SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 19
Descargar para leer sin conexión
LA MONARQUIA AUTORITÀRIA
Els Reis Catòlics
Introducció
Al segle XV es va iniciar una recuperació econòmica que
va permetre un augment de la població, ja que els
intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament
de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot
això va anar configurant el capitalisme comercial i la
consolidació de la burgesia a les ciutats. Els monarques
es van beneficiar de l’ascens econòmic d’aquesta
burgesia i es van poder imposar-se sobre la noblesa, per
passar d’una monarquia feudal a una monarquia
autoritària. A la Península Ibèrica, la unió dinàstica dels
Reis Catòlics va propiciar la introducció de noves
institucions per implantar la monarquia autoritària en uns
regnes hispànics molt diferents en quant a legislació,
funcionament i estructura interna.
El creixement demogràfic i econòmic
• La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la
recuperació dels camps i els cultius van permetre un
creixement continuat de la població. Una demanda
més gran va impulsar l’augment de la producció
agrícola. Paral·lelament, les rutes marítimes van
tornar a reprendre la seva activitat i el
desenvolupament del comerç va comportar un
augment de la producció artesana i el creixement de
les ciutats, centres comercials importants.
L’Europa del segle XV
Miniatura del Llibre de les
maravelles de Marco Polo
Port de Lisboa al segle XVI
L’ ascens de la
burgesia
• La conseqüència del
creixement del comerç i
de les activitats
manufactureres va ser
l’acumulació de grans
beneficis a mans de la
burgesia. El seu poder
econòmic es basava en la
possessió de capital que
invertia en activitats
productives, iniciant així
el capitalisme comercial.
L’Europa del segle XV
Quentin Messys: Els
canvistes
L’enfortiment de la
monarquia
• La monarquia medieval
tenia el poder limitat
pel de la noblesa i el
dels burgesos de les
ciutats. Durant el segle
XV, els reis es van
proposar imposar la
seva autoritat sobre
tots els súbdits i van
consolidar un nou
poder: la monarquia
autoritària.
L’Europa del segle XV
La unió de Castella i Aragó
• El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran
d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de
Castella. Ferran es va convertir el 1479 en rei de la
Corona d’Aragó i va ajudar Isabel a imposar-se com a
reina de Castella. La seva unió va ser només dinàstica,
ja que la Corona d’Aragó i Castella van continuar sent
regnes amb legislacions diferents.
La monarquia dels Reis Catòlics
L’expansió territorial
• Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris
peninsulars sota la seva corona i per això van dur a
terme una política d’expansió territorial conquerint el
regne nassarita de Granada (1492), el regne de
Navarra (1515) que va quedar incorporat a Castella, a
més d’una política d’enllaços matrimonials amb
Portugal (i altres regnes exteriors a la península).
La monarquia dels Reis Catòlics
La política exterior
• Els Reis Catòlics també van desenvolupar un paper
important en la política internacional en dues
direccions: al Mediterrani amb la conquesta del regne
de Nàpols per frenar les ambicions expansionistes
franceses i l’ocupació de places del nord d’Àfrica per
frenar els barbarescos, i cap a l’Atlàntic establint les
bases del futur imperi castellà amb la consolidació de
la sobirania sobre les illes Canàries.
La monarquia dels Reis Catòlics
Juan de Borgoña: Presa d’Oran pel Cardenal Cisneros
La consolidació del poder reial
• El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la
imposició del nou model de monarquia autoritària a
Castella. A la Corona d’Aragó, en canvi, les institucions
medievals dels diferents regnes (Corts, Generalitat)
van seguir vigents, però es va instituir la figura del
virrei com a representant del monarca. A Castella la
monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu
poder i dur a terme una reforma profunda de les
institucions.
L’articulació de la nova monarquia
La monarquia autoritària a Castella
• Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi
havia una situació d’anarquia i desordre que van
tractar d’aturar amb la creació de la Santa
Hermandad (1476), un cos armat encarregat de
perseguir malfactors i criminals. Les corts van
mantenir el caràcter consultiu, però es van crear
consells, formats per juristes, i un exèrcit professional
permanent, també l’Audiència Reial i la Comptadoria
