><li>Pronúncia amb una  –e  final  de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals:  ell tenia > ell tenie,   </li...
2.2. El castellonenc Es parla a l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa.
2.2 El   castellonenc <ul><li>Canvi en la pronúncia d’algunes consonants: </li></ul><ul><li>la  ts  es pronuncia com la  t...
2.3. El valencià apitxat   Es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l’Horta,  el Camp de Túria,  la Ribera Alta,  pa...
 
2.3. El valencià apitxat <ul><li>Ensordiment  de la  esse sonora  que es transforma en sorda:  casa > cassa . </li></ul><u...
2.3. El valencià apitxat <ul><li>Ús quasi exclusiu del  perfet simple :  aní, vinguí, torní. </li></ul><ul><li>Abundància ...
2.4. El  valencià   meridional Es parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, la Costera,  el Comtat, la V...
 
2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL <ul><li>Tendència a l’ harmonia vocàlica : tota  –a  final àtona es pronuncia com la  o   ober...
2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL <ul><li>Dins del valencià meridional s’inclou el parlar de les localitats de  Tàrbena  i de  l...
Per terres de moriscos
2.5. L’alacantí   Les comarques de l’Alacantí,  el Baix Vinalopó i  les Valls del Vinalopó
2.5. L’alacantí <ul><li>També és dóna l’harmonia vocàlica. </li></ul><ul><li>Pèrdua sistemàtica de la  -d-  intervocàlica:...
2.5. L’alacantí <ul><li>Ús de l’adverbi  aquí  en lloc d’ ací. </li></ul><ul><li>Utilització de la forma  astò  en lloc d’...
CATALÀ ORIENTAL <ul><li>La varietat septentrional o rossellonés </li></ul><ul><li>La varietat central   </li></ul><ul><li>...
1. La varietat septentrional o rossellonés <ul><li>Es parla a les comarques de la Catalunya Nord, les quals passaren a dep...
1. La varietat septentrional o rossellonés <ul><li>A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a perso...
<ul><li>Caiguda de la  –a  final dels esdrúixols:  família > famili. </li></ul><ul><li>Negació amb  pas , sense no :  vind...
2. La varietat central   <ul><li>És, juntament amb el valencià, el parlar de més pes demogràfic, econòmic i polític i el d...
2. La varietat central   <ul><li>A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present d’i...
3. La varietat balear <ul><li>Es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, les quals foren repoblades ...
3. La varietat balear <ul><li>L’article  salat : derivat del llatí IPSE, IPSA, IPSUM:  es, sa, es, ses, so .  Es cotxe, sa...
4. L’alguerés <ul><li>A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi va instal·lar al segle XIV un grup de c...
4. L’alguerés <ul><li>La 1a persona del present d’indicatiu desinència  –Ø: jo cant, jo pens. </li></ul><ul><li>Formes de ...
 
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Els Dialectes GeogràFics

13.325 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación, Viajes
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
13.325
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
5.486
Acciones
Compartido
0
Descargas
163
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Els Dialectes GeogràFics

  1. 1. ELS DIALECTES GEOGRÀFICS Material de treball per a 1r de batxiller. IES Joanot Martorell de València. Professor Ferran Ruiz
  2. 2. <ul><ul><li>Ací tens les lletres: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>COLLITA DE FRUITS (Salvat-Papasseit) Si la despullava oh, la meva amor! un botó que queia </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>ja em donava goig —ara la bruseta </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>i el cinyell tot pret, </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>mel rosada i fresca la sina després: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>i al mig de la toia </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>clavellets vermells. </li></ul></ul></ul><ul><li>SA XIMBOMBA (tradicional mallorquina) Jo tenc una ximbombeta que és molt bona de sonar, perquè en sa nit fa aixecar ses dones en camieta Sa ximbomba sona trista, madona, no la sentiu? això senyal que no teniu aigordent pes ximbombista. Sa ximbomba ja no sona, ni sona ni sonarà, perquè té sa pell de ca </li></ul><ul><li>i sa canya que no és bona. I es sonador que la sona </li></ul><ul><li>que no la sap fer sonar. </li></ul>Fes clic en la icona i sentiràs tres cançons corresponents a tres dialectes geogràfics: el central, el balear i el valencià. Fixa-t’hi en la pronunciació.
