E L T E R R I T O R I H O L A N D È S
A p r o x i m a c i ó t o p o g r à f i c a
Els Països Baixos es troben limitats a l...
P o l d e r i t z a c i ó d e l t e r r i t o r i h o l a n d è s
Terres polderitzades entre 1601-1900 Terres polderitzade...
I T I N E R A R I S U R B A N S
Tots els itineraris parteixen d'un punt comú,
l'estació central, i el seu traçat s'ha real...
I t i n e r a r i 2 - C e n t r e _ B u i t e n v e l d e r t
19
C e n t r e
T r e s C a n a l s
A U P
G e o m e t r i e s...
I t i n e r a r i 4 - C e n t r e _ A m s t e r d a m N o r d
21
C e n t r e
0 200 400 800 1200 2000
Centre, Borneo, Amste...
E V O L U C I Ó U R B A N A 23
Etapa 1 Centre 1342 - 1593
1850 - 1873
1875 - 1921
1612 - 1850
1934 - 1957
Etapa 3 Geometri...
E t a p a 1 - C e n t r e 1 3 4 2 - 1 5 9 3
Les restes arqueològiques mes antigues que
s'han trobat en la zona d'Amsterdam...
T i p o l o g i a C e n t r e
27
E t a p a 2 - T r e s C a n a l s 1 6 1 2 - 1 8 5 0 29
Durant el segle XVII Amsterdam va viure la seva
època daurada fruit...
T i p o l o g i a T r e s C a n a l s
31
E t a p a 3 - G e o m e t r i e s 1 8 5 0 - 1 8 7 3 33
A meitat del segle XIX es va començar a
construir fora muralles. Un...
Jordaan Pijp
T i p o l o g i a G e o m e t r i e s
35
P a r c s . V o n d e l p a r k i O s s t e l p a r k
0 50 100 200 300 500
Quan la ciutat va comença a quedar-se
petita pe...
Etapa 4 - Z u i d P l a n i E x t e n s i ó O e s t 1875-1921 39
A principis del segle XX la ciutat no havia
sobrepassat g...
Extensió Oest
T i p o l o g i a Z u i d P l a n i E x t e n s i ó O e s t
41
E t a p a 5 - A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7 45
La incorporació de Cornelis van Eesteren al
Departament de Desenvolupament Urbà e...
Sloter-Meer Osdorp Buitenveldert FrankendaelSloter-Vaart
T i p o l o g i a d e l A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7
47
R e m b r a n ...
L'organització de l'extensió oest es
realitza al voltant del llac Sloterplas
establint la connexió a través de dos eixos
p...
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Apostila de Amsterdã
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Apostila de Amsterdã

349 visualizaciones

Publicado el

The Landscape dimension in contemporary city project: Urban design and sustainable architecture
Itinerário de Estudos nas cidades de Londres, Amsterdã, Copenhague e Estocolmo - Apostila de Amsterdã

Publicado en: Educación
0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
349
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
8
Acciones
Compartido
0
Descargas
10
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Apostila de Amsterdã

