SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 10
Andrea Palladio: Villa Capra (la
Rotonda)
Fitxa tècnica
 Títol: Villa Capra (la Rotonda).
 Autor: Andrea di Pietro Palladio







(Pàdua 1508 – Maser, 1580).
Cronologia: 1551 - 1553.
Estil: renaixentista / classicista.
Tipologia: civil.
Materials: pedra, maó, estuc i
marbre.
Localització: Vicenza (Itàlia).
Obres del mateix autor

Basílica de Vicenza (1549)
Teatro Olimpico de Vicenza (1585)
Biografia de l’autor
 Andrea di Pietro, anomenat Palladio en

honor de la deessa de la saviesa Pal·les Atena,
erudit de l’arqueologia i fascinat per
l’antiguitat clàssica i per la simetria, va ser el
primer professional dedicat en exclusiva a
l’arquitectura.
 Les regles i les proporcions que va plasmar
en el seu tractat I Quattro Libri
dell’Archittetura (1570) van ser acceptades
com a cànon clàssic de l’arquitectura civil.
 Els seus edificis presenten alguns trets manieristes, i per això
Palladio va ser considerat impur pels teòrics del Renaixement i
pels arquitectes del Neoclassicisme.
Descripció formal
 A l’exterior, la Villa Capra presenta un perfil idèntic a totes

quatre façanes, cadascuna de les quals s’articula a partir
d’unes escalinates pronunciades que condueixen cap a un
pòrtic de sis columnes d’ordre jònic, amb l’entaulament
corresponent i frontó triangular rematat amb una estàtua a
cada vèrtex. Al centre de l’edifici s’alça la cúpula que cobreix la
sala circular central de la mansió.
 La Villa Capra s’estructura sobre una planta simètrica en forma
de creu grega, pel fet que al quadrat de l’habitatge s0hi
afegeixen quatre pòrtics. Al centre de l’edifici hi ha la gran sala
circular que fa d’eix distribuïdor de les habitacions i de les
dependències que l’envolten. Els dormitoris estan ubicats als
quatre angles de l’edifici. Als soterranis hi ha la cuina i sales de
l’administració general de la casa.
 La sala central, coberta per una gran cúpula rematada amb un

òcul, està decorada –igual com les altres estances- amb
vigorosos frescos fets per diversos pintors italians de l’època. La
il·luminació natural d’aquesta sala central és una mica deficient,
perquè a part de l’òcul, la llum només hi entra a través dels
quatre passadissos que hi converteixen.
Entorn i integració urbanística
 Situada sobre un petit turó al mig del camp, les quatre façanes

s’orienten als quatre punts cardinals. Aquesta disposició permet
que, des de la planta noble, els propietaris puguin aprofitar al
màxim la vista privilegiada de l’entorn que els envolta.
Funció, contingut i significat
 La Villa Capra va ser construïda per al gaudi particular del seu

propietari, el poderós clergue Marius Capra Gabrielis, el nom
del qual consta escrit als frisos dels quatre pòrtics. La casa
també és coneguda popularment amb el nom de la Rotonda, a
causa de l’espectacular sala circular central, coberta per la gran
cúpula semiesfèrica construïda per l’arquitecte Scamozzi entre
el 1580 i el 1591, i que va alterar el disseny inicial de Palladio.

 Seguint els principis renaixentistes, Palladio va reprendre l’estil

arquitectònic dels temples romans i el va aplicar a edificacions
civils, iniciant així la recuperació de les antigues vil·les romanes –
residències campestres luxoses allunyades de l’urbsdesaparegudes després de la caiguda de l’Imperi Romà.

Villa Barbaro (1560 - 1570)
Models i influències
 El

model de referència en l’arquitectura pal.ladiana és
l’antiguitat clàssica, present en la semblança entre les façanes
dels temples romans i les quatre façanes porticades de la Villa
Capra. Igualment, la cúpula centralitzada sembla que agafi com a
referència la del Panteó de Roma, que també mostra un òcul
central.
 La Villa Capra va ser el model de la Chiswick House de Lord
Burlington, exemple del neopal.ladianisme anglès. Des
d’Anglaterra, Palladio també va tenir una gran acceptació als
Estats Units, tant en les cases residencials del sud, com en els
edificis públics construïts al segle XIX. La seva faceta com a
teòric també va ser molt important i el seu tractat I Quattro libri
dell’Architettura es va convertir en un cànon per a l’arquitectura
occidental posterior i en un referent bàsic per al coneixement de
l’arquitectura de la Roma clàssica.
Thomas Jefferson: Monticello (1768 - 1809)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barrocajgutier4
 