  3. 3. <ul><li>ELS AMANTS </li></ul><ul><li>(Vicent Andrés Estellés) No hi havia a València dos amants com nosaltres Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys, han passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l’amor </li></ul><ul><li>i rodolem per terra entre abraços i besos. </li></ul><ul><li>No comprenem l’amor com un costum amable, </li></ul><ul><li>com un costum pacífic de compliments i teles. </li></ul><ul><li>És desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat </li></ul><ul><li>i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, </li></ul><ul><li>ara un muscle i després el peçó d’una orella. </li></ul><ul><li>El nostre amor és un amor brusc i salvatge, </li></ul><ul><li>i tenim l’enyorança amarga de la terra, </li></ul><ul><li>d’anar a rebolcons entre besos i arraps. </li></ul><ul><li>Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. </li></ul><ul><li>Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats a terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l’edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Acabeu de sentir tres audicions de variants estructurals o dialectes geogràfics més importants de la nostra llengua. Diem variants estructurals perquè afecten: </li></ul><ul><ul><li>La manera concreta de pronunciar algunes paraules (variació fonètica ). </li></ul></ul><ul><ul><li>El significat d’alguns mots (variació semàntica ). </li></ul></ul><ul><ul><li>La forma d’algunes paraules o la manera de construir algunes frases (variació morfosintàctica ) </li></ul></ul>
  5. 5. <ul><li>Això ens permet identificar l’origen geogràfic d’una persona mitjançant la seua manera de parlar. Si en anglés sentiu que algú diu elevator i subway en comptes de lift (ascensor) i underground (metro), podem suposar que parla el dialecte anglés d’Estats Units i no el d’Anglaterra. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>En castellà també passa el mateix. Per exemple si sentim que algú diu les paraules següents, de seguida pensarem que parla un dialecte castellà del sud (andalús): </li></ul><ul><ul><li>[mu  a  o], [muhé], o [sine] en comptes de muchacho, mujer o cine . </li></ul></ul><ul><ul><li>Tengo un coche muy chico , o Pon el libro en lo alto de la mesa en comptes de Tengo un coche muy pequeño o Pon el libro encima de la mesa. </li></ul></ul><ul><ul><li>Ustedes estáis contentos en comptes de Ustedes están contentos . </li></ul></ul>
  7. 7. <ul><li>Hi ha qui creu que això de parlar un dialecte és parlar malament o parlar una llengua de segona divisió. Això no és així de cap manera. Tothom parla un dialecte d’una llengua (recordeu que la llengua és la suma de tots els dialectes), no hi ha ningú que parle la llengua. </li></ul><ul><li>La nostra llengua no és una excepció en aquest assumpte. També n’hi ha de dialectes. </li></ul><ul><li>Atenent els tres tipus de variacions tenim: </li></ul>
  8. 8. 1. VARIACIÓ FONÈTICA: <ul><ul><li>DIALECTE OCCIDENTAL: </li></ul></ul><ul><li>distinció de a , e àtones: pare [pare], casa [kaza] </li></ul><ul><li>distinció de o , u àtones: posar [pozar] </li></ul><ul><ul><li>DIALECTE ORIENTAL: </li></ul></ul><ul><li>confusió ( neutralització ) de a , e àtones en  ´ : pare [par ´ ] </li></ul><ul><li>confusió ( neutralització ) de o , u àtones en  u: posar [puzar] </li></ul>
  9. 10. 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA: <ul><li>Primera persona del singular del Present d’Indicatiu </li></ul><ul><ul><li>DIALECTE OCCIDENTAL: </li></ul></ul><ul><li>Desinència en –o : </li></ul><ul><ul><li>jo canto, jo penso------  NORD-OCCIDENTAL </li></ul></ul><ul><li>Desinència en –e : </li></ul><ul><ul><li>jo cante, jo pense ----  VALENCIÀ GENERAL </li></ul></ul>
  10. 12. 2. VARIACIÓ MORFOSINTÀCTICA: <ul><li>DIALECTE ORIENTAL: </li></ul><ul><li>Desinència en –i : </li></ul><ul><ul><ul><li>jo canti, jo pensi --------------------  ROSSELLONÉS </li></ul></ul></ul><ul><li>Desinència en –o [u] : </li></ul><ul><ul><li>jo canto [kantu], jo penso [pensu]--  CENTRAL </li></ul></ul><ul><li>Desinència en –  : </li></ul><ul><ul><li>jo cant, jo pens ----------------------  BALEAR </li></ul></ul>
