Comentari PAU de la Mesquita de Còrdova

1. Mesquita de Còrdova

2. Fitxa tècnica
 Títol: mesquita de Còrdova.
 Autor: desconegut.
 Cronologia: 785-788, ampliada




successivament el 833, el 855,
entre el 962 i el 966, i el 987.
Tipologia: mesquita.
Materials: pedra, maó, fusta i, en
la decoració, guix.
Estil: hispanomusulmà.
Localització: Còrdova (Espanya).

3. Obra de la mateixa època
Palau de Madïnat al-Zahrä (961)

4. Context
 La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern de
l’emir Abderrahman I (756-788), després d’haver elegit
Còrdova com a capital del califat l’any 716. Es va construir al
terreny que havia ocupat l’església visigòtica de San Vicente.
 Fins al segle X, la mesquita va ser ampliada diverses vegades
per poder acollir una població cada vegada més nombrosa. Un
cop acabada la Reconquesta, el 1523 el capítol de Còrdova va
ordenar la construcció d’una catedral al mig de la gran
mesquita. Aquesta actuació va obligar a retirar 63 columnes i
arcs de la sala d’oració, fet que va provocar queixes de bona
part de la població.

5. Descripció formal
 Tota l’obra presenta un mur homogeni de 178 x 125 m
que, com si fos una muralla i sense façana principal, envolta
tot el recinte, en el qual sobresurten nombrosos contraforts
acabats amb merlets i dinou portes que donen accés a
l’interior. Les portes presenten una estructura de tres cossos –
un de central d’obertura i dos de laterals cecs- decorats amb
arcs de ferradura o lobulats i gelosies. Al mur occidental
s’aixeca l’antic minaret, convertit posteriorment en campanar
cristià.
 L’interior de la mesquita es pot dividir en dues parts ben
diferenciades: el pati dels tarongers i la sala d’oració o haram.
El primer espai és un pati descobert o sahn, on hi ha el
minaret, quatre fonts rituals –sabil- i un conjunt de tarongers
alineats amb les naus de la sala d’oració. A aquesta sala que
conforma el segon espai, s’hi accedeix a través de les dinou
portes que es corresponen amb les naus en que es divideix
perpendicularment la sala per mitjà d’un bosc impressionant
de 514 columnes.

6.  A l’edifici primigeni d’onze naus, les columnes es van aixecar
reutilitzant els fusts i els capitells de granit, jaspi o marbre
d’anteriors edificis romans o visigòtics. Per compensar la poca
envergadura de les columnes, es va idear un sistema enginyós
de dues arcades (ferradura i mig punt) superposades, amb les
quals es va poder arribar a l’altura d’11,5 m.
 Al mur de l’alquible, orientat en aquest cas particular a
Damasc, hi ha el mihrab, que amb l’ampliació del segle X (s’hi
van afegir 8 naus) va quedar descentrat. Just al davant
d’aquest espai sagrat se situa la maqsura, un lloc reservat a les
autoritats. Aquesta zona queda molt il·luminada gràcies a les
quatre cúpules amb finestres radials que van ser construïdes
perquè l’allargament de la sala impedia que la llum del pati
arribés a l’alquible. Aquestes cúpules es van aixecar a partir
d’un sistema sofisticat d’arcs entrecreuats que permetien
continuar gaudint de la visió del bosc de columnes.

7. Entorn i integració urbanística
 Al mig de la ciutat de Còrdova, i seguint els preceptes
musulmans, la mesquita orienta un dels seus murs a la Meca.
Les tonalitats ocres dels materials així com la seva alçada
escassa fan que la mesquita quedi totalment integrada a
l’entorn, una adequació que seria més gran si no fos per les
intervencions cristianes, que trenquen la unitat del conjunt.

8. Funció, contingut i significat
 La mesquita és l’expressió artística més evident de la fe
islàmica. La paraula àrab masyid, a la qual es remunten els
diferents noms de la mesquita, significa “lloc de prostració”, i
designa el lloc on els fidels adoren Al.là a la terra per complir el
precepte de l’oració, que obliga als musulmans a pregar cinc
vegades al dia, malgrat que només el divendres han de fer-ho
a la mesquita.
 Hi ha tres tipus de mesquita:
a)
b)
c)
Mesquita de tipus basilical o hipòstil → deriven de la planta basilical
de les esglésies cristianes → Mesquita de Còrdova.
Tipus turc → planta centralitzada, influencia de l’arquitectura
religiosa bizantina (Santa Sofia) → Mesquita Blava.
Tipus persa → deriva de les escoles coràniques (madrasses) →
Mesquita d’ Ispashan.
Gran Mesquita d’Ispahan (segles XVI - XVII)
Mesquita Blava (segle XVII)

9.  La mesquita també tenia una finalitat política perquè
l’obligatorietat de l’oració permetia als califes de controlar de
prop les classes aristocràtiques i politiques.

10. Models i influències
 Els arquitectes de la mesquita de Còrdova, tot i que la van
concebre com una rèplica adaptada de la gran mesquita de
Damasc, van adoptar tradicions locals i van rebre influències
de l’arquitectura romana –l’ús de dovelles bicolors-, i de art
visigòtic –l’ús d’arcs de ferradura.
 La mesquita de Còrdova va aportar nombroses innovacions,
entre les quals destaca la introducció del guix com a material
d’ornamentació interior en arabescos i traceries, l’ús decoratiu
de les inscripcions cúfiques que lloen el nom d’Al.là i la
tipologia de minaret -avui desvirtuada pel campaner cristià-,
que va servir de model per a altres mesquites d’Al-Andalus.
Gran mesquita de Damasc (707-714)