1. Butlletí Obertnúm.
19Octubr e 2013
L’estiu al Gavina! 3
Prevenció i detecció, una
mesura per a la nostra salut 5
Malnutrició infantil a
Catalunya 6
Entrevista al Dr. Ramón Martí
Bonet 8
Relacionar-nos amb nosaltres
mateixos 10
Sumari

2. Benvolguts amigues i amics;
Amb el record, encara molt recent, de la flaire de la muntanya i de
les onades del mar, per aquells que hem tingut la sort de gaudir-ne
aquests dies de lleure, us presentem la nova edició del Butlletí Obert,
que vol ser un nexe d’unió entre els que treballem amb els nens i
nenes del Gavina i els nostres amics i col·laboradors.
A més de les informacions sobre les activitats del Casal d’estiu i de
les Colònies, en aquesta edició ens volem fer ressò de dues noves
col·laboracions amb la Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina,
gràcies a la generositat de dues entitats.
Es tracta dels respectius oferiments de la “Fundació Ramon Martí
Bonet contra la ceguera” i la Fundació Josep Finestres per atendre els
nens i nenes del Gavina que ho necessitin.
En el primer cas, la Fundació Ramón Martí Bonet, ofereix diagnòstic,
seguiment i tractament de patologies visuals de qualsevol mena,
de manera que es pugui minimitzar el risc de fracàs escolar evitable
relacionat amb un dèficit visual tractable. Sens dubte això permetrà
millorar el rendiment escolar i el desenvolupament personal en
molts casos, la qual cosa ens ajudarà a lluitar contra la pobresa i la
marginació.
La Fundació Josep Finestres ens ofereix quelcom semblant, però en les
esferesdelasalutbucodentald’unabandaideldiagnòsticitractament
d’afeccions podològiques per l’altra. No cal que expliquem com és
d’important una bona salut bucodental per a una correcta nutrició
i per al desenvolupament del llenguatge, ni com és d’important una
correcta salut podològica per a un bon desenvolupament físic i en la
prevenció del mal d’esquena i d’altres patologies del creixement.
Estem convençuts que aquestes dues noves iniciatives seran d’un
gran ajut per als nostres infants i adolescents en la lluita contra
l’exclusió social.
Agraïm de tot cor a ambdues fundacions el seu generòs oferiment, i
els desitgem, igual que a tots vosaltres , un bon i profitòs curs.
Editorial
Josep Tuñí i Picado
Vicepresident de la Fundació
Centre Obert Joan Salvador Gavina

3. Fundació Joan Salvador Gavina 3
L’estiu al Gavina!
É
s 1 de juliol i falten uns minuts perquè
s’obrin les portes de les sales i es
doni el tret de sortida de les activitats
d’Estiu. Un compte enrere, que comença a
ser tradició, prepara a tothom per donar un
sonor “Bon dia!” als infants que s’esperen
amb les seves famílies a peu de carrer.
Són uns moments d’energia desbordada,
de mirades de complicitat entre amics i
companys quan es pregunten qui deu ser
aquella voluntària o aquell voluntari que
prepara un joc i els convida a unir-s’hi,
d’intriga per veure què han preparat per
aquests dies els educadors.
Cada grup (petits de 4 a 7 anys, mitjans de 8
a 11 anys i adolescents de 12 a 15 anys) ha
preparat les seves activitats al voltant d’un
centre d’interès. Les emocions han vertebrat
l’eix d’acció del curs 2012/2013 i ara, de
forma molt més lúdica, es tancarà el que es
va començar a treballar al setembre de 2012.
Els més petits, per fi, podran conèixer en
Xanti el pelegrí, un personatge que els ha
anat enviant cartes d’arreu del món on
explica les coses que veu i la gent que coneix.
Serà una grata sorpresa quan el darrer dia de
la colònia puguin parlar amb ell i explicar-li
què han après gràcies als viatges que han fet
sense haver de sortir del barri.
Els mitjans, amb l’ajut d’una màquina del
temps de manufactura xinesa, viatjaran per
conèixer les cultures que han ocupat els
diferents continents al llarg de la història.
És a través de la història i la cultura que
podran conèixer com són i d’on venen.
Tanmateix, no saben ben bé perquè, tot i
Això és
educatiu

