Migracions dels
segles XX i XXI
A Catalunya
Una mirada
candeliana
Anàlisi
sociodemogràfica
17 de desembre de 2014
Amb la c...
Migracions a Catalunya
cinc dècades de canvis i continuïtats
Enrique Ortega Rivera
Centre d’Estudis Demogràfics
Miguel Sol...
«Els immigrants d’ara no són com els d’abans» (?)
Dimensió històrica, migracions i reproducció social de la població
CABRÉ...
«Dades i números»
Alguns apunts sobre la font i els mètodes
Font: La Vanguardia (13/08/1963)
«Dades i números»
Alguns apunts sobre la font i els mètodes
«Concretem o centrem-nos»
Evolució de les migracions a Catalunya: les migracions amb la resta d’Espanya
Evolució de les ta...
«Concretem o centrem-nos»
Evolució de les migracions a Catalunya: les migracions internacionals
Evolució de les migracions...
Evolució de la població amb nacionalitat estrangera a Catalunya, 1962-2013
Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Padró ...
«Concretem o centrem-nos»
L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: de l’excepcionalitat migratòria…
1964-19...
«Concretem o centrem-nos»
L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: de l’excepcionalitat migratòria…
Cercle ...
«Concretem o centrem-nos»
L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …al canvi en el sistema
Cercle migratori...
«Concretem o centrem-nos»
L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …i consolidació
Cercle migratori dels fl...
«Concretem o centrem-nos»
L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …i consolidació (en temps de crisi)
Cerc...
«Concretem o centrem-nos»
Les migracions internacionals: borrositat estadística i diversificació dels fluxos
Immigració es...
«Concretem o centrem-nos»
Les migracions internacionals: crisi, retorn i noves mobilitats
Taxes d’emigració exterior per p...
«Concretem o centrem-nos»
Les migracions internacionals: crisi econòmica, retorn i noves mobilitats
Nombre de baixes, prin...
«Concretem o centrem-nos»
Les migracions internacionals: crisi econòmica, retorn i noves mobilitats
Rànquing de destinacio...
«Concretem o centrem-nos»
Les migracions internacionals: crisi econòmica, retorn i noves mobilitats
Rànquing de destinacio...
«Els immigrants d’ara no són com els d’abans» (?)
 La posició de Catalunya en el sistema de migracions internes a Espanya...
Migracions dels
segles XX i XXI
A Catalunya
Una mirada
candeliana
Anàlisi
sociodemogràfica
17 de desembre de 2014
Amb la c...
ASSENTAMENT TERRITORIAL
DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA
A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA
EN EL SEGLE XXI
Jordi Bayona i Carra...
• L’AMB com destí de les migracions cap a Barcelona
• Migracions del segle XXI: Reconfiguració ètnica de l’Àrea Metropolit...
Població Àrea Metropolitana de Barcelona 1900-2013
609.242
2.728.716
3.228.569
31%
53%
43%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
...
Població Àrea Metropolitana de Barcelona 2003-2013
2.757.104
2.609.405
320.050
619.164
10,4%
11,9%
13,7%
15,2%
15,8%
17,3%...
164.396
304.565
49.421
69.854
45.859
81.351
39.585
103.476
16.902
52.474
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000...
Població estrangera per país de naixement, AMB
137
14
8
8
6
2
1
0 50 100 150 200
< 1 1-3 3-5 5-10 10-30 30-50 +50 (milers)...
2003
Població estrangera per secció censal (%), AMB 2003
2013
Població estrangera per secció censal (%), AMB 2013
Dades i Metodologia
SEGREGACIÓ RESIDENCIAL
(Índex Dissimilitud i Índex d’Aïllament)
CONCENTRACIÓ i
SUBREPRESENTACIÓ
(Indic...
Un món apart?
Segregació Residencial, AMB 2003-2013
http://gedemced.uab.cat/documents/MOTION_SEG_AMB.htm
“Entre els immigrants de sempre observem els mateixos llocs comuns, comuns
però naturals, com, per exemple, les aglomeraci...
Clúster de població, AMB 2003
2003
Clúster de població, AMB 2013
2013
Clúster de població, AMB 2013
2013
Clúster de població, AMB 2003
2003
Clúster de població, AMB 2013
2013
Clúster de població, AMB 2003
2003
Clúster de població, AMB 2013
2013
Clúster de població, AMB 2013
2013
Clúster de població, AMB 2003
2003
Clúster de població, AMB 2013
2013
El paisatge s’enforteix.
Comunitats
Majoritàries
Tipus 1
Tipus 2
Tipus 4
Tipus 5
Tipus 6
Tipus 7
Enclavaments
(espais d’alta
concentració)
Tipus 3
...
Comunitats
Majoritàries
Tipus 1: on la població nascuda a l’estranger representa
menys del 20% de la població.
Tipus 2: on...
Espais d’alta concentració, AMB 2003
2003
Espais d’alta concentració, AMB 2013
2013
BARCELONA
Espais d’alta concentració, AMB 2013
HOSPITALET
Sta. COLOMA i
BADALONA
Municipi EAC
Nascuts a
l’estranger
Nascut...
Evolució demogràfica contraria: Població autóctona VS Població estrangera. El
col·lectiu immigrant el darrer any represent...
Migracions dels
segles XX i XXI
A Catalunya
Una mirada
candeliana
Anàlisi
sociodemogràfica
17 de desembre de 2014
Amb la c...
Juan A. Módenes
Centre d’Estudis Demogràfics
Dept. de Geografia, Univ. Autòn. de Barcelona
Migracions del segle XX i XXI a...
Punts de partida: com abordar l’habitatge dels
nous catalans
« El context residencial dels
nous catalans és, més aviat,
el...
Temes tractats empíricament
Anàlisi ecològica
de l’habitatge en
els espais
d’assentament
dels “antics nous”
catalans.
“Rec...
Més apunts metodològics
• UNITATS: MUNICIPIS
• Dades municipals del cens d’habitatges de
1960 com a punt de referència.
• ...
Els espais de residència dels nous
catalans
Permanència en el temps
Percentatge nascuts fora província BCN 1960
PercentatgenascutsforaprovínciaBCN1991
Prov. Barcelona...
Concentració del creixement demogràfic urbà.
Població 1960
BCN
BAD
COR
ESP
GAV
GRA
HOS
IGU
MAN
MAT
MOL
MON
PRA
SAB
STAD
ST...
Concentració del creixement demogràfic urbà.
Població 1960 i 1991
Percentatge nascuts fora província BCN 1960
Percentatgen...
L’habitatge dels llocs d’asssentament i dels
contextos geogràfics dels antics nous
catalans
Evolució del parc residencial dels espais
d’assentament
Tipus de tinença: Proporció d’habitatges principals en propietat
P...
La situació de partida: els contextos d’origen
Tinença. Percentatge habitatges principals en propietat
1960 1991
0%
10%
20...
Evolució del parc residencial dels espais
d’immigració
Mida de l’habitatge: Mitjana de peces
Percentatge nascuts fora prov...
La situació de partida: els contextos d’origen
Mida de l’habitatge. Nombre mitjà d’habitacions
1960 1991
3,0
3,5
4,0
4,5
5...
Evolució del parc residencial dels espais
d’immigració
Comfort de l’habitatge: Aigua corrent (1960) i calefacció fixa (199...
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
ZU
ZI
ZR
BCNciutat
MunImmig
Espanya Prov +emig (10) BCN prov...
La situació actual, nous catalans recents,
trajectòries dinàmiques i heterogeneïtat
Heterogeneïtat de l’accés a la propietat
Trajectòries 2001-2011 de les proporcions de llars propietàries per edat PR, gene...
Heterogeneïtat recent en l’accés a la propietat
Trajectòries 2001-2011 de les proporcions de llars propietàries per edat P...
Heterogeneïtat recent en l’accés a la propietat
Trajectòries 2001-2011 de les proporcions de llars propietàries per edat P...
Heterogeneïtat de la mida de l’habitatge
Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generació i col...
Heterogeneïtat recent en la mida de l’habitatge
Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generaci...
Heterogeneïtat recent en la mida de l’habitatge
Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generaci...
Trajectòries d’inserció a llarg termini:
els antics nous catalans
60%
65%
70%
75%
80%
85%
90%
95%
100%
25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85
Els “antics nous” catalans: heterogeneïtat a ...
65
70
75
80
85
90
95
100
105
25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85
Els “antics nous” catalans: heterogeneïtat a llarg te...
Similituds i diferències de l’experiència
residencial dels nous catalans
Existència d’heterogeneïtat de les condicions res...
Gràcies
Migracions dels
segles XX i XXI
A Catalunya
Una mirada
candeliana
Anàlisi
sociodemogràfica
17 de desembre de 2014
Amb la c...
17 de Desembre de 2014
Elena Vidal-Coso Xiana Bueno
Migracions dels segles XX i XXI a Catalunya
Una mirada candeliana
Anàl...
Donat el component immigratori de la reproducció de la societat catalana, atenció científica i mediàtica a:
• El comportam...
Les enquestes
Fonts i metodologia
Encuesta
Sociodemográfica,
1991
(INE)
Mostra total:
20.605 per a Catalunya
(157.100 tota...
Selecció de la mostra
Fonts i metodologia
Migració interna
Nord: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioj...
Metodologia
Fonts i metodologia
Per totes les dones migrants (i comparant amb les nascudes a Catalunya):
• Descripció dels...
Calendaris de migrants i autòctones
Resultats
0%
5%
10%
15%
20%
25%
12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 ...
Resultats
Figura 7.2. Edats mitjanes a la primera unió i al primer fill per a dones migrants i autòctones. I edat
mitjana ...
L' interferència de la migració
Resultats
Figura 7.3. Moment de la primera unió i el primer fill respecte a la migració. D...
L' interferència de la migració
Resultats
Figura 7.4. Calendari, any a any, de la primera unió i el primer fill abans o de...
L' interferència de la migració
Resultats
Figura 7.5. Edats mitjanes a la primera unió, el primer fill i la migració segon...
Transicions a Catalunya
Resultats
Figura 7.6. Corbes de risc a la transició a la primera unió i el primer fill. Dones migr...
Transicions a Catalunya
Resultats
Figura 7.1. Riscos relatius de transició a la primera unió estable des del moment de la ...
Transicions a Catalunya
Resultats
Figura 7.2. Riscos relatius de transició a la maternitat des del moment de migració. Don...
Conclusions
Conclusions
• En general, la migració comporta un retard en les edats d’inici a la formació familiar de les do...
