Presentació d'aula sobre el tema

1. LA PRIMERA GUERRA
MUNDIAL (1914-1918)
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

2. INTRODUCCIÓ
• Les grans esperances que al principi del segle XX es tenien
posades en el progrés, la ciència i unes relacions
internacionals pacífiques es van veure truncades el 1914 amb
l’inici de la guerra més intensa i destructiva que fins aleshores
havia conegut Europa. Pràcticament tot el continent europeu,
i amb aquest, les colònies i els dominis que tenia escampats
arreu del món, es va veure afectat pel conflicte bèl·lic.
• Els efectes de la guerra no es van limitar al camps de batalla,
sinó que van arribar a la població civil: totes les activitats
econòmiques es van subordinar a les necessitats militars; tota
opinió o actuació en contra de la guerra es va considerar
traïció a la pàtria; la creació artística i els mitjans de
comunicació van quedar supeditats, finalment, a la
propaganda bèl·lica.

3. • La joia amb què es va acollir en molt països l’inici de la guerra
es va transformar el 1918 en un sentiment de desolació: més
de deu milions de morts, dos-cents milions de persones
afectades directament per la guerra, les economies europees
arruïnades. El seus contemporanis, per diferenciar-la de totes
les anteriors, la van anomenar Gran Guerra.

4. LES RELACIONS INTERNACIONALS:
LES GRANS ALIANCES
• La formació de grans aliances militars va ser l’objectiu més
important de la diplomàcia europea al final del segle XIX i
començament del segle XX. El període comprés entre el 1870
i el 1914 és conegut com la “pau armada”, en el qual es van
formar dos blocs antagònics que finalment es van enfrontar a
la I Guerra Mundial:
1. La Triple Aliança: Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria.
2. La Triple Entesa: Rússia, França i Gran Bretanya.

5. • Entre 1870 i 1890, les relacions internacionals van estar
dominades per Alemanya, a través d’un sistema d’aliances
molt complex que va dissenyar Bismarck.
• L’objectiu prioritari de Bismarck era mantenir aïllada França,
la potència europea més descontenta després de la derrota
que va sofrir en la guerra franco-prussiana (1870), que li va
significar la pèrdua d’Alsàcia i Lorena. Per aconseguir-ho va
atraure successivament les potències europees als seus
sistemes d’aliances:
• Primer sistema:
1873: Entesa dels Tres Emperadors: Àustria-Hongria,
Alemanya i Rússia.
La supremacia alemanya: els sistemes
bismarckians

6. • Segon sistema:
1879: Doble Aliança: Àustria-Hongria i Alemanya.
1881. Renovació de l’Entesa dels tres Emperadors.
1882: Triple Aliança: Àustria-Hongria, Itàlia i Alemanya.
• Tercer sistema:
1887: Tractat de Reassegurança: Rússia i Alemanya.
1887: Pacte Mediterrani promogut per Bismarck: Gran
Bretanya, Itàlia, Àustria-Hongria i Espanya.

7. • El 1890, amb la pujada al tron de Guillem II i la retirada de
Bismarck, l’escena internacional va començar a variar. En
aquest període (1890-1914), la diplomàcia francesa va
aconseguir posar fi a la situació d’aïllament anterior
aprofitant la coincidència d’un seguit de circumstàncies:
a) Rússia desitjava expandir-se pels Balcans per crear una
gran confederació de pobles esclaus. Això anava en
contra dels interessos d'Àustria-Hongria, que veia amb
temor com petits Estats eslaus, sobre tot Sèrbia,
s’independitzaven de l’Imperi otomà i es convertien en
un exemple que havien d’imitar les poblacions eslaves
del seu Imperi.
La crisi del sistema de Bismarck: la formació de
la Triple Entesa

8. a) Itàlia, que tenia els territoris d’Ístria i Trento ocupats pels
austríacs, va preferir allunyar-se de la Triple Aliança i
apropar-se a França, que li havia ofert suport per
recuperar aquests territoris.
b) Guillem II va posar en marxa la weltpolitik (política
mundial), que pretenia convertir Alemanya en una gran
potència mundial mitjançant l’adquisició de colònies.
Aquesta política va comporta l’enfrontament amb la
Gran Bretanya, posseïdora de l’imperi colonial més gran
del món.

