Comentari PAU de l'Erecteon de l'Acropoli d'Atenes.

1. Erectèon

2. Fitxa tècnica
 Títol: Erectèon
 Autor: Mnèsicles (segle V





a. C.)
Cronologia: 421- 405 a. C.)
Tipologia: Temple
(arquitectura religiosa)
Materials: marbre de la
pedrera del Pentèlic
Estil: Grec clàssic
Localització: Acròpoli
d’Atenes.

3. Obra del mateix autor: Cal.licrates: Propileus de l’Acròpoli d’Atenes (437 -432 a. C.)

4. Biografia dels autors
 Tot i que alguns autors pensen en Filocles com l’arquitecte de
l’obra, la construcció de l’Erectèon ha estat atribuïda
majoritàriament a MNÈSICLES, un arquitecte important de
l’Atenes de Pèricles, autor també dels Propileus (437-432 a.
C.)de l'Acròpoli.
 Es diu que, durant la construcció del Propileus, el sostre va
caure damunt MNÈSICLES, que en va resultar tan malferit,
què tothom el va donar per mort. No obstant això, la llegenda
explica que l’arquitecte es va poder guarir miraculosament
gràcies a una herba que la deessa Atena mostrà en somnis a
Pèricles.

5. Descripció formal
 L’edifici presenta quatre façanes diferents amb pòrtics de
columnes i amb l’entrada principal orientada cap a l’est. Al
pòrtic est hi ha sis esveltes columnes d’ordre jònic, igual que
les quatre columnes adossades de pòrtic oest i les sis (quatre
en la vista frontal i les altres als laterals) que aguanten el
pòrtic nord. En canvi, al petit pòrtic sud, el fust de sis
columnes és substituït per sis figures femenines (cariàtides) de
gran bellesa i naturalisme, tant en els rostres (molt
deteriorats) com en els plecs dels vestits.
 Les columnes suporten en tots els casos un entaulament amb
un arquitrau de tres franges i amb el fris i la cornisa
corresponents. El santuari d’Atena tenia originàriament frontó
i coberta de dos aiguavessos, mentre que el pòrtic nord i el de
les cariàtides presenten una coberta plana o amb llinda.

6.  La planta del temple s’adapta al terreny i a la necessitat de
respectar antics recintes de culte. L’eix principal el conforma un
espai creat per la unió del santuari d’Atena amb el temple
dedicat a Posidó i Erecteu. El santuari consta d’un pòrtic hexàstil
i una cel·la interior amb un altar; el temple de Posidó i Erecteu
consta d’un vestíbul que distribueix les dues cel·les al culte. El
pòrtic d’aquest temple està desplaçat a la façana lateral, al nord,
per tal de respectar el lloc on creixia la llegendària olivera
d’Atena.
 Finalment, i perpendicular al pòrtic nord, hi ha un pòrtic presidit
per les impressionants cariàtides, pel qual s’accedeix a una
escala que baixa fins a la tomba de Cècrops, primer rei de l’Àtica.

7. Entorn i integració urbanística
 L’Erectèon està construït al costat nord del Partenó, sobre
d'indret en el qual, segons la llegenda, es troba la roca on Posidó
va fer brollar una font d’aigua salada. El temple s’adapta
perfectament al cingle irregular de l’Acròpoli d’Atenes i es
relaciona harmònicament amb els altres edificis.

8. Funció, contingut i significat
 L’Erectèon
era un temple dedicat a Atena, Posidó Cècrops i
Erecteu, considerat aquest últim el fundador de les Panatenees,
les festivitats més importants d’Atenes, que se celebraven en
honor de la deessa Atena.
 Segons la mitologia grega, Zeus va promoure una competició
divina per escollir el déu protector de la ciutat. Hi van participar
Posidó, que va clavar el seu trident a la roca i en va fer brollar
aigua salada i Atena, que va fer néixer una olivera d’entre les
roques. Cècrops, primer rei de l’Àtica, va donar la victòria a la
deessa, en honor de la qual la polis va adoptar el nom d’Atenes.
 Les figures femenines del pòrtic sud reben el nom de cariàtides,
en memòria de les dones de Cària (a l’Àsia Menor), agafades
com a esclaves pels grecs per haver ajudat els perses durant les
guerres mèdiques (499-449 a. C.), i guarden el lloc on es troba la
tomba de Cècrops. La columna amb forma d’home rep el nom
de telamó o atlant.

9. Models i influències
 L’Erectèon segueix la tipologia i la praxi constructiva típica dels
temples grecs i és el màxim exponent de l’arquitectura d’ordre
jònic. Tot i així, la seva particular morfologia el converteix en un
edifici extremadament singular en l’arquitectura grega.
 Les cariàtides sembla que es van inspirar en una columna
coronada per un grup de tres dones trobada prop del santuari
de Delfos i atribuïda a l’escultor àtic CAL.LÌMAC al segle V a. C.
 Nombroses estàtues tant d'època romana com renaixentistes i
neoclàssiques, han seguit el model de les cariàtides de
l’Erectèon.
Bartolomeo Ammannati: Nimfeu de la Villa Giulia (1551 -1553)