SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 9
August de Prima
Porta
Fitxa tècnica
 Títol: August de Prima Porta.
 Autor: desconegut.
 Cronologia: 20 a. C.; còpia de









l’any 14 d. C.
Tipologia: escultura exempta.
Materials: còpia en marbre d’un
original en bronze desaparegut.
Mides: 2,04 m (alt).
Estil: romà imperial.
Tema: commemoratiu.
Localització: Musei Vaticani.
Obra de la mateixa època

Claudi com a Júpiter (41-54 d. C.).
Context
 Aquesta obra d’autor desconegut –de qui cal suposar, però,

que fou un bon coneixedor de l’estatuària grega –es va trobar
a les excavacions fetes l’any 1863 a Prima Porta, prop de
Roma. Amb aquesta escultura s’inaugurà el prototipus de
retrat a peu de l’emperador, que posteriorment fou molt
imitat.
 La imatge esculpida de l’emperador, encarregada pel Senat de
Roma, solia ser portada a les províncies de l’imperi per
reforçar en els ciutadans el sentiment d’obediència al sobirà.
Això, que suposa una mostra evident de conquesta i de
submissió, és alhora un exemple perfecte de campanya
política, de propaganda, com ho eren també, però per una
altra via, les monedes o altres realitzacions artístiques.
Descripció formal
 La imatge de l’emperador es presenta dempeus i descalça

sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual
exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus, i una
capa anomenada paludamentun que li envolta la cintura i que
sosté amb el braç dret aixecat, exhibeix una actitud segura
d’autoritat. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido a
cavall d’un dofí; aquest grup, que a l’original de bronze no hi
era, és un recurs emprat per l’escultor que ajuda a sostenir
l’enorme pes del marbre.
 Tant en la composició com en les proporcions, l'estàtua
reprodueix el model grec clàssic del Dorifor de Policlet i utilitza
el famós contrapposto: manté el tors recte alhora que eleva el
maluc dret i flexiona la cama esquerra.
 Tanmateix, a diferència del model grec, el rostre de

l’emperador no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra
les pròpies faccions individuals, que, encara que rejovenides,
aconsegueixen un retrat psicològic perfecte de l’individu en el
qual es barregen autoritat i humanitat.
 Aquesta voluntat més realista també s’aprecia en els plecs del
vestit i en els complements, i en la feina acurada i detallada
dels relleus de la cuirassa. Tot aquest treball tan minuciós, en
canvi, no hi és a la part posterior, perquè, com era costum a
Roma, la imatge es col·locava contra la paret o en una
fornícula.
 Originàriament, el marbre estava totalment policromat amb
colors vius, com el vermell i el blau.
Temàtica
 Aquesta escultura representa l’emperador August (63 a. C. –

14 d. C.) amb la indumentària militar pròpia d’un general romà,
en l’acte d’exhortar els soldats de les seves legions. Les
escultures d’aquest tipus tenien com a funció principal la
glorificació de la figura de l’emperador.
 D’acord amb la funció propagandística de la representació
1. Aurora
imperial, els relleus de la cuirassa són escenes relacionades
2. Cel
amb els déus i la història militar del personatge. Hi destaca, als
3. Fòsfor
dos costats del plastró, la representació de lesRosada províncies
4. dues
Hispania
pacificades sota el mandat d’August, 5.Hispania (costat
6. També
esquerra de la figura) i la Gàl·lia (costat dret).Apol · lo hi ha la
7. Lloba
imatge del seu fillastre, Tiberi i, a la part inferior de la cuirassa,
8. Diana
Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial.
9. Gàl · lia
10. Mart i Partia
 En l’original en bronze (20 a. C.) el personatge anava calçat

com corresponia al cap de l’exèrcit. En canvi, en la còpia feta
després de la seva mort, la seva esposa Lívia va voler que el
representessin descalç, detall que suggeria que el difunt ja era
a l’Olimp.
 La imatge del petit Cupido cavalcant un dofí que hi ha al costat
de la cama dreta de l’emperador deriva de les que hi ha a les
figures gregues d’Afrodita i indica l’origen diví del cèsar, tal
com era creença a l'època.
Models i influències
 L’August de Prima Porta manté un paral·lelisme compositiu

evident amb el Dorífor de Políclet, la còpia del qual
probablement va poder contemplar l’escultor romà. Aquest
seguiment de l’escultura clàssica grega es barreja amb la
influència de l'estatuària funerària etrusca, el realisme de la
qual, en retrats com el de Luci Juni Brut (fundador de la
república romana), també es troba present en el retrat
imperial.
 L’August de Prima Porta es considera que va iniciar la tipologia
escultòrica del retrat imperial, que posteriorment es va
convertir en un prototip àmpliament imitat a tot l’Imperi.
Retrat de l’emperador Trajà

Retrat de Luci Juni Brut (300-250 a. C.).