Gràcies
http://gedemced.uab.cat
GEDEM –Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions
@GEDEM_CED
Elena.Vidal@unige.ch
xian...
Migracions dels
segles XX i XXI
A Catalunya
Una mirada
candeliana
Anàlisi
sociodemogràfica
17 de desembre de 2014
Amb la c...
Patrons laborals i familiars:
vinguts als seixanta i al segle XXI
Pau Miret Gamundi
Centre d’Estudis Demogràfics
Estructura de la població segons sexe,
edat i lloc de naixement
1.0 0.5 0.0 0.5 1.0
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
55
60
6...
Algunes frases de Candel sobre els
altres catalans
• “Si Catalunya hagués tingut fronteres aquells anys, la
pressió de for...
Població segons lloc de naixement,
1992-2014
0
1,000,000
2,000,000
3,000,000
4,000,000
5,000,000
6,000,000
7,000,000
8,000...
Població activa (força de treball),
1992-2014
0
500,000
1,000,000
1,500,000
2,000,000
2,500,000
3,000,000
3,500,000
4,000,...
Població aturada, 1992-2014
0
100,000
200,000
300,000
400,000
500,000
600,000
700,000
800,000
900,000
1,000,000
I/1992
I/1...
Activitat laboral, per edat, sexe i lloc de naixement
0.00
10.00
20.00
30.00
40.00
50.00
60.00
70.00
80.00
90.00
100.00
16...
Atur per edat, sexe i lloc de naixement
0.00
5.00
10.00
15.00
20.00
25.00
16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 ...
Composició migratòria de les parelles
0
500,000
1,000,000
1,500,000
2,000,000
2,500,000
I/1999
I/2000
I/2001
I/2002
I/2003...
Vivint a casa els pares en posició de fill/a
0
500,000
1,000,000
1,500,000
2,000,000
2,500,000
I/1999
I/2000
I/2001
I/2002...
Piràmides de convivència segons tipus
de nucli principal a la llar (I)
1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5
0
8
16
24
32
40
48
56
6...
Piràmides de convivència segons tipus
de nucli principal a la llar (II)
1.50 1.0 .50 .0 .50 1.0 1.50
0
8
16
24
32
40
48
56...
Piràmides de convivència segons tipus
de nucli principal a la llar (III)
1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5
0
9
18
27
36
45
54
63...
1.50 1.0 .50 .0 .50 1.0 1.50
0
9
18
27
36
45
54
63
72
81
90
99
Catalunya
Resta Espanya
Fora Espanya
HOMES
DONES
Llars sens...
Migracions dels
segles XX i XXI
A Catalunya
Una mirada
candeliana
Anàlisi
sociodemogràfica
17 de desembre de 2014
Amb la c...
11
2
Matrimonis mixtes i fills de la barreja a
Catalunya: dels “xarnegos” als “cafè amb
llet”?
Migracions del segle XX i X...
“Som fruit de diversos llevats i, per tant, una
bona llesca del país pertany a una biologia i a
una cultura de mestissatge...
1
1
.
1
1
Augment de parelles mixtes entre immigrants estrangers i nadius:
CATALUNYA: 5% 2000 24% 2011
BARCELONA: 31% 2011
1
1
Països d’origen més representats entre les parelles mixtes. Percentatge sobre el
total de parelles mixtes, per sexe. Catal...
Font: elaboració pròpia a partir del fitxer de microdades del Cens de 2011.
Principals països de naixement de pare o mare ...
Barcelona “ciutat mixta”
1
1
1
2
Mixticitat
Barcelona “ciutat mixta”
12
1
Inmigración y uniones mixtas: Etnicidad e integración social
Ministerio de Ciencia e Innovación, VI Plan Nacional I+D+i
IP...
Josep A. Vandellós (1935) La immigració a
Catalunya.
“Té molta importància per al futur de Catalunya
poder conèixer el res...
“Mira que llamarme a mí
los de esta tierra, charnego.
¡A mí!, que más que ellos mismos
la adoro y estoy queriendo.
Yo, que...
12
5
Actituds socials envers la mixticitat a l’actualitat
Parella mixta de dona espanyola i home senegalès:
R (Resposta) parell...
Dona dominicana casada amb un home espanyol:
P: Alguna vegada has sentit tu o com a parella discriminació?
R: Uuui en 25 a...
Home marroquí casat amb una dona espanyola:
A la meva mare no li va fer gaire gràcia (...) De fet tinc una germana a
Holan...
Dona dominicana casada amb un home espanyol:
No sé, mira per exemple crec que amb una persona del Marroc no estaria, són
p...
Noia de 18 anys, filla de pare marroquí i mare espanyola:
Jo em sento catalana perquè em sento independentista. Espanyola ...
Dona dominicana casada amb un home espanyol:
Elles [les seves filles] són d’aquí, han nascut i s’han criat aquí, se senten...
Dona senegalesa casada amb un home espanyol:
Per exemple, la primera vegada que algú li va dir [al seu fill] “xocolata” –i...
Noi de 15 anys, de pare espanyol i mare francesa:
P: I a l’escola com creus que et veuen els altres? Potser també hi ha
d’...
Pell
Negre
Blanc
Mestís
Mulato
Xocolata
Moro
Sudaca
Fan Mala Olor
Putu Negre
Putu Xino
Putus Immigrants
Menyspreu
Mirada
R...
Pertinences / identitats múltiples, mixtes ...
Elecció
Simbòlica, estratègica
Capital social i humà
Constricció / Imposici...
13
6
SOCIEDAD
STEFANIA GOZZER ARIAS 26 FEB 2014 - 20:31 CET 18
APERITIVO CON... FLEUR PELLERIN
“Me veo francesa hasta en e...
Jordi Pujol (1976) La immigració, problema i esperança de Catalunya
“Català és tot home que viu i treballa a Catalunya, i,...
138
CONCLUSIÓ:
13
9
1963:
Aquests altres catalans, ben polits ja exteriorment, alletats
com hem dit abans pel país, es veuran cridats a u...
Moltes gràcies 
14
0
Migracions dels
segles XX i XXI
A Catalunya
Una mirada
candeliana
Anàlisi
sociodemogràfica
17 de desembre de 2014
Amb la c...
Immigració i imaginari social a Catalunya
Supervivents o “Walking deads”?
ANDREU DOMINGO i VALLS
adomingo@ced.uab.cat
Gene...
Índex
1 Introducció: Els altres catalans 50 anys més tard
2 Demografia i discurs sobre la immigració a Catalunya
3 Les mig...
1 Introducció: Els altres catalans 50 anys més tard
Arran de la publicació el 1964 s’obren les portes al reconeixement
de ...
Evolució dels components del creixement de la població,
Catalunya 1903-1913
Font: Elaboració CED, estimacions de població ...
2 Immigració i discurs sobre la immigració
1935: Josep Antoni Vandellós: la por a la desnacionalització
1958-1976: Jordi P...
Font: Elaboració CED amb estimació per edats, a partir de dades del Padró de 1965 i Padró Continu de 2014 (INE)
Piràmides ...
3 Les migracions ara:
apunts de demografia post-apocalíptica
2008: Crisi econòmica i discurs sobre les migracions
De la po...
Font: Elaboració CED, Estadística de Migraciones 2008-2013 (INE)
Fluxos amb l’estranger i saldo migratori
Catalunya 2008-2...
4 El dia internacional del Migrant: Què celebrem?
Catalunya, nació d’immigrats
Com transformar el nostre sistema de estrat...
Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana
Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana

576 visualizaciones

Publicado el

Presentacions de la jornada "Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana", organitzada conjuntament per la Fundació Paco Candel, el Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya i el Grup d'Estudis Demogràfics i de les Migracions (GEDEM) del Centre d'Estudis Demogràfics (CED). Amb la col·laboració del Museu d'Història de Catalunya. 17 i 18 desembre 2014

Publicado en: Ciencias
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
576
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2
Acciones
Compartido
0
Descargas
0
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada candeliana

  1. 1. Migracions dels segles XX i XXI A Catalunya Una mirada candeliana Anàlisi sociodemogràfica 17 de desembre de 2014 Amb la col·laboració:
  2. 2. Migracions a Catalunya cinc dècades de canvis i continuïtats Enrique Ortega Rivera Centre d’Estudis Demogràfics Miguel Solana Solana Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona Barcelona, 17 de desembre de 2014
  3. 3. «Els immigrants d’ara no són com els d’abans» (?) Dimensió històrica, migracions i reproducció social de la població CABRÉ, A. (1999). El sistema català de reproducció (Cent anys de singularitat demogràfica). Barcelona: Proa. DASSETTO F. (1990). “Pour une théorie des cycles migratoires”, A: Bastenier, A; Dassetto, F. Inmigrations et nouveaux pluralismes. Une confrontation de sociétés. Brussel·les: De Boeck- Wesmael,11-40. ------- CARDELÚS, J.; PASCUAL, A. (1979). Movimientos migratorios y organización social. Barcelona: Península. DOMINGO, A. (2014). Catalunya al mirall de la immigració (Demografia i identitat nacional). Barcelona: L’Avenç.
  4. 4. «Dades i números» Alguns apunts sobre la font i els mètodes Font: La Vanguardia (13/08/1963)
  5. 5. «Dades i números» Alguns apunts sobre la font i els mètodes
  6. 6. «Concretem o centrem-nos» Evolució de les migracions a Catalunya: les migracions amb la resta d’Espanya Evolució de les taxes de migració interna i interregional a Catalunya, 1962-2013 Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia. Nota: Les irregularitats en els anys de renovació padronal –acabats en 1 i 6, fins 1996- s’han suavitzat mitjançant interpolació.
  7. 7. «Concretem o centrem-nos» Evolució de les migracions a Catalunya: les migracions internacionals Evolució de les migracions a Catalunya que tenen com a origen/destinació altres països, 1983-2013 Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia.