9. • Tots aquests esdeveniments van provocar la crisi del sistema
d’aliances que va idear Bismarck i van afavorir la formació
de la Triple Entesa:
– 1894: Doble Aliança francorussa.
– 1902: Acostament francoitalià (Itàlia promet a França
neutralitat en cas que Alemanya l’agredeixi).
– 1904: Entente Cordiale francobritànica.
– 1907: Compromís anglorús.

10. LES CAUSES DE LA PRIMERA
GUERRA MUNDIAL
• Els antecedents immediats del conflicte es troben en la crisi
internacional que va provocar l’atemptat de Sarajevo. Però
les arrels profundes es troben en els anys que van precedir
l’esclat bèl·lic. Durant aquells anys es van anar
interrelacionant una sèrie de factors que van fer inevitable el
començament de la guerra.

11. • La causa immediat de l’esclat de la I Guerra Mundial va ser
l’assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa,
hereus del tron austrohongarès, a Sarajevo el 28 de juny de
1914. L’assassí, l’estudiant bosnià G. Princip pertanyia a una
societat secreta paneslavista i antiaustríaca, i havia
aconseguit la complicitat de la policia sèrbia.
• Àustria-Hongria, arribat aquest moment, va considerar que
havia arribat el moment d’esclafar Sèrbia i posar fi a la
influència que exercia sobre els Balcans. La diplomàcia
austríaca va preparar un ultimàtum que va presentar a
Sèrbia el 23 de juliol i que els serbis van rebutjar, ja que una
de les clàusules comportava la violació de la seva sobirania
perquè havien de permetre que fossin policies austríacs els
que investiguessin el crin de l’arxiduc en el seu territori.
La causa immediata de la guerra: l’atemptat de
Sarajevo

12. • Àustria-Hongria, valent-se d’aquest rebuig, va declarar la
guerra a Sèrbia el 28 de juliol i automàticament es van posar
en marxa les aliances europees: Rússia, aliada de Sèrbia,
declarava la guerra a Àustria; Alemanya, aliada d’Àustria-
Hongria, declarava la guerra a Rússia i pressionava França
perquè no hi intervingués, però França, aliada de Rússia des
de 1894, va mobilitzar els seus exèrcits. Aleshores,
Alemanya va envair Bèlgica, país neutral, per entrar a
França. La Gran Bretanya, aliada de França, davant de la
violació de la neutralitat belga, va declarar la guerra a
Alemanya. D’altra banda, Itàlia va decidir mantenir-se
neutral al començament de la guerra.

13. • Tot i ser molt greu, l’atemptat de Sarajevo no explica
totalment l’inici de la guerra. Les causes profundes d’aquest
conflicte els hem de buscar en els anys anteriors del
conflicte.
• Durant aquells anys, una sèrie de factors va influir a fer
insostenible la situació internacional. Cap d’aquest factors
per separat hauria estat suficient per desencadenar la
guerra, però la unió de tota una sèrie de circumstàncies
d’extrema tensió internacional finalment la van provocar.
Aquests factors són de diversos tipus:
Les causes profundes de la guerra

14. • Militars: l’existència de fortes aliances militars entre els
diversos europeus feia que qualsevol incident local adquirís
una dimensió internacional. Aquesta situació es complicava
per l’increment constant d’efectius militars de les potències
més important (Europa s’armava fins a els dents).

15. • Econòmics: Alemanya s’havia convertit en la segona
potència industrial del món, després dels EUA. La Gran
Bretanya i França veien amb preocupació la rivalitat de la
marina mercant alemanya en zones que abans que eren del
seu domini exclusiu.
“Però la competència entre exportadors
alemanys i anglesos era molt dura en quasi
tots els mercats europeus (...).
En 1898, les compres efectuades per França
en Alemanya no arribaven a les tres
cinquenes parts de les britàniques; en 1913,
les importacions alemanyes i angleses es
trobaven quasi al mateix nivell.
En Bèlgica on, en 1898, eren més
importants les importacions angleses que les
alemanyes, ara les alemanyes sobrepassen
en 200 milions de francs belgues a les
angleses.
Per últim, la supremacia del comerç
alemany sobre l’anglès, des del 1890 a
Romania i des del 1901 a Sèrbia, s’estén el
1911 a Bulgària.”
P. RENOUVIN: Història de les relacions
internacionals.

