Comentari PAU de "El jardí de les delicies" de El Bosch.

1. El Bosch: El jardí de les delícies

2. Fitxa tècnica
 Títol: El jardí de les delícies.
 Autor: Hieronymus van Aken, el






Bosch (Hertogenbosch, 1450–1516).
Cronologia: 1500-1505.
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 220 x 195 cm (taula
central); 96 cm (taules laterals).
Estil: gòtic flamenc.
Tema: religiós.
Localització: Museo del Prado
(Madrid).

3. Obres del mateix autor:
La nau dels bojos (1490-1500).

4. El carro del fenc (1495-1502)

5. Biografia de l’autor
 Hieronymus van Aken és conegut com el
Bosch pel nom del lloc on va néixer.
Casat amb una dona de família
benestant, va desenvolupar una carrera
pictòrica prestigiosa a la seva vila natal
que, malgrat que estava bastant
apartada de les grans ciutats, era rica i
tenia una vida cultural i artística activa.
 Va ser membre d’una germandat religiosa local. La fermesa de
les seves conviccions es tradueix en el significat religiós de les
seves obres, que s’inscriu en l’ortodòxia cristiana i que
s’expressa per mitjà d’una simbologia críptica de difícil
comprensió.
 El Bosch va gaudir d’una gran fama entre els seus
contemporanis. Cinquanta anys després de la seva mort, les
seves pintures van ser col·leccionades pel rei Felip II de
Castella.

6. Descripció formal
 El tríptic presenta a cadascuna de les tres taules un esquema
compositiu igual. L’espai escènic es divideix en tres franges
horitzontals superposades que permeten a l’artista
aconseguir una gran profunditat de camp. A les taules central i
esquerra, la situació de la font determina l’eix de simetria de la
composició.
 Al cos esquerra de la taula, que representa el Paradís, s’hi
presenten, en ordre ascendent, l’escena de la Creació, una fort
amb el animals i un fons de muntanyes fantasiós.
 Al Jardí de les delícies (taula central)s’hi superposen el grup
d’homes i dones al carrusel de genets al voltant del llac, i
l’estany de l’Adulteri amb les seves estranyes fonts.
 I, finalment, a l’Infern (taula dreta) s’hi superposen les escenes
irracionals d’humans caçats per animals, un estany putrefacte
amb construccions sorprenents i un paisatge arquitectònic de
fons sòrdid i obscurs.

7.  Les taules central i dreta posseeixen un gran dinamisme
gràcies a la gran quantitat de personatges i d’objectes
interelacionats que s’hi representen i que configuren una
magnifica galeria de gestos i expressions, tractats en tots els
casos amb una minuciositat extrema. Aquest caos aparent té
el contrapunt en l’ordre i l'equilibri que reflecteix el cos del
Paradís.
 Els colors i la llum són aspectes que el Bosch supedita al tema
tractat a cada cos, amb l’objectiu de reforçar la idea que vol
transmetre. Així, els tons blancs, verds i grocs que dominen al
Paradís encara prevalen al cos central i confereixen una gran
claredat a l’escena. En canvi, a l’Infern utilitza el vermell, el
negre i altres tonalitats opaques com el gris, més properes a la
por i al terror.

8. Temàtica
 Aquest tríptic mostra de manera al·legòrica que els plaers de
la vida són efímers i que les conseqüències de deixar-s’hi
portar són el sofriment, la desgràcia i la impossibilitat de ser
feliç. A la taula central el pintor escenifica un dels set pecats
capitals: la luxúria. Innombrables homes i dones despullats
reprodueixen actituds lascives i sexuals evidents, que
s’acompanyen de fruites silvestres com les cireres, els gerds,
les maduixes o el raïm, símbols de luxúria; les pomes, que
simbolitzen els pits de la dona, i els peixos que són una
al·legoria fàl·lica. En un segon pla, al voltant del llac de la
Joventut, giren els vicis i al fons es presenta l’estany de
l'Adulteri.

9.  A la taula de l’esquerra, s’hi representa la creació d’Eva –
origen del pecat –contemplada per Adam, mentre que el cos
de la dreta s’hi presenten els càstigs de l’Infern, habitat per
criatures grotesques i ple de màquines de tortura.
 Quan el tríptic es tanca, les dues taules laterals, pintades en
grisalla, formen la imatge del tercer dia de la creació del món
(separació del mar i la terra), representat dins d’una esfera de
vidre com a símbol de la fragilitat. A dalt, a l’esquerra, Déu
Pare sosté un llibre amb la inscripció: “Ell ho va dir i tot es va
fer. Ell ho va manar i tot va ser creat”.

10. Models i influències
 L’origen de la tècnica minuciosa d’El Bosch no és gaire clara,
però la precisió i la delicadesa del traç evidencien l’herència de
l’escola flamenca. Pel que fa a la temàtica, la fantasia grotesca
i turbulenta de moltes de les imatges sembla que té la seva
font iconogràfica en la cultura popular de l’època, mesclada
amb les seves fortes conviccions religioses.
 A través de la impremta, l’obra d’El Bosch va arribar a un
públic més ampli, i va tenir alguns imitadors fins i tot en vida.
Al segle XX, l’originalitat de les seves composicions i dels seus
personatges van tenir una gran acceptació en el moviment
surrealista, i en va ser considerat un dels predecessors gràcies
a taules com aquesta.
Jan Van Eick: El matrimoni Arnolfini (1434)
Salvador Dalí: El joc lúgubre (1929)