Reial d’Hisenda.
L’articulació de la nova monarquia
Membres de la Santa Hermandad
La uniformitat religiosa
• Es va convertir en un objectiu de la nova monarquia
que va instar els jueus (sefardites) a convertir-se,
expulsant els que no ho van fer (1492). Després de la
conquista de Granada el mateix any, el cardenal
Cisneros (1499) va posar fi a la tolerància i va impulsar
els bateigs obligatoris (moriscos) amenaçant-los amb
el Tribunal de la Inquisició.
L’articulació de la nova monarquia
Torquemada amb els Reis Catòlics
Castella: una economia ramadera
• Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia
castellana va continuar orientada cap a la ramaderia,
fonamentalment ovina. La llana castellana continuava
sent el producte d’exportació principal i per això els
interessos ramaders van ser protegits per la
monarquia, promulgant lleis en favor de la Mesta,
l’organització dels ramaders castellans. A partir de la
colonització d’Amèrica, Castella va monopolitzar el
comerç ultramarí.
L’organització econòmica i social
Port de Sevilla al segle XVI
La lenta recuperació de la Corona d’Aragó
• La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població i
va debilitar l’economia. Per pal·liar la crisi, el rei Ferran
va propiciar una sèrie de mesures com ara la
Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que va abolir
alguns drets feudals al camp i va lliurar els pagesos de
remença de pagar tributs. També es van promulgar
lleis per afavorir el comerç, la navegació i les
manufactures catalanes, mentre València vivia un
segle d’or (segle XV) i Aragó continuava amb el
predomini de l’agricultura i el règim senyorial.
L’organització econòmica i social
Els grups socials
• La noblesa i el clero constituïen les classes
privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels
ramats. La noblesa va augmentar el seu poder
econòmic gràcies a la institució de la primogenitura,
que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava
a deixar-lo en herència al primogènit (el pubill català).
Però la majoria de la població la integraven llauradors
sense terres. A les ciutats creixia la burgesia dedicada
a les activitats comercials i artesanals.
L’organització econòmica i social
L’Humanisme espanyol
• L’arribada de la impremta va tenir lloc a finals del
segle XV (València) i va impulsar l’esperit humanista
amb figures com el jueu valencià Joan Lluís Vives,
seguidor d’Erasme de Rotterdam, o el gramàtic
castellà Antonio de Nebrija.
L’Humanisme i el Renaixement al
temps dels Reis Catòlics
Els estils arquitectònics
• L’arquitectura del Renaixement es va iniciar a
principis del segle XVI i es va desenvolupar en tres
fases: 1) L’estil plateresc que es basava en la
introducció de nous elements decoratius en edificis
gòtics. 2) L’estil classicista que va introduir models
arquitectònics clàssics, com ara columnes o frontons.
3) I l’estil herrerià caracteritzat per l’absència
decorativa, línies rectes i volums cúbics com els de
l’Escorial, una arquitectura nua, sòbria i geomètrica.
L’Humanisme i el Renaixement al
temps dels Reis Catòlics
Estil plateresc: Façana de la
Universitat de Salamanca
Estil classicista: José Benito Churriguera. Palau de GoyenecheEstil herrerià: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera.
Una escultura espiritualista
• Tant a Castella com a Aragó, els escultors van
destacar per la intensitat a l’hora d’expressar els
sentiments religiosos i la representació de
l’espiritualitat més que la bellesa, treballant sobretot
retaules, monuments funeraris i també imatges
religioses.
L’escultura i la pintura
renaixentistes peninsulares
Alonso Berruguete: Sacrifici
d’Isaac (1526-1532
La pintura
• La pintura també estava orientada cap a la religiositat,
ja que els temes profans i mitològics eren escassos. Al
segle XV, ja va destacar el pintor castellà Pedro
Berruguete d’influències renaixentistes italianes i al
XVI, Luis de Morales i Sánchez Coello.
L’escultura i la pintura
renaixentistes peninsulares
Pedro Berruguete: Anunciació (1505).
El Greco
• Però el gran geni de la pintura renaixentista va ser
Domínikos Theotokópoulos, El Greco, que es va
instal·lar a Toledo on va presentar unes figures
tortuosament allargades i d’aparença fantasmagòrica,
amb un estil dramàtic que buscava l’expressió dels
sentiments amb complexes composicions i l’ús de
colors freds.
L’escultura i la pintura
renaixentistes peninsulares
El Greco: L’enterrament del
senyor d’Orgaz (1586-1588).

