SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
Download to read offline
LES PRIMERES CIVILITZACIONS: 
MESOPOTÀMIA I EGIPTE
INTRODUCCIÓ 
• Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores 
agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i 
complexes. Molts poblats neolítics es van transformar en 
ciutats i van aparèixer les primeres grans civilitzacions 
urbanes: L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i 
Egipte, on també es va inventar l’escriptura i, gràcies a 
aquest fet, la humanitat va entrar a la història.
MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE 
DOS RIUS 
Les primeres ciutats Estat 
• A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres 
ciutats Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu) la prosperitat agrícola i 
ramadera de les quals va permetre que una part de la 
població es dediqués a d’altres tasques, donant lloc al 
naixement dels comerciants i els artesans, mentre els 
sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els 
tributs i garantien l’ordre. El cap dels sacerdots va començar 
a ostentar el poder religiós i el poder polític de la ciutat. 
Reconstrucció de la ciutat d’Ur
MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE 
DOS RIUS 
Els primers imperis 
• Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van 
ser dominades successivament per diversos pobles, que van 
crear grans imperis: 
– Imperi Accad (III mil·lenni a.C.) 
– Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.) 
– Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.) 
– Imperi Persa (segle VI a.C.).
MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE 
DOS RIUS 
L’origen de l’escriptura 
• Va sorgir a les ciutats mesopotàmiques (3500 a.C.) quan els 
funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la 
propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van 
començar a fer anotacions per portar la comptabilitat. Els 
reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, 
fixar lleis i redactar codis i també es van començar a escriure 
textos literaris i religiosos.
L’ART MESOPOTÀMIC 
L’arquitectura 
• El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de 
les ciutats mesopotàmiques que es construïen amb tova (o 
rajoles de fang) i per a decorar-los es feien servir 
revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants. La gran 
aportació mesopotàmica a l’arquitectura va ser l’arc i la volta, 
amb els quals van construir temples i palaus imponents. 
Porta de Ishtar
Reconstrucció d’un Ziggurat
L’ART MESOPOTÀMIC 
L’escultura 
• En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i 
representacions reis (Gudea de Lagaix). Per a decorar els 
murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir 
relleus que representaven les figures de reis, animals 
monstruosos També i esteles on s’esculpien escenes de 
victòries militars i caceres.
EGIPTE, EL NIL I EL DESERT 
El marc geogràfic 
• La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el 
desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i 
fertilitzar les terres de conreu. 
• Podem distingir dues grans regions: el Baix Egipte (Delta del 
Nil) i l’Alt Egipte (desert interior o terra àrida on només és 
possible la vida a les ribes regades pel riu Nil).
EGIPTE, EL NIL I EL DESERT 
L’aprofitament de les aigües 
• Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda 
totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar 
les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps. Per 
a poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar 
les crescudes del riu, tot construint dics i canals per 
emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant 
que van augmentar la producció agrícola. El Nil es va 
convertir en la gran via de comunicació i entre les grans 
ciutats que van sorgir a les ribes, com ara Memfis o Tebes.
Fases de les crescudes del Nil
EGIPTE, EL NIL I EL DESERT 
El xaduf 
Els avanços tècnics 
• Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van 
desenvolupar el càlcul i la geometria, i van establir un 
calendari de crescudes. També van crear sistemes de 
comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques. Als 
temples es feien les observacions astronòmiques i càlculs 
matemàtics: l’any va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 
períodes (més endavant anomenats hores).
Un poblat agrícola
L’EGIPTE DELS FARAONS 
El poder del faraó 
• L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el 
faraó, que tenia un poder absolut: es basava en l’ordre, la 
justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es 
fonamentava en el control i la direcció de les obres de 
canalització i irrigació de les terres i la col·laboració de 
servidors fidels i eficaços per a governar un territori tan 
extens. Els governadors que controlaven nombrosos 
funcionaris i feien complir les ordres del faraó i l'exèrcit, del 
qual era cap suprem, eren els grans pilar del poder del faraó. 
Ramses II
El poder del faraó
L’EGIPTE DELS FARAONS 
Els privilegiats 
• Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els sacerdots 
constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte, 
una veritable noblesa. Per a atendre els nombrosos temples 
hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus 
religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i 
administraven les terres. Els escribes també gaudien d’una 
vida privilegiada ja que coneixien tots els secrets del càlcul i 
de la complexa escriptura egípcia.
L’EGIPTE DELS FARAONS 
El poble d’Egipte 
• Els pagesos constituïen la majoria de la població; tot i que 
eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, 
als nobles o als temples. També hi havia un nombre abundant 
de mercaders i d’artesans, que feien les seues activitats en 
petits tallers privats o en grans complexos que depenien del 
faraó, dels nobles o dels temples. Per davall de la resta de la 
població i en condicions pitjors hi havia els esclaus.
LA RELIGIÓ EGÍPCIA 
Els déus d’Egipte 
• La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts déus. 
El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir 
Ammó, déu de Tebes. Fora del culte oficial, la gent també 
adorava divinitats familiars i locals ja que eren molt 
supersticiosos i es protegien de la influència dels mals 
esperits amb amulets. Els déus, segons ells, habitaven als 
temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al 
santuari, a la qual els sacerdots havien de retre culte i 
obsequiar amb ofrenes.
LA RELIGIÓ EGÍPCIA 
La vida d’ultratomba 
• La religió egípcia prometia una vida després de la mort. Per 
als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i 
una ànima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vida 
d’ultratomba si el cos havia quedat incorrupte: amb aquesta 
finalitat, la família embalsamava el difunt (momificació) que 
després de 40 dies es convertia en mòmia dissecada i s’havia 
de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva 
vida terrenal.
LA RELIGIÓ EGÍPCIA 
El procés de momificació 
1. S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas. 
2. S'extreien les vísceres i es posaven als vasos canopis: 
a) el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomac 
b) el vas canopi amb cap d'esser humà conservava el fetge 
c) el vas canopi amb cap de falcó conservava l'intestí 
d) el vas canopi amb cap de babuí els pulmons 
3. S'embalsamava el cadàver i es cobria de natró (entre 40 i 80 
dies aproximadament).
LA RELIGIÓ EGÍPCIA 
El procés de momificació 
4. Es renta el cadàver i es cobreix tot el cos de benes de fil 
(entre les benes s'hi col·locaven amulets). 
5. Després s'introduïa la mòmia dins un sarcòfag. 
6. Després el portaven amb barca funerària fins a la tomba. 
7. En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passar 
el Judici Final.
EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS 
DÉUS 
L’arquitectura egípcia 
• L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes regles 
fixes i inamovibles: l’arquitectura era arquitravada, sense 
arcs ni voltes, els edificis es feien de pedra i es decoraven 
profusament amb gravats, escultures i pintures. Les grans 
construccions (temples i tombes) tendien al 
monumentalisme.
El temple de Luxor
El temple de Karnak
El temple de Abu Simbel
EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS 
DÉUS 
Els temples 
• Es van construir sobre un plànol semblant: avinguda 
d’esfinxs, obeliscs, pilons a l’entrada i recinte emmurallat, 
sala hipòstila i Santuari (al que només el faraó i els sacerdots 
tenien accés).
El temple
LES TOMBES EGÍPCIES 
• Les primeres tombes egípcies eren unes senzilles 
construccions rectangulars i de poca altura anomenades 
mastabes. 
• De la superposició de mastabes varen néixer les piràmides. 
Les més destacades són les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh. 
• Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les 
entrades de les piràmides estaven camuflades. 
• La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va 
fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats 
en hipogeus.
Mastaba
Piràmide
Hipogeu

