Comentari PAU del Partenó de l'Acròpoli.

1. Partenó

2. Fitxa tècnica
 Títol: Partenó
 Autor: Ictinos (actiu a la




Obra del mateix autor: Cal.licrates:
Atena Niké (448 -421 a. C.)

segona meitat del segle V a.
C.) i Cal.licrates (actiu al
segle V a. C.)
Cronologia: entre el 447 a.
C. i el 438 a. C.)
Tipologia: Temple
(arquitectura religiosa)
Materials: marbre de la
pedrera del Pentèlic
Estil: Grec clàssic
Localització: Acròpoli
d’Atenes.

3. Biografia dels autors
 Sota la supervisió de Fídies, els dos arquitectes principals del
Partenó van ser
Ictinos i Cal.lícrates, dels quals,
malauradament no s’ha conservat gaire informació històrica.
 Ambdós arquitectes van treballar al segle V a. C., durant
l’època esplendorosa de Pericles, que els va encarregar
diverses construccions.
 Entre altres obres, Ictinos va ser l’arquitecte del temple dòric
d'Apol·lo a Bassae, la construcció del qual va començar l’any
430 a. C.
 Cal.licrates va construir el petit i elegant temple jònic d’Atena
Niké (448-421 a. C.) a l’Acròpoli d’Atenes.

4. Descripció formal
 El Partenó s’erigeix sobre una base de
tres graons (estereòbat o opistodoma)
que culmina amb un últim graó o
plataforma (estilòbat) sobre la qual
s’aixequen sense base, les columnes
dòriques: vuit a cada façana frontal,
disset a les laterals.
 El fust format per tambors superposats,
presenta una robustesa sòlida decorada
per estries d’aresta viva. Entre el fust i el
capitell hi ha una motllura anular
anomenada collarí. El capitell està
format per dues parts: l’equí en forma
de con, damunt el qual hi ha l'àbac
quadrangular, ambdós sense cap mena
de decoració.

5.  El Partenó és un temple dòric octàstil, i perípter monòpter,
perquè tot el perímetre està envoltat per una sola filera de
columnes. A l’interior, la planta rectangular de la cel·la està
dividida en dues sales diferents, naos i opistòdom, separades per
un mur. L’accés a la naos es feia a través del pòrtic oriental
hexàstil (6 columnes) que, amb el nom de pronaos, servia
d’antesala al recinte sagrat on es guardava la majestuosa
estàtua criselefantina (feta d’or i vori) de la deessa Atena, obra
de FÍDIES, envoltada per una columnata interior de dos pisos en
forma de “U”. Tant la porta com les finestres obertes als murs
de la naos estaven situades estratègicament perquè la sortida
del sol il·luminés l’est{tua.
 Al costat occidental, un segon pòrtic, també hexàstil, donava
accés a l’opistòdom, presidit per quatre columnes jòniques altes,
a l’interior del qual es guardava el tresor del temple.

6. Entorn i integració urbanística
 El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de
l’Acròpoli d’Atenes. La façana principal mira a l’est, el punt per
on surt el sol – com era habitual en les construccions religioses a
l’Antiguitat -, i dóna l’esquena a l’entrada al recinte. La seva
majestuositat i la ubicació al punt més alt del turó el
converteixen en l’element vertebrador del conjunt d’edificis
importants de l’Acròpoli, com ara l’Erectèon (al nord) o els
Propileus (a l’oest).

7. Funció, contingut i significat
 El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la
deessa Atena després de derrotar els perses. La seva
construcció, durant l’època de Pèricles, va ser l’inici de la
reconstrucció de l’Acròpoli atenesa, destruïda durant les
guerres mèdiques.
 Durant el segle VI dC., el temple va passar a ser cristià i es va
consagrar a la Saviesa Divina (Santa Sofia). Durant l’ocupació
catalanoaragonesa, al segle XIV, el temple va ser dedicat a Santa
Maria de Cetines, nom amb què es coneixia la ciutat d’Atenes en
català medieval. Per la seva importància artística i cultural, era
vigilat dia i nit per ordre del rei Pere IV el Cerimoniós.
 Sota la dominació turca, durant el segle XV, el Partenó es va
convertir en mesquita, i durant el segle XVII, en un polvorí que va
ser destruït parcialment per una bomba veneciana el 1687. Poc
després, se’n van aprofitar part dels marbres en la construcció
d’altres edificis i, finalment, l’anglès lord Elgin es va emportar al
seu país algunes de les escultures que decoraven el temple.

8.  La decoració escultòrica, obra de FÍDIES, ocupava els frontons,
en els quals es representaven diversos episodis de la vida de la
deessa Atena, com el seu naixement i la lluita amb Posidó per la
possessió d’Atenes.

9.  A les mètopes que decoraven el fris exterior s’hi representaven
les quatre lluites mitològiques –la centauromàquia, la guerra
de Troia, l’amazonom{quia i la gigantomàquia-.
 El fris que envoltava la cel·la estava esculpit amb la processó
de les Grans Panatenees, celebració en honor de la deessa
Atena que es feia cada quatre anys.
 A l’interior de la naos s’hi guardava la monumental escultura
criselefantina, no conservada, de la deessa Atena Pàrtenos,
feta també por FÍDIES.

10.  El Partenó és el millor exemple de la recerca, a través de les
matemàtiques, de la perfecció i l’harmonia –paraula grega que
significa unió bella del que és divers-. En aquest sentit, destaquen
les correccions òptiques utilitzades pels arquitectes amb la
finalitat d’aconseguir la perfecció visual de la línia recta.
 Les correccions òptiques més importants van ser: la lleugera
curvatura convexa de l’entaulament i l’estilobat, el lleuger
bombament del fust de les columnes (èntasi) i l’augment del
gruix i de la separació de les columnes situades als quatre
cantons extrems del temple.

11. Models i influències
 El Partenó és una síntesi perfecta entre la tradició dòrica
(robusta, austera i monumental) i la novetat jònica, que va
endolcir les proporcions i va agafar l’home com a mesura en la
recerca de l’harmonia constructiva.
 En aquest sentit cal destacar les correccions òptiques
comentades anteriorment, que tanmateix no són exclusives del
Partenó, perquè també n’hi ha al Temple de la Concòrdia
d’Agrigent, que tanca la sèrie de construccions dòriques
clàssiques.
 El Partenó està considerat la culminació de la perfecció
arquitectònica grega i un exemple de refinament i esveltesa, a la
vegada que un model de fusió perfecta d’arquitectura i
escultura. A més, la distribució interior entre naos i opistòdom va
suposar una evolució important en el desenvolupament
d’aquest espai sagrat.