Opinió dels pares de l'església sobre la dona.

1. CITES BÍBLIQUES I D’ALGUNS DELS PARES DE L’ESGLÈSIA
La dona segons la visió de l’Església GÈNESIS 3, 17. A la dona va dir (Déu): Et faré patir les grans fatigues de l'embaràs i donaràs a llum enmig de dolors. Desitjaràs el teu home, i ell et voldrà dominar.
ÈXODE 20, 17. No desitgis la casa d'un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany.
ÈXODE 21, 7. Si un pare ven la seva filla com a esclava, aquesta no tindrà dret a ser alliberada l'any setè com els altres esclaus.
ÈXODE 22, 15-16. Quan algú sedueix una noia verge no unida per acord matrimonial i dorm amb ella, haurà de pagar el dot i casar-s'hi. 16 Però si el pare es nega a donar-la-hi per muller, el seductor haurà de pagar al pare el dot nupcial corresponent a una noia verge.
ÈXODE 34, 19. Tot primer nat és per a mi. Ho són totes les primeres cries mascles del bestiar: vedells o xais.
LEVÍTIC 12, 2-5. Comunica això als israelites: Quan una dona doni a llum un nen, quedarà ritualment impura durant set dies, igual que si tingués la regla. En complir-se el dia vuitè, circumcidaran el nen. La partera es quedarà encara trenta-tres dies a casa esperant el temps de purificar-se de la sang. No podrà tocar cap cosa sagrada ni entrarà al santuari, fins que es compleixin els dies de la seva purificació. Si dóna a llum una nena, quedarà impura durant dues setmanes, com si tingués la regla, i es quedarà encara seixanta-sis dies més a casa esperant el temps de purificar-se de la sang.
LEVÍTIC 15, 19-20. Quan una dona ha tingut la regla, quedarà impura durant set dies; tothom qui la toqui quedarà impur fins al vespre. 20 Qualsevol indret on jegui o s'assegui durant la seva menstruació, quedarà impur
LEVÍTIC 21, 9. Si la filla d'un sacerdot es deshonra prostituint-se, profana la santedat del seu pare. Cremeu-la.
LEVÍTIC 21, 13-15. [El sacerdot] Prendrà per muller una dona encara verge. No podrà casar-se amb una viuda, una repudiada, una violada o una dona que s'ha deshonrat prostituint-se. Escollirà per esposa una dona verge de família sacerdotal, per no introduir en el seu llinatge una descendència profana.
NOMBRES 31, 14-18. Però Moisès s'indignà contra els homes designats per a comandar les tropes, els caps de mil i de cent combatents, que tornaven de l'expedició. Els va dir:--Però com és que no heu matat les dones? Penseu que van ser elles les qui, aconsellades per Balaam, van arrossegar els israelites a ser infidels al Senyor en el cas de Peor; per això es va abatre una

2. epidèmia sobre la comunitat del Senyor. Per tant, mateu tots els nois i totes les dones que han estat casades. Deixeu tan sols amb vida les noies solteres, i que siguin per a vosaltres.
DEUTERONOMI 21, 11-14. ... Potser veuràs entre els presoners una dona bonica, te n'enamoraràs i t'hi voldràs casar. Porta-la a casa teva, que s'afaiti el cap, que es talli les ungles, que es canviï el vestit que duia quan va ser feta presonera i que visqui a casa teva. Durant un mes farà dol pel seu pare i per la seva mare. Acabat podràs casar-t'hi i serà la teva muller. Però si més endavant ja no t'agrada, deixa-la que se'n vagi lliurement. De cap manera no la venguis per diners ni la tractis com a esclava després d'haver-la posseïda.
DEUTORONOMI 22, 13-21. Si un home es casa amb una dona i, després de cohabitar amb ella, deixa d'estimar-la, La calumnia i la difama dient: "M'he casat amb aquesta dona; però, quan ens hem unit, m'he adonat que no era verge", llavors els pares de la noia portaran les proves que la seva filla era verge al tribunal dels ancians, reunit a la porta de la ciutat. El pare declararà davant d'ells: "He donat la meva filla a aquest home perquè fos la seva muller; però ell ha deixat d'estimar-la i ara la calumnia dient que la meva filla no era verge. Aquí hi ha les proves de la seva virginitat." I els pares mostraran als ancians el mantell, tacat de sang, que cobria els nuvis la nit de noces. Els ancians de la ciutat faran agafar el marit i el castigaran. A més, li imposaran una multa de cent peces de plata, que donaran al pare de la noia, per haver difamat una verge israelita. Ella continuarà essent la seva dona, i ell no podrà divorciar-se'n en tota la seva vida. Però si l'acusació era certa i resultés que la noia ja no era verge, la trauran fora de la porta de la casa paterna, i els homes de la seva ciutat l'apedregaran fins que mori. Havia comès una infàmia mai vista a Israel prostituint-se mentre era a la casa del seu pare.
JUTGES 5, 30. Segur que han recollit botí i ara se'l reparteixen: una noia o dues per a cada guerrer, i roba virolada per a Sisserà; un botí de roba virolada, amb brodats, brodats de color per a les noies captives.
JUTGES 19, 2-5. L'amo de la casa va sortir a fora i els pregava: --Si us plau, germans, no sigueu dolents. Aquest home és hoste meu. No feu aquesta baixesa! Mireu, us trauré a fora la meva filla encara verge. Abuseu-ne i feu-li el que us plagui. Però no feu aquesta baixesa amb aquest home! Però aquells homes no el volgueren escoltar. Llavors el levita prengué la seva concubina i la va treure a fora. Ells la van violar i maltractar tota la nit fins a la matinada. A trenc d'alba, la van deixar estar. (La dona va morir).
ISAÏES 3, 16-17. Diu el Senyor: “Les dames de Sió són altives, caminen molt tibades, miren amb ulls seductors, passegen a passos menuts fent dringar les anelles dels turmells.” Per això el Senyor les omplirà de tinya i les farà anar amb el cap pelat.
ECLESIASTÈS 7, 26. I trobo que la dona, quan és un parany, és més amarga que la mort. El seu cor és una xarxa; els seus braços, unes sogues. Aquell en qui Déu es complau se n'escaparà, però el pecador hi quedarà atrapat.
1a CORINTIS 11, 3-9. Però vull que comprengueu que tot home té Crist per cap, l'home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist. Quan un home prega o profetitza amb el cap cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli