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaCarme Aranda- Mònica Navarro
 
2.san pietro in montorio natàlia baixés
2.san pietro in montorio   natàlia baixés2.san pietro in montorio   natàlia baixés
2.san pietro in montorio natàlia baixésjesus gutierrez
 
Arquitectura del Renaixement a Espanya
Arquitectura del Renaixement a EspanyaArquitectura del Renaixement a Espanya
Arquitectura del Renaixement a Espanyajulijurado
 
3b. arquitectura del renaixement.ii
3b. arquitectura del renaixement.ii3b. arquitectura del renaixement.ii
3b. arquitectura del renaixement.iijgutier4
 
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)Julia Valera
 
San Pietro In Montorio
San Pietro In MontorioSan Pietro In Montorio
San Pietro In Montoriomunsha.reines
 
El palau de la música catalana
El palau de la música catalanaEl palau de la música catalana
El palau de la música catalanajesus gutierrez
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍSAssumpció Granero
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHIAssumpció Granero
 
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzoARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzojesusmartinez55
 

La actualidad más candente (20)

6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
 
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner: Palau de la Música Catalana
 
Fitxes Renaixement espanyol
Fitxes Renaixement espanyol  Fitxes Renaixement espanyol
Fitxes Renaixement espanyol
 
6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca6. arquitectura barroca
6. arquitectura barroca
 
2.san pietro in montorio natàlia baixés
2.san pietro in montorio   natàlia baixés2.san pietro in montorio   natàlia baixés
2.san pietro in montorio natàlia baixés
 
Sant Pere Del Vaticà
Sant Pere Del VaticàSant Pere Del Vaticà
Sant Pere Del Vaticà
 
Arquitectura del Renaixement a Espanya
Arquitectura del Renaixement a EspanyaArquitectura del Renaixement a Espanya
Arquitectura del Renaixement a Espanya
 
Santa Maria del Naranco
Santa Maria del NarancoSanta Maria del Naranco
Santa Maria del Naranco
 
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
2.Borromini: San Carlo alle Quattro Fontane
 
3b. arquitectura del renaixement.ii
3b. arquitectura del renaixement.ii3b. arquitectura del renaixement.ii
3b. arquitectura del renaixement.ii
 
Plaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del VaticàPlaça de Sant Pere del Vaticà
Plaça de Sant Pere del Vaticà
 
Rcc. Palau de Versalles
Rcc. Palau de VersallesRcc. Palau de Versalles
Rcc. Palau de Versalles
 
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
Fitxa 41 basílica de san lorenzo de florencia(adriana gonzález)
 
San Pietro In Montorio
San Pietro In MontorioSan Pietro In Montorio
San Pietro In Montorio
 
3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles3.Palau de Versalles
3.Palau de Versalles
 
El palau de la música catalana
El palau de la música catalanaEl palau de la música catalana
El palau de la música catalana
 
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
33. CATEDRAL NÔTRE DAME. PARÍS
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
Sant llorenç
Sant llorençSant llorenç
Sant llorenç
 
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzoARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
ARC. Brunelleschi. Església de San lorenzo
 

Destacado (20)

Villa rotonda-presentacion-final
Villa rotonda-presentacion-finalVilla rotonda-presentacion-final
Villa rotonda-presentacion-final
 
Villa capra
Villa capraVilla capra
Villa capra
 
Villa Capra. Palladio
Villa Capra. PalladioVilla Capra. Palladio
Villa Capra. Palladio
 
Palladio et la géométrie classique
Palladio et la géométrie classique Palladio et la géométrie classique
Palladio et la géométrie classique
 
Literature case study - Villa la Rotunda
Literature case study - Villa la RotundaLiterature case study - Villa la Rotunda
Literature case study - Villa la Rotunda
 
Andrea Palladio villa rotonda
Andrea Palladio villa rotondaAndrea Palladio villa rotonda
Andrea Palladio villa rotonda
 
Villa capra
Villa capraVilla capra
Villa capra
 
72095290 villa-capra-analisis-arquitectonico
72095290 villa-capra-analisis-arquitectonico72095290 villa-capra-analisis-arquitectonico
72095290 villa-capra-analisis-arquitectonico
 
Andrea Palladio
Andrea PalladioAndrea Palladio
Andrea Palladio
 
Andrea Palladio
Andrea PalladioAndrea Palladio
Andrea Palladio
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Fitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de DonatelloFitxa 44 David de Donatello
Fitxa 44 David de Donatello
 
El rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de GiambolognaEl rapte de les sabines, de Giambologna
El rapte de les sabines, de Giambologna
 