16. • Enfrontaments colonials:
a) Crisi de Fashoda (1898): retirada francesa davant
l’exèrcit britànic.
b) Primera crisi marroquina (1905-06): els alemanys donen
suport al soldà del Marroc contra França → la
Conferència d’Algesires dóna el protectorat del Marroc a
França i Espanya, però Alemanya no es rendeix.
c) Segona crisi marroquina (1911): els alemanys envien un
canoner al port d’Agadir (Marroc) → França concedeix a
Alemanya el Camerun.
• Aquesta situació portarà a la creació de dos blocs
antagònics, un format per Gran Bretanya i França i l’altre per
Alemanya.

17. • Polítics: la gran preocupació dels governants europeus va
ser la de reforçar les seves aliances, perquè tendien a pensar
que la guerra era inevitable tard o d’hora. Alguns parlaven
d’una guerra justa, ja que satisfaria les “legítimes”
reivindicacions dels seus pobles. Aquest era el cas de França,
que reivindicava l’Alsàcia i Lorena, en poder d’Alemanya des
de 1870, o d’Itàlia, que reivindicava els territoris d’Ístria i
Trento, en poder dels austríacs.
• Aquí inclouríem les crisis balcàniques, enfrontaments per
influir sobre els territoris que s’independitzen de l’imperi
turc: Àustria-Hongria contra Rússia. Alemanya i Itàlia
recolzen Àustria-Hongria i França i Gran Bretanya a Rússia →
es formen els blocs de la Primera Guerra Mundial.

18. LA GRAN GUERRA
• El que va començar sent un conflicte europeu de curta durada
es va convertir finalment en una guerra mundial que va
implicar un gran nombre de països i que va durar quatre llargs
anys (1914-1918) amb un esforç econòmic, social,
demogràfic, ideològic i moral enorme.
• Mentre es desenvolupava, una ciència militar que a penes
havia evolucionat des de l’època de Napoleó es va veure
desbordada per uns avenços tècnics revolucionaris amb un
armament sofisticat: tancs, armes químiques, avions,
dirigibles, cuirassats, submarins, nous fusells, metralladores,
artilleria de gran calibre,... i la mobilització general de tota la
població. També amb un ús intensiu de la propaganda:
cartells, controls dels mitjans de comunicació,... i gran
importància de la reraguarda: fabricació d’armes, hospitals,
diners,...
Tant en França com en Alemanya s’esperava que les batalles serien lluitades i guanyades en
poques setmanes. Es pensava que les reserves d’equipament i municions de temps de pau serien
suficients per a les necessitats estratègiques que durien a la victòria. El resultat en França va ser
que, el 15 de setembre, després de 30 dies d’operacions, els stocks estaven mig buits i els arsenals
disposaven sols de 120.000 projectils per a canons de 75 mm. (...) Els ministres i els seus
consellers militars pensaven que estaven portant a terme una guerra “com altra qualsevol”,
esperant que el seu desenllaç es determinaria en unes poques batalles d’anihilament. En realitat,
havien entregat als pobles de les seves nacions a un llarg procés de desgast”.
R. ARON: Un segle de guerra total.