4. Butlletí Obert 19 - Salut Integral4
que creuen que els problemes idiomàtics
amb el professor Schin-Fun Ton inventor
de la màquina, tenen alguna cosa a veure,
però a vegades els viatges no els porten
on volen i arriben personatges d’allò més
curiosos.
Els més grans de la casa no han fet casal,
però si han anat de colònies a Planoles. Per
alguns d’ells serà la seva darrera colònia,
el proper curs seran joves i el que facin
el proper estiu dependrà d’ells i de com
s’organitzin.Aquest juliol, però, s’han deixat
portar, es disfressen sense complexes com
quan tenien 6 anys, fan jocs de pistes i jocs
de nit, es banyen als gorgs del Torrent de la
cabana i es despedeixen de les colònies amb
activitats d’aventura a la Molina enfilant-se
als arbres i baixant-los en tirolina.
Tots els estius el ritual es repeteix, uns
dies de casal i una setmana de colònies.
Però tots ho esperen amb candeletes. Han
acabat el curs escolar i l’estiu s’obre a un
mes on la dinàmica és diferent, però on
el fons educatiu continua igual: treball
d’hàbits, valors, actituds i sempre un
acompanyament individual i familiar
per minimitzar situacions sovint massa
desbordants per als infants, adolescents
i joves que atenem. Amb tot, no deixen
d’omplir carrers i places al Raval i a
Planoles amb rialles, corredisses i jocs,
molts jocs.
Jordi Solé
Tècnic de comunicació de la
Fundació CO Joan Salvador Gavina

5. Fundació Joan Salvador Gavina 5
E
l curs 2012/2013 ha estat un curs
molt intens, de moltes activitats i de
mirar el futur donada la situació en
que esta immersa tota la nostra societat.
Tanmateix, ens va portar reconeixement
en forma de dos premis i ens va apropar
a dos nous col·laboradors que ens
permetran complir amb qualitat l’objectiu
de millorar la salut d’infants, adolescents i
joves atesos a la Fundació.
La salut sempre ha estat un tema central
en els projectes de l’entitat. I amb
la vista posada en aquesta fita, hem
signat convenis de col·laboració amb
la Fundació Ramón Martí Bonet i la
Fundació Josep Finestres per realitzar
visites oftalmològiques, odontològiques i
podològiques.
D’una banda, la Fundació Ramon Martí
Bonet ofereix tractament i cirurgies
oftalmològiques de forma gratuïta. El
seu projecte “Visió per a tothom” va
començar a desenvolupar-se l’any 2007
a l’Índia, concretament a Anantapur en
col·laboració amb el Rural Development
Trust (la contrapart de la Fundación
Vicente Ferrer). En cinc anys va assolir
amb escreix els seus objectius: creació,
equipament i supervisió d’un servei
oftalmològic amb sala de quiròfan i
sala de consultes i realitzar l’operació
gratuïta a més de 2.700 persones i tractar-
ne a més de 3.800 amb malalties oculars.
Amb aquests bons resultats l’equip de
la Fundació Ramón Martí Bonet es va
plantejar fer la versió local del projecte.
Liderada pel Dr. Ignasi Jürgens, emmarca
en aquesta inciativa solidaria dirigida
a infants, adolescents i joves en risc
d’exclusió social atesos per la nostra
Fundació es podran beneficiar dels serveis
òptics i oftalmològics que ofereixen.
D’altra banda, la Fundació Josep Finestres
és l’encarregada de gestionar els hospitals
odontològic i podològic de la Universitat
de Barcelona. Tenir cura dels peus i de
la salut bucodental és l’objectiu dels
professionals del campus hospitalari de
Bellvitge a fi de poder atendre a persones
en situació de vulnerabilitat social que
passen per les instal·lacions a un preu
bonificat.
La col·laboració i la feina que podrem
realitzar conjuntament les tres fundacions,
ens permet fer un salt qualitatiu important
en els serveis i recursos que facilitem
a les famílies ateses als projectes de la
Fundació Joan Salvador Gavina. Un pas
que ens apropa a poder garantir el dret a
la salut a col·lectius vulnerables com són
moltes de les famílies que viuen al Raval
de Barcelona.
Prevenció i detecció, una
mesura per a la nostra salut
Això és
voluntari,
eh!
Jordi Solé
Tècnic de comunicació de la
Fundació CO Joan Salvador Gavina