More Related Content

What's hot

TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)Assumpció Granero
 
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIXAssumpció Granero
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)Assumpció Granero
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...martav57
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavitomasggm
 
Art romànic escultura
Art romànic esculturaArt romànic escultura
Art romànic esculturaJulia Valera
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)Antonio Núñez
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.Pilar Alvarez
 
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.Jordi1492
 
Economia i societat XIX
Economia i societat XIXEconomia i societat XIX
Economia i societat XIXArmand Figuera
 

What's hot (20)

la guerra civil (2)
la guerra civil (2)la guerra civil (2)
la guerra civil (2)
 
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
TEMA 6 A. CRISI ANTIC RÈGIM. GUERRA FRANCÈS (1808-14)
 
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
76. LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE. EUGÈNE DELACROIX
 
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
L’ECONOMIA DEL PERÍODE D'ENTREGUERRES (1918-1939)
 
Art segles XVIII i XIX
Art segles XVIII i XIXArt segles XVIII i XIX
Art segles XVIII i XIX
 
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
9 i 10 TRANSFORMACIONS SOCIALS I ECONÒMIQUES AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX. LA ...
 
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre FlaviUnitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
Unitat 17. El Colosseu O Amfiteatre Flavi
 
Art romànic escultura
Art romànic esculturaArt romànic escultura
Art romànic escultura
 
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
MODEL FITXES ART CLÀSSIC (PAU 2017)
 
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
L'antic egipte 3. Hipogeus i Temples.
 
ESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANAESCULTURA ROMANA
ESCULTURA ROMANA
 
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
U 4. Espanya i Catalunya al segle XIX.
 
Feixisme
FeixismeFeixisme
Feixisme
 
ART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURAART GREC: ARQUITECTURA
ART GREC: ARQUITECTURA
 
August de Prima Porta
August de Prima PortaAugust de Prima Porta
August de Prima Porta
 
Art neoclàssic
Art neoclàssicArt neoclàssic
Art neoclàssic
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
Colosseo
ColosseoColosseo
Colosseo
 
Economia i societat XIX
Economia i societat XIXEconomia i societat XIX
Economia i societat XIX
 
7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE7. ARA PACIS AUGUSTAE
7. ARA PACIS AUGUSTAE
 

Viewers also liked

Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionscristinamoragrau
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Toni Pitarch
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsfinamorenoo
 
Treball socials la vida quotidiana
Treball socials la vida quotidianaTreball socials la vida quotidiana
Treball socials la vida quotidianaRosa Plana Trullols
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaRosa Plana Trullols
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia professor_errant
 
Las primeras civilizaciones: Mesopotamia y Egipto.
Las primeras civilizaciones: Mesopotamia y Egipto.Las primeras civilizaciones: Mesopotamia y Egipto.
Las primeras civilizaciones: Mesopotamia y Egipto.IES Las Musas
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realToni Pitarch
 

Viewers also liked (12)

Les primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacionsLes primeres civilitzacions
Les primeres civilitzacions
 
Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa Demografia de La Plana Baixa
Demografia de La Plana Baixa
 
Primeres civilitzacions
Primeres civilitzacionsPrimeres civilitzacions
Primeres civilitzacions
 
Treball socials la vida quotidiana
Treball socials la vida quotidianaTreball socials la vida quotidiana
Treball socials la vida quotidiana
 
Presentació jordi farré
Presentació jordi farréPresentació jordi farré
Presentació jordi farré
 
Art Egipci
Art EgipciArt Egipci
Art Egipci
 
Déus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratombaDéus, deesses i vida d'ultratomba
Déus, deesses i vida d'ultratomba
 
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
Les civilitzacions fluvials - Mesopotàmia
 
Treball socials
Treball socialsTreball socials
Treball socials
 
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
EGIPTE. INTRODUCCIÓ.
 
Las primeras civilizaciones: Mesopotamia y Egipto.
Las primeras civilizaciones: Mesopotamia y Egipto.Las primeras civilizaciones: Mesopotamia y Egipto.
Las primeras civilizaciones: Mesopotamia y Egipto.
 
La Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-realLa Guerra de Successió a Vila-real
La Guerra de Successió a Vila-real
 

Similar to Primeres civilitzacions

Similar to Primeres civilitzacions (20)

Polis1 T10
Polis1 T10Polis1 T10
Polis1 T10
 
Mesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipteMesopotàmia i egipte
Mesopotàmia i egipte
 
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte211 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
11 primeres civilitzacions-mespotamia_egipte2
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Grup4
Grup4Grup4
Grup4
 
Egipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamiaEgipte i mesopotamia
Egipte i mesopotamia
 
L'Antic Egipte
L'Antic EgipteL'Antic Egipte
L'Antic Egipte
 
egipte sise turó
egipte sise turóegipte sise turó
egipte sise turó
 
La civilització egípcia
La civilització egípciaLa civilització egípcia
La civilització egípcia
 
Egipte
EgipteEgipte
Egipte
 
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i EgipteTema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
Tema 4 Les Primeres Civilizaciones. Mesopotàmia i Egipte
 
Tema 10 egipte
Tema 10 egipteTema 10 egipte
Tema 10 egipte
 
Món antic i món clàssic
Món antic i món clàssicMón antic i món clàssic
Món antic i món clàssic
 
powerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdfpowerpoint egipte genially.pdf
powerpoint egipte genially.pdf
 
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipteXavier faidella guinea imperi antic d'egipte
Xavier faidella guinea imperi antic d'egipte
 
Les civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípciesLes civilitzacions egípcies
Les civilitzacions egípcies
 
Xavier faidella guinea imperi antic.
Xavier faidella guinea imperi antic.Xavier faidella guinea imperi antic.
Xavier faidella guinea imperi antic.
 
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTELES GRANS CULTURES DE  L’ANTIGUITAT: EGIPTE
LES GRANS CULTURES DE L’ANTIGUITAT: EGIPTE
 
Mesopotàmia
Mesopotàmia Mesopotàmia
Mesopotàmia
 
L'edat antiga
L'edat antigaL'edat antiga
L'edat antiga
 

More from Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

More from Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Primeres civilitzacions