  8. 8. Evolució de la població amb nacionalitat estrangera a Catalunya, 1962-2013 Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Padró Continu (diversos anys). Elaboració pròpia. «Concretem o centrem-nos» Evolució de les migracions a Catalunya: la població estrangera
  9. 9. «Concretem o centrem-nos» L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: de l’excepcionalitat migratòria… 1964-1968 Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia a partir del programari R i el paquet Circlize desenvolupat per Zuguang Gu Cercle migratori dels fluxos entre regions
  10. 10. «Concretem o centrem-nos» L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: de l’excepcionalitat migratòria… Cercle migratori dels fluxos entre regions Intensitat i enfocament espacial Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia a partir del programari R i el paquet Circlize desenvolupat per Zuguang Gu 1964-1968
  11. 11. «Concretem o centrem-nos» L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …al canvi en el sistema Cercle migratori dels fluxos entre regions Intensitat i enfocament espacial Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia a partir del programari R i el paquet Circlize desenvolupat per Zuguang Gu 1979-1983
  12. 12. «Concretem o centrem-nos» L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …i consolidació Cercle migratori dels fluxos entre regions Intensitat i enfocament espacial Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia a partir del programari R i el paquet Circlize desenvolupat per Zuguang Gu 1989-1993
  13. 13. «Concretem o centrem-nos» L’anàlisi territorial de les migracions interregionals: …i consolidació (en temps de crisi) Cercle migratori dels fluxos entre regions Intensitat i enfocament espacial Font: INE, Anuari Estadístic d’Espanya i Estadística de Variacions Residencials (diversos anys). Elaboració pròpia a partir del programari R i el paquet Circlize desenvolupat per Zuguang Gu 2009-2013
  14. 14. «Concretem o centrem-nos» Les migracions internacionals: borrositat estadística i diversificació dels fluxos Immigració estrangera procedent d’altres països agrupats per grups continentals. Catalunya, 1983- 2013 Font: INE, Anuario Estadístico de España (1983-1988) i EVR (1988-2013). Elaboració pròpia
  15. 15. «Concretem o centrem-nos» Les migracions internacionals: crisi, retorn i noves mobilitats Taxes d’emigració exterior per principals nacionalitats i sexe. Catalunya, 2008-2013 Font: INE, EVR i Padró continu(diversos anys). Elaboració pròpia
  16. 16. «Concretem o centrem-nos» Les migracions internacionals: crisi econòmica, retorn i noves mobilitats Nombre de baixes, principals nacionalitats i destinació coneguda. Catalunya, 2008-2013 Font: INE, EVR (diversos anys). Elaboració pròpia
  17. 17. «Concretem o centrem-nos» Les migracions internacionals: crisi econòmica, retorn i noves mobilitats Rànquing de destinacions de la població espanyola nascuda a Espanya. Catalunya, 2008-2013 Font: INE, EVR (diversos anys). Elaboració pròpia Espanyols nascuts a Espanya Pos. Destinació Total (%) 1 França 3.816 11 2 Regne Unit 3.682 11 3 Alemanya 3.029 9 4 Estats Units 2.780 8 5 Andorra 2.286 7 6 Bèlgica 1.693 5 7 Suïssa 1.525 4 8 Equador 1.274 4 9 Argentina 1.141 3 10 Xina 864 2 # Resta 12.881 37 Total 34.971 100
  18. 18. «Concretem o centrem-nos» Les migracions internacionals: crisi econòmica, retorn i noves mobilitats Rànquing de destinacions de la població estranger i espanyola nascuda a l’estranger. Catalunya, 2008-2013 Font: INE, EVR (diversos anys). Elaboració pròpia *Destinació coneguda Espanyols nascuts a l’estranger Pos. Destinació Total (%) 1 Equador 2.432 14 2 França 1.603 10 3 Argentina 1.302 8 4 Regne Unit 1.256 7 5 Bèlgica 1.229 7 6 Alemanya 992 6 7 Estats Units 856 5 8 Colòmbia 582 3 9 Suïssa 524 3 10 Veneçuela 511 3 # Resta 5.499 33 Total 16.786 100 Estrangers* Pos. Destinació Total (%) 1 Romania 5.488 33 2 Marroc 4.922 29 3 Bolívia 3.676 22 4 França 3.226 19 5 Equador 3.025 18 6 Argentina 2.459 15 7 Alemanya 2.375 14 8 Colòmbia 2.296 14 9 Brasil 2.039 12 10 Xina 1.725 10 # Resta 23.937 43 Total 55.168 100
  19. 19. «Els immigrants d’ara no són com els d’abans» (?)  La posició de Catalunya en el sistema de migracions internes a Espanya: elements de continuïtat i canvi  Les migracions internacionals a Catalunya: canvi de cicle, diversitat i heterogeneïtat de processos migratoris  Creixement demogràfic i vigència del sistema català de reproducció social
  20. 20. Migracions dels segles XX i XXI A Catalunya Una mirada candeliana Anàlisi sociodemogràfica 17 de desembre de 2014 Amb la col·laboració:
  21. 21. ASSENTAMENT TERRITORIAL DE LA POBLACIÓ ESTRANGERA A L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA EN EL SEGLE XXI Jordi Bayona i Carrasco Juan Galeano 17 de desembre de 2014
  22. 22. • L’AMB com destí de les migracions cap a Barcelona • Migracions del segle XXI: Reconfiguració ètnica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona • Augment de la diversitat poblacional • Dades i metodologia • Resultats: reconfiguració demo-espacial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona al segle XXI • Conclusions Presentació
  23. 23. Població Àrea Metropolitana de Barcelona 1900-2013 609.242 2.728.716 3.228.569 31% 53% 43% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 3.500.000 %enrelacióaCatalunya Població Població AMB % en relació a Catalunya
  24. 24. Població Àrea Metropolitana de Barcelona 2003-2013 2.757.104 2.609.405 320.050 619.164 10,4% 11,9% 13,7% 15,2% 15,8% 17,3% 18,5% 18,7% 18,8% 19,2% 19,2% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 0 500.000 1.000.000 1.500.000 2.000.000 2.500.000 3.000.000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 (%)nascutsal'estranger Població Nascuts a Espanya Totalpoblació nascudaa l'estranger (%) nascusta l'estranger
  25. 25. 164.396 304.565 49.421 69.854 45.859 81.351 39.585 103.476 16.902 52.474 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Llatinoamèrica Àfrica Europa Occidental Àsia Europa Oriental Població estrangera per regió de naixement, AMB
  26. 26. Població estrangera per país de naixement, AMB 137 14 8 8 6 2 1 0 50 100 150 200 < 1 1-3 3-5 5-10 10-30 30-50 +50 (milers) 128 15 6 10 13 4 3 0 50 100 150 200 < 1 1-3 3-5 5-10 10-30 30-50 +50 (milers) 2003 2013
  27. 27. 2003 Població estrangera per secció censal (%), AMB 2003
  28. 28. 2013 Població estrangera per secció censal (%), AMB 2013
  29. 29. Dades i Metodologia SEGREGACIÓ RESIDENCIAL (Índex Dissimilitud i Índex d’Aïllament) CONCENTRACIÓ i SUBREPRESENTACIÓ (Indicador Getis-Ord) ESPAIS D’ALTA CONCENTRACIÓ (Tipologia residencial) Àrea Metropolitana de Barcelona Municipis (36) Seccions Censals (2.531-2.157) Dades: Padró continuo de Població (INE) AMB 2003-2013
  30. 30. Un món apart?
  31. 31. Segregació Residencial, AMB 2003-2013 http://gedemced.uab.cat/documents/MOTION_SEG_AMB.htm
  32. 32. “Entre els immigrants de sempre observem els mateixos llocs comuns, comuns però naturals, com, per exemple, les aglomeracions veïnals per terres d’origen. És lògic. Els uns criden els altres...”
  33. 33. Clúster de població, AMB 2003 2003
  34. 34. Clúster de població, AMB 2013 2013
  35. 35. Clúster de població, AMB 2013 2013
  36. 36. Clúster de població, AMB 2003 2003
  37. 37. Clúster de població, AMB 2013 2013
  38. 38. Clúster de població, AMB 2003 2003
  39. 39. Clúster de població, AMB 2013 2013
  40. 40. Clúster de població, AMB 2013 2013
  41. 41. Clúster de població, AMB 2003 2003
  42. 42. Clúster de població, AMB 2013 2013
  43. 43. El paisatge s’enforteix.
  44. 44. Comunitats Majoritàries Tipus 1 Tipus 2 Tipus 4 Tipus 5 Tipus 6 Tipus 7 Enclavaments (espais d’alta concentració) Tipus 3 50% 20% 70% Espais d’alta concentració, tipologia residencial (I)
  45. 45. Comunitats Majoritàries Tipus 1: on la població nascuda a l’estranger representa menys del 20% de la població. Tipus 2: on la població nascuda a l’estranger representa entre el 20 i el 49% del total de la població. Tipus 4: on la població nascuda a l’estranger representa entre un 50 i un 69% del total, i un o més grups formen, com a mínim, un 20% del total de la població però cap d'elles arriba a més del 60% dins la mateixa àrea. Enclavaments (espais d’alta concentració) Tipus 3: on la població nascuda a l’estranger representa entre un 50 i un 69% del total, però en el qual cap grup arriba a representar un 20% del total de població. 50% Espais d’alta concentració, tipologia residencial (II)
  46. 46. Espais d’alta concentració, AMB 2003 2003
  47. 47. Espais d’alta concentració, AMB 2013 2013
  48. 48. BARCELONA Espais d’alta concentració, AMB 2013 HOSPITALET Sta. COLOMA i BADALONA Municipi EAC Nascuts a l’estranger Nascuts a Espanya Barcelona 21 27.237 20.202 Sta. Coloma 6 3.126 2.718 Hospitalet 3 1.221 1.138 Badalona 1 890 781 Total 31 32.474 24.839 % AMB 1,43% 5,24% 0,95%
  49. 49. Evolució demogràfica contraria: Població autóctona VS Població estrangera. El col·lectiu immigrant el darrer any representa un de cada cinc residents metropolitans. Creixent assimilació territorial de gairebé tots els grups de població estrangera en major o menor mesura. Reducció dels espais d’infra-representació per tots el grups, la qual cosa es tradueix en una major visibilitat dels residents immigrants a l’AMB. Reconfiguració territorial dels clústers de població de cada grup, no exempta de la proliferació d’espais d’alta concentració de població estrangera o enclavaments, els quals han passat d’10 (sobre un total de 2.531) al 2003 a 31 el 2013. Augment de la diversitat poblacional a totes les escales territorials i fins i tot als espais d’alta concentració. Conclusions:
  50. 50. Migracions dels segles XX i XXI A Catalunya Una mirada candeliana Anàlisi sociodemogràfica 17 de desembre de 2014 Amb la col·laboració:
  51. 51. Juan A. Módenes Centre d’Estudis Demogràfics Dept. de Geografia, Univ. Autòn. de Barcelona Migracions del segle XX i XXI a Catalunya. Una mirada Candeliana: Anàlisi sòciodemogràfica Museu d’Història de Catalunya. Plaça Pau Vila, 3, Barcelona 17 de desembre de 2014
  52. 52. Punts de partida: com abordar l’habitatge dels nous catalans « El context residencial dels nous catalans és, més aviat, el de la majoria dels catalans » « A Catalunya es fa difícil aïllar nítidament tant un únic model de referència com un grup o grups que aspirin a reproduir-lo » « Possiblement els catalans arribats durant els seixanta i setanta, els antics nous catalans, han jugat (...) a ser integrats però també a fer de model » Catalunya, cas particular: Assimilació – Estratificació – Integració diferenciada
  53. 53. Temes tractats empíricament Anàlisi ecològica de l’habitatge en els espais d’assentament dels “antics nous” catalans. “Recents i antics nous catalans”, trajectòries generacionals de la inserció residencial Variables residencials: Tinença (propietat) i mida de l’habitatge
  54. 54. Més apunts metodològics • UNITATS: MUNICIPIS • Dades municipals del cens d’habitatges de 1960 com a punt de referència. • Unitats territorials. Info per a municipis +10.000h. • Cens 1991 com a fita temporal final. Anàlisi ecològica espacial. Antics nous catalans • UNITATS: LLARS • Microdades censos 2001, 2011. • Temps: Edat, Cohort any de naixement x cohort any arribada. • Comparació amb trajectòries nascuts a Catalunya. Trajectòries doble cohort. Antics i recents nous catalans.