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne4.Bernini: Apol·lo i Dafne
4.Bernini: Apol·lo i Dafne
 
Manierismo: arquitectura
Manierismo: arquitecturaManierismo: arquitectura
Manierismo: arquitectura
 
Selec arqui
Selec arquiSelec arqui
Selec arqui
 
Rotondas
RotondasRotondas
Rotondas
 
Presentació cultura
Presentació culturaPresentació cultura
Presentació cultura
 
Arquitectura Del Cinquecento
Arquitectura Del CinquecentoArquitectura Del Cinquecento
Arquitectura Del Cinquecento
 
S1 renaissance baroque italie
S1 renaissance baroque italieS1 renaissance baroque italie
S1 renaissance baroque italie
 

Similar a Villa Capra (La Rotonda)

Similar a Villa Capra (La Rotonda) (20)

3.palladio. anna carrillo
3.palladio. anna carrillo3.palladio. anna carrillo
3.palladio. anna carrillo
 
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El CinquecentoArquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
Arquitectura Del Renaixement Italià. El Cinquecento
 
Renaixement
RenaixementRenaixement
Renaixement
 
Catedral De Lleó
Catedral De LleóCatedral De Lleó
Catedral De Lleó
 
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA CASTELLA-LLEÓ
 
L'art Gòtic
L'art GòticL'art Gòtic
L'art Gòtic
 
Arquitectura Gòtica
Arquitectura GòticaArquitectura Gòtica
Arquitectura Gòtica
 
Arquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellanaArquitectura gòtica castellana
Arquitectura gòtica castellana
 
La llotja
La llotjaLa llotja
La llotja
 
Villa Cap..
Villa Cap..Villa Cap..
Villa Cap..
 
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
ARQUITECTURA GÒTICA. CASTELLÀ-LLEÓ
 
L'art del Renaixement
L'art del RenaixementL'art del Renaixement
L'art del Renaixement
 
Fitxa palau olivar
Fitxa palau olivarFitxa palau olivar
Fitxa palau olivar
 
Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement. Tema 5. el renaixement.
Tema 5. el renaixement.
 
Tema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art GòticTema 4. 3. art Gòtic
Tema 4. 3. art Gòtic
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Catedral de Köln
Catedral de KölnCatedral de Köln
Catedral de Köln
 
San Pietro In Montorio
San  Pietro In  MontorioSan  Pietro In  Montorio
San Pietro In Montorio
 
L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)L'art gòtic (arquitectura)
L'art gòtic (arquitectura)
 
Palau de la Música Catalana
Palau de la Música CatalanaPalau de la Música Catalana
Palau de la Música Catalana
 

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez

El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)Gemma Ajenjo Rodriguez
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICAGemma Ajenjo Rodriguez
 

Más de Gemma Ajenjo Rodriguez (20)

WE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITIONWE CARRY ON AN EXHIBITION
WE CARRY ON AN EXHIBITION
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
Transició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomiaTransició, democràcia i autonomia
Transició, democràcia i autonomia
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)La Guerra Civil (1936-1939)
La Guerra Civil (1936-1939)
 
Segona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra CivilSegona República i Guerra Civil
Segona República i Guerra Civil
 
La guerra civil
La guerra civilLa guerra civil
La guerra civil
 
Un mon bipolar
Un mon bipolarUn mon bipolar
Un mon bipolar
 
FRANQUISME II
FRANQUISME IIFRANQUISME II
FRANQUISME II
 
EL FRANQUISME
EL FRANQUISMEEL FRANQUISME
EL FRANQUISME
 
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
El franquisme creixement econòmic i immobilisme polític (1959 1975)
 
FRANQUISME I
FRANQUISME IFRANQUISME I
FRANQUISME I
 
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)El franquisme,  la construcció d'una dictadura (1939 1959)
El franquisme, la construcció d'una dictadura (1939 1959)
 
Fitxa el pianista
Fitxa el pianistaFitxa el pianista
Fitxa el pianista
 
La segona guerra mundial
La segona guerra mundialLa segona guerra mundial
La segona guerra mundial
 
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICALA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
LA SEGONA REPÚBLICA I LA CATALUNYA AUTONÒMICA
 
Personatges de la Segona República
Personatges de la Segona RepúblicaPersonatges de la Segona República
Personatges de la Segona República
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 
LA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICALA SEGONA REPÚBLICA
LA SEGONA REPÚBLICA
 

Último

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANAAnaBallesteros29
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 

Último (8)

feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANALES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
LES CONJUNCIONS EN CATALÀ: GRAMÀTICA CATALANA
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 