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castellaJulia Valera
 
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01amanecerlove
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragóJulia Valera
 
Els reis catòlics. Primera part
Els reis catòlics. Primera partEls reis catòlics. Primera part
Els reis catòlics. Primera partLourdes Escobar
 
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSTEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSAssumpció Granero
 
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNTEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNAssumpció Granero
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓhistgeo345
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.evavila
 
L'edat moderna a Espanya (finals del segle XV-segle XVI)
L'edat moderna a Espanya (finals del segle XV-segle XVI)L'edat moderna a Espanya (finals del segle XV-segle XVI)
L'edat moderna a Espanya (finals del segle XV-segle XVI)ngt1776
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de CastellaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114amelisgalmes
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAguested1d7a
 
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANSTEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANSAssumpció Granero
 
Tema6.castella
Tema6.castellaTema6.castella
Tema6.castellaLibertango
 
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAhistgeo345
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya2nESO
 

La actualidad más candente (20)

Catalunya dins la Corona d'Aragó
Catalunya dins la Corona d'AragóCatalunya dins la Corona d'Aragó
Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella6. orígens i expansió de la corona de castella
6. orígens i expansió de la corona de castella
 
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
Elsreiscatolics 101211134427-phpapp01
 
5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó5. catalunya dins la corona d'aragó
5. catalunya dins la corona d'aragó
 
Els reis catòlics. Primera part
Els reis catòlics. Primera partEls reis catòlics. Primera part
Els reis catòlics. Primera part
 
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICSTEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
TEMA 3.B. DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS
 
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNTEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
 
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓCATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
CATALUNYA DINS LA CORONA D’ARAGÓ
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.Catalunya dins la Corona d'Aragó.
Catalunya dins la Corona d'Aragó.
 
L'edat moderna a Espanya (finals del segle XV-segle XVI)
L'edat moderna a Espanya (finals del segle XV-segle XVI)L'edat moderna a Espanya (finals del segle XV-segle XVI)
L'edat moderna a Espanya (finals del segle XV-segle XVI)
 
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
6.3r ESO.Origens i expansió de la Corona de Castella
 
Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114Activitat 33 pàg 114
Activitat 33 pàg 114
 
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
3r ESO: La monarquia hispànica a l'Edat Moderna
 
Catalunya dins la Corona d'Aragó
Catalunya dins la Corona d'AragóCatalunya dins la Corona d'Aragó
Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
5. Catalunya dins la Corona d'Aragó
 
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYAELS ORÍGENS DE CATALUNYA
ELS ORÍGENS DE CATALUNYA
 
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANSTEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
TEMA 2.B. HISTÒRIA ESPANYA. REGNES CRISTIANS
 
Tema6.castella
Tema6.castellaTema6.castella
Tema6.castella
 
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLAORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
ORÍGENS I EXPANSIÓ DE LA CORONA DE CASTELLA
 
L'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a CatalunyaL'Edat Mitjana a Catalunya
L'Edat Mitjana a Catalunya
 

Destacado

Ciutats medievals: rtesans i gremis
Ciutats medievals: rtesans i gremisCiutats medievals: rtesans i gremis
Ciutats medievals: rtesans i gremislluchvalencia
 
3 3 alumnes grups socials burgesia
3 3 alumnes grups socials burgesia3 3 alumnes grups socials burgesia
3 3 alumnes grups socials burgesialluchvalencia
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjanadtors
 

Destacado (6)

Despotismo ilustrado
Despotismo ilustradoDespotismo ilustrado
Despotismo ilustrado
 
El sefardí.
El sefardí.El sefardí.
El sefardí.
 
