2. Introducció
Al segle XV es va iniciar una recuperació econòmica que
va permetre un augment de la població, ja que els
intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament
de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot
això va anar configurant el capitalisme comercial i la
consolidació de la burgesia a les ciutats. Els monarques
es van beneficiar de l’ascens econòmic d’aquesta
burgesia i es van poder imposar-se sobre la noblesa, per
passar d’una monarquia feudal a una monarquia
autoritària. A la Península Ibèrica, la unió dinàstica dels
Reis Catòlics va propiciar la introducció de noves
institucions per implantar la monarquia autoritària en uns
regnes hispànics molt diferents en quant a legislació,
funcionament i estructura interna.
3. El creixement demogràfic i econòmic
• La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la
recuperació dels camps i els cultius van permetre un
creixement continuat de la població. Una demanda
més gran va impulsar l’augment de la producció
agrícola. Paral·lelament, les rutes marítimes van
tornar a reprendre la seva activitat i el
desenvolupament del comerç va comportar un
augment de la producció artesana i el creixement de
les ciutats, centres comercials importants.
L’Europa del segle XV
Miniatura del Llibre de les
maravelles de Marco Polo
Port de Lisboa al segle XVI
4. L’ ascens de la
burgesia
• La conseqüència del
creixement del comerç i
de les activitats
manufactureres va ser
l’acumulació de grans
beneficis a mans de la
burgesia. El seu poder
econòmic es basava en la
possessió de capital que
invertia en activitats
productives, iniciant així
el capitalisme comercial.
L’Europa del segle XV
Quentin Messys: Els
canvistes
5. L’enfortiment de la
monarquia
• La monarquia medieval
tenia el poder limitat
pel de la noblesa i el
dels burgesos de les
ciutats. Durant el segle
XV, els reis es van
proposar imposar la
seva autoritat sobre
tots els súbdits i van
consolidar un nou
poder: la monarquia
autoritària.
L’Europa del segle XV
6. La unió de Castella i Aragó
• El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran
d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de
Castella. Ferran es va convertir el 1479 en rei de la
Corona d’Aragó i va ajudar Isabel a imposar-se com a
reina de Castella. La seva unió va ser només dinàstica,
ja que la Corona d’Aragó i Castella van continuar sent
regnes amb legislacions diferents.
La monarquia dels Reis Catòlics
7. L’expansió territorial
• Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris
peninsulars sota la seva corona i per això van dur a
terme una política d’expansió territorial conquerint el
regne nassarita de Granada (1492), el regne de
Navarra (1515) que va quedar incorporat a Castella, a
més d’una política d’enllaços matrimonials amb
Portugal (i altres regnes exteriors a la península).
La monarquia dels Reis Catòlics
8. La política exterior
• Els Reis Catòlics també van desenvolupar un paper
important en la política internacional en dues
direccions: al Mediterrani amb la conquesta del regne
de Nàpols per frenar les ambicions expansionistes
franceses i l’ocupació de places del nord d’Àfrica per
frenar els barbarescos, i cap a l’Atlàntic establint les
bases del futur imperi castellà amb la consolidació de
la sobirania sobre les illes Canàries.
La monarquia dels Reis Catòlics
Juan de Borgoña: Presa d’Oran pel Cardenal Cisneros
9. La consolidació del poder reial
• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la
imposició del nou model de monarquia autoritària a
Castella. A la Corona d’Aragó, en canvi, les institucions
medievals dels diferents regnes (Corts, Generalitat)
van seguir vigents, però es va instituir la figura del
virrei com a representant del monarca. A Castella la
monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu
poder i dur a terme una reforma profunda de les
institucions.
L’articulació de la nova monarquia
10. La monarquia autoritària a Castella
• Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi
havia una situació d’anarquia i desordre que van
tractar d’aturar amb la creació de la Santa
Hermandad (1476), un cos armat encarregat de
perseguir malfactors i criminals. Les corts van
mantenir el caràcter consultiu, però es van crear
consells, formats per juristes, i un exèrcit professional
permanent, també l’Audiència Reial i la Comptadoria
Reial d’Hisenda.
