1. ELS AMETLLERS I LES ABELLES (I)
ESCOLA FONT DE L’ORPINA. CLASSE DELS ENCIAMS. CURS 2012‐13

2. Cada mes, es presenta una dita, que treballen, repeteixen, busquen les paraules que
acaben igual i en troben d’altres que poden acabar igual. Moltes vegades, es generen
converses interessants al voltant del seu significat i, també, s’aprofiten per realitzar
algun treball plàstic. Aquest mes, el gener, la dita que s’ha presentat ha estat:
PEL GENER FLOREIX L’AMETLLER
Es presenten vàries fotografies d’ametllers florits i ràpidament, els infants estableixen connexions amb allò que
ells ja saben.
‐És el pol∙len de les abelles.
‐Les abelles es mengen les flors.
‐No, només allò groc.
‐Les abelles agafen el pol∙len de les flors i el converteixen en mel.
‐Les abelles agafen el pol∙len i fan que creixin més plantes.
‐Les abelles agafen la mel de les flors.
‐Les abelles beuen d’una cosa de les flors i quan beuen moltes se’n van a casa seva a fer mel.
‐Com es diu la casa de les abelles?
‐La rodona.
‐La colmera.
‐Las abejas cogen las bolas de la miel y las llevan a la colmena y hacen jalea real.
‐La casa tiene ventanas i viuen en un arbre.
‐Les boles se’n diuen pol∙len.
COMPRENSIÓ I CONVERSA

3. A partir de la conversa, se’ls presenten algunes discrepàncies i dubtes que caldrà
resoldre:
QUÈ AGAFEN LES ABELLES DE LES FLORS?
COM ES DIU LA CASA DE LES ABELLES?
Després de la conversa, se’ls demana que triïn una de les fotografies que han
observat i representin l’ametller florit.
FORMULACIÓ DE PREGUNTES I REPRESENTACIÓ

4. Un dia, el Davi porta una nota a la llibreta relacionada amb les abelles
i es torna a obrir el debat i a recordar les dues preguntes que tenen
pendents de resoldre.
‐Com és que t’ha picat una abella si no surten quan fa fred.
‐Fa fred i necessiten calor, per això no piquen.
‐Es posen a casa seva.
‐Al seu niu.
‐On fan la mel.
‐A la “colmera”
RELACIÓ DE CONEIXEMENTS

5. Un dia a la biblioteca, se’ls proposa que busquin llibres que tinguin
informació sobre les abelles. Si en troben, han de marcar amb un punt
la pàgina de la informació.
Entre tots i totes fan la tria dels llibres
que poden ser interessants i els porten a
la classe.
CERCA D’INFORMACIÓ I FAMILIARITZACIÓ AMB FONTS D’INFORMACIÓ CIENTÍFIQUES

6. Una vegada a la classe, per parelles, tornen a buscar la informació que
creguin important...
Han descobert els índexs
TREBALL EN EQUIP I SELECCIÓ D’INFORMACIÓ RELLEVANT

7. ...l’han d’explicar a la resta dels companys. La mestra els ajuda,
després llegeix la informació del llibre i apunten les paraules
importants.
INTERPRETACIÓ D’IMATGES, INICIACIÓ A LA LECTURA I ESCRIPTURA

8. Han sortit algunes paraules complexes i han buscat què volien dir.
Algunes amb les idees prèvies dels infants, d’altres a través de fotos i
d’altres amb el diccionari.
APICULTOR: (idees prèvies dels infants)
“UNA MÀQUINA”
“UN SENYOR O UNA SENYORA QUE SAP TOT DE LES ABELLES.”
RUSC: (observen amb la lupa)
“LES CEL∙LES DEL RUSC SEMBLEN LA PELL DE SERP”
HEXAGONAL: (idees prèvies dels infants)
“ÉS UNA FORMA AMB PUNTETES”
“COM UN TRIANGLE I UNA RODONA”
Comencen a dibuixar els seus hexàgons.
CONEIXEMENTS PREVIS I ELABORACIÓ D’HIPÒTESIS