Ciutats medievals: rtesans i gremis
Ciutats medievals: rtesans i gremisCiutats medievals: rtesans i gremis
Ciutats medievals: rtesans i gremis
 
3 3 alumnes grups socials burgesia
3 3 alumnes grups socials burgesia3 3 alumnes grups socials burgesia
3 3 alumnes grups socials burgesia
 
Artesans
ArtesansArtesans
Artesans
 
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat MitjanaLa vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
La vida a la ciutat a l'Edat Mitjana
 

Similar a La monarquia autoritària

TEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSTEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSjoanet83
 
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamedCatalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamedJoan Soto Alumnat
 
TEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNTEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNAssumpció Granero
 
Catalunya dins de la corona d‘aragó laila dina toni_hamsa
Catalunya dins de la corona d‘aragó laila dina toni_hamsaCatalunya dins de la corona d‘aragó laila dina toni_hamsa
Catalunya dins de la corona d‘aragó laila dina toni_hamsaJoan Soto Alumnat
 
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANSTEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANSjoanet83
 
Edat moderna 1
Edat moderna 1Edat moderna 1
Edat moderna 1ivcs
 
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Pauhistoria
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaMARSALAT
 
E e moderna
E e modernaE e moderna
E e modernaivcs
 

Similar a La monarquia autoritària (20)

TEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICSTEMA 8 REIS CATÒLICS
TEMA 8 REIS CATÒLICS
 
L’edat moderna
L’edat modernaL’edat moderna
L’edat moderna
 
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamedCatalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
Catalunya dins la corona d'aragó ian said mohamed
 
Edat mitjana a catalunya
Edat mitjana a catalunyaEdat mitjana a catalunya
Edat mitjana a catalunya
 
TEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERNTEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
TEMA 2.A. RRCC. NAIXEMENT ESTAT MODERN
 
Catalunya dins de la corona d‘aragó laila dina toni_hamsa
Catalunya dins de la corona d‘aragó laila dina toni_hamsaCatalunya dins de la corona d‘aragó laila dina toni_hamsa
Catalunya dins de la corona d‘aragó laila dina toni_hamsa
 
Edat moderna 2
Edat moderna 2Edat moderna 2
Edat moderna 2
 
Edat Moderna
Edat ModernaEdat Moderna
Edat Moderna
 
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANSTEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
TEMA 5 ELS GRANS REGNES CRISTIANS
 
L'EDAT MODERNA
L'EDAT MODERNAL'EDAT MODERNA
L'EDAT MODERNA
 
Edat moderna 1
Edat moderna 1Edat moderna 1
Edat moderna 1
 
Canvis econòmics i socials
Canvis econòmics i socialsCanvis econòmics i socials
Canvis econòmics i socials
 
Origens de Catalunya
Origens de CatalunyaOrigens de Catalunya
Origens de Catalunya
 
Rrcc
RrccRrcc
Rrcc
 
Tema 10
Tema 10Tema 10
Tema 10
 
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
Origen i desenvolupament de l'autogovern valencià des de 1238 fins 2006
 
TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERNTEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN
TEMA 3.A. RRCC. ESTAT MODERN
 
Els fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunyaEls fonaments de catalunya
Els fonaments de catalunya
 
E e moderna
E e modernaE e moderna
E e moderna
 
L’edat moderna p. point
L’edat moderna p. pointL’edat moderna p. point
L’edat moderna p. point
 

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Último

DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...Lasilviatecno
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genailecalaix2ie
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola AmetllersSuperAdmin9
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7calaix2ie
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"calaix2ie
 

Último (6)

DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
DIÈDRIC PROJECCIONS VERTICALS, HORITZONTALS I DE PERFIL DELS PUNTS ALS QUATRE...
 
