Comentari PAU de "EL naixement de Venus" de Sandro Botticelli.

1. Sandro Botticelli: El naixement de
Venus.

2. Fitxa tècnica
 Títol: El naixement de Venus.
 Autor: Sandro Botticelli






(Florència, 1445 –1510).
Cronologia : 1485.
Tècnica: tremp sobre tela.
Dimensions: 1,73 x 2,78 m.
Estil: renaixentista.
Tema: mitològic.
Localització: Galleria degli Uffizi
(Florència).

3. Obres del mateix autor:
La primavera (1478).

4. Pal·las dominant el Centaure (1482 - 1483)

5. La calumnia (1495).

6. Biografia de l’autor
 Alessandro de Mariano Filippei, conegut amb el nom de
Sandro Botticelli, es va iniciar en l’activitat artística com a
orfebre, però aviat es va sentir atret per la pintura. El seu
mestre va ser Filippo Lippi, i aviat va rebre encàrrecs de les
millors famílies florentines, incloent-hi els Mèdici, gràcies als
quals va conèixer la filosofia neoplatònica.
 L’única vegada que es va haver d’absentar de la ciutat durant
un temps llarg va ser quan va treballar, sota les ordres del
papa Sixt IV, en la decoració mural de la Capella Sixtina, entre
el 1481 i el 1482.
 Considerat en vida el pintor més popular de Florència, quan
l’any 1500 Leonardo da Vinci va tornar a la ciutat, l’estil de
Botticelli va començar a ser considerat arcaic i va quedar en un
segon pla. Els darrers anys de la seva vida, Botticelli va destruir
alguns amb el Nen i àngel (1465-1467).mitològics, i va pintar escenes
dels seus quadres
Verge
religioses influenciat pels sermons La pietat (c. 1495). Girolamo
del dominic
Savonarola. Càstig dels dels mags i detall (autoretrat) (c.1472).
Adoració rebels. Capella Sixtina (1481-1482).

7. Descripció formal
 Al centre de la pintura s’hi dibuixa la imatge espiritual i bella
de la deessa Venus nua sobre una petxina marina. La seva
concepció anatòmica revela un grau alt d’idealització, tant en
les diferents parts –coll massa llarg o espatlles massa estretes i
caigudes-, com en la posició d’equilibri clàssic en contrapposto.
 La figura esvelta de Venus s’estableix com a eix simètric del
triangle compositiu imaginari que es forma a partir de les dues
diagonals creades pels altres personatges i que té el vèrtex
superior al cap de la deessa. Els altres personatges, situats als
extrems, dirigeixen les seves accions directament a Venus, i
així compensen l’espai escènic i alhora li donen un ritme
dinàmic contraposat a la serenitat del personatge central. Tota
l’escena està emmarcada en un paisatge de naturalesa
solitària i ideal, d’acord amb la bellesa harmoniosa de la
deessa.

8.  El dibuix lineal dels contorns, tant en les figures com en el
paisatge, no només ajuda a distingir amb nitidesa la figura del
fons, sinó que s’estilitza i suavitza la forma. Amb el mateix
objectiu és tractada la llum, uniforme en gairebé tota la
superfície –sense clarobscurs-, i els colors dominats per una
paleta clara i sense estridències.

9. Temàtica
 En la mitologia clàssica hi ha dues versions sobre el naixement
de Venus (Afrodita), la deessa del amor. Segons Hesíode, va
néixer de l’escuma del mar, en el qual havien caigut els genitals
d’Ur{, castrat pel seu fill. Cronos. En una segona versió,
explicada per Homer, Venus va néixer al mar i és filla de Júpiter
(Zeus) i Dione, Deessa de la terra.
 No obstant això, el que Botticelli representa en el seu llenç no
és –com suggereix el títol- el naixement de Venus, sinó
l’arribada a les costes de Citera després d’haver nascut al
mar, tal com narra Homer en un dels seus relats.
 La deessa està acompanyada per les alenades de Zèfir, el vent
de l’oest, i d’Aura, deessa de la brisa, i és rebuda a terra per una
de les Hores (estacions de l’any), que per les flors del vestit, és
identificada amb la Primavera, l’estació de l’amor. Les roses
també s’identifiquen amb castrant Cronos la petxina en que és
l’amor, i (1564).
Vasari: Urà
transportada la deessa, amb la fecunditat.

10.  Més
enllà
de
la
lectura
iconogràfica, és possible una
interpretació neoplatònica, corrent
filosòfic molt lligat a l’entorn cortesà
del pintor, segons la qual aquest
llenç representaria la unitat entre la
bellesa, l’amor i la veritat, qualitats
que s’encarnen en la figura de Venus.
Cal assenyalar que, des de la Roma
clàssica, aquesta és la primera
representació d’una figura femenina
nua.
Leonardo da Vinci: Retrat de Marsilio Ficino

11. Models i influències
 La formació de Botticelli amb Filippo Lippi va tenir una
influència important en la seva obra de temàtica religiosa
durant la primera etapa de la seva producció. No obstant
això, Botticelli aviat va agafar el seu propi camí, marcat per
l’obsessió de plasmar amb tota la vehemència possible la
bellesa ideal, i per això el naturalisme no va ser una fita en la
seva pintura. A més, influenciat per les teories
neoplatòniques, el pintor florentí va ser el primer a reprendre la
temàtica mitològica, de la qual El naixement de Venus i La
primavera són dos dels millors exemples.
 Malgrat que el seu estil va tenir seguidors com Filippino
Lippi, al començament del segle XVI la seva obra va caure en
l’oblit a causa de les noves propostes de Leonardo da Vinci i
Miquel Àngel. Va ser redescobert i molt valorat al segle XIX pels
prerafaelites, com John Everett Millais, els natzarens i els
pintors pompiers.
John Everett Millais: Ofèlia (1851-1852).