Comentari PAU del retaule de l’'Esperit Sant (Manresa).

1. Pere Serra:
Retaule de
l’Esperit Sant

2. Fitxa tècnica
 Títol: Retaule de l’Esperit Sant.
 Autor: Pere Serra (mitjan segle XIV






– mort entre 1404 i 1409).
Cronologia: 1393-1394.
Tècnica: pintura al tremp sobre
fusta.
Dimensions: 146 x 96 cm.
Estil: italogòtic.
Tema: religiós.
Localització: capella de l’Esperit
Sant de la Seu de Manresa.

3. Obres del mateix autor
Retaule de la Mare de Déu dels Àngels de Tortosa (c. 1385)

4. Biografia de l’autor
 Es té molt poca documentació de la vida del pintor català Pere
Serra. Pertanyent a una família de pintors actius durant el
segle XIV a Catalunya i de molta anomenada. Se sap que va ser
aprenent al taller de Ramon Destorrents –deixeble de Ferrer
Bassa- entre els anys 1358 i 1362.
 Juntament amb el seu germà Jaume, va treballar a la cort
d’Aragó. Durant aquest període la seva obra va rebre una
influència notable de la pintura sienesa, explicable a través
d’un possible contacte amb la cort papal d'Avinyò. En les seves
obres, Pere Serra mostra un gran interès per la policromia i
pels efectes espacials.
 És seguidor del corrent italià sienès propi del Trecento, que
s’introduí a Catalunya de la mà de Ferrer Bassa i que fou
continuat pel fill d’aquest, Arnau Bassa, per Ramón
Ramon Destorrents: Retaule de Santa
Destorrents i per Jaume Serra, el seu Jaume i Pere Serra: Retaule de la
germà, que van ser els
Anna i la Mare de Déu (1344-1353)
Mare de Déu de Xixena (1365-1375)
darrers a seguir aquesta línia.
Ferrer Bassa: Pintures de la Cel·la de Sant Miquel (Pedralbes) (1346).

5.  Es
considera que els models
compositius i l’estil de Pere Serra
són els més perfectes de la
pintura barcelonina de la segona
meitat del segle XIV.
Mare de Déu i àngels músics (c. 1390).

6. Descripció formal
 El retaule s’estructura a partir d’un cos central de cinc carrers
separats per muntants decorats amb diferents figures, i una
predel·la de la qual només les dues cases dels extrems són del
original.
 El carrer central -més ample està dividit en tres registres
superposats. Els altres carrers es divideixen en tres
compartiments sobreposats de dimensions més reduïdes,
coronats per unes estructures decorades amb àngels portant
filacteus (pergamins escrits). La part superior del retaule està
coronada amb motius arquitectònics gòtics, i el guardapols
està decorat amb motius florals i escuts.
 L’obra mostra una clara influència del gòtic italià, arribat a
Catalunya durant la segona meitat del segle XIV. Aquest model
formal es pot apreciar en la combinació de fons daurats amb
decoracions arquitectòniques i paisatgístiques, que, malgrat
ser poc creïbles, com la transparència de l’aigua del riu en el
baptisme de Jesús o l’arquitectura de la presentació al temple,
donen un caràcter més realista a les escenes.

7.  En la mateixa línia italianitzant, destaca el predomini de la línia
sinuosa, sobretot en l’execució de les figures. Aquestes
presenten una execució de les figures. Aquestes presenten
una execució a partir de línies estilitzades, ulls lleugerament
ametllats i boques desproporcionadament petites respecte a
la resta d’elements que conformen el rostre. Igualment, és
interessant el joc de mirades i gestos que utilitza l’artista per
comunicar els diferents personatges entre si i dotar d’un
major dinamisme.
 Pel que fa al color, s’aprecia el gust del pintor per l'ús de
tonalitats clares, però vives –vermell, blau i verd- que
ressalten sobre el daurat que domina el fons del conjunt.

8. Temàtica
 El programa iconogràfic del retaule té com a eix central la
representació de l’arribada de l’Esperit Sant (Pentecosta) que
es narra en els Fets dels Apòstols (2,1-13).
 Segons el relat, van descendir del cel llengües de foc que es
van posar sobre el cap dels apòstols de Maria, de Maria
Magdalena i de les dues dones que van acompanyar Jesús en
l’hora de la mort (Maria Cleofàs i Maria Salomé). L’Esperit Sant
va atorgar així a cadascun el do de llengües per poder
difondre el missatge de Jesús per tot el món.
 A l’escena situada damunt de la Pentecosta, s’hi representa la
Coronació de Maria, i a l'àtic, la Crucifixió ocupa l’espai central
i quatre àngels, dos a cada costat, coronen els quals se
representen diferents episodis del Gènesi i del Nou Testament.
Als entrecarrers o muntants hi ha diferents sants i personatges
de l’Antic Testament.

9.  A la predel·la, s’hi representen, a l’esquerra, sant Esteve
discutint amb els doctors jueus i, a la dreta, la missa de sant
Martí. Al centre, Borrassà hi pintà posteriorment una Pietat.
 A partir del segle XIV, la devoció per l’Esperit Sant a Catalunya
es va popularitzar juntament amb la celebració de la festivitat
del Corpus Christi.

10. Models i influències
 Els retaules de Pere Serra van
recollir els models del gòtic italià
introduït a Catalunya de la mà de
Ferrer Bassa. L’elegància i la
delicadesa en el traç de la
línia, així com la finalitat
decorativa del color, relacionen
l’obra de Pere Serra amb l’escola
sienesa liderada per Duccio.
 L’arribada a Catalunya del gòtic
internacional, a la darreria del
segle XIV i al començament del
segle XV, va fer que la pintura de
Pere Serra no tingués gaire
continuïtat.
Ducció: Maestà (1308-1311).