  55. 55. Els espais de residència dels nous catalans
  56. 56. Permanència en el temps Percentatge nascuts fora província BCN 1960 PercentatgenascutsforaprovínciaBCN1991 Prov. Barcelona PROV ZU ZU ZI ZI ZR ZR Barcelona BCN Badalona BAD Cornellà de Ll. COR Esplugues de Ll. ESP Gavà GAV Granollers GRA L'Hospitalet de Ll. HOS Igualada IGU Manresa MAN Mataró MAT Molins de Rei MOL Montcada i Reixac MON El Prat de Ll. PRA Sabadell SAB Sant Adrià de B. STAD Sant Boi de Ll. STBO Sant Cugat del V. STCU Sant Feliu de Ll. STFE Santa Coloma de G. STCO Sitges SIT Terrassa TER Vic VIC Vilafranca del P. VILP Vilanova i la G. VILG Zona Urbana Zona Intermèdia Zona Rural PROV ZU ZI ZR BCN BAD COR ESP GAV GRA HOS IGU MAN MAT MOL MON PRA SAB SIT STAD STBO STCO STCU STFE TER VIC VILG VILP 20% 30% 40% 50% 60% 70% 20% 30% 40% 50% 60% 70%
  57. 57. Concentració del creixement demogràfic urbà. Població 1960 BCN BAD COR ESP GAV GRA HOS IGU MAN MAT MOL MON PRA SAB STAD STBO STCU STFE STCO SIT TER VIC VILP VILG 20% 30% 40% 50% 60% 70% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Percentatge nascuts fora província BCN 1960 PercentatgenascutsforaprovínciaBCN1991
  58. 58. Concentració del creixement demogràfic urbà. Població 1960 i 1991 Percentatge nascuts fora província BCN 1960 PercentatgenascutsforaprovínciaBCN1991
  59. 59. L’habitatge dels llocs d’asssentament i dels contextos geogràfics dels antics nous catalans
  60. 60. Evolució del parc residencial dels espais d’assentament Tipus de tinença: Proporció d’habitatges principals en propietat Percentatge nascuts fora província Proprcióhabitatgesenpropietat 1960 1991 PROV ZU ZI ZR BCN BAD COR ESPGAV GRA HOS IGU MAN MAT MOL MON PRA SAB SIT STAD STBO STCO STCUSTFE TER VIC VILG VILP 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% 65% PROV ZU ZI ZR BCN BAD COR ESP GAV GRA HOS IGU MAN MAT MOL MON PRA SAB SIT STAD STBO STCO STCU STFE TER VIC VILG VILP 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55%
  61. 61. La situació de partida: els contextos d’origen Tinença. Percentatge habitatges principals en propietat 1960 1991 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% ZU ZI ZR ZU ZI ZR ZU ZI ZR BCNciutat MunImmig Espanya Prov +emig (10) BCN prov 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% ZU ZI ZR ZU ZI ZR ZU ZI ZR BCNciutat MunImmig Espanya Prov +emig (10) BCN prov Comparació territorial Proprcióhabitatgesenpropietat
  62. 62. Evolució del parc residencial dels espais d’immigració Mida de l’habitatge: Mitjana de peces Percentatge nascuts fora província Mitjanadepecesdel’habitatge 1960 1991 PROV ZU ZI ZR BCN BAD COR ESP GAV GRA HOS IGU MAN MAT MOL MON PRA SAB SIT STADSTBO STCO STCU STFE TER VIC VILG VILP 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% 60% 65% PROV ZU ZI ZR BCN BAD COR ESPGAV GRA HOS IGU MAN MAT MOL MON PRA SAB SIT STAD STBO STCO STCU STFETER VIC VILG VILP 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55%
  63. 63. La situació de partida: els contextos d’origen Mida de l’habitatge. Nombre mitjà d’habitacions 1960 1991 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 ZU ZI ZR ZU ZI ZR ZU ZI ZR BCNciutat MunImmig Espanya Prov +emig (10) BCN prov 3,0 3,5 4,0 4,5 5,0 5,5 ZU ZI ZR ZU ZI ZR ZU ZI ZR BCNciutat MunImmig Espanya Prov +emig (10) BCN prov Mitjanadepecesdel’habitatge Comparació territorial
  64. 64. Evolució del parc residencial dels espais d’immigració Comfort de l’habitatge: Aigua corrent (1960) i calefacció fixa (1991) Percentatge nascuts fora província Habitatgessenseaiguacorrent 1960 – Sense aigua corrent 1991 – Sense calefacció fixa Habitatgessensecalefacciófixa PROV ZU ZI ZR BCN BAD COR ESP GAV GRA HOS IGU MAN MAT MOL MON PRA SAB SIT STAD STBO STCO STCU STFE TER VIC VILG VILP 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 20% 25% 30% 35% 40% 45% 50% 55% PROV ZU ZI ZR BCN BAD COR ESP GAV GRA HOS IGU MAN MAT MOL MON PRA SAB SIT STAD STBO STCO STCU STFE TER VIC VILG VILP 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 20% 30% 40% 50% 60% 70%
  65. 65. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% ZU ZI ZR ZU ZI ZR ZU ZI ZR BCNciutat MunImmig Espanya Prov +emig (10) BCN prov La situació de partida: els contextos d’origen Comfort de l’habitatge: Aigua corrent (1960) i calefacció fixa (1991) 1960 – Aigua corrent 1991 – Calefacció fixa Comparació territorial Habitatgessenseaiguacorrent 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% ZU ZI ZR ZU ZI ZR ZU ZI ZR BCNciutat MunImmig Espanya Prov +emig (10) BCN prov Habitatgessensecalefacciófixa
  66. 66. La situació actual, nous catalans recents, trajectòries dinàmiques i heterogeneïtat
  67. 67. Heterogeneïtat de l’accés a la propietat Trajectòries 2001-2011 de les proporcions de llars propietàries per edat PR, generació i col.lectiu de nascuts 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% <25 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85 Total Nascuts Catalunya Nascuts resta Espanya Nascuts estranger
  68. 68. Heterogeneïtat recent en l’accés a la propietat Trajectòries 2001-2011 de les proporcions de llars propietàries per edat PR, generació i cohort d’arribada. Nascuts a la resta d’Europa 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% <25 25-34 35-44 45-54 55-64 cohort arribada 1981-91 cohort arribada 1991-01 cohort arribada 2001-11 nascuts a Catalunya
  69. 69. Heterogeneïtat recent en l’accés a la propietat Trajectòries 2001-2011 de les proporcions de llars propietàries per edat PR, generació i cohort d’arribada. Nascuts a la resta del món 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% <25 25-34 35-44 45-54 55-64 cohort arribada 1981-91 cohort arribada 1991-01 cohort arribada 2001-11 nascuts a Catalunya
  70. 70. Heterogeneïtat de la mida de l’habitatge Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generació i col.lectiu de nascuts 60 65 70 75 80 85 90 95 100 105 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85 Total Nascuts Catalunya Nascuts resta Espanya Nascuts resta MÓN
  71. 71. Heterogeneïtat recent en la mida de l’habitatge Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generació i cohort d’arribada. Nascuts a la resta d’Europa 60 65 70 75 80 85 90 95 100 105 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 cohort arribada 1981-91 cohort arribada 1991-01 cohort arribada 2001-11 nascuts a Catalunya
  72. 72. Heterogeneïtat recent en la mida de l’habitatge Trajectòries 2001-2011 de la superfície mitjana (m2) per edat PR, generació i cohort d’arribada. Nascuts a la resta del món 60 65 70 75 80 85 90 95 100 105 <25 25-34 35-44 45-54 55-64 cohort arribada 1981-91 cohort arribada 1991-01 cohort arribada 2001-11 nascuts a Catalunya
  73. 73. Trajectòries d’inserció a llarg termini: els antics nous catalans
  74. 74. 60% 65% 70% 75% 80% 85% 90% 95% 100% 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85 Els “antics nous” catalans: heterogeneïtat a llarg termini Trajectòries 2001-2011 d’intensitat de la propietat per edat, cohort arribats 60s vs nascuts a Catalunya Nascuts a Catalunya Cohort arribada1961-70, resta Espanya
  75. 75. 65 70 75 80 85 90 95 100 105 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 >85 Els “antics nous” catalans: heterogeneïtat a llarg termini Trajectòries 2001-2011 de superfície mitj. (m2) , per edat PR i generació. Cohort arribats 60s vs nascuts a Catalunya Nascuts a Catalunya Cohort arribada1961-70, resta Espanya
  76. 76. Similituds i diferències de l’experiència residencial dels nous catalans Existència d’heterogeneïtat de les condicions residencials a Catalunya, marcada per l’experiència migratòria. Es repeteix en totes les onades migratòries, com a mínim dels darrers 70 anys. •Ocupen els mateixos espais. •Habitatges de pitjor qualitat: mida, però també fragilitat, qualitat constructiva, qualitat urbanística, serveis. •Estatus de tinença prou diferenciat respecte de la població ja assentada. Elements comuns antics i recents nous catalans: •Ocupació espais urbans nous pels antics nous catalans (segregació); ocupació espais ja construïts pel nous catalans recents (successió residencial, cadenes de vacants). •Tipus de tinença diferenciats. •Trajectòries més allunyades Elements diferents: •Assimilació? Es mantenen diferències a llarg termini •Estratificació? Sí que existeix una interferència de la posició social. Efectes diferencials de la crisi. •Integració diferenciada? Aportació/Motor de models i innovacions per part dels nous catalans. Heterogeneïtat i temps: Singularitat del cas català
  77. 77. Gràcies
  78. 78. Migracions dels segles XX i XXI A Catalunya Una mirada candeliana Anàlisi sociodemogràfica 17 de desembre de 2014 Amb la col·laboració:
  79. 79. 17 de Desembre de 2014 Elena Vidal-Coso Xiana Bueno Migracions dels segles XX i XXI a Catalunya Una mirada candeliana Anàlisi sociodemogràfica
  80. 80. Donat el component immigratori de la reproducció de la societat catalana, atenció científica i mediàtica a: • El comportament diferencial de formació familiar de (les dones) migrants, sobretot de la fecunditat. • Apropament als patrons demogràfics de la població autòctona / persistència de les pautes reproductives d’origen. “...això del descens de la natalitat entre els immigrants quan arriben sembla que ha estat sempre així.” (Candel, Els altres catalans (1964: 101) Presentació Presentació 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 Edat Migració Formació familiar : primera unió / primer fill/a Objectius • Analitzar els calendaris (EDAT) de formació familiar (migrants internes / migrants internacionals) • Comparar amb els calendaris de les dones autòctones • Relació temporal entre la migració i la formació familiar / Supervivència a la formació familiar per aquelles que arriben sense estar unides o sense ser mares • EDAT • TEMPS EN RELACIÓ A LA MIGRACIÓ