  • 1. LES PRIMERES CIVILITZACIONS: MESOPOTÀMIA I EGIPTE
  • 2. INTRODUCCIÓ • Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes. Molts poblats neolítics es van transformar en ciutats i van aparèixer les primeres grans civilitzacions urbanes: L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i Egipte, on també es va inventar l’escriptura i, gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar a la història.
  • 3. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE DOS RIUS Les primeres ciutats Estat • A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeres ciutats Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu) la prosperitat agrícola i ramadera de les quals va permetre que una part de la població es dediqués a d’altres tasques, donant lloc al naixement dels comerciants i els artesans, mentre els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre. El cap dels sacerdots va començar a ostentar el poder religiós i el poder polític de la ciutat. Reconstrucció de la ciutat d’Ur
  • 4. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE DOS RIUS Els primers imperis • Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis: – Imperi Accad (III mil·lenni a.C.) – Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.) – Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.) – Imperi Persa (segle VI a.C.).
  • 5. MESOPOTÀMIA, TERRA ENTRE DOS RIUS L’origen de l’escriptura • Va sorgir a les ciutats mesopotàmiques (3500 a.C.) quan els funcionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van començar a fer anotacions per portar la comptabilitat. Els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis i també es van començar a escriure textos literaris i religiosos.
  • 6. L’ART MESOPOTÀMIC L’arquitectura • El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions de les ciutats mesopotàmiques que es construïen amb tova (o rajoles de fang) i per a decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants. La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura va ser l’arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus imponents. Porta de Ishtar
  • 8. L’ART MESOPOTÀMIC L’escultura • En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i representacions reis (Gudea de Lagaix). Per a decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis, animals monstruosos També i esteles on s’esculpien escenes de victòries militars i caceres.
  • 9. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT El marc geogràfic • La situació geogràfica d’Egipte presenta dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu. • Podem distingir dues grans regions: el Baix Egipte (Delta del Nil) i l’Alt Egipte (desert interior o terra àrida on només és possible la vida a les ribes regades pel riu Nil).
  • 10. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT L’aprofitament de les aigües • Des de començament de juny fins a setembre el riu inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps. Per a poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu, tot construint dics i canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant que van augmentar la producció agrícola. El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i entre les grans ciutats que van sorgir a les ribes, com ara Memfis o Tebes.
  • 11. Fases de les crescudes del Nil
  • 12. EGIPTE, EL NIL I EL DESERT El xaduf Els avanços tècnics • Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis van desenvolupar el càlcul i la geometria, i van establir un calendari de crescudes. També van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques. Als temples es feien les observacions astronòmiques i càlculs matemàtics: l’any va ser dividit en 365 dies i el dia en 24 períodes (més endavant anomenats hores).
  • 14. L’EGIPTE DELS FARAONS El poder del faraó • L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut: es basava en l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres i la col·laboració de servidors fidels i eficaços per a governar un territori tan extens. Els governadors que controlaven nombrosos funcionaris i feien complir les ordres del faraó i l'exèrcit, del qual era cap suprem, eren els grans pilar del poder del faraó. Ramses II
  • 15. El poder del faraó
  • 16. L’EGIPTE DELS FARAONS Els privilegiats • Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els sacerdots constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte, una veritable noblesa. Per a atendre els nombrosos temples hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres. Els escribes també gaudien d’una vida privilegiada ja que coneixien tots els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia.
  • 17. L’EGIPTE DELS FARAONS El poble d’Egipte • Els pagesos constituïen la majoria de la població; tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als nobles o als temples. També hi havia un nombre abundant de mercaders i d’artesans, que feien les seues activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples. Per davall de la resta de la població i en condicions pitjors hi havia els esclaus.
  • 18. LA RELIGIÓ EGÍPCIA Els déus d’Egipte • La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts déus. El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir Ammó, déu de Tebes. Fora del culte oficial, la gent també adorava divinitats familiars i locals ja que eren molt supersticiosos i es protegien de la influència dels mals esperits amb amulets. Els déus, segons ells, habitaven als temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari, a la qual els sacerdots havien de retre culte i obsequiar amb ofrenes.
  • 19. LA RELIGIÓ EGÍPCIA La vida d’ultratomba • La religió egípcia prometia una vida després de la mort. Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vida d’ultratomba si el cos havia quedat incorrupte: amb aquesta finalitat, la família embalsamava el difunt (momificació) que després de 40 dies es convertia en mòmia dissecada i s’havia de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.
  • 20. LA RELIGIÓ EGÍPCIA El procés de momificació 1. S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas. 2. S'extreien les vísceres i es posaven als vasos canopis: a) el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomac b) el vas canopi amb cap d'esser humà conservava el fetge c) el vas canopi amb cap de falcó conservava l'intestí d) el vas canopi amb cap de babuí els pulmons 3. S'embalsamava el cadàver i es cobria de natró (entre 40 i 80 dies aproximadament).
  • 21. LA RELIGIÓ EGÍPCIA El procés de momificació 4. Es renta el cadàver i es cobreix tot el cos de benes de fil (entre les benes s'hi col·locaven amulets). 5. Després s'introduïa la mòmia dins un sarcòfag. 6. Després el portaven amb barca funerària fins a la tomba. 7. En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passar el Judici Final.
  • 22. EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS DÉUS L’arquitectura egípcia • L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes regles fixes i inamovibles: l’arquitectura era arquitravada, sense arcs ni voltes, els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures. Les grans construccions (temples i tombes) tendien al monumentalisme.
  • 23. El temple de Luxor
  • 24. El temple de Karnak
  • 25. El temple de Abu Simbel
  • 26. EL TEMPLE, RESIDÈNCIA DELS DÉUS Els temples • Es van construir sobre un plànol semblant: avinguda d’esfinxs, obeliscs, pilons a l’entrada i recinte emmurallat, sala hipòstila i Santuari (al que només el faraó i els sacerdots tenien accés).
  • 28. LES TOMBES EGÍPCIES • Les primeres tombes egípcies eren unes senzilles construccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes. • De la superposició de mastabes varen néixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops, Kefren i Micerí, a Gizeh. • Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les piràmides estaven camuflades. • La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus.

Editor's Notes

  1. 23
  2. 24
  3. 25
  4. 28