Más contenido relacionado

La actualidad más candente (20)

Unitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima PortaUnitat 15. L August De Prima Porta
Unitat 15. L August De Prima Porta
 
4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam4.Altar De Zeus A Pèrgam
4.Altar De Zeus A Pèrgam
 
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
Fitxa 3 acròpolis d'atenes (el patenó)
 
Kouros I Kore
Kouros I KoreKouros I Kore
Kouros I Kore
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea nikéFitxa 5 atena àptera o atenea niké
Fitxa 5 atena àptera o atenea niké
 
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉTEMPLE D'ATENEA NIKÉ
TEMPLE D'ATENEA NIKÉ
 
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici FinalMiquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
 
Retrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureliRetrat eqüestre de marc aureli
Retrat eqüestre de marc aureli
 
Discòbol de Miró
Discòbol de MiróDiscòbol de Miró
Discòbol de Miró
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
07. art romà escultura
07. art romà escultura07. art romà escultura
07. art romà escultura
 
Maison Carrée
Maison CarréeMaison Carrée
Maison Carrée
 
Panteó D’Agripa
Panteó D’AgripaPanteó D’Agripa
Panteó D’Agripa
 
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
9. RELLEU PANATENEES. FÍDIES
 
Fitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffelFitxa 68 tour eiffel
Fitxa 68 tour eiffel
 
2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO2. DISCÒBOL. MIRO
2. DISCÒBOL. MIRO
 
Fitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleineFitxa 63 la madeleine
Fitxa 63 la madeleine
 
Hermes (Praxíteles)
Hermes (Praxíteles)Hermes (Praxíteles)
Hermes (Praxíteles)
 
Kouros d'Anavyssos i kore del peplum
Kouros d'Anavyssos i kore del peplumKouros d'Anavyssos i kore del peplum
Kouros d'Anavyssos i kore del peplum
 

Similar a August de Prima Porta

Similar a August de Prima Porta (20)

Art2 august de prima porta
Art2 august de prima portaArt2 august de prima porta
Art2 august de prima porta
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
August De Prima Porta
August De Prima PortaAugust De Prima Porta
August De Prima Porta
 
August de prima porta
August de prima portaAugust de prima porta
August de prima porta
 
19 August Prima Porta
19 August Prima Porta19 August Prima Porta
19 August Prima Porta
 
03f hfa's
03f hfa's 03f hfa's
03f hfa's
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
Escultura
EsculturaEscultura
Escultura
 
Marc Aureli
Marc AureliMarc Aureli
Marc Aureli
 
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA8. AUGUST DE PRIMA PORTA
8. AUGUST DE PRIMA PORTA
 
Escultura Romana
Escultura RomanaEscultura Romana
Escultura Romana
 
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDEREICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
ICONOGRAFIA. LES TRES PARQUES I EL TORS DE BELLVEDERE
 
7. august de prima porta
7. august de prima porta7. august de prima porta
7. august de prima porta
 
Augusto de prima porta
Augusto de prima portaAugusto de prima porta
Augusto de prima porta
 
Unitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
Unitat 12. Laocoont I Els Seus FillsUnitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
Unitat 12. Laocoont I Els Seus Fills
 
6- Koúros i Kóre
6- Koúros i Kóre6- Koúros i Kóre
6- Koúros i Kóre
 
Art grec, romà,bizantí i gotic
Art grec, romà,bizantí i goticArt grec, romà,bizantí i gotic
Art grec, romà,bizantí i gotic
 
Història de l'art
Història de l'artHistòria de l'art
Història de l'art
 
Graella obres Roma 1
Graella obres Roma 1Graella obres Roma 1
Graella obres Roma 1
 

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Último

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatLourdes Escobar
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 

Último (8)

Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitatCreu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
Creu i R.pdf, anàlisis d'una obra de selectivitat
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 