6. Butlletí Obert 19 - Salut Integral6
Malnutrició infantil a Catalunya
A
quest estiu l’informe presentat
pel Síndic de Greuges sobre la
malnutrició infantil a Catalunya,
ha posat sobre la taula una realitat que va
més enllà de la dialèctica semàntica, sobre
si hi ha desnutrició o malnutrició entre
els infants o sobre si és major o menor la
població infantil a la qual afecta.
Des de l’inici de la crisi econòmica, entitats
com la nostra, venim observant i treballant
per pal·liar, el fet constatat, que moltes
famílies s’han empobrit i no poden garantir
unadietasuficientmentvariadaiequilibrada
que asseguri el correcte desenvolupament
i creixement dels seus fills. Els dèficits
en l’àmbit de l’alimentació, tot i no ésser
considerats un problema estructural del
nostre país, sí són preocupants i cal posar-
hi mesures eficaces i definitives perquè les
pal·liatives fa massa temps que duren.
Cal dir que l’informe del Síndic i d’altres
informes d’òrgans i d’entitats tant
nacionals com internacionals, a banda de
les implicacions polítiques generades i la
polseguera mediàtica desfermada, recull
evidències d’un problema de país. La
solució no implica només al Govern, com
a principal responsable de les polítiques
socials i a les pròpies entitats socials com
a entitats col·laboradores, sinó també a la
societat en el seu conjunt.
L’índex de pobresa a Catalunya abans
de la crisi, l’any 2007, era només un 1,1%
més baix que el del 2011, calculat al 19,1%.
Semblaria, per tant, que la pobresa comença
a ser un problema estructural del país i que
una de les múltiples conseqüències acaba
essent la malnutrició infantil, per l’efecte
relacionat amb les privacions alimentàries
degudes a causes econòmiques.
Des de la nostra intervenció, com a entitats
del tercer sector que de forma subsidiària
garantim la prestació dels serveis socials
bàsics, sempre hem estat atents a la situació
alimentària dels infants i famílies que
atenem i que s’apropen a la nostra Fundació.
Dins el projecte de Centre Obert, des de
sempre els infants disposen d’un espai a
la tarda per berenar. El conveni bianual
(2013-2014) signat entre l’Ajuntament de
Barcelona i els Centres Oberts de la ciutat,
és una millora en el berenar dels infants,
que consisteix en un entrepà, una peça de
fruita i un producte làctic.
El nostre
espai

7. Fundació Joan Salvador Gavina 7
A més de l’esmorzar i el berenar, la
Fundació Centre Obert Joan Salvador
Gavina, ofereix des de fa 33 anys un servei
de menjador en edat escolar, que atén
a infants i adolescents de famílies amb
economies precàries que no poden garantir
als seus fills, en etapa de creixement, un
àpat equilibrat al migdia. Amb l’inici del
curs escolar, el passat 12 de setembre es va
reprendre el servei de menjador, que una
setmana més tard ja atenia a més de 55
infants i adolescents. El sobre cost d’aquest
servei ha estat assumit gràcies al conveni
subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona.
Com a agents que treballem al territori hem
vist augmentar la demanda de productes
i serveis destinats a cobrir les necessitats
bàsiques de les famílies. Durant molts
anys els professionals de la intervenció
social han procurat desestigmatitzar la
seva intervenció per tal de deixar de ser
“entitats de beneficència”, però per pal·liar
les mancances es lliuren lots d’aliments i
d’higiene personal bàsics a les famílies que
ho necessiten, gràcies a l’ajuda i mediació
del Banc d’Aliments i altres entitats i
empreses del sector.
A l’informe presentat pel Síndic es fa palès
que l’alimentació adequada, és un dret
reconegut per la Convenció dels Drets de
la Infància de les Nacions Unides i també
present en el nostre ordenament jurídic
intern. Malgrat això, no s’ha contemplat a
les agendes de qui ens governen com una
prioritat que permeti trobar solucions reals
pels menjadors de les escoles bressol, els
instituts o les diferents ofertes d’educació
en el lleure que hi ha durant els períodes de
vacances escolars. L’activitat de les entitats
del tercer sector poden ajudar a pal·liar
en certa mesura el problema, però la seva
actuació sempre ha de ser subsidiària de
l’activitat de les administracions públiques
a les quals els correspon executar en
primera instància les polítiques socials.
La prevenció del risc és un principi
programàtic que inspira la Llei de Drets i
Oportunitats de la Infància i l’Adolescència
aprovada pel Parlament de Catalunya.
Aquesta llei parla del dret de tot menor,
a rebre l’atenció integral necessària pel
desenvolupament de llur personalitat i de
llur benestar en el context familiar i social.
Es tracta, en definitiva, i segons el propi
preàmbul de la llei, “d’assumir que tenim
una responsabilitat social vers al conjunt
de la nostra població infantil i adolescent,
si realment aspirem a una societat millor”.
Una responsabilitat que és especialment
exigible davant la difícil situació
econòmica generada, entre d’altres, per un
model neoliberal basat en la insolidaritat i
la permissivitat especulativa.
Xavier Campà i de Ferrer
President de la Fundació
Centre Obert Joan Salvador Gavina