  81. 81. Les enquestes Fonts i metodologia Encuesta Sociodemográfica, 1991 (INE) Mostra total: 20.605 per a Catalunya (157.100 total d’Espanya) Mostra seleccionada: 1.741 nascudes resta d’Espanya (34,3% mostra Catalunya) Migració interna Enquesta Demogràfica de Catalunya, 2007 (Idescat) Mostra total: 27.911 individus Mostra seleccionada: 1.091 nascudes estranger (13,3% de la població total) Migració internacional
  82. 82. Selecció de la mostra Fonts i metodologia Migració interna Nord: Galícia, Astúries, Cantàbria, País Basc, Navarra, La Rioja, Aragó Meseta: Castilla Lleó, Castilla La Manxa, Comunitat de Madrid, Extremadura Sud: Andalusia, Illes Canàries i ciutats autònomes Mediterrani: País Valencià, Murcia, Illes Balears Migració internacional Europa Est: inclou els països europeus a excepció de la UE25, Noruega i Suïssa Àfrica Llatinoamèrica *La Unió Europea 25, Noruega, Suïssa, Nordamèrica, Àsia i Oceania han sigut excloses de l’anàlisi per comptar amb un nombre molt limitat de casos. • Anys d’arribada: Nascudes resta d’Espanya: 1950-1979 Nascudes a l’estranger: 1987-2007 • Edat a l’arribada: 16-49 (edats formació familiar) • Generacions de naixement: Nascudes resta d’Espanya: 1904-1963 Nascudes resta d’Espanya: 1938-1991 • Regió d’origen:
  83. 83. Metodologia Fonts i metodologia Per totes les dones migrants (i comparant amb les nascudes a Catalunya): • Descripció dels perfils d’edat de primera unió, naixement primer/a fill/a i arribada a Catalunya: • Distribució per edat dels esdeveniments • Edats mitjanes • Seqüència temporal entre migració /formació familiar Per aquelles dones migrants que en arribar a Catalunya no havien format la primera unió o encara no havien sigut mares: • Anàlisi de supervivència a la primera unió i al naixement del primer/a fill/a: • Taules de mortalitat • Models de riscos proporcionals de Cox
  84. 84. Calendaris de migrants i autòctones Resultats 0% 5% 10% 15% 20% 25% 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 Mediterrani Meseta Nord Sud Catalunya 0% 5% 10% 15% 20% 25% 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 42 44 46 48 Europa (Este) Àfrica Llatinoamèrica Catalunya 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 47 49 Mediterrani Meseta Nord Sud Catalunya 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 13 15 17 19 21 23 25 27 29 31 33 35 37 39 41 43 45 Europa (Este) Àfrica Llatinoamèric a Figura 7.1. Perfils d’edat a la primera unió i al primer fill per a dones migrants i autòctones. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007 PRIMERA UNIÓ Migració espanyola Migració internacional PRIMER FILL
  85. 85. Resultats Figura 7.2. Edats mitjanes a la primera unió i al primer fill per a dones migrants i autòctones. I edat mitjana a la migració per a dones migrants. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007 Migració espanyola Migració internacional 16,0 18,0 20,0 22,0 24,0 26,0 28,0 30,0 32,0 Edat 1a unió Edat 1e fill Edat migració Nord Meseta Sud Mediterrani Catalunya 16,0 18,0 20,0 22,0 24,0 26,0 28,0 30,0 32,0 Edat 1a unió Edat 1e fill Edat migració Europa (Este) Àfrica Llatinoamèrica Catalanes Nota: Només han estat seleccionades les dones autòctones nascudes a les mateixes potencials generacions de naixement de les dones migrants segons el període d’arribada a Catalunya. Font: Enquesta Sociodemogràfica 1991 (INE) i Enquesta Demogràfica 2007 (IDESCAT). Calendaris de migrants i autòctones
  86. 86. L' interferència de la migració Resultats Figura 7.3. Moment de la primera unió i el primer fill respecte a la migració. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007 PRIMERA UNIÓ Migració espanyola Migració internacional PRIMER FILL 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Nord Meseta Sud Mediterrani 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Europa (Este) Àfrica Llatinoamèrica 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% Nord Meseta Sud Mediterrani Primera unió abans migració Primera unió en el mateix any migració Primera unió després migració Maien unió 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Nord Meseta Sud Mediterrani 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Europa (Este) África Llatinoamèrica 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% Europa (Este) África Llatinoamèrica Primer fill abans de la migració Primer fill mateix any que la migració Primer fill després de la migració Sensefills
  87. 87. L' interferència de la migració Resultats Figura 7.4. Calendari, any a any, de la primera unió i el primer fill abans o després de migrar. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007 PRIMERA UNIÓ Migració espanyola Migració internacional PRIMER FILL 0,0% 5,0% 10,0% 15,0% 20,0% 25,0% 30,0% 35,0% -33 -31 -29 -27 -25 -23 -21 -19 -17 -15 -13 -11 -9 -7 -5 -3 -1 1 3 5 7 9 11 13 15 19 21 25 29 Nord Meseta Sud Mediterrani 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% -33 -31 -29 -27 -25 -23 -21 -19 -17 -15 -13 -11 -9 -7 -5 -3 -1 1 3 5 7 9 11 13 15 Europa (Este) África Llatinoamèrica 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0% 18,0% 20,0% 22,0% -31 -29 -27 -25 -23 -21 -19 -17 -15 -13 -11 -9 -7 -5 -3 -1 1 3 5 7 9 11 13 15 17 19 21 23 Nord Meseta Sud Mediterrani 0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 18% 20% 22% -34 -32 -30 -28 -26 -24 -22 -20 -18 -16 -14 -12 -10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12 14 Europa (Este) África Llatinoamèrica
  88. 88. L' interferència de la migració Resultats Figura 7.5. Edats mitjanes a la primera unió, el primer fill i la migració segons l’edat d’inici de la formació familiar respecte a l’edat de la migració. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007 PRIMERA UNIÓ Migració espanyola Migració internacional PRIMER FILL 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 Pre-migració Post-migració Pre-migració Post-migració Edat 1er fill Edat migració 16 18 20 22 24 26 28 30 32 Pre-migració Post-migració Pre-migració Post-migració Edat 1ra unió Edat migració Nord Meseta Sud Mediterrani Catalunya 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Pre-migració Post-migració Pre-migració Post-migració Edat 1ra unió Edat migració Resta dEuropa Àfrica Llatinoamèrica Catalanes 16 18 20 22 24 26 28 30 32 Pre-migració Post-migració Pre-migració Post-migració Edat 1ra unió Edat migració 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 Pre-migració Post-migració Pre-migració Post-migració Edat 1ra unió Edat migració 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 Pre-migració Post-migració Pre-migració Post-migració Edat 1er fill Edat migració
  89. 89. Transicions a Catalunya Resultats Figura 7.6. Corbes de risc a la transició a la primera unió i el primer fill. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007 PRIMERA UNIÓ Migració espanyola Migració internacional PRIMER FILL 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 Nord Meseta Sud Mediterrani 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 Europa (Este) África Llatinoamèrica 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 Nord Meseta Sud Mediterrani 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28 30 32 34 36 38 40 Europa (Este) África Llatinoamèrica
  90. 90. Transicions a Catalunya Resultats Figura 7.1. Riscos relatius de transició a la primera unió estable des del moment de la migració. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007 PRIMERA UNIÓ Migració espanyola Migració internacional N S.E. S.E. Zona de naixement resta Espanya (ref: Sud) 290 Nord 140 .68 *** .11 .64 *** .12 Meseta 191 .75 *** .10 .76 *** .10 Mediterrani 32 .86 *** .20 .88 ns. .20 Edat 1.31 *** .07 Edat2 .99 *** .00 Nivell educatiu (ref: Fins obligatoris) 573 Mitjans 44 .64 ** .19 Universitaris 36 .78 ns. .22 Motiu migració (ref: Motius de treball) 411 Familars 195 1.01 ns. .10 Altres/No consta 47 1.30 ns. .17 Moment de l'arribada (ref: 50s) 202 60s 266 .97 ns. .10 70s 185 1.08 ns. .12 -2 log de la verisimilitud 6,535 6,458 Chi-quadrat 15 *** 92 *** Casos totals 653 Han entrat en 1a unió 558 Censurats 95 Significació estadística= "ns" no significatiu; " * "p < 0.10; " ** " p < 0.05; " *** " p < 0.01. Model 2Model 1 Exp (ß). Variables Exp (ß). N S.E. S.E. Continent de naixement a l'estranger (ref: Europa de l'est) 96 Africa 85 .82 ns. .18 .80 ns. .19 Llatinoamèrica 227 .58 *** .15 .63 *** .16 Edat 1.37 *** .08 Edat2 .99 *** .00 Nivell educatiu (ref: Fins obligatoris) 196 Mitjans 140 1.62 *** .15 Universitaris 72 1.16 ns. .19 Motiu migració (ref: Motius de treball) 213 Familars 100 1.01 ns. .17 Altres/No consta 95 1.30 ns. .17 Moment de l'arribada (ref: 1987-1999) 85 2000-2007 323 1.32 * .16 -2 log de la verisimilitud 2,675 2,646 Chi-quadrat 13 *** 42 *** Casos totals 408 Han entrat en 1a unió 258 Censurats 150 Significació estadística= "ns" no significatiu; " * "p < 0.10; " ** " p < 0.05; " *** " p < 0.01. Variables Model 1 Model 2 Exp (ß). Exp (ß).