L’articulació de la nova monarquia
Membres de la Santa Hermandad
11. La uniformitat religiosa
• Es va convertir en un objectiu de la nova monarquia
que va instar els jueus (sefardites) a convertir-se,
expulsant els que no ho van fer (1492). Després de la
conquista de Granada el mateix any, el cardenal
Cisneros (1499) va posar fi a la tolerància i va impulsar
els bateigs obligatoris (moriscos) amenaçant-los amb
el Tribunal de la Inquisició.
L’articulació de la nova monarquia
Torquemada amb els Reis Catòlics
12. Castella: una economia ramadera
• Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia
castellana va continuar orientada cap a la ramaderia,
fonamentalment ovina. La llana castellana continuava
sent el producte d’exportació principal i per això els
interessos ramaders van ser protegits per la
monarquia, promulgant lleis en favor de la Mesta,
l’organització dels ramaders castellans. A partir de la
colonització d’Amèrica, Castella va monopolitzar el
comerç ultramarí.
L’organització econòmica i social
Port de Sevilla al segle XVI
13. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
• La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població i
va debilitar l’economia. Per pal·liar la crisi, el rei Ferran
va propiciar una sèrie de mesures com ara la
Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que va abolir
alguns drets feudals al camp i va lliurar els pagesos de
remença de pagar tributs. També es van promulgar
lleis per afavorir el comerç, la navegació i les
manufactures catalanes, mentre València vivia un
segle d’or (segle XV) i Aragó continuava amb el
predomini de l’agricultura i el règim senyorial.
L’organització econòmica i social
14. Els grups socials
• La noblesa i el clero constituïen les classes
privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels
ramats. La noblesa va augmentar el seu poder
econòmic gràcies a la institució de la primogenitura,
que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava
a deixar-lo en herència al primogènit (el pubill català).
Però la majoria de la població la integraven llauradors
sense terres. A les ciutats creixia la burgesia dedicada
a les activitats comercials i artesanals.
L’organització econòmica i social
15. L’Humanisme espanyol
• L’arribada de la impremta va tenir lloc a finals del
segle XV (València) i va impulsar l’esperit humanista
amb figures com el jueu valencià Joan Lluís Vives,
seguidor d’Erasme de Rotterdam, o el gramàtic
castellà Antonio de Nebrija.
L’Humanisme i el Renaixement al
temps dels Reis Catòlics
16. Els estils arquitectònics
• L’arquitectura del Renaixement es va iniciar a
principis del segle XVI i es va desenvolupar en tres
fases: 1) L’estil plateresc que es basava en la
introducció de nous elements decoratius en edificis
gòtics. 2) L’estil classicista que va introduir models
arquitectònics clàssics, com ara columnes o frontons.
3) I l’estil herrerià caracteritzat per l’absència
decorativa, línies rectes i volums cúbics com els de
l’Escorial, una arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
L’Humanisme i el Renaixement al
temps dels Reis Catòlics
Estil plateresc: Façana de la
Universitat de Salamanca
Estil classicista: José Benito Churriguera. Palau de GoyenecheEstil herrerià: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera.
17. Una escultura espiritualista
• Tant a Castella com a Aragó, els escultors van
destacar per la intensitat a l’hora d’expressar els
sentiments religiosos i la representació de
l’espiritualitat més que la bellesa, treballant sobretot
retaules, monuments funeraris i també imatges
religioses.
L’escultura i la pintura
renaixentistes peninsulares
Alonso Berruguete: Sacrifici
d’Isaac (1526-1532
18. La pintura
• La pintura també estava orientada cap a la religiositat,
ja que els temes profans i mitològics eren escassos. Al
segle XV, ja va destacar el pintor castellà Pedro
Berruguete d’influències renaixentistes italianes i al
XVI, Luis de Morales i Sánchez Coello.
L’escultura i la pintura
renaixentistes peninsulares
Pedro Berruguete: Anunciació (1505).
19. El Greco
• Però el gran geni de la pintura renaixentista va ser
Domínikos Theotokópoulos, El Greco, que es va
instal·lar a Toledo on va presentar unes figures
tortuosament allargades i d’aparença fantasmagòrica,
amb un estil dramàtic que buscava l’expressió dels
sentiments amb complexes composicions i l’ús de
colors freds.
L’escultura i la pintura
renaixentistes peninsulares
El Greco: L’enterrament del
senyor d’Orgaz (1586-1588).