8. Butlletí Obert 19 - Salut Integral8
Què l’impulsà a crear la Fundació
de lluita contra la ceguesa?
La Fundació Ramon Martí i Bonet contra
la ceguera va néixer de la iniciativa i la
il·lusió per ajudar i crear projectes propis
de cooperació internacional en matèria
d’oftalmologia, per oferir servei d’atenció
visual a persones necessitades i sense
recursos. L’entitat es va fundar arran d’un
ideal: poder fer arribar al major nombre de
persones possibles atenció oftalmològica
amb l’objectiu de poder evitar o pal·liar
la ceguesa en tots aquells casos mèdics en
què resulti possible des del punt de vista
tècnic i humà, i així poder oferir una millor
qualitat de vida a moltes persones.
Com pot condicionar el futur
d’un infant no fer una detecció
a temps de malalties visuals?
Una malaltia visual o una baixa visió no
detectada en un nen a temps per poder
rebre un tractament pal·liatiu, pot tenir
conseqüències molt negatives. En el nostre
entorn més proper, el fet de no detectar la
necessitat de portar ulleres pot ocasionar
cassos de fracàs escolar evitables i la
conseqüent dificultat per accedir a estudis
superiors o a una formació laboral que
s’ajusti a les capacitats de l’infant o del
jove. El nostre projecte Visió per a tothom
a Catalunya lluita per detectar i tractar tots
els casos de ceguesa i baixa visió evitable
que pateixen persones sense recursos
del nostre entorn, especialment nens i
joves en situació de risc d’exclusió social.
L’exploració d’un nen s’ha de realitzar
abans dels 6 anys d’edat, ja que un simple
defecte de refracció pot tenir com a
conseqüència una ambliopia (ull gandul).
En zones d’alta pobresa, on realitzem
els nostres projectes Internacionals, les
conseqüències encara poden ser més greus
pels infants i joves cecs o amb baixa visió.
Aquests no reben ajudes econòmiques
ni socials dels seus governs i molts d’ells
estan en sever risc d’exclusió, pobresa i
discriminació, especialment si no tenen
una família que els pugui acollir. En el cas
dels nens més petits amb ceguera o baixa
visió, la situació encara és més preocupant,
ja que tenen menys possibilitats de
sobreviure i en la majoria de casos, tenen
molts problemes per accedir a una escola
d’educació especial; per aquest motiu tenen
molt poques possibilitats d’integració
Dr. Ramón Martí Bonet
L’entrevista
a...
El Doctor Ramon Martí i Bonet va néixer a Terrassa l’abril de 1944. És doctor en medicina i cirurgia
i oftalmòleg, especialitat que va cursar a l’Hospital Clínic. Ha estat adjunt d’oftalmologia a
l’Hospital de Sant Pau i Cap del Departament de Retina del mateix hospital. L’any 1986 va fundar
l’Institut Català de Retina i l’any 2008 va fundar la“Fundació Privada Ramon Martí i Bonet contra
la ceguera”.