  11. 14. 3. VARIACIÓ LÈXICA: <ul><li>OCCIDENTAL </li></ul><ul><li>espill </li></ul><ul><li>melic </li></ul><ul><li>corder </li></ul><ul><li>llaurador </li></ul><ul><li>fesols </li></ul><ul><li>granera </li></ul><ul><li> xic </li></ul><ul><li>roig </li></ul><ul><li>eixir </li></ul><ul><li>bes </li></ul><ul><li>ORIENTAL </li></ul><ul><li>mirall </li></ul><ul><li>llombrígol </li></ul><ul><li>xai/be </li></ul><ul><li>pagès </li></ul><ul><li>mongetes </li></ul><ul><li>escombra </li></ul><ul><li>noi </li></ul><ul><li>vermell </li></ul><ul><li>sortir </li></ul><ul><li>petó </li></ul>
  12. 15. Quadre resum del català oriental i el català occidental <ul><li>DIALECTE ORIENTAL </li></ul><ul><li>Variació fonètica </li></ul><ul><li>Confusió ( neutralització ) de a , e àtones en  ´ : pare [par ´ ] </li></ul><ul><li>Confusió ( neutralització ) de o, u àtones en  U: posar [puzar] </li></ul><ul><li>DIALECTE OCCIDENTAL </li></ul><ul><li>Variació fonètica </li></ul><ul><li>Distinció de a , e àtones: pare [pare], casa [kaza] </li></ul><ul><li>Distinció de o, u àtones: posar [pozar] </li></ul>
  13. 16. <ul><li>Així, paraules com telèfon, Carme, Isidre, alcohol o oportú sonen de forma diferent segons que les pronuncie un parlant occidental o un altre d’oriental </li></ul><ul><li>Occidental Oriental </li></ul><ul><ul><ul><li>telèfon [ te’l E fon] [t ´ ’l E fun] </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Carme [´karme] [´karm ´ ] </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Isidre [i’zidre] [i’zidr ´ ] </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>alcohol [alko’ol] [ ´ lku’ol] </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>oportú [opor’tu] [upur’tu </li></ul></ul></ul>
  14. 17. DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL <ul><li>Variació morfosintàctica </li></ul><ul><li>La primera persona del present d’indicatiu acaba en o (pronunciat – u ), en i , o en Ø : jo menjo (jo menju), jo mengi, jo menj. </li></ul><ul><li>Els verbs incoatius presenten les formes següents: </li></ul><ul><li>Present d’indicatiu: pateix </li></ul><ul><li>Present de subjuntiu: pateixi </li></ul><ul><li>En la seua evolució històrica, algunes paraules en plural provinents d’antics mots esdrúixols acabats en n , perden aquesta consonant: homines > homes </li></ul><ul><li>Variació morfosintàctica </li></ul><ul><li>La primera persona del present d’indicatiu acaba en e o en o : jo menge, jo menjo. </li></ul><ul><li>Els verbs incoatius presenten les formes següents: </li></ul><ul><li>Present d’indicatiu: patix </li></ul><ul><li>Present de subjuntiu: patisca </li></ul><ul><li>En els mateixos casos, aquestes paraules en plural conserven la n : homines > hòmens </li></ul>
  15. 18. DIALECTE ORIENTAL DIALECTE OCCIDENTAL <ul><li>Variació lèxica </li></ul><ul><li>Lèxic específic: mirall, noi, llombrígol, xai/ be, pagès, vermell, sortir, mongetes, petó, escombra ... </li></ul><ul><li>Variació lèxica </li></ul><ul><li>Lèxic específic: </li></ul><ul><li>espill, xic, melic, corder, llaurador, roig, eixir, fesols, bes, granera ... </li></ul>
  16. 19. CATALÀ OCCIDENTAL: <ul><li>Varietat nord-occidental </li></ul><ul><li>Valencià general </li></ul>
  17. 20. La varietat nord-occidental <ul><li>S’estén per Andorra, les comarques de Lleida, la Franja de Ponent a l’Aragó, sud de Tarragona i el nord de Castelló. </li></ul>
  18. 21. <ul><li>La varietat nord-occidental </li></ul><ul><li>Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo . </li></ul><ul><li>Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals: ell tenia > ell tenie, </li></ul><ul><li>tindria > tindrie. </li></ul><ul><li>Ús de l’article masculí lo/los : lo carrer, los amics . </li></ul>
  19. 22. 2. El valencià general <ul><li>2.1. El valencià septentrional </li></ul><ul><li>2.2. El castellonenc </li></ul><ul><li>2.3. L’apitxat </li></ul><ul><li>2.4. El valencià meridional </li></ul><ul><li>2.5. L’Alacantí </li></ul>
  20. 23. 2.1. El valencià septentrional Es parla als Ports, l’Alt Maestrat i el Baix Maestrat.
