Comentari PAU de l'aqüeducte de Tarragona.

1. Aqüeducte romà de Tarragona

2. Fitxa tècnica
 Títol: Pont del Diable, Pont de les







Ferreres.
Autor: desconegut.
Cronologia: finals del segle I a. C,
probablement el 24-22 a. C., durant
l’estada d’Octavi a Tarraco.
Tipologia: obra d’enginyeria, pont per
a aqüeducte.
Materials: pedra calcària (saldó).
Originàriament recobert (almenys en
part d’estuc.
Dimensions: 26x249 m.
Estil: Romà, període tardorepublicà o
començaments de l’altimperial.
Localització: Tarragona, 4 km al N del
centre urbà.

3. Obra de la mateixa època
Arc de Bará (15-5 a. C.)

4. Context
 La societat romana era una gran demandant d’aigua. A les
necessitats bàsiques (consum, neteja, rec, etc) s’hi afegien uns
hàbits culturals de tipus higiènic (balnea, banys) que
implicaven un consum important.
 La ciutat de Roma posseïa una aigua freàtica de mala qualitat.
Tampoc els recursos del Tíber són aprofitables (fang), a banda
que el riu ocupa una cota massa baixa que l’inhabilita per a
usar-ne les aigües. L’escassetat d’aigua devia ser ja un
problema seriós a inicis del segle IV a. C. quan el censor Apius
Claudius Caecius va manar construir el primer aqüeducte de
subministrament (Acqua Appia). A finals del segle III d. C. La
ciutat posseïa onze aqüeductes que asseguraven un
subministrament molt abundant a la ciutat.
Reconstrucció de les Termes de Caracalla (212-217 d. C.)

5.  La romanització va implicar l’extensió arreu de l’Imperi dels
usos econòmics i socioculturals de l’aigua. I l’enginyeria de
l’aigua, que va assegurar la multiplicació d’infraestructures de
captació, transport i distribució de l’aigua arreu de l’Imperi, va
esdevenir
uns
dels
elements
fonamentals
de
l’intervencionisme romà sobre els territoris que dominava.
 Els romans varen incorporar els coneixements de tecnologia
hidràulica heretats del proper Orient i del món hel·lenístic i hi
varen afegir la seva pròpia experiència: Finalment s’assoliren
uns resultats notables que permetien, tot respectant l’enorme
varietat de factors ambientals existents dins l’Imperi, el
subministrament d’aigua de qualitat i en quantitat suficient
per a permetre un estil de vida força homogeni arreu, almenys
per a la població urbana romanitzada.
Aqüeducte de Segovia (90-105. C.)
Pont du Gard (segle I d. C.)

6.  El llibre VIII de Re Architectonica de Vitrubi (segle I a. C.) i De
Aqueductu Urbis Romae de Frontinus (segles I - II) ens mostra
l’important nivell teòric de l’enginyeria hidràulica romana.
 Quan Juli Cèsar va elevar Tarraco a la dignitat de Colònia
(mitjans segle I a. C.), la romanització duia ja dos-cents anys
actuant. Una de les preocupacions dels duumvirs, magistrats
locals que la condició de colònia implicava establir, va haver de
ser la dotació d’importants recursos hidràulics que la dignitas
de ciutat romana de iure implicava. Si el freàtic havia proveït
suficientment fins llavors la demanda, la baixa cota (lluny del
centre) de les deus naturals, deixava sense prou aigua els
espais simbòlics de representació que ben aviat varen anar
desenvolupant-se a les zones altes de la ciutat. L’estada de
dos anys d’Octavi August a Tarraco, per a completar la
definitiva pacificació d’Hispània, va accelerar el completar les
infraestructures de subministrament.