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfonPeça amb leds i controlador extern amb microfon
Peça amb leds i controlador extern amb microfon
 
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de GenaileExemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
Exemple de multiplicació amb les regletes de Genaile
 
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
4 RATLLES / ABRIL 2024 - Escola Ametllers
 
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
Com fer, per passes, la regleta de Genaille del 7
 
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
Explicació del trencaclosques dels "nans entremaliats"
 

La monarquia autoritària

  • 2. Introducció Al segle XV es va iniciar una recuperació econòmica que va permetre un augment de la població, ja que els intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va anar configurant el capitalisme comercial i la consolidació de la burgesia a les ciutats. Els monarques es van beneficiar de l’ascens econòmic d’aquesta burgesia i es van poder imposar-se sobre la noblesa, per passar d’una monarquia feudal a una monarquia autoritària. A la Península Ibèrica, la unió dinàstica dels Reis Catòlics va propiciar la introducció de noves institucions per implantar la monarquia autoritària en uns regnes hispànics molt diferents en quant a legislació, funcionament i estructura interna.
  • 3. El creixement demogràfic i econòmic • La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels camps i els cultius van permetre un creixement continuat de la població. Una demanda més gran va impulsar l’augment de la producció agrícola. Paral·lelament, les rutes marítimes van tornar a reprendre la seva activitat i el desenvolupament del comerç va comportar un augment de la producció artesana i el creixement de les ciutats, centres comercials importants. L’Europa del segle XV Miniatura del Llibre de les maravelles de Marco Polo Port de Lisboa al segle XVI
  • 4. L’ ascens de la burgesia • La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats manufactureres va ser l’acumulació de grans beneficis a mans de la burgesia. El seu poder econòmic es basava en la possessió de capital que invertia en activitats productives, iniciant així el capitalisme comercial. L’Europa del segle XV Quentin Messys: Els canvistes
  • 5. L’enfortiment de la monarquia • La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels burgesos de les ciutats. Durant el segle XV, els reis es van proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits i van consolidar un nou poder: la monarquia autoritària. L’Europa del segle XV
  • 6. La unió de Castella i Aragó • El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella. Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó i va ajudar Isabel a imposar-se com a reina de Castella. La seva unió va ser només dinàstica, ja que la Corona d’Aragó i Castella van continuar sent regnes amb legislacions diferents. La monarquia dels Reis Catòlics
  • 7. L’expansió territorial • Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris peninsulars sota la seva corona i per això van dur a terme una política d’expansió territorial conquerint el regne nassarita de Granada (1492), el regne de Navarra (1515) que va quedar incorporat a Castella, a més d’una política d’enllaços matrimonials amb Portugal (i altres regnes exteriors a la península). La monarquia dels Reis Catòlics
  • 8. La política exterior • Els Reis Catòlics també van desenvolupar un paper important en la política internacional en dues direccions: al Mediterrani amb la conquesta del regne de Nàpols per frenar les ambicions expansionistes franceses i l’ocupació de places del nord d’Àfrica per frenar els barbarescos, i cap a l’Atlàntic establint les bases del futur imperi castellà amb la consolidació de la sobirania sobre les illes Canàries. La monarquia dels Reis Catòlics Juan de Borgoña: Presa d’Oran pel Cardenal Cisneros
  • 9. La consolidació del poder reial • El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària a Castella. A la Corona d’Aragó, en canvi, les institucions medievals dels diferents regnes (Corts, Generalitat) van seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei com a representant del monarca. A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions. L’articulació de la nova monarquia