  21. 24. <ul><li>2.1. El valencià septentrional </li></ul><ul><li>Pèrdua de la –r final : anar > anà. </li></ul><ul><li>Manteniment de la –d- intervocàlica en el sufix –ador: caçador > caçadó. </li></ul><ul><li>Desinència –o en la 1a persona del present d’indicatiu: jo canto, jo treballo . </li></ul>
  22. 25. <ul><li>Pronúncia amb una –e final de la 3a persona del singular d’alguns temps verbals: ell tenia > ell tenie, </li></ul><ul><li>tindria > tindrie. </li></ul><ul><li>Ús de l’article masculí lo/los : lo carrer, </li></ul><ul><li>los amics . </li></ul><ul><li>Pretèrit imperfet de subjuntiu amb les desinències –és, -ís: cantés, temés, patís en comptes de cantara, temera o patira . </li></ul>
  23. 26. 2.2. El castellonenc Es parla a l'Alcalatén, la Plana Alta i la Plana Baixa.
  24. 27. 2.2 El castellonenc <ul><li>Canvi en la pronúncia d’algunes consonants: </li></ul><ul><li>la ts es pronuncia com la tx : </li></ul><ul><li>potser >potxer. </li></ul><ul><li>la tz es pronuncia con la tg i la tj : </li></ul><ul><li>dotze > dotge . </li></ul><ul><li>Terminació –e per a la 3a persona del present d’indicatiu ( ell parla>ell parle ) que s’estén a la 1a i 3a de l’imperfet d’indicatiu, condicional i imperfet de subjuntiu: cantave, cantarie, cantare. </li></ul>
  25. 28. 2.3. El valencià apitxat Es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l’Horta, el Camp de Túria, la Ribera Alta, part de la Ribera Baixa i les ciutats de Gandia i Xàtiva
  26. 30. 2.3. El valencià apitxat <ul><li>Ensordiment de la esse sonora que es transforma en sorda: casa > cassa . </li></ul><ul><li>Ensordiment de les consonants g, j, tg i tj que es pronuncien com a tx : gent > txent, platja > platxa, germà > txermà. </li></ul>
  27. 31. 2.3. El valencià apitxat <ul><li>Ús quasi exclusiu del perfet simple : aní, vinguí, torní. </li></ul><ul><li>Abundància de castellanismes : * entonces, *después, *adiós, *roïdo. </li></ul>
  28. 32. 2.4. El valencià meridional Es parla a les comarques de la Safor, part de la Ribera Baixa, la Costera, el Comtat, la Vall d’Albaida, l’Alcoià, la Marina Alta i la Marina Baixa.