19. • Durant l’estiu de 1914, Europa es va dividir en dos bàndols
adversaris disposats a destrossar-se en el camp de batalla:
d’una banda, els anomenats Imperis Centrals. Alemanya i
Àustria-Hongria, a les quals es va unir l’Imperi otomà al final
de l’any; d’altra banda, els països de l’Entesa: la Gran
Bretanya, França i Rússia, als quals es van unir Bèlgica i
Sèrbia. A l’agost se’ls uneix el Japó, que ambicionava les
colònies alemanyes del Pacífic.
La guerra de moviments (juliol 1914 – setembre
1914)
Setge de Lieja (agost 1914)

20. • L’alt comandament alemany havia previst que hauria de
combatre en dos fronts. L’estratègia que feia servir, el pla
Schlieffen, consistia a concentrar l’esforç principal contra
França, i posteriorment tornar-se contra Rússia. Violant la
neutralitat belga, els alemanys van entrar a França pel nord,
de manera que van empènyer els exèrcits britànic i francès
cap a París. Però els russos s’havien mobilitzat ràpidament i
havien envaït la Prússia oriental. Per això els alemanys van
enviar unes quantes de les seves divisions al front rus.
Aquest fet va afavorir el contraatac francobritànic (batalla
del Marne), que va obligar el replegament alemany i va fixar
el front, que anava des de la frontera suïssa fins el canal de
la Mànega. Aquest front va quedar pràcticament inamovible
fins el 1918.

21. • En el front oriental l’exèrcit austrohongarès va ser
sorprenentment contingut pels serbis, mentre que els
alemanys derrotaven els russos (batalla de Tannenberg) i
iniciaven la penetració en territori enemic.

22. La guerra de posicions o guerra de trinxeres
(1915-1916)
• Després de la batalla del Marne, els fronts es van immobilitzar. Al
front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del
Nord. Guanyar un pam de territori significava desenes de milers
de morts.
• Va caldre buscar nous aliats que aportessin més soldats a la
guerra. Així entren en el conflicte l’Imperi Turc (1914) i Romania
(1916) recolzant la Triple Aliança i Bulgària (1915) a la Triple
Entesa. El mateix any, Itàlia canvia de bàndol.
• El 1916 els alemanys van llançar una nova ofensiva per trencar el
front occidental, però a la batalla de Verdun els francesos van
resistir durant mesos. El juliol, britànics i francesos van atacar les
línies alemanyes (batalla de la Somme), amb èxit escàs.
• La guerra de trinxeres va tenir un elevat cost humà: un milió de
baixes (morts, ferits i desapareguts) entre els aliats i vuit-centes
mil entre els alemanys.
PROPAGANDA:
“Les bales alemanyes no maten. Els nostres soldats s’han
acostumat a les bales alemanyes (...) i la ineficàcia dels
projectils és l’objecte de totes les converses.”
L’Intransigent, 17 d’agost del 1914.
“Excepte cinc minuts al mes, el perill és mínim, fins i tot
en les situacions crítiques. No sé com mes les vaig a
arreglar sense pegar-me aquesta vida quan la guerra
s’acabi.” Petit Parisien, 22 de maig del 1915.
“La veritat és que alguns (dels refugis de Verdun) són
relativament confortables: calefacció central i electricitat
(...). La veritat és que no m’avorria molt.” Petit Journal, 1
de març del 1916.
“Esperàvem l’hora de l’atac com qui espera una festa.”
Petit Journal, 3 d’octubre del 1915. A propòsit de Verdun:
les pèrdues han estat mínimes.” Écho de Paris, 25 de
febrer del 1916.

23. • Itàlia entra en la guerra en favor de la Triple Entesa a canvi
de promeses territorials (Tractat Secret de Londres, 1915).
• Japó participa a favor de la Triple Entesa, mentre que Xina,
enemiga del Japó, ho ha a favor de les potències centrals.
• Participació de les colònies: matèries primeres, aliments,
tropes, mà d’obra i escenari de batalles (Togo, Camerun,...).
• Guerra submarina: els alemanys estenen el conflicte per tots
els oceans i enfonsen el transatlàntic britànic Lusitània en el
que viatjaven ciutadans americans (1917). Els Estats Units
declaren la guerra a Alemanya, canviant el signe del
conflicte.
La mundialització del conflicte