9. Després d’alguns intents, la mestra llegeix que les cel∙les del rusc tenen
6 costats. Busquen la paraula hexagonal al diccionari.
Definició del diccionari
Tornen a fer dibuixar hexàgons a la pissarra.
Quan acaba compte les puntes que ...n’hi afegeix una més perquè
té i només en compta 5, aleshores... acaben de llegir que un hexàgon té 6
costats.
REPRESENTACIÓ

10. Un altre dia, la Júlia jugant a construccions va trobar una peça que li
va semblar familiar i ràpidament la va ensenyar als companys.
És un
hexàgon!
Tenen molt present la forma
hexagonal i la identifiquen en
diferents llocs.
GEOMETRIA FUNCIONAL

11. El Manel veu uns hexàgons que ha portat la mestra i ràpidament ho
relaciona amb les estrelles.
TÉ SIS PUNTES COM LA
FORMA HEXAGONAL.
RELACIÓ DE CONEIXEMENTS

12. Posteriorment, la mestra els ha llegit un article molt interessant sobre
les abelles (adaptant una mica el contingut) i han representat la informació.
“EL RUSC ÉS PETIT PERÒ PER DINS ÉS GRAN PERQUÈ HI HA FORATS I CAP LA MEL PELS FORATS.” PENSAMENT D’UN NEN DE LA
CLASSE.
FAMILIARITZACIÓ AMB TEXTOS TÈCNICS I COMPRENSIÓ ORAL

13. HAN ANAT AL LABORATORI PER OBSERVAR AMB LA LUPA BINOCULAR
LA FORMA HEXAGONAL DEL RUSC I COMPROVAR SI EL QUE TENIM A
LA CLASSE ÉS UNA ABELLA O UNA VESPA.
LA MESTRA VA PORTAR UN INSECTE SEC I ELS VA PROPOSAR
D’ANAR‐LO A OBSERVAR PER SABER SI ERA UNA ABELLA O UNA
VESPA. PER COMPROVAR‐HO, VAN OBSERVAR L’INSECTE AMB LA
LUPA BINOCULAR I VAN RECORDAR LES DIFERENTS PARTS DE LES
ABELLES, OBSERVANT FOTOS PER TROBAR LES DIFERÈNCIES.
DESPRÉS HO VAN DIBUIXAR A LA SEVA LLIBRETA
D’OBSERVACIONS.
‐LES ABELLES AGAFEN EL POL∙LEN I LES
VESPES NO.
‐LA VESPA NO TÉ LES BOSSES PER AGAFAR
EL POL∙LEN I L’ABELLA SI.
‐PER AIXÒ LA VESPA NO AGAF A EL
POL∙LEN.
LES ALES DE LES ABELLES SÓN
TRANSPARENTS I LA DE LA VESPA NEGRES. “ÉS UNA VESPA!”
‐ELS ULLS SÓN DIFERENTS.
ÚS D’ESTRIS CIENTÍFICS, IDENTIFICACIÓ DE CARACTERÍSTIQUES

14. També han observat un rusc de vespa per tal d’identificar la forma
hexagonal de les vespes i posteriorment, dibuixar‐les a la llibreta
d’observació.
CADA INFANT FA PROVATURES, S’AJUDEN ENTRE
ELLS I DIBUIXEN LA INTERPRETACIÓ DE
L’HEXÀGON, AIXÒ SI, SEMPRE AMB SIS COSTAT
O PUNTES.
REPRESENTACIÓ

15. Ells també han iniciat un diccionari de paraules importants de les
investigacions... Han començat amb les abelles.
HAN BUSCAT LES IMATGES, DESPRÉS, A
LA LLIBRETA, CERQUEN LA LLETRA PER
LA QUE COMENÇA LA PARAULA,
L’ESCRIUEN I ENGANXEN LA FOTO.
FAMILIARITZACIÓ AMB EL DICCIONARI I ESCRIPTURA

16. Comencen per recordar les diferents parts del cos de les abelles.
Busquen fotos en els llibres, les observen i cada infant en dibuixa una.
OBSERVACIÓ

17. REPRESENTACIÓ