2. INTRODUCCIÓ
• Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores
agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i
complexes. Molts poblats neolítics es van transformar en
ciutats i van aparèixer les primeres grans civilitzacions
urbanes: L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i
Egipte, on també es va inventar l’escriptura i, gràcies a
aquest fet, la humanitat va entrar a la història.
3. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE
DOS RIUS
Les primeres ciutats Estat
• A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres
ciutats Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu) la prosperitat agrícola i
ramadera de les quals va permetre que una part de la
població es dediqués a d’altres tasques, donant lloc al
naixement dels comerciants i els artesans, mentre els
sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els
tributs i garantien l’ordre. El cap dels sacerdots va començar
a ostentar el poder religiós i el poder polític de la ciutat.
Reconstrucció de la ciutat d’Ur
4. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE
DOS RIUS
Els primers imperis
• Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van
ser dominades successivament per diversos pobles, que van
crear grans imperis:
– Imperi Accad (III mil·lenni a.C.)
– Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.)
– Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.)
– Imperi Persa (segle VI a.C.).
5. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE
DOS RIUS
L’origen de l’escriptura
• Va sorgir a les ciutats mesopotàmiques (3500 a.C.) quan els
funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la
propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van
començar a fer anotacions per portar la comptabilitat. Els
reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres,
fixar lleis i redactar codis i també es van començar a escriure
textos literaris i religiosos.
6. L’ART MESOPOTÀMIC
L’arquitectura
• El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de
les ciutats mesopotàmiques que es construïen amb tova (o
rajoles de fang) i per a decorar-los es feien servir
revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants. La gran
aportació mesopotàmica a l’arquitectura va ser l’arc i la volta,
amb els quals van construir temples i palaus imponents.
Porta de Ishtar
8. L’ART MESOPOTÀMIC
L’escultura
• En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i
representacions reis (Gudea de Lagaix). Per a decorar els
murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir
relleus que representaven les figures de reis, animals
monstruosos També i esteles on s’esculpien escenes de
victòries militars i caceres.
9. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT
El marc geogràfic
• La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el
desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i
fertilitzar les terres de conreu.
• Podem distingir dues grans regions: el Baix Egipte (Delta del
Nil) i l’Alt Egipte (desert interior o terra àrida on només és
possible la vida a les ribes regades pel riu Nil).
10. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT
L’aprofitament de les aigües
• Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda
totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar
les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps. Per
a poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar
les crescudes del riu, tot construint dics i canals per
emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant
que van augmentar la producció agrícola. El Nil es va
convertir en la gran via de comunicació i entre les grans
ciutats que van sorgir a les ribes, com ara Memfis o Tebes.
12. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT
El xaduf
Els avanços tècnics
• Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van
desenvolupar el càlcul i la geometria, i van establir un
calendari de crescudes. També van crear sistemes de
comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques. Als
temples es feien les observacions astronòmiques i càlculs
matemàtics: l’any va ser dividit en 365 dies i el dia en 24
períodes (més endavant anomenats hores).
14. L’EGIPTE DELS FARAONS
El poder del faraó
• L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el
faraó, que tenia un poder absolut: es basava en l’ordre, la
justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es
fonamentava en el control i la direcció de les obres de
canalització i irrigació de les terres i la col·laboració de
servidors fidels i eficaços per a governar un territori tan
extens. Els governadors que controlaven nombrosos
funcionaris i feien complir les ordres del faraó i l'exèrcit, del
qual era cap suprem, eren els grans pilar del poder del faraó.
Ramses II
16. L’EGIPTE DELS FARAONS
Els privilegiats
• Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els sacerdots
constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte,
una veritable noblesa. Per a atendre els nombrosos temples
hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus
religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i
administraven les terres. Els escribes també gaudien d’una
vida privilegiada ja que coneixien tots els secrets del càlcul i
de la complexa escriptura egípcia.
17. L’EGIPTE DELS FARAONS
El poble d’Egipte
• Els pagesos constituïen la majoria de la població; tot i que
eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó,
als nobles o als temples. També hi havia un nombre abundant
de mercaders i d’artesans, que feien les seues activitats en
petits tallers privats o en grans complexos que depenien del
faraó, dels nobles o dels temples. Per davall de la resta de la
població i en condicions pitjors hi havia els esclaus.
18. LA RELIGIÓ EGÍPCIA
Els déus d’Egipte
• La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts déus.
El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir
Ammó, déu de Tebes. Fora del culte oficial, la gent també
adorava divinitats familiars i locals ja que eren molt
supersticiosos i es protegien de la influència dels mals
esperits amb amulets. Els déus, segons ells, habitaven als
temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al
santuari, a la qual els sacerdots havien de retre culte i
obsequiar amb ofrenes.
19. LA RELIGIÓ EGÍPCIA
La vida d’ultratomba
• La religió egípcia prometia una vida després de la mort. Per
als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i
una ànima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vida
d’ultratomba si el cos havia quedat incorrupte: amb aquesta
finalitat, la família embalsamava el difunt (momificació) que
després de 40 dies es convertia en mòmia dissecada i s’havia
de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva
vida terrenal.
20. LA RELIGIÓ EGÍPCIA
El procés de momificació
1. S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas.
2. S'extreien les vísceres i es posaven als vasos canopis:
a) el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomac
b) el vas canopi amb cap d'esser humà conservava el fetge
c) el vas canopi amb cap de falcó conservava l'intestí
d) el vas canopi amb cap de babuí els pulmons
3. S'embalsamava el cadàver i es cobria de natró (entre 40 i 80
dies aproximadament).
21. LA RELIGIÓ EGÍPCIA
El procés de momificació
4. Es renta el cadàver i es cobreix tot el cos de benes de fil
(entre les benes s'hi col·locaven amulets).
5. Després s'introduïa la mòmia dins un sarcòfag.
6. Després el portaven amb barca funerària fins a la tomba.
7. En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passar
el Judici Final.
22. EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS
DÉUS
L’arquitectura egípcia
• L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes regles
fixes i inamovibles: l’arquitectura era arquitravada, sense
arcs ni voltes, els edificis es feien de pedra i es decoraven
profusament amb gravats, escultures i pintures. Les grans
construccions (temples i tombes) tendien al
monumentalisme.
26. EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS
DÉUS
Els temples
• Es van construir sobre un plànol semblant: avinguda
d’esfinxs, obeliscs, pilons a l’entrada i recinte emmurallat,
sala hipòstila i Santuari (al que només el faraó i els sacerdots
tenien accés).
28. LES TOMBES EGÍPCIES
• Les primeres tombes egípcies eren unes senzilles
construccions rectangulars i de poca altura anomenades
mastabes.
• De la superposició de mastabes varen néixer les piràmides.
Les més destacades són les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh.
• Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les
entrades de les piràmides estaven camuflades.
• La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va
fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats
en hipogeus.