9. Fundació Joan Salvador Gavina 9
social o laboral en un futur, situació que els
provoca no poder sortir del seu cercle de
pobresa.
Què espera veure en un professional
que vulgui col·laborar amb la
Fundació Ramón Martí Bonet?
El que veig en tots els professionals que
col·laboren amb nosaltres i a qui aprofito
per donar les gràcies pels esforços, el temps,
la formació, l’experiència, la humanitat,
l’idealisme, la capacitat de treball en equip
i l’entusiasme que mostren en tots i cada un
dels nostres projectes i activitats. Sense els
nostres voluntaris i cooperants no podríem
realitzar els nostres projectes ni arribar a
tantes persones.
És el camí de les fundacions sanitàries
solidàries l’única via per fer que la
salut arribi de veritat a tothom?
Les Instituciones no lucratives actualment
realitzen una tasca complementària al
servei que ofereix l’administració. Estem
encantats d’arribar a través de la fundació
a persones sense recursos que necessiten
un tractament visual i unes ulleres i de
treballar paral·lelament amb els serveis
de salut públics. Entre tots lluitem per
garantir el tan necessari dret a la salut.
Creu que calen més iniciatives
com la que engegà vostè per fer
realment universal la Salut?
Totes les iniciatives solidàries en matèria de
salut són molt positives. La solidaritat és un
valor molt humà i necessari per compartir
recursos entre pobles i col·lectius. Tots
aquells disposats a aportar el seu granet
de sorra, els seus coneixements, recursos,
temps i experiència en el sector de la salut
contribueixen a que el dret a la salut sigui
possible per a col·lectius amb necessitats.
Per a nosaltres és un privilegi poder aportar
la nostra contribució a les persones que
pateixen malalties visuals sense recursos.
Abans d’acabar, expliqui’ns
una anècdota que l’hagi colpit
i l’hagi fet dir: “val molt la pena
la feina que fem aquí!”
Més que una anècdota colpidora, ara em
ve al cap una anècdota molt divertida de fa
unes setmanes: un nen es va venir a visitar
al nostre consultori de Barcelona. Ell era
seguidor del Real Madrid i moments abans
es va visitar un altre nen que era del Barça.
El nen del Madrid va sentir una broma
innocent a la sala d’espera sobre el Barça i
li feia por entrar a la consulta perquè ell era
del Madrid, pensava que només per això
no el visitaria! Evidentment, es va visitar
com un pacient més, però em va fer riure
molt.
Jordi Solé
Tècnic de comunicació de la
Fundació CO Joan Salvador Gavina

10. Butlletí Obert 19 - Salut Integral10
D
urant els darrers anys, la cultura
occidental –i en parlo perquè és la
que en realitat conec– ha tingut una
relació summament ambigua respecte al
cos físic.
Per un costat hi ha una sobrevaloració
de l’aspecte físic, de la imatge externa i,
específicament, d’una aparença de joventut
esvelta i longilínia. Aquesta sobrevaloració
es tradueix en el fet que moltes persones
s’obsessionen per adquirir un físic que
correspongui a aquest estereotip, encara
que estigui absolutament allunyat del que
són realment. Les revistes de moda, la
televisió i el cine ens presenten un criteri
de bellesa reduït, relacionat amb una moda
(la moda tipus Barbie), molt allunyada de
la realitat física de la immensa majoria de
les persones.
Com a conseqüència d’aquesta imposició
d’un model estètic aliè, s’estan donant casos
cada vegada més freqüents d’addicció a les
cirurgies estètiques, anorèxia, vigorèxia
i altres patologies relacionades amb
conservar o fins i tot adquirir una aparença
física que correspongui a aquest estereotip.
D’altra banda, junt amb aquesta quasi
obsessió pel cos físic i la seva aparença, les
persones estan sent cada vegada més alienes
a la seva veritable realitat física personal i,
dolorosament, aquest estar desconnectades
del seu cos implica un estar desconnectades
de si mateixes. Des de la meva perspectiva,
una de les maneres més directes de relacionar-
me amb mi mateixa és a través del meu propi
cos, perquè el cos és la manifestació física del
que jo sóc.
Dit d’una altra manera, en aquest pla de
realitat (la realitat física) jo no existeixo
més que en el meu cos, sense ell sóc una
entelèquia i, per tant, un primer pas en el
procés d’entrar en contacte amb qui sóc és
percebre’m amb aquest cos físic concret.
La meva realitat personal única no està
feta només del que penso (la meva realitat
mental), del que sento (realitat emocional)
i del que són les meves circumstàncies
irrepetibles i personalíssimes (context
històric i familiar); la meva realitat
personal també està conformada pel meu
cos tal com és, amb la manifestació dels
meus gens com a generadors del meu cos
i de la meva persona com a tal.
Relacionar-nos amb
nosaltres mateixos
L’opinió
de...
Per Margarita Soberón Mainero, psicoterapeuta corporal a l’Upledger Institute