3. els cabells; però si li fa vergonya de tallar-se'ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l'home, no s'ha de cobrir el cap, perquè és imatge i glòria de Déu, mentre que la dona és la glòria de l'home. No és l'home que va ser tret de la dona, sinó la dona de l'home. Ni tampoc l'home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona per causa de l'home.
1a CORINTIS 14, 34–35. que les dones casades callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s'han de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. I si es volen instruir sobre algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una dona casada parli en una reunió de la comunitat.
1a TIMOTEU 2, 11-15. A l'hora de la instrucció, les dones casades s'han de mantenir en silenci i submises als marits. No els permeto que es dediquin a ensenyar i així dominin els seus marits, sinó que han d'estar en silenci. Perquè primer va ser format Adam i després Eva. I no fou enganyat Adam, sinó la seva dona, la qual, seduïda, va cometre una falta. Tanmateix, la dona se salvarà gràcies a la maternitat, si conserva amb tota discreció la fe, la santedat i l'amor.
TERTULIÀ (segles II i III). Les dones no han de ser il·luminades ni educades en forma alguna. De fet, haurien de ser segregades, ja que són causa de insidioses i involuntàries ereccions en els sants homes.
TERTULIÀ (segles II i III). I no saps tu que ets una Eva? La sentència de Déu sobre aquest sexe teu viu en aquesta era: la culpa deu necessàriament viure també. Tu ets la porta del dimoni; ets la que va fer fallida el segell d'aquell arbre prohibit; ets la primera desertora de la llei divina; ets la que va convèncer a aquell a qui el diable no va anar suficientment valent per atacar. Així de fàcil vas destruir la imatge de Déu, l'home. A causa de la teva deserció, fins i tot el Fill de Déu va haver de morir.
AMBRÒS DE MILÀ (segle IV). Les seves cares són com a vent abrasador, i les seves veus xiulades de serp, però també apliquen encantaments nefasts a incomptables homes i animals. I quan es diu que el seu cor és una xarxa, s'està parlant de la malícia insondable que impera en els seus cors.
SANT AGUSTÍ DE HIPONA (segles IV i V). Gens rebaixa tant a la ment masculina de la seva altura com acariciar dones i aquests contactes corporals que pertanyen a l'estat del matrimoni.
SANT AGUSTÍ DE HIPONA (segles IV i V). És Eva, la temptadora, de qui hem de cuidar-nos en tota dona… No aconsegueixo a veure què utilitat pot servir la dona per a l'home, si s'exclou la funció de concebre nens.
SANT GREGORIO. És més difícil trobar una dona bona que un corb blanc.
SANT TOMAS D'AQUINO (segle XIII). La dona és un home frustrat, un ser ocasional.
SANT TOMAS D'AQUINO (segle XIII). Pel que fa a la naturalesa de l'individu, la dona és defectuosa i malament nascuda, perquè el poder actiu de la llavor masculina tendeix a la producció d'una perfecta semblança en el sexe masculí, mentre que la producció d'una dona prové d'una falta del poder actiu. Pel bon ordre de la família humana, uns han de ser governats per uns altres més savis que ells; per tant, la dona, més feble quant a vigor d'ànima i força

4. corporal, està subjecta per naturalesa a l'home, en qui la raó predomina. El pare ha de ser més estimat que la mare i mereix major respecte perquè la seva participació en la concepció és activa i la de la mare simplement passiva i material.
MARTIN LUTER (segle XVI). Tinguin els seus fills i facin com puguin; si moren, beneïdes siguin, perquè segurament moren enmig d'una noble labor i d'acord a la voluntat de Déu… Així veuen vostès com són febles i poc saludables les dones estèrils; aquelles beneïdes amb molts nens són més saludables, netes i alegres. Però si eventualment s'esgoten i moren, no importa. Que morin donant a llum, que para això estan.
MARTIN LUTER (segle XVI). Les nenes comencen a caminar i a parlar abans que els nens perquè la mala herba creix sempre més ràpid que les bones llavors.
FEDERICO ARVESU (1962). L'organisme de les dones està disposat al servei d'una matriu; l'organisme de l'home es disposa per al servei d'un cervell.
PAT ROBERTSON (1992). Sobre el feminisme va afirmar que és: Un moviment socialista contrari a la família, que estimula a les dones a abandonar als seus marits, matar als seus fills, practicar la bruixeria, destruir el capitalisme i a convertir-se en lesbianes. PAT ROBERTSON (1992). Sé que a les dames els dol sentir això, però si es casen, han acceptat el lideratge d'un home, el seu espòs. Crist és el cap de la llar, i l'espòs és el cap de l'esposa, i així és com són les coses, punt.