24. • En 1917 comencen les protestes contra la guerra en tots els
països, a la reraguarda i als fronts amb un increment de les
desercions i dels motins.
• El triomf bolxevic en la Revolució Russa fa que Rússia negocií
la pau amb les potències centrals: Pau de Brest-Litovsk
(març 1918), per la qual Rússia perd Ucraïna, Polònia,
Finlàndia Estònia, Letònia, Lituània i Bielorússia (Alemanya),
Bessàrabia (Romania) i Armènia (Turquia).
• L’any 1918 es va produir el desenllaç decisiu del conflicte. Al
front oriental Gran Bretanya derrota a Turquia, França a
Bulgària i Itàlia a Àustria-Hongria. El 3 de novembre, l’imperi
austrohongarès es va rendir i el seu emperador va abdicar.
De la crisi del 1917 a l’armistici
“A Anglaterra la resistència a l’autoritat va anar en augment. Fins i tot abans de votar-
se la llei de reclutament, els tribunals ja enviaven a la presó a un nombre creixent de
persones a causa de la guerra. En agost del 1915 van ser 15 treballadors, en juliol del
1916, 772.
A França es va actuar contra els sindicalistes: quan algú especialment incòmode
obtenia pròrroga d’incorporació per malaltia, se’l feia acudir a un tribunal de metges
militars alliçonats, que el declarava útil i l’enviava al front (...).
Des del 1917 a Itàlia es van succeir les grans manifestacions pacifistes i la consegüent
repressió: 1000 detinguts l’1 de maig d’aquell any. La protesta pública de dones
camperoles es va agreujar amb la petició de pau i tornada dels marits. En Torí, la
repressió policial es saldà amb 50 morts, 800 ferits i 1500 detinguts.
La resistència masculina també era evident. En 1917 va haver a Itàlia 49.282 pròfugs i
56.286 desertors, xifres que van anar en augment fins el final de la guerra (...). Així, es
va produir una onada de vagues en 1917: a Anglaterra es va passar dels 276.000
vaguistes del 1916 als 872.000 del 1917; a França de 41.000 a 294.000; a Itàlia de
136.000 a 170.000; en Alemanya de 129.000 a 667.000. A Rússia el descontent va ser
més greu i el descontent arribà abans: ja en 1916 un milió de persones estava en
vaga”.
G. CARDONA: Els horrors de la guerra.Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

25. • Al front occidental, els alemanys, amb el reforç de les tropes
del front rus, inicien un atac que serà aturat per França,
Gran Bretanya i els Estats Units que inicien una
contraofensiva des de juliol (Segona Batalla del Marne) que
els portarà a la victòria.
• L’11 de novembre del 1918 Guillem II abdica i Alemanya es
rendeix amb l’armistici de Compiègne. La Primera Guerra
Mundial havia acabat.

26. LA PAU DELS VENCEDORS
• En 1919 es van reunir a París els presidents dels països
vencedors per a imposar les condicions de pau a Alemanya.
• Els vencedors tenien interessos molt diferents: França que
Alemanya li pagués el cost de la guerra, els Estats Units un
nou ordre mundial estable, Itàlia que li donessin els territoris
promesos i Gran Bretanya una posició intermèdia.
“Des de tots els punts de vista, em sembla que
ens hem d’esforçar per establir un acord de pau
com si fórem àrbitres imparcials, oblidant les
passions de la guerra. Aquest acord haurà de
tindre tres objectius: davant tot, fer justícia als
aliats, tenint en compte la responsabilitat
d’Alemanya en els orígens i els mètodes de la
guerra; seguidament, l’acord s’ha de fer de tal
forma que un govern alemany conscient de les
seves responsabilitats pugui signar-lo estimant
que pot complir les seves obligacions; per últim,
aquest acord no haurà de tindre cap clàusula que
pugui provocar noves guerres, i haurà d’oferir
una alternativa al bolxevisme, perquè serà per a
la gent raonable una solució igualitària del
problema europeu”.
Memoràndum de Lloyd George (president
britànic), 25 de març del 1919.
“Espero que Vostè estigui d’acord, en principi,
com el senyor Lloyd George, en la moderació
que és necessari mostrar amb Alemanya. No
volem ni podem destruir-la: la nostra major
errada seria donar-li raons poderosos per a una
revenja. Clàusules excessives sembrarien la
llavor segura de la guerra (...). És necessari que
evitem donar als nostres enemics la impressió
d’injustícia. No temo per al futur les guerres
preparades per complots secrets dels governs,
sinó més bé els conflictes creats pel descontent
de les poblacions.
Si nosaltres mateix som culpables de cometre
una injustícia, aquest descontent és inevitable.”
El president Wilson (Estats Units) dirigint-se a
Clemenceau en el Consell dels Quatre.
“Prenc nota de les paraules i de les excel·lents
intencions del president Wilson. Ell elimina el
sentiment i el record: és així on tinc una observació
que fer respecte al que acaba de dir. El president dels
Estats Units desconeix el fons de la naturalesa humana.
El fet de la guerra no pot ser oblidat. Amèrica no ha
vist aquesta guerra de prop durant els tres primers
anys; nosaltres durant aquest temps vam perdre un
milió i mig d’homes. No ens queda mà d’obra. Els
nostres amics anglesos, que han perdut menys que
nosaltres, però també han patit molt, em
comprendran.
Les proves que hem hagut de passar han creat un
sentiment profund sobre les reparacions que ens són
degudes; i no es tracta sols de reparacions materials: la
necessitat de reparacions morals no és menys forta
(...).
Busqueu fer justícia als alemanys. No es penseu que
ells ens van a perdonar, buscaran
l’ocasió de la revenja, res acabarà amb la ràbia
d’aquells que han volgut establir la seva dominació en
el món i que s’han cregut tan prop d’aconseguir-ho.”
El cap del govern francès, Georges Clemenceau,
dirigint-se al Consell dels Quatre.