  29. 34. 2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL <ul><li>Tendència a l’ harmonia vocàlica : tota –a final àtona es pronuncia com la o oberta tònica anterior ( porta>p O rt O ) o com la e oberta tònica anterior (terra >t E rr E ). </li></ul>
  30. 35. 2.4. EL VALENCIÀ MERIDIONAL <ul><li>Dins del valencià meridional s’inclou el parlar de les localitats de Tàrbena i de la Vall de Gallinera , que, com a conseqüència de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, van ser repoblades per mallorquins al segle XVII i en mantenen alguns trets, com ara l’article salat : es=el, sa=la, es cotxe, sa cadira. </li></ul>
  31. 36. Per terres de moriscos
  32. 37. 2.5. L’alacantí Les comarques de l’Alacantí, el Baix Vinalopó i les Valls del Vinalopó
  33. 38. 2.5. L’alacantí <ul><li>També és dóna l’harmonia vocàlica. </li></ul><ul><li>Pèrdua sistemàtica de la -d- intervocàlica: roda > roa. </li></ul><ul><li>Supressió de la –r final: cantar > cantà. </li></ul><ul><li>El diftong –ou s’obri en –au : pou > pau. </li></ul>
  34. 39. 2.5. L’alacantí <ul><li>Ús de l’adverbi aquí en lloc d’ ací. </li></ul><ul><li>Utilització de la forma astò en lloc d’ açò. </li></ul><ul><li>Ús de la forma impersonal ha hi en lloc de hi ha. </li></ul><ul><li>Abundància de castellanismes: llevar (portar). </li></ul><ul><li>Arcaismes: dintre, ans, devers, naixtre, coneixtre </li></ul>
  35. 40. CATALÀ ORIENTAL <ul><li>La varietat septentrional o rossellonés </li></ul><ul><li>La varietat central </li></ul><ul><li>La varietat balear </li></ul><ul><li>L’alguerés </li></ul>
  36. 41. 1. La varietat septentrional o rossellonés <ul><li>Es parla a les comarques de la Catalunya Nord, les quals passaren a dependre de l’estat francés l’any 1659 en virtut del Tractat dels Pirineus. </li></ul>
  37. 42. 1. La varietat septentrional o rossellonés <ul><li>A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en –i. </li></ul><ul><li>Pas de la o tancada a u : mosca > m u sca </li></ul>
  38. 43. <ul><li>Caiguda de la –a final dels esdrúixols: família > famili. </li></ul><ul><li>Negació amb pas , sense no : vindré pas avui. </li></ul><ul><li>Arcaismes, occitanismes: peirer (obrer de vila), veire (got) i gal·licismes: buata (caixa) muleta (truita) bolanger (forner)... </li></ul>
  39. 44. 2. La varietat central <ul><li>És, juntament amb el valencià, el parlar de més pes demogràfic, econòmic i polític i el de més vitalitat. S’estén per les comarques de Girona, Barcelona i nord de Tarragona. </li></ul>
  40. 45. 2. La varietat central <ul><li>A més a més de la neutralització de les vocals àtones, i de la 1a persona del present d’indicatiu en –o [- u ]. : parlo >parlu </li></ul><ul><li>Desinències del present de subjuntiu en – i : digui, escolti </li></ul><ul><li>Possessius femenins amb v: meva, teva, seva . </li></ul><ul><li>Iodització: abella > abeia, ull > ui . </li></ul><ul><li>Gran nombre de castellanismes. </li></ul>
  41. 46. 3. La varietat balear <ul><li>Es parla a les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, les quals foren repoblades durant el segle XIII per parlants de la varietat oriental. És, amb l’alguerés, el dialecte més diferenciat de tots, a causa del seu aïllament geogràfic . </li></ul>
  42. 47. 3. La varietat balear <ul><li>L’article salat : derivat del llatí IPSE, IPSA, IPSUM: es, sa, es, ses, so . Es cotxe, sa taula. </li></ul><ul><li>Caiguda de la –a final dels esdrúixols: família > famili. </li></ul><ul><li>Iodització: abella > abeia. </li></ul><ul><li>Desinències – am, -au : cantam, cantau </li></ul><ul><li>Lèxic específic: al·lot / al·lota (xic / xica), moix (gat), ca (gos), doblers (diners) </li></ul>
  43. 48. 4. L’alguerés <ul><li>A la ciutat de l’Alguer, a l’illa italiana de Sardenya, s’hi va instal·lar al segle XIV un grup de catalans per repoblar-la. Des d’aleshores s’hi ha mantingut la llengua amb moltes interferències del sard i de l’italià. </li></ul>
  44. 49. 4. L’alguerés <ul><li>La 1a persona del present d’indicatiu desinència –Ø: jo cant, jo pens. </li></ul><ul><li>Formes de l’imperfet d’indicatiu en –eva(creieva), -iva (colliva). </li></ul><ul><li>Arcaismes: gonella (faldilla), llong (llarg), ver (veritat) . </li></ul><ul><li>Sardismes i italianismes: assai (prou) </li></ul>

×