Comentari PAU de "El matrimoni Arnolfini" de Jan van Eyck.

1. Jan van Eyck:
El matrimoni
Arnolfini

2. Fitxa tècnica
 Títol: El matrimoni Arnolfini.
 Autor: Jan van Eyck






(Maaseyck, 1390 – Bruges, 1441).
Cronologia: c. 1434.
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 84 x 57 cm.
Estil: gòtic flamenc.
Tema: escena costumista o de
gènere.
Localització: National Gallery
(Londres).

3. Obres del mateix autor:
L’adoració de l’anyell místic (1425-29)

4. La Mare de Déu del canceller Rolin
(1436).

5. Tríptic de Dresden (1437)

6. Biografia de l’autor
 Jan Van Eyck, a qui s’atribueix la invenció de
la pintura a l’oli, va ser el pintor més cèlebre
de l’escola dels primitius flamencs. Les bases
de la seva pintura van ser el color i el
refinament
propis
del
gòtic
internacional, sobretot la miniatura.
 Es desconeix com va fer l’aprenentatge; les primers dades que
se’n tenen són de 1422, quan va entrar al servei de Joan de
Baviera a l’Haia. El 1425 Van Eyck es va traslladar a Lille com a
pintor de la cort del duc de Borgonya Felip III. Sota la
protecció del duc i al seu servei, va dur a terme missions
diplomàtiques importants als regnes de Castella i Portugal. A
Retrat del Cardenal Nicola
partir de 1430, es va establir a Bruges i va exercir una notable
Albergati
influència en la pintura flamenca posterior. (1431--32).
Llibre de les hores de Turin (1422-24).

7. Descripció formal
 Van Eyck presenta una parella a l’interior d’una habitació. El
mirall que penja al fons de la paret marca l’eix de simetria
compositiu, en confluència amb la llum del sostre i el gos. El
pintor hi fa confluir les diferents línies de fuga de la
perspectiva –remarcades visualment mitjançant les bigues del
sostre i les post del terra de fusta-, que atorguen al llenç una
gran profunditat. Per subratllar aquesta tridimensionalitat, el
mirall reflecteix l’escena des del punt de vista oposat al de
l’espectador i amplia l’espai pictòric, que inclou fins i tot
l’àmbit del pintor i dels hipotètics testimonis de l’escena
situats darrere d’ell.

8.  La construcció conceptual del tema i de l’espai fa que el
moviment escènic sigui gairebé nul i mostra una imatge
rígida, teatral i poc espontània. També contribueix a aquest
efecte el predomini de la línia sobre el color, que perfila a la
perfecció els contorns de les figures i dels objectes i els
confereix una corporeïtat i una solidesa gairebé escultòriques.
Però, alhora, això li permet plasmar fins el detall més mínim
amb una escrupolositat microscòpica, gràcies a la utilització de
la tècnica de l’oli aplicada amb plomes molt fines.
 La llum entra suaument per la finestra de l’habitació i, amb
precisió realista, il·lumina de ple l’esposa i deixa en penombra
la part esquerra del llenç. Quant als colors, dominen la
composició tres grans taques cromàtiques: el verd del
vestit, el vermell dels cortinatges i el marró de la capa del
mercader.

9. Temàtica
 El quadre presenta un doble retrat de cos sencer que
correspon a Giovanni Arnolfini, un comerciant italià que
residia a Bruges, i la seva esposa Giovanna Cenami, filla d’un
altre mercader del mateix origen.
 Erwin Panofsky, historiador de l’art, ha formulat nombroses
teories sobre els significats ocults d’aquesta obra i l’entén com
un certificat matrimonial en forma visual. El cavaller agafa la
mà d la dama i, solemnement, fa el vot nupcial, aixecant
l’avantbraç dret: fides levata. L’espelma encesa en ple dia i el
fet que ambdós s’hagin descalçat referma el caràcter sagrat
de la cerimònia.

10.  Altres símbols vinculats al matrimoni són el gos, que
representa la fidelitat; l’escombreta i la talla de santa
Margarida i el drac, com a protectora de la fecunditat i dels
parts, al setial del respatller (fecunditat); el mirall sine macula
(sense taca), i el rosari –regal habitual en les parelles- que
penja al costat del mirall (puresa de la Verge). Les fruites
disposades sobre la taula que hi ha sota la finestra evoquen la
fruita de l’”arbre del bé i del mal”, l’arbre prohibit, símbol del
pecat original, que serà redimit amb el matrimoni.
 La firma del pintor –”Johannes van Eyck fuit hic” (Jan van Eyck
va ser aquí ) en comptes de l’habitual “...me pixit” (em va
pintar)- situada sobre el mirall fa pensar que l’artista va
participar en l’enllaç en qualitat de testimoni.

11. Models i influències
 Van Eyck va recollir el gust pel detall i el treball minuciós
present en l’art en miniatura, una tècnica pictòrica que va tenir
un gran reconeixement pels volts de l’any 1400 al nord de
França gràcies al treball d’un gran nombre d’artistes flamencs.
 La influència de Van Eyck va ser molt àmplia i la seva tècnica
realista depurada va ser acceptada com a model en bona part
de la pintura flamenca de la segona meitat del segle XV i XVI. A
més, també va influir, a través de Lluis Dalmau, en l’última
pintura gòtica i els primers exemples del renaixement català al
segle XVI. També s’ha
Lluis Dalmau: Mare de Déu dels apuntat que la figura del gos en primer
pla i el mirall al fons, que reflecteix els personatges, van
consellers (1443-1445).
inspirar Velázquez en la realització de Las Meninas.
Diego Velázquez: Las Meninas
(1656).
Jean Pucelle: Llibre d’hores de Jeanne d’Evreux (1320-1328).