Comentari PAU de la Majestat Batlló.

1. Majestat
Batlló.

2. Fitxa tècnica
 Títol: Majestat Batlló.
 Autor: desconegut.
 Cronologia: mitjan segle XII.
 Tipologia: exempta.
 Materials: fusta de xiprer




policromada.
Mides: 1,56 m x 1,20 m.
Estil: romànic.
Tema: religiós, Crist en Majestat.
Localització: MNAC (Barcelona).

3. Obra de la mateixa època
Majestat de Beget(segle XII)

4. Context
 La Majestat Batlló va ser comprada a un antiquari el 1914 per
l’industrial Enric Batlló, i posteriorment donada a la ciutat de
Barcelona, perquè formés part de la col·lecció del Museu
Nacional. És una de les poques majestats catalanes que
conserva la policromia gairebé completa.
 Aquest tipus d’obra, juntament amb les verges entronitzades i
els davallaments, tenia una funció litúrgica, ja fos com a part
del mobiliari de l’església (reliquiaris) o com a figures per a
representacions de teatre sacre o processons.
Mare de Déu de Veciana (segle XIII)

5. Descripció formal
 La Majestat Batlló presenta una composició frontal, hieràtica i
simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del
cap a la dreta. S’hi pot observar el treball minuciós del
pentinat i de la barba, regit per un esquema geomètric
rigorós, que també s’observa als ulls –de mirada inexpressiva i
distant-, al nas i a les orelles. Un altre aspecte compositiu
remarcable és la desproporció evident del cos, perquè la
distància que hi ha entre el cap i els peus és pràcticament la
mateixa que hi ha entre una mà i l’altra.
 També segueix la mateixa línia la rica vestimenta que cobreix
tot el cos, una túnica llarga amb mànigues (túnica
manicato), lligada amb un cíngol i estructurada a base de plecs
verticals que reforcen la rigidesa i la geometrització del
conjunt. Aquesta túnica està decorada amb motius florals
inscrits en cercles de color vermell i blau, les dues tonalitats
que també decoren una gran part de la creu.

6. Temàtica
 La
tradició ha transmès la llegenda que la primera
majestat, anomenada Volto Santo o Crist de Beirut, va ser
esculpida per Nicodem, que, juntament amb Josep
d’Arimatea, va davallar el cos de Jesús de la creu i el va
sepultar. En el període romànic, durant el qual aquesta
iconografia va ser molt comú, hi havia dos modalitats de
representació de Crist crucificat: el Crist sofrent, imatge lligada
a la idea de la redempció dels pecats dels homes, i el Crist
triomfant, imatge que representa la victòria de Crist sobre la
 mort.
Aquesta talla és un exemple paradigmàtic del tipus Crist
triomfant, que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat.
L’obra presenta la imatge de Jesús com la d’Home Déu que ha
superat el dolor i la mort. La figura, que no mostra sofriment
físic ni psíquic, està vestida amb una túnica ricament
ornamentada i té els ulls oberts i l’expressió serena.

7.  Al braç superior de la creu es
troba la llegenda en llatí Iesus
Nazarenus
Rex
Iudaeorum
(Jesús de Nazaret, rei dels
jueus). Al revers s’hi aprecien
encara restes d’un Agnus
Dei, l’anell místic, símbol de
Crist mort i ressuscitat.

8. Models i influències
 La marcada frontalitat, el hieratisme, l’estilització del cos, la
solemnitat i l'obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat
Batlló tenen un referent clar en la iconografia
bizantina, arribada a Catalunya probablement a través d’Itàlia.
Segons la tradició, el Crist pretesament esculpit per Nicodem
va arribar a la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va
ser motiu de diverses còpies abans de desaparèixer. Una
d’aquestes còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de
model per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta
influència també és visible en l’ornamentació de la túnica, que
recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a
través del comerç, com a botins de guerra o com a regals
entre governants.
 El grau tan alt de conservació deVolto Santo di Lucca (c.
la Majestat Batlló la
converteix en un referent i un model 1200).
historicoartístic
importantíssim de l’escultura romànica catalana.