August de Prima Porta

  • 2. Fitxa tècnica  Títol: August de Prima Porta.  Autor: desconegut.  Cronologia: 20 a. C.; còpia de       l’any 14 d. C. Tipologia: escultura exempta. Materials: còpia en marbre d’un original en bronze desaparegut. Mides: 2,04 m (alt). Estil: romà imperial. Tema: commemoratiu. Localització: Musei Vaticani.
  • 3. Obra de la mateixa època Claudi com a Júpiter (41-54 d. C.).
  • 4. Context  Aquesta obra d’autor desconegut –de qui cal suposar, però, que fou un bon coneixedor de l’estatuària grega –es va trobar a les excavacions fetes l’any 1863 a Prima Porta, prop de Roma. Amb aquesta escultura s’inaugurà el prototipus de retrat a peu de l’emperador, que posteriorment fou molt imitat.  La imatge esculpida de l’emperador, encarregada pel Senat de Roma, solia ser portada a les províncies de l’imperi per reforçar en els ciutadans el sentiment d’obediència al sobirà. Això, que suposa una mostra evident de conquesta i de submissió, és alhora un exemple perfecte de campanya política, de propaganda, com ho eren també, però per una altra via, les monedes o altres realitzacions artístiques.
  • 5. Descripció formal  La imatge de l’emperador es presenta dempeus i descalça sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus, i una capa anomenada paludamentun que li envolta la cintura i que sosté amb el braç dret aixecat, exhibeix una actitud segura d’autoritat. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido a cavall d’un dofí; aquest grup, que a l’original de bronze no hi era, és un recurs emprat per l’escultor que ajuda a sostenir l’enorme pes del marbre.  Tant en la composició com en les proporcions, l'estàtua reprodueix el model grec clàssic del Dorifor de Policlet i utilitza el famós contrapposto: manté el tors recte alhora que eleva el maluc dret i flexiona la cama esquerra.
  • 6.  Tanmateix, a diferència del model grec, el rostre de l’emperador no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra les pròpies faccions individuals, que, encara que rejovenides, aconsegueixen un retrat psicològic perfecte de l’individu en el qual es barregen autoritat i humanitat.  Aquesta voluntat més realista també s’aprecia en els plecs del vestit i en els complements, i en la feina acurada i detallada dels relleus de la cuirassa. Tot aquest treball tan minuciós, en canvi, no hi és a la part posterior, perquè, com era costum a Roma, la imatge es col·locava contra la paret o en una fornícula.  Originàriament, el marbre estava totalment policromat amb colors vius, com el vermell i el blau.
  • 7. Temàtica  Aquesta escultura representa l’emperador August (63 a. C. – 14 d. C.) amb la indumentària militar pròpia d’un general romà, en l’acte d’exhortar els soldats de les seves legions. Les escultures d’aquest tipus tenien com a funció principal la glorificació de la figura de l’emperador.  D’acord amb la funció propagandística de la representació 1. Aurora imperial, els relleus de la cuirassa són escenes relacionades 2. Cel amb els déus i la història militar del personatge. Hi destaca, als 3. Fòsfor dos costats del plastró, la representació de lesRosada províncies 4. dues Hispania pacificades sota el mandat d’August, 5.Hispania (costat 6. També esquerra de la figura) i la Gàl·lia (costat dret).Apol · lo hi ha la 7. Lloba imatge del seu fillastre, Tiberi i, a la part inferior de la cuirassa, 8. Diana Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. 9. Gàl · lia 10. Mart i Partia
  • 8.  En l’original en bronze (20 a. C.) el personatge anava calçat com corresponia al cap de l’exèrcit. En canvi, en la còpia feta després de la seva mort, la seva esposa Lívia va voler que el representessin descalç, detall que suggeria que el difunt ja era a l’Olimp.  La imatge del petit Cupido cavalcant un dofí que hi ha al costat de la cama dreta de l’emperador deriva de les que hi ha a les figures gregues d’Afrodita i indica l’origen diví del cèsar, tal com era creença a l'època.
  • 9. Models i influències  L’August de Prima Porta manté un paral·lelisme compositiu evident amb el Dorífor de Políclet, la còpia del qual probablement va poder contemplar l’escultor romà. Aquest seguiment de l’escultura clàssica grega es barreja amb la influència de l'estatuària funerària etrusca, el realisme de la qual, en retrats com el de Luci Juni Brut (fundador de la república romana), també es troba present en el retrat imperial.  L’August de Prima Porta es considera que va iniciar la tipologia escultòrica del retrat imperial, que posteriorment es va convertir en un prototip àmpliament imitat a tot l’Imperi. Retrat de l’emperador Trajà Retrat de Luci Juni Brut (300-250 a. C.).