27. • El president Wilson va proposar un programa de 14 punts per
negociar la pau, basat en la llibertat de navegació, el liberalisme
econòmic, la creació de la Societat de Nacions, la
autodeterminació de les nacions i les renúncies territorials
alemanyes.
• A Paris s’hi van establir cinc tractats (un per país vençut). El més
important fou el Tractat de Versalles que fou una imposició dels
vencedors a Alemanya, considerada responsable de tot →
ressentiment. Les condicions polítiques suposaren les pèrdues
territorials alemanyes d’Alsàcia i Lorena (França), Eupen i
Malmedy (Bèlgica), Schleswig (Dinamarca), Posnània (Polònia) i
Danzig; la prohibició de la unió d’Alemanya i la nova república
d’Àustria i la renúncia a totes les colònies que van passar a ser
mandats dels aliats.
La Conferència de Paris
Art. 231.- Els governs aliats i associats
declaren i Alemanya reconeix, que
Alemanya i els seus aliats són
responsables, per haver-los causat, de
tots els danys soferts pels governs aliats
i els seus associats i els seus habitants
com a conseqüència de la guerra, a la
qual els ha conduït l’agressió d’Alemanya
i dels seus aliats.
Tractat de Versalles. Part VIII.
Reparacions
Art. 80.- Alemanya reconeix, i respectarà estrictament, la independència d’Àustria dins de les
fronteres que es fixen en un tractat celebrat entre les potències aliades i associades, i reconeix
que aquesta independència serà inalienable, a no ser amb el consentiment del Consell de la
Societat de Nacions.
Art. 119.- Alemanya renuncia a tots els seus drets i títols sobre les seves possessions d’Ultramar
en favor de les potències aliades i associades...

28. • D’altra banda, les reparacions de guerra imposades a Alemanya
van ser molt dures:
a) Pagament de fortes compensacions econòmiques, sobretot a França.
b) Cessió d’Alsàcia i Lorena i les mines de carbó de Sarre i Silèsia a
França.
c) Confiscació dels béns alemanys a l’exterior i de la flota mercant.
d) Cessió de totes les colònies.
• Quan a les condicions militars:
a) Abolició del servei militar.
b) Desarmament i reducció de l’exèrcit a 100.000 homes.
c) Ribera del Rhin: ocupació de la ribera esquerra durant quinze anys i
desmilitarització de la ribera dreta fins 50 quilòmetres.
• Valoració: la imposició del tractat a Alemanya impedirà que es
recuperi econòmicament dels efectes de la guerra i generarà un
fort ressentiment en el poble alemany.
• El Tractat de Versalles és una de les causes de l’ascens del
nazisme i la Segona Guerra Mundial.