7. Els aqüeductes de Tarragona
 Tarraco va estar assortida tres aqüeductes. Un procedeix del
riu Gaià, els altres dos del Francolí.
 L’aqüeducte del Gaià, l’specus (canal) del qual és gairebé tot
subterrani, subministrava la part més alta de la ciutat, on es
bastiren els principals espais de representació (Circ, Fòrum
Provincial, temple del Diví August). L’obra va ser aprofitada (i
alterada) el segle XVIII i, en part, segueix en ús.
 El Pont del Diable pertanyia a l’aqüeducte del Francolí, d’ on
captava l’aigua uns 10 km. riu amunt de la ciutat. Nodria
d’aigua la part central de la població, que inclou el Fòrum
Local que va ser abandonat a l’Alta Edat Mitjana.
 La zona portuària s’alimentava d’un tercer aqüeducte, en part
fossilitzat pel Rec Major citat a partir del SXVI i destinat al rec i
a l’energia (els Molins del Port). Subministrava aigua a unes
grans termes públiques excavades a partir del 1990.
Pont de les Femades (aqüeducte romà del riu Gaià)

8.  Dins l’Ager tarraconensis es coneixen almenys dos aqüeductes
romans més, amb petits ponts: un a Constantí (Tarragonès),
encara en ús per al rec agrícola i l’altre al Baix Penedès,
enrunat.

9. Aspectes tècnics, constructius i estilístics
 El Pont del Diable salva la vall d’un petit barranc. És l’únic tram
sobre pont de tot l’aqüeducte (18 km.) l’ specus del qual,
fragmentàriament conservat, discorria sobre el terreny.
 Es tracta d’un pont de 249 m. de llargada, bastit sobre dues
fileres d’arcades de mig punt, totes de la mateixa llum (5,9 m.:
20 peus romans). Té vint-i-cinc arcs a la fila superior i onze a la
inferior. La distància entre el centre dels pilars és de 26 peus
romans (7,95 m.). L’amplada de l’ intradós és de 1,86 m.
 El pont està realitzat amb carreus isòdoms de dimensions
notables. La cara externa és llisa a nivell dels arcs i presenta un
encoixinat rústic als pilars i les impostes.
 Els pilars tenen una estructura graonada, i cada filera de
carreus presenta un retrocés de mig peu romà (15 cm.). És una
solució poc comú que es troba també a l’aqüeducte de
Mediomatricum (Metz, Lorena, França).

10.  L’specus té uns 80 cm. d’amplada (2,5 peus romans), està
protegit per murs majoritàriament aixecats en reconstruccions
modernes i presenta un pendent molt suau, d’un 0,4%,
pràcticament idèntic al que té la totalitat de l’aqüeducte.
 Recentment s’han detectat indicis de que podia haver estat
total o parcialment revestit d’estuc. En qualsevol cas, a més de
resoldre la funció pràctica per a la que es va fer (l’estructura
mai s’ha esfondrat), l’obra mostra una destacable qualitat
estètica. Destaca la seva regularitat, l’aspecte majestuós i
elegant i alhora serè i auster. Segueix captivant l’observador.

11. Funció
 L’art oficial en l’època d’August acomplia
una funció de reforç del seu programa
polític. Aquest consistia en dotar el món
romà d’una nova i sòlida estructura
política que fos respectuosa tanmateix
amb determinats valors tradicionals.
Bellesa
serena,
grandesa
sense
ostentació, equilibri i ordre combinats
amb un sentit pràctic evident són
qualitats que el Pont del Diable posseeix
de manera deliberada, i que tenen sentit
dins el context polític del moment en que
es va erigir.

12. Models i influències
 El nom de Pont del Diable es deu a una llegenda popular que
explica com el diable sol · licità una donzella a canvi d'aixecar
la construcció en una nit, abans que els galls cantessin. El
promès de la jove va despertar a tots els galls de les granges
veïnes imitant el seu cant, contestant els galls abans de l'hora
prevista. El diable, en veure que havia perdut l'aposta gairebé
havent construït l‘aqüeducte, va fugir sense aconseguir a la
donzella.
 És un bon exemple del tipus estructural més senzill i menys
estable, ja que la ruïna d'algun element arrossegaria,
teòricament almenys, la de tots els altres, especialment si
pertanyia a l'ordre baix. Els carreus estan encoixinats, animats
en aparença per l'estètica brutalista de la Porta Maggiore
Claudiana.
Porta Maggiore Claudiana