Villa Capra (La Rotonda)

  • 1. Andrea Palladio: Villa Capra (la Rotonda)
  • 2. Fitxa tècnica  Títol: Villa Capra (la Rotonda).  Autor: Andrea di Pietro Palladio      (Pàdua 1508 – Maser, 1580). Cronologia: 1551 - 1553. Estil: renaixentista / classicista. Tipologia: civil. Materials: pedra, maó, estuc i marbre. Localització: Vicenza (Itàlia).
  • 3. Obres del mateix autor Basílica de Vicenza (1549)
  • 4. Teatro Olimpico de Vicenza (1585)
  • 5. Biografia de l’autor  Andrea di Pietro, anomenat Palladio en honor de la deessa de la saviesa Pal·les Atena, erudit de l’arqueologia i fascinat per l’antiguitat clàssica i per la simetria, va ser el primer professional dedicat en exclusiva a l’arquitectura.  Les regles i les proporcions que va plasmar en el seu tractat I Quattro Libri dell’Archittetura (1570) van ser acceptades com a cànon clàssic de l’arquitectura civil.  Els seus edificis presenten alguns trets manieristes, i per això Palladio va ser considerat impur pels teòrics del Renaixement i pels arquitectes del Neoclassicisme.
  • 6. Descripció formal  A l’exterior, la Villa Capra presenta un perfil idèntic a totes quatre façanes, cadascuna de les quals s’articula a partir d’unes escalinates pronunciades que condueixen cap a un pòrtic de sis columnes d’ordre jònic, amb l’entaulament corresponent i frontó triangular rematat amb una estàtua a cada vèrtex. Al centre de l’edifici s’alça la cúpula que cobreix la sala circular central de la mansió.  La Villa Capra s’estructura sobre una planta simètrica en forma de creu grega, pel fet que al quadrat de l’habitatge s0hi afegeixen quatre pòrtics. Al centre de l’edifici hi ha la gran sala circular que fa d’eix distribuïdor de les habitacions i de les dependències que l’envolten. Els dormitoris estan ubicats als quatre angles de l’edifici. Als soterranis hi ha la cuina i sales de l’administració general de la casa.
  • 7.  La sala central, coberta per una gran cúpula rematada amb un òcul, està decorada –igual com les altres estances- amb vigorosos frescos fets per diversos pintors italians de l’època. La il·luminació natural d’aquesta sala central és una mica deficient, perquè a part de l’òcul, la llum només hi entra a través dels quatre passadissos que hi converteixen.
  • 8. Entorn i integració urbanística  Situada sobre un petit turó al mig del camp, les quatre façanes s’orienten als quatre punts cardinals. Aquesta disposició permet que, des de la planta noble, els propietaris puguin aprofitar al màxim la vista privilegiada de l’entorn que els envolta.
  • 9. Funció, contingut i significat  La Villa Capra va ser construïda per al gaudi particular del seu propietari, el poderós clergue Marius Capra Gabrielis, el nom del qual consta escrit als frisos dels quatre pòrtics. La casa també és coneguda popularment amb el nom de la Rotonda, a causa de l’espectacular sala circular central, coberta per la gran cúpula semiesfèrica construïda per l’arquitecte Scamozzi entre el 1580 i el 1591, i que va alterar el disseny inicial de Palladio.  Seguint els principis renaixentistes, Palladio va reprendre l’estil arquitectònic dels temples romans i el va aplicar a edificacions civils, iniciant així la recuperació de les antigues vil·les romanes – residències campestres luxoses allunyades de l’urbsdesaparegudes després de la caiguda de l’Imperi Romà. Villa Barbaro (1560 - 1570)
  • 10. Models i influències  El model de referència en l’arquitectura pal.ladiana és l’antiguitat clàssica, present en la semblança entre les façanes dels temples romans i les quatre façanes porticades de la Villa Capra. Igualment, la cúpula centralitzada sembla que agafi com a referència la del Panteó de Roma, que també mostra un òcul central.  La Villa Capra va ser el model de la Chiswick House de Lord Burlington, exemple del neopal.ladianisme anglès. Des d’Anglaterra, Palladio també va tenir una gran acceptació als Estats Units, tant en les cases residencials del sud, com en els edificis públics construïts al segle XIX. La seva faceta com a teòric també va ser molt important i el seu tractat I Quattro libri dell’Architettura es va convertir en un cànon per a l’arquitectura occidental posterior i en un referent bàsic per al coneixement de l’arquitectura de la Roma clàssica. Thomas Jefferson: Monticello (1768 - 1809)