Comentari PAU de "EL 3 de maig de 1808" de Francisco de Goya.

1. Francisco de Goya: El tres de
maig de 1808.

2. Fitxa tècnica
 Títol: El tres de maig de 1808.
 Autor: Francisco de Goya y






Lucientes (Fuendetodos, 1746 –
Bordeus, 1814).
Cronologia : 1814.
Tècnica: oli sobre tela.
Dimensions: 2,68 x 3,47 m.
Estil: neoclàssic - romàntic.
Tema: al·legòric i històric.
Localització: Museo del Prado
(Madrid).

3. Obres del mateix autor:
Crist crucificat (1780).

4. El somni de la raó produeix monstre (1797-98).

5. La família de Carles IV (1800-1801)

6. Maja nua i vestida (1799-1803)

7. Pintures negres: Akelarre (1820-1823)

8. Biografia de l’autor
 Pintor i gravador, Francisco de Goya és un
dels creadors més grans de tots els temps.
Va aprendre l’ofici a Saragossa i l’any 1770
va viatjar a Itàlia, on va estudiar els
mestres italians i va adquirir l’estètica
neoclàssica i el gust per les figures
al·legòriques i mitològiques. De tornada a
Espanya va pintar els frescos de la basílica
del Pilar de Saragossa i tot seguit es va
traslladar a Madrid, sota la tutela del
pintor de la cort Francisco Bayeu.
 Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fábrica de Tapices
el 1775 on va realitzar quatre sèries de cartons seguint els
paràmetres classicistes del moment.
Cúpula de Regina Martyrum. (1776-77) Pilar (1780)
El parasol Basílica del

9.  Es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenir
el retratista de més anomenada a la cort, fins que el rei Carles
IV el va nomenar pintor de cambra l’any 1789. L’any 1792, Goya
va pronunciar un discurs a l’Acadèmia a favor de l’originalitat
del pintor i de la necessitat d’alliberar-se de les rígides regles
neoclàssiques i academicistes.
 L’ambigua posició de Goya durant la Guerra del Francès (18081814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis.
L’any 1824, decebut per la situació política a Espanya,
governada aleshores per Ferrar VII, es va refugiar a Bordeus,
on va morir exiliat.
La lletera de Bordeus (1825-27)
La família del Duc d’Osuna (1788)

10. Descripció formal
 La contraposició s’articula en dos grups: a l’esquerra, una filera
de persones que ha estat, és o serà executada; a la dreta,
l’escamot de soldats arrenglats en diagonal. La llum, que
il·lumina els personatges de l’esquerra i deixa en la penombra
els soldats de la part dreta reforça la diferenciació de dos
grups.
 La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se als
soldats esdevé el focus central de l’obra, al voltant del qual, es
distribueixen les altres figures. Una ratlla de l’horitzó alta fa
que l’espectador es converteixi en un protagonista més i,
alhora potencia el realisme del tema representat.

11.  Goya
descriu l’expressivitat dels personatges a partir
d’escorços violents i amb una sàvia descripció de les actituds:
por, horror, resignació, heroisme, etc. Per contra els soldats
francesos semblen autòmats, figures no humanes que
representen màquines de matar. La gamma cromàtica és força
reduïda –ocre, negre, blanc, groc i vermell- i les pinzellades
llargues i obertes potencien el dramatisme.

12. Temàtica
 El 24 de febrer de 1814, sis anys després del fet representat,
Goya escriu al regent, el cardenal Lluis de Borbó, per o ferir-se
a “perpetuar per mitjà del pinzell les més notables i heroiques
accions o escenes de la nostra gloriosa insurrecció contra el tirà
d’Europa”, referint-se a Napoleó. El tres de maig va fer parella
amb El dos de maig conegut també com La càrrega dels
mamelucs. A aquests dos quadres, alguns autors es volen
afegir dos més avui desconeguts: Aixecament dels patriotes
davant el Palau reial i La defensa del parc d’artilleria.
 L’acció se situa a la muntanya del Principe Pío de Madrid des
d’on és visible, presumiblement, la caserna del Conde-Duque,
l’arquitectura del qual es dibuixa el fons de la composició. La
inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare és un tret de
versemblança en la construcció de l’escena, perquè les dones
s’havien afegit a la lluita i van ser també víctimes de la
repressió i, perquè aquella nit va ser afusellat, l'eclesiàstic
Francisco Gallego y Dàvila.

13.  La figura de l’home amb els braços en creu es relaciona amb la
crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc, símbols
heràldics del papa, simbolitzen l'Església, mentre que la llum
és una metàfora de l’assistència divina als represàlies.
 No se sap quina va ser la funció dels quadres pintats per Goya.
Algunes hipòtesis suggereixen que havien de servir com a
decoració d’un arc de triomf aixecat amb motiu del retorn de
Ferran VII al tron d’Espanya, o bé per commemorar el Dos de
Maig.
Retrat de Ferran VII amb mantell
real (1814)

14. Models i influències
 Goya s’acosta a l’esperit de denúncia de la guerra i de l’invasor
francès que ja havia tractat en la sèrie de gravats Els desastres
de la guerra (1810-18129). Per a la seva representació, el pintor
aragonès recull l’herència de la cruesa dels martiris de sants
pròpia de la tradició barroca, fent un ús dramàtic del
clarobscur de la pintura espanyola i italiana del segle XVII.
Alhora, converteix la imatge heroica característica del
Neoclassicisme (El jurament dels Horacis de David) en icona
romàntica dels qui lluiten per la llibertat.
 Des del punt de vista compositiu i temàtic, aquest quadre va
influir sobre L’afusellament de Maximilià de Manet i La matança
de Corea de Picasso, artista que també denuncia els horrors de
la guerra en moltes altres obres, la més famosa de les quals és
Guernica.
Desastre núm. 9 (c. 1810)
P. Picasso: La matança de Corea (1951).
E. Manet: L’afusellament de Maximilià (1863)