Comentari PAU del conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll.

1. Frescos de
l’absis de
Sant Climent
de Taüll

2. Fitxa tècnica
 Títol: Frescos de l’absis de Sant






Climent de Taüll.
Autor: mestre de Taüll i taller.
Cronologia: església consagrada el
1123.
Tècnica: fresc i tremp sobre murs.
Estil: romànic.
Tema: bíblic.
Localització: MNAC (Barcelona).

3. Obres de la mateixa època
Frescos de Santa Maria de Taüll (c. 1123).

4. Frescos de Sant Isidoro de Lleó (inici del segle XII).

5. Context
 Es creu que l’anònim mestre de Taüll i el seu taller eren
originaris del nord d’Itàlia, i que quan van arribar a Catalunya
van ser contractats per fer aquestes pintures. Al fust de la
primera columna del nord-oest del temple hi ha la inscripció de
la datació de consagració de l’església, el 10 de desembre de
1123, feta per sant Ramon, bisbe de Barbastre.
 Aquest espectacular conjunt mural va ser adquirir per la Junta
de Museus de la ciutat de Barcelona, que, entre el 1919 i el
1923, el va arrencar de l’emplaçament original per mitjà d’un
delicat procés d’extracció amb l’objectiu de preservar aquest
important patrimoni cultural de Catalunya.
 L’extracció de la pintura del mur original i el traspàs a un altre
suport es va fer amb la tècnica anomenada strappo, que
consisteix a arrencar només la pel·lícula pictòrica del fresc,
sense el morter de la preparació.

6. Descripció formal
 El conjunt es divideix en tres parts o registres superposats: el
superior, la volta de l’absis, representa el cel; l’intermedi, la
part superior del cilindre, es refereix a l'Església, i la part
inferior del cilindre (actualment perduda pràcticament del
tot), simbolitza el món terrenal.
 Un altre element important és la simetria compositiva, que
s’observa clarament en la figura de Crist, el rostre del qual es
converteix en el paradigma d’aquest concepte, i en
l’estructuració geomètrica dels cossos dels diversos
personatges. La simetria només es trenca en la posició de
Crist, representat segons el model iconogràfic de la Maiestas
Domini, i en els arcs del registre intermedi.

7.  Aquesta esquematització formal aporta al conjunt un clar
antinaturalisme, reforçat pel hieratisme i la frontalitat de les
figures, que imposen respecte i autoritat –sobretot la imatge
de Crist-, i per l’ús de franges monocromàtiques horitzontals
al fons que donen a l’espectador una visió atemporal de
l’escena. Aquest antinaturalisme, però es trenca amb l’intent
de volumetria que l’artista infon en els personatges per mitjà
dels cercles vermells pintats a les galtes i dels plecs dels
vestits.
 Un altre aspecte formal important, i molt característic del
període romànic, és la utilització de la perspectiva jeràrquica,
amb la qual l’artista aconsegueix que la imatge de Crist en
Majestat, de grans proporcions respecte dels altres
personatges, domini total de l’escena.

8.  Cal remarcar, també, l’ús d’una línia negra que delimita totes
les figures i que afavoreix la claredat compositiva. Cal fer
atenció també a la utilització de colors purs i intensos, aplicats
de manera plana, sense clarobscurs.
 Juntament, i pel que fa a tonalitats, destaca la presència
important del color blau, obtingut en aquest cas a partir de
l’aerinita, un mineral valuós i car que es troba als Pirineus, fet
que mostra la bona disposició econòmica que hi havia per a la
realització d’aquesta obra.

9. Temàtica
 El conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll mostra una
representació de la teofania –manifestació de la divinitat de
a) Màndorla
Déu-, basada en el text de la segona parusia, és a dir, segona
vinguda de Crist al món, narrada a b) Arc del cel de Sant Joan.
l’Apocalipsi
c) Terra
 A la part superior de l’absis hi ha Mà dreta: beneeix la Maiestas
la imatge de
d)
Domini, el Crist Jutge, de cos sencer i inscrit en una màndorla o
Mà esquerra: llibre “Jo soc la llum
marc en forma d’ametlla, assegute)sobre l’arc del Cel, amb la
del món”
Terra als seus peus. Crist beneeix amb la mà dreta i amb
l’esquerra aguanta un llibre amb f) Alfa llatina Ego sum lux
la frase
g) l’evangeli de Sant Joan. A
mundi (“Jo sóc la llum del món”) de Omega
h) Tetramorf
banda i banda hi ha l’alfa i l’omega –primera i última lletres de
i) Ell és l’inici
l'alfabet grec- que simbolitzen que Angel serafí i la fi de tot.
Envoltant aquesta imatge, hi ha la representació simbòlica
dels quatre evangelistes (tetramorf), presentats cadascun per
un àngel. Finalment a cadascun dels dos extrems de la
composició hi ha un àngel serafí.

10.  A sota d’aquesta imatge hi ha representada la Verge Maria,
que sosté el Sant Greal, acompanyada pels sants apòstols
Bartomeu, Tomàs, Jaume, Felip i Joan; aquest darrer,
representat en un arc més gran, imberbe i amb un llibre a la
mà dreta.
 A la part superior de la volta hi ha la representació de la
Dextera Domini (mà de Déu que beneeix), i la imatge de
l’Agnus Dei, símbol del poder il·limitat de Crist. A l’intradós de
l’arc s’hi representa la paràbola del ric Epuló i el pobre Llàtzer,
que al·ludeix a la salvació dels justos.

11. Models i influències
 Sant Ramon, bisbe de Barbatre, va ser capellà d’Alfons el
Bataller, rei d’Aragó, en el moment de la conquesta de
Barbatre. Els comtes de Pallars i els senyors de Boi van
participar en aquestes campanyes i hi van aconseguir riqueses,
que van invertir en part en la decoració i reconstrucció de Sant
Climent i Santa Maria de Taüll.
 El convenciment que l’autor dels frescos de Sant Climent de
Taüll era un pintor amb contactes evident amb Itàlia, on la
influència iconogràfica i formal bizantina era molt més forta,
explicaria una bona part de les característiques del conjunt: el
hieratisme i la frontalitat de les figures, l’allargament i
l’estilització dels cossos, l'obsessió per la simetria, la
grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat
Frescos de Sant’Angelo in Formis (c.
al conjunt, i l’ús de rodones vermelles a les galtes per donar
1080).
una certa sensació de volum.
Església Santa Maria de Taüll (consagrada el 1123).

12.  S’hi intueix una segona influència procedent de la il.luminació
de manuscrits hispànics dels segle X, apreciable en l’ús de
franges horitzontals de colors als fons compositius.
 Aquests frescos –sobretot l’absis- han estat considerats
moltes vegades com un dels emblemes no només de la
pintura, sinó de l’art romànic català; fins al moment actual,
però, no s’ha descobert cap altre conjunt fet per l’anònim
mestre de Taüll a Catalunya. No obstant això, es té constància
que els seus deixebles també van treballar a l'església veïna de
Santa Maria i que van pintar a Aragó i a Castella, on van
decorar l’ermita de Santa Cruz de Maderuelo (Segòvia) i la de
San Baudelio de Berlanga (Sòria).
Pantocrator de l’ermita de Santa Cruz
de Maderuelo (segle XII).
Miniatura del Beatus de Girona (975).