29. • Els altres tractats que es van signar són:
a) Tractat de Saint-Germain amb Àustria que perd tots els
territoris eslaus, es separa d’Hongria, queda reduïda a una
petita república alpina, se li imposen reparacions i se li
prohibeix unir-se a Alemanya.
b) Tractat de Trianon amb Hongria que perd la sortida al mar i
territoris en favor de la nova Txecoslovàquia, Iugoslàvia i
Romania.
c) Tractat de Sévres pel qual Turquia deixa de ser un imperi i
cedeix territoris a àrabs, grecs i armenis i els territoris d’Orient
Pròxim com a mandats a França i Gran Bretanya (futura Israel).
d) Tractat de Neuilly amb Bulgària que cedeix territoris a Grècia i
Iugoslàvia.

30. • Es creà per fomentar la col·laboració entre països i evitar els
conflictes, per a vigilar el compliment dels tractats de pau i
fomentar el desarmament general.
• Va ser impulsada pel president Wilson, però el Parlament
dels Estats Unit es va negar a entrar per les condicions
imposades als països vençuts. A més, tant a aquests països
com a la URSS se’ls va prohibir l’entrada en principi i acabarà
fracassant.
La Societat de NacionsPREÀMBUL: Les altes parts contractants, considerant que per a fomentar la cooperació entre les
nacions i per a garantir la pau i la seguretat importa: acceptar els compromisos de no recórrer a
la guerra i mantindre a la llum del dia les relacions internacionals, fundades sobre la justícia i
l’honor; observar rigorosament les prescripcions del Dret Internacional reconegudes d’ara
endavant com a norma de conducta dels Governs; fer que regne la justícia i respectar
escrupolosament totes les obligacions dels tractats en les relacions mútues dels pobles
organitzats, adoptant el present pacte, que institueix la Societat de Nacions: (...)
Art. 5.1.- Tret d’haver una disposició expressa en contrari del present Pacte, les decisions de
l’Assemblea o del Consell es prendran per unanimitat dels membres representats en la reunió
(...).
Art. 7.1.- Els membres de la Societat reconeixen que el manteniment de la pau exigeix la
reducció dels armaments nacionals al mínim compatible amb la seguretat nacional (...)
Art. 10.- Els membres de la Societat es comprometen a respectar i a mantindre contra tota
agressió exterior la integritat territorial i la independència política present de tots els membres
de la Societat (...).
Art. 161.- Si un membre de la Societat recorregués a la guerra (...) se’l considerarà ipso facto
com si haguera comés un acte de guerra contra la resta de membres de la Societat. Aquests es
comprometen a trencar immediatament tota relació comercial o financera amb ell (...).
LA SOCIETAT DE NACIONS: Preàmbul i articulat (1919).

31. • Quasi tots acaben descontents amb les paus de París: els Estats
Units s’aïlla i no entra a la Societat de Nacions, els vençuts es
queixen per ser humiliats i no tindre’ls en compte (ascens del
nazisme), Itàlia no rep els territoris que li havien promès, la URSS
és aïllada, les noves fronteres són criticades,...
• Els obrers són els que més han patit la guerra i, en tornar a la
normalitat, continuen explotats, però amb un nou referent: la
nova URSS, on ha triomfat una revolució obrera.
• Intents revolucionaris i vagues obreres importants a tota Europa:
els espartaquistes alemanys, Baviera, Hongria, França, Itàlia, Gran
Bretanya i Espanya. A Alemanya el KPD (Liebcknecht, Luxemburg)
intenten una revolució només acabar la guerra i patiran forta
repressió per part del govern socialdemòcrata.
• Les pèrdues territorials, unides a una mala situació econòmica i a
la por de la burgesia a una revolució obrera van provocar l’ascens
del feixisme (Itàlia, Alemanya i Espanya).
Una pau inestable