  91. 91. Transicions a Catalunya Resultats Figura 7.2. Riscos relatius de transició a la maternitat des del moment de migració. Dones migrants arribades a Catalunya entre els 16 i el 49 anys, des de la resta d’Espanya entre 1950 i 1979 i de l’estranger entre 1987 i 2007 PRIMER FILL Migració espanyola Migració internacional N S.E. S.E. Zona de naixement resta Espanya (ref:Sud) 473 Nord 196 .76 *** 0.10 0.86 ns. .10 Meseta 284 .86 * 0.08 0.96 ns. .08 Mediterrani 71 .85 ns. 0.14 1.02 ns. .15 Edat 1.33 *** .06 Edat2 0.99 *** .00 Nivell educatiu (ref: Fins obligatoris) 907 Mitjans 64 0.67 ** .16 Universitaris 53 0.65 ** .18 Motiu migració (ref: Motius de treball) 567 Familars 395 1.23 *** .07 Altres/No consta 62 1.06 ns. .15 Moment de l'arribada (ref: 50s) 314 60s 420 1.09 ns. .08 70s 290 1.23 ** .10 Parella al migrar (ref: No) 641 Si 383 2.30 *** .09 -2 log de la verisimilitud 10,648 10,406 Chi-quadrat 9 ** 251 *** Casos totals 1024 Han tingut el 1r fill 838 Censurats 186 Significació estadística= "ns" no significatiu; " * "p < 0.10; " ** " p < 0.05; " *** " p < 0.01. Variables Model 2 Exp (ß). Model 1 Exp (ß). N S.E. S.E. Continent de naixement a l'estranger (ref: Europa de l'est) 132 Africa 160 2.16 *** .20 2.16 *** .22 Llatinoamèrica 251 .82 ns. .21 .95 ns. .21 Edat 1.44 *** .12 Edat2 .99 *** .00 Nivell educatiu (ref: Fins obligatoris) 261 Mitjans 175 1.17 ns. .18 Universitaris 107 .85 ns. .23 Motiu migració (ref: Motius de treball) 259 Familars 168 1.54 ** .18 Altres/No consta 116 1.16 ns. .20 Moment de l'arribada (ref: 1987-1999) 109 2000-2007 434 1.06 ns. .18 Parella al migrar (ref: No) 291 Si 252 2.82 *** .16 -2 log de la verisimilitud 2,151 2,076 Chi-quadrat 39 *** 114 *** Casos totals 543 Han entrat en 1a unió 343 Censurats 200 Significació estadística= "ns" no significatiu; " * "p < 0.10; " ** " p < 0.05; " *** " p < 0.01. Variables Model 1 Model 2 Exp (ß). Exp (ß).
  92. 92. Conclusions Conclusions • En general, la migració comporta un retard en les edats d’inici a la formació familiar de les dones immigrades a Catalunya, en comparació amb les dones dels mateixos orígens que l’havien experimentat a origen. • Migrants vs. Catalanes: • Les migrants formen família abans que les catalanes, només si la formen abans de venir. Per les que inicien unió o maternitat a Catalunya, els calendaris són més retardats que els de les dels autòctones • Migrants internes vs. Migrants internacionals: • Les dones nascudes a la resta d’Espanya formaven la família un cop a Catalunya • Les migrants de l’estranger ho han fet majoritàriament abans de venir (Matisos: immigrades del sud formen unió abans de venir; Africanes inicien la reproducció a Catalunya) • Efecte proximitat geogràfica: confluència temporal migració i família per les que arriben de les regions mediterrànies, de l’Àfrica i Europa de l’Est • En un futur caldria... • Comparar pautes de migrants amb les de les sedentàries a origen per copsar l’efecte net de la migració • Analitzar la seqüència temporal entre unió i primer fill (o a la inversa)
  93. 93. Gràcies http://gedemced.uab.cat GEDEM –Grup d’Estudis Demogràfics i de les Migracions @GEDEM_CED Elena.Vidal@unige.ch xianabuenogarcia@fas.harvard.edu
  94. 94. Migracions dels segles XX i XXI A Catalunya Una mirada candeliana Anàlisi sociodemogràfica 17 de desembre de 2014 Amb la col·laboració:
  95. 95. Patrons laborals i familiars: vinguts als seixanta i al segle XXI Pau Miret Gamundi Centre d’Estudis Demogràfics
  96. 96. Estructura de la població segons sexe, edat i lloc de naixement 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95 100 Extranger Espanya Catalunya HOMES DONES Font: cens de població, 2011
  97. 97. Algunes frases de Candel sobre els altres catalans • “Si Catalunya hagués tingut fronteres aquells anys, la pressió de fora hauria arribat a trencar-les i hauria produït una invasió violenta” • “(…) el pitjor, com sempre, era l’estatge. On es ficarien?“ • “ (…) feines dures, que els catalans no farien” • “(…) la diferenciació no es fa entre catalans i no catalans, sinó entre els qui tenen i els qui no tenen” • “En realitat, els immigrants formen societat a part aquí, de la mateixa manera que en formaven allà. És el trist destí de la seva condició de baix proletariat”
  98. 98. Població segons lloc de naixement, 1992-2014 0 1,000,000 2,000,000 3,000,000 4,000,000 5,000,000 6,000,000 7,000,000 8,000,000 I/1992 I/1993 I/1994 I/1995 I/1996 I/1997 I/1998 I/1999 I/2000 I/2001 I/2002 I/2003 I/2004 I/2005 I/2006 I/2007 I/2008 I/2009 I/2010 I/2011 I/2012 I/2013 I/2014 CATALUNYA RESTA ESPANYA FORA ESPANYA
  99. 99. Població activa (força de treball), 1992-2014 0 500,000 1,000,000 1,500,000 2,000,000 2,500,000 3,000,000 3,500,000 4,000,000 4,500,000 I/1992 I/1993 I/1994 I/1995 I/1996 I/1997 I/1998 I/1999 I/2000 I/2001 I/2002 I/2003 I/2004 I/2005 I/2006 I/2007 I/2008 I/2009 I/2010 I/2011 I/2012 I/2013 I/2014 CATALUNYA RESTA ESPANYA FORA ESPANYA
  100. 100. Població aturada, 1992-2014 0 100,000 200,000 300,000 400,000 500,000 600,000 700,000 800,000 900,000 1,000,000 I/1992 I/1993 I/1994 I/1995 I/1996 I/1997 I/1998 I/1999 I/2000 I/2001 I/2002 I/2003 I/2004 I/2005 I/2006 I/2007 I/2008 I/2009 I/2010 I/2011 I/2012 I/2013 I/2014 CATALUNYA
  101. 101. Activitat laboral, per edat, sexe i lloc de naixement 0.00 10.00 20.00 30.00 40.00 50.00 60.00 70.00 80.00 90.00 100.00 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 Catalunya homes dones 0.00 10.00 20.00 30.00 40.00 50.00 60.00 70.00 80.00 90.00 100.00 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 Resta d'Espanya homes dones 0.00 10.00 20.00 30.00 40.00 50.00 60.00 70.00 80.00 90.00 100.00 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 Fora d'Espanya homes dones 0.00 10.00 20.00 30.00 40.00 50.00 60.00 70.00 80.00 90.00 100.00 III/1976 III/1978 III/1980 III/1982 III/1984 III/1986 III/1988 III/1990 III/1992 III/1994 III/1996 III/1998 III/2000 III/2002 III/2004 III/2006 III/2008 III/2010 III/2012 1960 (16-54) 1965 (16-49) 1970(16-44)
  102. 102. Atur per edat, sexe i lloc de naixement 0.00 5.00 10.00 15.00 20.00 25.00 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 homes dones 0.00 5.00 10.00 15.00 20.00 25.00 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 homes dones 0.00 5.00 10.00 15.00 20.00 25.00 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 homes dones 0.00 5.00 10.00 15.00 20.00 25.00 16 19 22 25 28 31 34 37 40 43 46 49 52 55 58 61 64 homes dones
  103. 103. Composició migratòria de les parelles 0 500,000 1,000,000 1,500,000 2,000,000 2,500,000 I/1999 I/2000 I/2001 I/2002 I/2003 I/2004 I/2005 I/2006 I/2007 I/2008 I/2009 I/2010 I/2011 I/2012 I/2013 I/2014 Resta Espanya, fora d'Espanya Catalunya i fora d'Espanya Ambdós nascuts a Catalunya Ambdós resta d'Espanya Mixte Catalunya, fora d'Espanya Ambdós de fora d'Espanya
  104. 104. Vivint a casa els pares en posició de fill/a 0 500,000 1,000,000 1,500,000 2,000,000 2,500,000 I/1999 I/2000 I/2001 I/2002 I/2003 I/2004 I/2005 I/2006 I/2007 I/2008 I/2009 I/2010 I/2011 I/2012 I/2013 I/2014 Resta Espanya, monoparental Resta Espanya, biparental Fora Espanya, monoparental Biparental, Catalunya Monoparental, Catalunya
  105. 105. Piràmides de convivència segons tipus de nucli principal a la llar (I) 1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5 0 8 16 24 32 40 48 56 64 72 80 88 96 104 Catalunya Resta Espanya Fora Espanya DONESHOMES Llars parella i fills: 1.091.616 Població convivint: 4.184.258
  106. 106. Piràmides de convivència segons tipus de nucli principal a la llar (II) 1.50 1.0 .50 .0 .50 1.0 1.50 0 8 16 24 32 40 48 56 64 72 80 88 96 104 Catalunya Resta Espanya Fora Espanya HOMES DONES Llars parella sense fills: 726.259 Població convivint: 1.560.935
  107. 107. Piràmides de convivència segons tipus de nucli principal a la llar (III) 1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5 0 9 18 27 36 45 54 63 72 81 90 99 Catalunya Resta Espanya Fora Espanya HOMES DONES Llars monoparenal: 309.678 Població convivint: 808.182 1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5 0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 78 84 90 96 Fill Pare Fora de nucli Filla Mare Fora de nucli HOMES DONES
  108. 108. 1.50 1.0 .50 .0 .50 1.0 1.50 0 9 18 27 36 45 54 63 72 81 90 99 Catalunya Resta Espanya Fora Espanya HOMES DONES Llars sense nucli: 776.675 Població convivint: 919.602 Piràmides de convivència segons tipus de nucli principal a la llar (IV) 1.5 1.0 0.5 0.0 0.5 1.0 1.5 0 6 12 18 24 30 36 42 48 54 60 66 72 78 84 90 96 102 multipersonal unipersonal DONES HOMES
  109. 109. Migracions dels segles XX i XXI A Catalunya Una mirada candeliana Anàlisi sociodemogràfica 17 de desembre de 2014 Amb la col·laboració:
  110. 110. 11 2 Matrimonis mixtes i fills de la barreja a Catalunya: dels “xarnegos” als “cafè amb llet”? Migracions del segle XX i XXI a Catalunya Una mirada Candeliana: Anàlisi sociodemogràfica. Museu d'Història de Catalunya, Barcelona 18/12/2014 Dan Rodríguez García Universitat Autònoma de Barcelona Dir. Grup de Recerca INMIX Verónica de Miguel Luken Universidad de Málaga