  • 10. La monarquia autoritària a Castella • Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d’anarquia i desordre que van tractar d’aturar amb la creació de la Santa Hermandad (1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals. Les corts van mantenir el caràcter consultiu, però es van crear consells, formats per juristes, i un exèrcit professional permanent, també l’Audiència Reial i la Comptadoria Reial d’Hisenda. L’articulació de la nova monarquia Membres de la Santa Hermandad
  • 11. La uniformitat religiosa • Es va convertir en un objectiu de la nova monarquia que va instar els jueus (sefardites) a convertir-se, expulsant els que no ho van fer (1492). Després de la conquista de Granada el mateix any, el cardenal Cisneros (1499) va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris (moriscos) amenaçant-los amb el Tribunal de la Inquisició. L’articulació de la nova monarquia Torquemada amb els Reis Catòlics
  • 12. Castella: una economia ramadera • Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina. La llana castellana continuava sent el producte d’exportació principal i per això els interessos ramaders van ser protegits per la monarquia, promulgant lleis en favor de la Mesta, l’organització dels ramaders castellans. A partir de la colonització d’Amèrica, Castella va monopolitzar el comerç ultramarí. L’organització econòmica i social Port de Sevilla al segle XVI
  • 13. La lenta recuperació de la Corona d’Aragó • La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població i va debilitar l’economia. Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures com ara la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que va abolir alguns drets feudals al camp i va lliurar els pagesos de remença de pagar tributs. També es van promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures catalanes, mentre València vivia un segle d’or (segle XV) i Aragó continuava amb el predomini de l’agricultura i el règim senyorial. L’organització econòmica i social
  • 14. Els grups socials • La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels ramats. La noblesa va augmentar el seu poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit (el pubill català). Però la majoria de la població la integraven llauradors sense terres. A les ciutats creixia la burgesia dedicada a les activitats comercials i artesanals. L’organització econòmica i social
  • 15. L’Humanisme espanyol • L’arribada de la impremta va tenir lloc a finals del segle XV (València) i va impulsar l’esperit humanista amb figures com el jueu valencià Joan Lluís Vives, seguidor d’Erasme de Rotterdam, o el gramàtic castellà Antonio de Nebrija. L’Humanisme i el Renaixement al temps dels Reis Catòlics
  • 16. Els estils arquitectònics • L’arquitectura del Renaixement es va iniciar a principis del segle XVI i es va desenvolupar en tres fases: 1) L’estil plateresc que es basava en la introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics. 2) L’estil classicista que va introduir models arquitectònics clàssics, com ara columnes o frontons. 3) I l’estil herrerià caracteritzat per l’absència decorativa, línies rectes i volums cúbics com els de l’Escorial, una arquitectura nua, sòbria i geomètrica. L’Humanisme i el Renaixement al temps dels Reis Catòlics Estil plateresc: Façana de la Universitat de Salamanca Estil classicista: José Benito Churriguera. Palau de GoyenecheEstil herrerià: Juan Bautista de Toledo i Juan de Herrera.
  • 17. Una escultura espiritualista • Tant a Castella com a Aragó, els escultors van destacar per la intensitat a l’hora d’expressar els sentiments religiosos i la representació de l’espiritualitat més que la bellesa, treballant sobretot retaules, monuments funeraris i també imatges religioses. L’escultura i la pintura renaixentistes peninsulares Alonso Berruguete: Sacrifici d’Isaac (1526-1532
  • 18. La pintura • La pintura també estava orientada cap a la religiositat, ja que els temes profans i mitològics eren escassos. Al segle XV, ja va destacar el pintor castellà Pedro Berruguete d’influències renaixentistes italianes i al XVI, Luis de Morales i Sánchez Coello. L’escultura i la pintura renaixentistes peninsulares Pedro Berruguete: Anunciació (1505).
  • 19. El Greco • Però el gran geni de la pintura renaixentista va ser Domínikos Theotokópoulos, El Greco, que es va instal·lar a Toledo on va presentar unes figures tortuosament allargades i d’aparença fantasmagòrica, amb un estil dramàtic que buscava l’expressió dels sentiments amb complexes composicions i l’ús de colors freds. L’escultura i la pintura renaixentistes peninsulares El Greco: L’enterrament del senyor d’Orgaz (1586-1588).