32. LES CONSEQÜÈNCIES DE LA
GUERRA
• La Primera Guerra Mundial va tenir un cost molt alt. Va provocar més
de nou milions de morts directes, més de sis milions de minusvàlids i
milions de morts indirectes per fam i grip.
• També hem de tenir en compte les “generacions buides”: en morir
sobretot homes joves, aquests no poden tindre els fills que els
pertocarien, amb la qual cosa baixa la natalitat i també descendeix la
població posterior.
Demogràfiques
CONSECUENCIAS
DEMOGRÁFICAS
Fallecidos 9.272.000
Inválidos 6.500.000
Viudas 4.250.000
Huérfanos 8.000.000

33. • La destrucció ocasionada directament per la guerra va tenir en els
seu escenari més important, Europa, efectes devastadors: milions
d’hectàrees no podien ser conreades, perquè estaven infestades
de metralla i obusos; les reserves de primeres matèries havien
desaparegut; la producció de carbó (encara base de la producció
industrial primària) va descendir un terç; nombroses fàbriques
havien sofert transformacions a causa de la guerra; els transports
ferroviaris i navals estaven desorganitzats i delmats perquè
estaven sobreexplotats i perquè s’havien convertit en el blanc de
les activitats bèl·liques; la flota mercant europea, que abans de la
guerra significava el 90% del tonatge mundial, després del
conflicte era tot just del 70%.
• A aquestes pèrdues directes s’afegien els grans deutes que els
Estats tenien amb les potències extraeuropees (fonamentalment
amb els Estats Units, que a partir d’aquella època es van convertir
en els creditors d’Europa).
Econòmiques

34. • La guerra va transformar substancialment el mapa europeu. Una
greu crisi econòmica assolava el continent europeu, produïda per
les destruccions materials, les pèrdues humanes i les despeses de
guerra. També s’havien produït importants canvis socials, com ara
la incorporació massiva de les dones al treball o el
desenvolupament de la classe obrera i la potenciació del
sindicalisme.
• A les conseqüències econòmiques i socials cal unir els canvis
territorials que dibuixaven un nou mapa europeu. Els quatre grans
imperis -alemany, austrohongarès, rus i turc- van ser escombrats
per la guerra. Alemanya va tornar l’Alsàcia i Lorena a França i
altres territoris fronterers a Dinamarca i Bèlgica; va perdre totes
les colònies, però, sobre tot la modificació més dolorosa del seu
territori va ser la separació de la Prússia Oriental, apartada de la
resta d’Alemanya pel “corredor polonès” de Danzig, que garantia
la sortida al mar del nou estat polonès.
Territorials

35. • L’Imperi austrohongarès es va fragmentar en quatre nous països:
Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.
• De l’Imperi rus -transformat aleshores en URSS- es van
independitzar Finlàndia i les tres repúbliques bàltiques: Estònia,
Letònia i Lituània. A més, Rússia va haver de cedir territoris a
Polònia.
• L’Imperi turc va perdre definitivament els seus territoris europeus
i va cedir Armènia, Mesopotàmia (Iraq), Síria i Palestina a la nova
Societat de Nacions, encarregada d’exercir una tutela
internacional sobre aquests territoris (en realitat, sota tutela
britànica i francesa).

36. • La fi de la guerra suposarà l’avanç de les democràcies liberals,
sobretot les repúbliques, però les dificultats dels anys de
postguerra les faran caure en el descrèdit i entrar en crisi en molts
països.
• Es va generalitzar el sufragi universal masculí i s’atorga el vot a les
dones en molts països.
• El triomf de la Revolució Bolxevic a Rússia donarà pas al primer
Estat socialista.
• Les colònies, que havien ajudat en la guerra, demanen a canvi la
independència.
Polítiques

37. • La misèria augmenta entre les classes treballadores, mentre els
preus continuen pujant, mentre que part de la burgesia aprofita
per a fer negoci,
• Augmenten la tensió social, les vagues i els intents de revolució,
imitant la URSS. Millora en les condicions laborals per frenar les
protestes (jornada de 8 hores,...).
• Nou paper social de les dones: s’incorporen al treball durant la
guerra, comença l’emancipació femenina (alliberament dels
costums) i obtenen el dret a vot en molts països.
Socials