11. Fundació Joan Salvador Gavina 11
És per això que en la meva experiència com
a terapeuta corporal, abans de començar
realment a treballar perquè els nostres
pacients recuperin la salut, tant física com
emocional, cal ajudar-los a escoltar-se a si
mateixos, reconeixent i escoltant la seva
pròpia realitat corporal.
És important donar-los suport en aquest
procés; no sols que deixin de jutjar-la
negativament perquè no s’adequa als
estereotips de la moda, sinó que aprenguin a
reconèixer i escoltar el que els diu el seu cos.
En aquest procés de recuperar el contacte
amb mi mateixa i amb el meu cos, es fa
necessària una reeducació de l’atenció:
la immensa majoria de nosaltres creixem
sense aprendre a posar atenció al que ens
fa bé o ens fa mal físicament; si preguntem
a una persona què és el que li fa bé en
termes d’alimentació, quin tipus d’exercici
o d’activitat física, quins horaris de
treball, etc., no sap ben bé què respondre.
Simplement no estem acostumats a
escoltar de debò el nostre cos físic i els
molts senyals mínims que el cos va enviant
contínuament ens passen desapercebuts.
Ensenyar a les persones a escoltar el seu
cos passa perquè percebin coses que els
passen sistemàticament però de les quals
no tenen consciència, com que en acabar de
menjar senten somnolència, o se’ls inflama
el ventre, o tenen un lleuger mal de cap;
és molt freqüent que no sols no relacionin
aquests malestars amb el que han menjat,
sinó que fins i tot no percebin el malestar
mateix. Lamentablement, també són
inconscients dels efectes benèfics que els
produeixen certs aliments.
Tant per al que els fa bé com a per al
que els fa mal, són sordes a les seves
manifestacions corporals. I aquest estar
allunyats del cos en termes dels aliments
es repeteix en pràcticament totes les àrees
de la vida: hi ha moltíssims esportistes que
practiquen un esport que els danya el cos,
per la manera de practicar-lo o per l’esport
mateix; hi ha una infinitat de persones
que realitzen activitats de manera que es
perjudiquen –caminen camatorts, sostenen
el telèfon entre el cap i el coll creant
tortícoli, llegeixen en mala postura fent-se
malbé la vista i la columna vertebral, etc.–,
però no són conscients d’aquests danys.

12. Davant d’aquesta realitat «d’absència de
nosaltres mateixos» cal fer una invitació
a aprendre a relacionar-nos amb el nostre
cos, o més aviat amb nosaltres mateixos,
d’una manera més conscient.
Aprendre a escoltar-me a mi mateixa,
aleshores, inclou també posar atenció a tots
aquests altres signes del meu benestar o
malestar, a quan i amb qui estic relaxada,
amb les espatlles relaxades…, i a quines
circumstàncies em fan posar tensa, em
fan estrènyer les dents, tirar-me enrere,
arronsar les espatlles, etc. Això m’anirà
donant indicis de quan i amb qui estic bé
–em fa bé– i on o amb quines persones
tot el meu cos manifesta de manera subtil
però inconfusible que no està bé. Els
diferents graus de «disgust» em poden
informar llavors sobre quines situacions,
companyies o activitats realment em fan
mal, o com a mínim creen en mi un estat
d’alarma i incomoditat física.
Fins i tot en les nostres relacions
interpersonals, escoltar està relacionat no
sols amb sentir les paraules, el contingut
explícit del que ens diuen, sinó també amb
estar atent als tons, les actituds, els gestos
de la persona que parla. La comunicació
està integrada per tots els elements del
missatge, no sols pel «text» i aprendre a
escoltar d’una manera més plena i integral
també ens permet tenir una comunicació
més profunda amb els que ens rodegen.
Quantes vegades ens diem: «em va fer la
sensació que tal persona no estava de gust
a la reunió» o tenim una vaga sensació
d’incomoditat o de dubte respecte al
compromís d’algú per a realitzar una
tasca. D’una manera no conscient estem
escoltant globalment el missatge no verbal,
percebent reticències, tensions, mirades
poc franques, etc. Tot això forma part de la
comunicació.
Si des de petits estimulem els infants a
posar atenció a aquests senyals mínims,
a escoltar-se a si mateixos, a identificar
les seves sensacions corporals i més tard
a escoltar els altres d’una manera més
integral, la seva relació amb ells mateixos
i després amb les altres persones serà molt
més plena.
Amb el suport de:
Font Àmbit Maria Corral
www.ambitmariacorral.org
MOVIMENT
DE CENTRES
D’ESPLAI
CRISTIANS
CATALANS
PERE TARRÉS
FUNDACIÓ