  111. 111. “Som fruit de diversos llevats i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una cultura de mestissatge” Jaume Vicens Vives (1954, Notícia de Catalunya, p. 23) 1 1
  112. 112. 1 1
  113. 113. . 1 1
  114. 114. Augment de parelles mixtes entre immigrants estrangers i nadius: CATALUNYA: 5% 2000 24% 2011 BARCELONA: 31% 2011 1 1
  115. 115. Països d’origen més representats entre les parelles mixtes. Percentatge sobre el total de parelles mixtes, per sexe. Catalunya 2001 Font: elaboració pròpia a partir del fitxer de microdades del Cens de 2001 i 2011. 0 5 10 15 20 25 França M arroc Alem anya Argentina Itàlia R egne U nit C uba Suïssa Brasil U ruguai C olòm bia R ep. D om inicana home dona Subcontinents d’origen més representats entre les parelles mixtes. Percentatge sobre el total de parelles mixtes, per sexe. Catalunya 2011 1 1
  116. 116. Font: elaboració pròpia a partir del fitxer de microdades del Cens de 2011. Principals països de naixement de pare o mare de descendents d’unions mixtes. Catalunya 2011 Augment naixements de parelles mixtes: 3% del total de població a Catalunya al 2011 (dades d’estoc) 14% del total de naixements al 2011 a Barcelona (dades de flux) 1 1
  117. 117. Barcelona “ciutat mixta” 1 1
  118. 118. 1 2
  119. 119. Mixticitat Barcelona “ciutat mixta” 12 1
  120. 120. Inmigración y uniones mixtas: Etnicidad e integración social Ministerio de Ciencia e Innovación, VI Plan Nacional I+D+i IP: Dan Rodríguez García E Pluribus Unum: Immigració, mestissatge i cohesió social APOSTA, Universitat Autònoma de Barcelona IP: Dan Rodríguez García Identitat i dinàmiques d’interculturalitat de joves en famílies bi- nacionals a Catalunya: un aspecte clau per a la cohesió social Institut d’Estudis Catalans Coord: Àngels Pascual de Sans 12 2
  121. 121. Josep A. Vandellós (1935) La immigració a Catalunya. “Té molta importància per al futur de Catalunya poder conèixer el resultat d’aquesta barreja (...) Fóra per a nosaltres ben satisfactori que, en plena decadència i forçats a acudir a l’aportació de sang forastera, la barreja ens portés, en un terme relativament curt, una reviviscència de la nostra ètnia (...) Ens satisfaria, però, molt més que els catalans volguessin tenir més fills; perquè la idea de la substitució del nostre poble per un altre de nou, més o menys assimilat per la nostra cultura desvetlla moltes aprensions.” 12 3 Actituds socials envers la mixticitat en el passat
  122. 122. “Mira que llamarme a mí los de esta tierra, charnego. ¡A mí!, que más que ellos mismos la adoro y estoy queriendo. Yo, que vine a Barcelona cuando aún era un mozuelo, y corría por mis venas sangre ardiente como el fuego y mis pulsos resistían como barrotes de acero, y me adapté a sus costumbres y fui lo que ellos quisieron. (...) Puse mi grano de arena Para alzar el monumento Que Barcelona merece Por su fe y conocimiento. (…) Me convertí en ciudadano De esta tierra que venero Con amor puro y profundo Con las ansias de mi cuerpo. (…) Ninguno, estoy muy seguro, te tiene en el pensamiento día y noche, noche y día, permanente en mis recuerdos. ¡Ay!, Barcelona preciosa, te quiero porque te quiero, sin importarme qué dirán si soy o no soy charnego.” 124 Candel, F. (2014) [1964] Els altres catalans. Barcelona: Edicions 62, pp.195-197. “El charnego”
  123. 123. 12 5
  124. 124. Actituds socials envers la mixticitat a l’actualitat Parella mixta de dona espanyola i home senegalès: R (Resposta) parella espanyola: [La meva família] S’hi van oposar radicalment. El primer temps va ser molt dolorós, molt dur, perquè a casa meva no ho volien de cap manera, no el volien ni conèixer i de fet ni el coneixen. Jo els deia: “no us quedeu amb la façana, coneixeu-lo i a partir d’aquí jutgeu-lo”. I no. Des de que vam començar a viure junts no tinc cap relació amb la família. Em van fer escollir i el vaig escollir a ell. P (Pregunta): I ara els teus pares tindran una néta... R cònjuge senegalès: Ho saben, però no han tingut cap reacció. I estan aquí a Lleida, a vegades ens els creuem pel carrer i ni ens saludem... Perquè quan em van fer escollir diguéssim, jo vaig marxar de casa sense res, ni un euro, ni la maleta, amb el que portava i ja està. Era una família normal, el que passa és que ells no ho van poder acceptar, els va sobrepassar perquè era negre, musulmà, va venir amb pastera, sense estudis… 12 6
  125. 125. Dona dominicana casada amb un home espanyol: P: Alguna vegada has sentit tu o com a parella discriminació? R: Uuui en 25 anys filla! Sí, moltes vegades (...) Per exemple la seva mare mai m’ha acceptat per ser de fora, aquesta és molt important. P: Però tens una relació amb ells? R: No, no ens veiem mai (...) La relació amb les nenes... no han fet de família ni d’àvia, tampoc les estimen... P: I al carrer la gent? R: Em veuen com estrangera, em parlen en castellà i el primer que veuen és una negreta immigrant (...) a mesura que veuen que tens un estatus, això fa que vagi transformant-se en el tracte (...) Es nota molt quan [en saber la professió] diuen “Ooooooh!” [Rialles]. Home pakistanès casat amb una dona espanyola: Mare i pare d’ella no volien, “no aquest estranger... gent dolenta, ell vol casar per papers i després surt, marxarà. Per què casar-te amb ell?”. Jo he parlat “mira, el teu pare i la teva mare diuen no, no passa res, tu vols amb mi, jo vull amb tu, jo no interessa de paper...”. 12 7
  126. 126. Home marroquí casat amb una dona espanyola: A la meva mare no li va fer gaire gràcia (...) De fet tinc una germana a Holanda que es va casar fa poc amb un holandès. Jo vaig anar al seu casament, allà a Holanda, i la meva mare i el meu pare no van anar, no volien saber res. La meva mare s’ho pren així, es pensa que l’estem, jo què sé... Diu: “m’esteu castigant, què us he fet jo per casar-vos amb nazaranis?”. En àrab es diu “nazarani” (...) és com un insult ... És com si diguessis aquí un “moro”. 12 8
  127. 127. Dona dominicana casada amb un home espanyol: No sé, mira per exemple crec que amb una persona del Marroc no estaria, són persones que a mi no m’agraden especialment i no perquè m’hagin fet res, encara que una vegada em van robar el bolso ... però bé això no vol dir res. Això que no respecten les dones, això per mi no... No estaria amb un pakistanès per exemple. No sé, seran els costums o que fan pudor per a mi, saps un pakistanès com que desprèn una olor estranya; aquest costum que les dones vagin tan tapades no sé... No estaria amb pakistanès, ni peruà, ni equatorià, ni bolivià ni moro. Aquests són com la gent que jo dic no. Dona dominicana casada amb un home espanyol: Jo no sóc racista, però mai he estat amb una persona negra, negra, negra. Tinc amigues negres, no tinc res en contra dels negres, però una parella negra en la meva vida no entra (...) El seu color no m’agrada, tenen els cabells... a mi em repugnaria un negre amb el perdó de totes les dones que els agraden els negres però jo mai estaria amb un negre (...) Per mi els xinesos són un tema a part, entren en la línia meva dels negres; crec que mai estaria amb un xinès (...) Jo la meva filla veure-la embolicada amb un marroquí, amb pakistanès, un àrab, un rus o una cosa rara d’aquestes, això no. Europeu, sí. 12 9
  128. 128. Noia de 18 anys, filla de pare marroquí i mare espanyola: Jo em sento catalana perquè em sento independentista. Espanyola no. Del Marroc tampoc, perquè com passo poc temps allà i com que tampoc hem treballat la cultura dins a casa. Sí que ho porto, però no m’hi considero (...) Si parlés àrab ho podria considerar com un avantatge, però com que no parlo... Sí val, sóc de pare immigrant i mare catalana però tampoc he crescut pensant així. [A l’escola] la gent m’ha anat forçant a fer-me sentir de fora, a dir-me que jo sóc del Marroc; a mi em deien: “mora que no sé què...” i jo em considero catalana, tinc arrels però... De primària a l’institut sí que vaig notar certes coses així una mica racistes. I allà [al Marroc] sempre em diuen: “tu ets marroquina”. Per exemple vaig passar la duana aquest any i em van dir: “tu d’on ets?” I jo els hi vaig dir: “sóc d’Espanya però el meu pare és del Marroc”, i em van dir: “doncs llavors ets marroquina” (...) Allà sempre m’estan punxant... “perquè no fas el Ramadà, perquè no fas el no sé què”. Quan vaig dic: “sí sí, sóc musulmana”, perquè es callin (...) Però a l’hora també et rebutgen, perquè molts cops per haver nascut aquí [a Espanya] és com “la de allí” però també a l’hora et diuen “sigues d’aquí”, llavors es ... 13 0 Categorització dels fills: “dissonància identitaria”
  129. 129. Dona dominicana casada amb un home espanyol: Elles [les seves filles] són d’aquí, han nascut i s’han criat aquí, se senten d’aquí, només d’aquí, però les veuen com estrangeres (...) També, per exemple hi va haver una professora de tercer que feien l’obra La Caputxeta Vermella, que li va dir [a la seva filla gran]: “Tu, com ets negra, faràs de llop”. Aquesta vegada vaig anar i em vaig queixar a la directora i tal. Dona espanyola casada amb un home gambià [any 2001]: Ell [el seu fill de 8 anys] ha tingut prou problemes... ara he demanat el canvi de col·legi perquè me l’estan traumatitzant... Indirectes de la directora: “no sé en quin ambient viurà...”. Dic: “a mi no em digui això perquè tinc una filla que té un informe excepcional, i viuen a la mateixa casa, i tenen la mateixa mare i el mateix pare. Vol dir el color, l’ambient?” Ha arribat un moment que... (...) La meva filla diu que no vol ser negra; diu que ella és “cafè amb llet”. I jo li dic: “tu ets com el papa”. I ella diu: “no, el papa és negre, jo sóc cafè amb llet”. I també diu: “ell podria ser més blanc!” No sé per què diu això ... 13 1
  130. 130. Dona senegalesa casada amb un home espanyol: Per exemple, la primera vegada que algú li va dir [al seu fill] “xocolata” –i és molt més clar que jo, però els trets són afros, no?– Doncs quan algú li va dir “xocolata” em va venir a casa plorant i li vaig dir: “Que t’han dit xocolata?” I em va dir que sí, i li dic: “tu saps per què t’han dit xocolata?”. I plorant em diu que sí: perquè soc negre. “Doncs no ho oblidis mai, que per molt claret que siguis de pell, tu ets africà, ets negre. Encara que més descafeïnat o com li vulguis dir, però ets el que ets, i bé...” Dona dominicana casada amb un home espanyol: Jo li dic [al seu fill de 10 anys]: “tu què ets?” I ell diu: “mmm ... mulatet”. I jo li dic: “tu ets negret, ets com la mare; la teva mare és negra i el teu pare és blanc, tu ets dels dos costats, i no has de sentir-te malament quan et diguin “negrito”. I ell diu: “Ja, però m’ho va dir molt lleig: que tal negrata?”. I jo li dic: “tant és, quan et diguin negrata tu digues: gràcies”. Perquè si li digués: “quan et diguin això pega- lis”, seria un macarra del carrer! Cada vegada que sortís i li diguessin negre estarà donant hòsties a tothom! No li diré: “doncs sí pega-li, perquè tu no ets cap negre [en el sentit d’immigrant], perquè el tu vas néixer aquí i ets espanyol”. Si em poso a dir-li això amb deu anys... 13 2
  131. 131. Noi de 15 anys, de pare espanyol i mare francesa: P: I a l’escola com creus que et veuen els altres? Potser també hi ha d’altres companys que tenen pares de diferents nacionalitats... R: Cap problema. És que el francès és considerada una llengua de prestigi i si hi ha un africà del Nord o un sud-americà no té aquesta consideració (...) Tinc amics que se senten espanyols i tinc amics que se senten independentistes i jo quan es posen en conflicte dic que sóc francès. I quan sóc a França dic que sóc espanyol. Em vull sentir dels dos. 13 3
  132. 132. Pell Negre Blanc Mestís Mulato Xocolata Moro Sudaca Fan Mala Olor Putu Negre Putu Xino Putus Immigrants Menyspreu Mirada Rumor Por Recel Vergonya Soledat Culpa Tristor 13 4
  133. 133. Pertinences / identitats múltiples, mixtes ... Elecció Simbòlica, estratègica Capital social i humà Constricció / Imposició Identitats reactives Dissonància identitaria Rebuig de l’origen del pare/mare immigrant FRANÇA: Simon i Tiberj 2012 UK: Song i Aspinall 2012 EE.UU: Rumbaut 2005 “Escollir viure com” vs. “haver de viure com” ... Importància del fenotip ... 13 5
  134. 134. 13 6 SOCIEDAD STEFANIA GOZZER ARIAS 26 FEB 2014 - 20:31 CET 18 APERITIVO CON... FLEUR PELLERIN “Me veo francesa hasta en el físico” La ministra de Innovación de Hollande valora el micromecenazgo Archivado en: François HollandeFrançois Hollande FranciaFrancia PymesPymes Corea del SurCorea del Sur MecenazgoMecenazgo Mobile World CongressMobile World Congress Ferias tecnologíaFerias tecnología Mobile World CapitalMobile World Capital BarcelonaBarcelona Asia orientalAsia oriental Ferias comercialesFerias comerciales CataluñaCataluña Europa occidentalEuropa occidental EmpresasEmpresas AsiaAsia EventosEventos TecnologíaTecnología EspañaEspaña EuropaEuropa EconomíaEconomía SociedadSociedad CulturaCultura CienciaCiencia ComercioComercio Cuando Fleur Pellerin fue nombrada, en mayo de 2012, ministra francesa delegada para las Pymes, la Innovación y la Economía Digital tuvo que organizar una rueda de prensa para los medios de comunicación surcoreanos. “Eran tantas las solicitudes de entrevistas que decidimos meterlos a todos en una habitación”, recuerda incrédula. El mismo revuelo causó su visita oficial al país asiático en marzo del año pasado: “Nadie me reconoce en Francia cuando voy por la calle, pero allí, hasta me hacían regalos en los mercados”. Era su primer viaje a Seúl, pero no la primera vez que estaba en la ciudad. Hace 40 años, Pellerin aún estaba registrada como Kim Jong-Suk, un bebé abandonado en una calle de la capital surcoreana a los pocos días de nacer. Hoy, es la mujer cien por cien francesa a la que, pese a su inexperiencia política, François Hollande no dudó en confiar una cartera que mueve millones de euros y que tiene la dura misión de renovar los modelos de negocio que la revolución digital ha puesto a prueba. “Me veo a mí misma como francesa, incluso en el físico”, responde con naturalidad cuando le preguntan si se considera exótica, como dicen muchos. Pellerin fue adoptada por una familia francesa a los seis meses, por lo que no llegó a conocer ni el idioma ni la cultura coreanos. Nunca sintió la necesidad de ir en busca de sus orígenes. En cambio, se dedicó a prepararse en instituciones tan prestigiosas como Sciences Po para ser una alta funcionaria. La ministra de Innovación de Hollande valora el micromecenazgo. / ALBERT GARCIA
  135. 135. Jordi Pujol (1976) La immigració, problema i esperança de Catalunya “Català és tot home que viu i treballa a Catalunya, i, que amb el seu treball, amb el seu esforç, ajuda a fer Catalunya. Hem d’afegir- hi només: i que, de Catalunya, en fan casa seva, és a dir, que d’una manera o altra s’hi incorpora, s’hi reconeix, s’hi entrega, no li és hostil”. Què passa quan un “s’hi reconeix i s’hi entrega”, però la societat no hi correspon? 13 7
  136. 136. 138 CONCLUSIÓ:
  137. 137. 13 9 1963: Aquests altres catalans, ben polits ja exteriorment, alletats com hem dit abans pel país, es veuran cridats a una curiosa tasca: la singularització de la novíssima Catalunya. I Catalunya, a desgrat dels uns i dels altres o potser per això mateix, s’haurà salvat un cop més. 2002: Aquí, a Catalunya, vam saber encarrilar i agermanar aquella immigració que anomenem ‘els altres catalans’ o ‘los otros catalanes’. Molta gent creu, creiem –altres no– que amb la immigració actual, una immigració ‘nova’ que ja fa trenta anys que s’acosta a casa nostra, podria passar el mateix. El temps ho dirà. Francesc Candel, Els altres catalans
  138. 138. Moltes gràcies  14 0
  139. 139. Migracions dels segles XX i XXI A Catalunya Una mirada candeliana Anàlisi sociodemogràfica 17 de desembre de 2014 Amb la col·laboració:
  140. 140. Immigració i imaginari social a Catalunya Supervivents o “Walking deads”? ANDREU DOMINGO i VALLS adomingo@ced.uab.cat Generalitat de Catalunya Universitat Autònoma de Barcelona
  141. 141. Índex 1 Introducció: Els altres catalans 50 anys més tard 2 Demografia i discurs sobre la immigració a Catalunya 3 Les migracions ara: apunts de demografia post-apocalíptica 4 El dia internacional del Migrant: Què celebrem?
  142. 142. 1 Introducció: Els altres catalans 50 anys més tard Arran de la publicació el 1964 s’obren les portes al reconeixement de la població immigrada i els seus descendents com a catalans Prefigurava les tesis sobre la interculturalitat Traducció en l’imaginari social del Sistema Complex de Reproducció
  143. 143. Evolució dels components del creixement de la població, Catalunya 1903-1913 Font: Elaboració CED, estimacions de població a partir de Censos i Padrons (INE): 1903-1983 (CED) i 1984-2013 (Idescat); Naixements i Defuncions, 1903-2012 (Idescat).
  144. 144. 2 Immigració i discurs sobre la immigració 1935: Josep Antoni Vandellós: la por a la desnacionalització 1958-1976: Jordi Pujol: Doctrina sobre la integració 1964: Francesc Candel: Els altres catalans 1989 (1999): Sistema Català de Reproducció 2000-2014: Interculturalitat i més enllà… apunts sobre literatura
  145. 145. Font: Elaboració CED amb estimació per edats, a partir de dades del Padró de 1965 i Padró Continu de 2014 (INE) Piràmides de població per naturalesa Catalunya 1964 i 2014
  146. 146. 3 Les migracions ara: apunts de demografia post-apocalíptica 2008: Crisi econòmica i discurs sobre les migracions De la població excedent a la població sobrera: una història de zombis 2012: L’épica de la resiliència: els supervivents 2014: Sobre la naturalesa de la nova emigració i la immigració oblidada
  147. 147. Font: Elaboració CED, Estadística de Migraciones 2008-2013 (INE) Fluxos amb l’estranger i saldo migratori Catalunya 2008-2013 -100 -50 0 50 100 150 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Inmigració Emigració Saldo Migratori
  148. 148. 4 El dia internacional del Migrant: Què celebrem? Catalunya, nació d’immigrats Com transformar el nostre sistema de estratificació i categorització social per fer front a la diversitat poblacional? Com combatre la creixent desigualtat social que posa en perill l’aspiració de mobilitat social ascendent? Contra les llàgrimes de cocodril: recordar Paco Candel

×