  1. 1. E L T E R R I T O R I H O L A N D È S A p r o x i m a c i ó t o p o g r à f i c a Els Països Baixos es troben limitats a l'est amb Alemanya i al sud-oest amb Bèlgica, les seves costes banyades pel mar del Nord la separen al nord-oest de Gran Bretanya. Té una superfície de més de 40.000 km2. Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes de les quals, aproximadament, la meitat estan situades per sota 1 metre sobre el nivell del mar. Alhora, la meitat d'aquesta superfície es troba sota el nivell marítim. La capa geològica de tot el país consisteix majoritàriament d'una capa homogènia sota una superfície de sediments. Les terres altes són crestes muntanyoses (fins a més de 100 m d'alçada) formades prehistòricament pel moviment de glaceres per les valls. A l'era de les glaciacions part del mar roman sec, el vents del nord porten sorres i, conjuntament amb la sedimentació dels rius, es configura la capa superficial de les terres baixes. Amb la variació del nivell marí a causa desglaç es formen bancs de sorra al límit costaner; les dunes velles. Les dunes joves, més elevades (20-40 m), es formen durant el sX aC. Posteriorment amb les filtracions d'aigües es generen llacs i terrenys pantanosos darrere aquesta protecció costanera. La secció topogràfica mostra com a les terres baixes, s'utilitzen llargs pilots -tradicionalment de fusta, però ara de formigó- pels fonaments d'edificis, viaductes, etc. Esquema topogràfic Secció topogràfica 7 0 20 40 80 120 200 Km Mar del Nord Alemanya Bèlgica Evolució d'assecat de l'aigua del territori holandès. Terres polderitzades entre 1201-1600 Nord d'Holanda en 1575, mig segle abans del començament de l'edat daurada Terres sense polderitzar L'ascensió del nivell del mar després de l'última Era Glacial influencia en gran manera l'evolució de la línia costanera del país. El Zuyder Zee, amb la seva màxima extensió al voltant de 1250 dC, es forma d'aquesta manera. La primera lluita portada a terme pels habitants de les terres baixes contra el mar és purament de caràcter defensiu. Es construeixen cases i pobles sobre monticles. La unió d'aquests mitjançant dics permet la possibilitat de mantenir el sòl sec. Un sistema de guanyar terres al mar que s'utilitza des del 1200 aprofita l'aportació natural de sorres gràcies a les marees. Després d'un lent procés es protegien les terres aportades rodejant-les amb dics. Els avenços de la tècnica, amb la construcció de molins de vent, permet als habitants passar de la defensa a l'atac. Al sXVII es comencen a drenar els primers llacs. Les causes són l'augment de demanda d'aliments de les poblacions creixents, el capital i negocis dels comerciants, la potència de la tècnica i la temeritat a inundacions. El procés continua fins ben entrat en sXIX quan els molins són substituïts per bombes a vapor. Entrat el sXX la reclamació de terres al mar es realitza a més gran escala amb bombes diesel i elèctriques.
  2. 2. P o l d e r i t z a c i ó d e l t e r r i t o r i h o l a n d è s Terres polderitzades entre 1601-1900 Terres polderitzades entre 1902-1970 Terres previstes de ser polderitzades Pintura del Canal del Nord que uneix el Mar del Nord amb el Zuider-Cee 9
  3. 3. I T I N E R A R I S U R B A N S Tots els itineraris parteixen d'un punt comú, l'estació central, i el seu traçat s'ha realitzat de forma transversal a l'evolució de la ciutat. L'objectiu és travessar de forma seqüencial les diferents etapes en cada recorregut. Els quatre itineraris s'han pensat per fer amb bicicleta, medi de transport bàsic per la cultura holandesa degut a la plana topografia del seu territori. Itinerari 1- Centre _ Sloterplas Centre, Tres Canals, Jordaan, Pijp, Extensió Oest, Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart. Itinerari 2- Centre _ Buitenveldert Centre, Tres Canals, Pijp, Zuid Plan, Buitenveldert. Itinerari 3- Centre _ Bijlmer-Meer Centre, Tres Canals, Pijp, Frankendael, Bijlmer-Meer. Itinerari 4- Centre _ Amsterdam Nord Centre, Borneo, Amsterdam Nord 17 0 400 800 1600 2400 4000 I t i n e r a r i 1 - C e n t r e _ S l o t e r p l a s C e n t r e T r e s C a n a l s G e o m e t r i e s Z u i d P l a n A U P 0 200 400 800 1200 2000 Seqüència de tipologies Centre, Tres Canals, Jordaan, Pijp, Extensió Oest, Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart.
  4. 4. I t i n e r a r i 2 - C e n t r e _ B u i t e n v e l d e r t 19 C e n t r e T r e s C a n a l s A U P G e o m e t r i e s Z u i d P l a n 0 200 400 800 1200 2000 Centre, Tres Canals, Pijp, Zuid Plan, Buitenveldert. Seqüència de tipologies I t i n e r a r i 3 - C e n t r e _ B i j l m e r - M e e r C e n t r e T r e s C a n a l s G e o m e t r i e s A U P 0 200 400 800 1200 2000 Centre, Tres Canals, Pijp, Frankendael, Bijlmer-Meer. Seqüència de tipologies I j - P l a i n
  5. 5. I t i n e r a r i 4 - C e n t r e _ A m s t e r d a m N o r d 21 C e n t r e 0 200 400 800 1200 2000 Centre, Borneo, Amsterdam Nord Seqüència de tipologies I j - P l a i n
  6. 6. E V O L U C I Ó U R B A N A 23 Etapa 1 Centre 1342 - 1593 1850 - 1873 1875 - 1921 1612 - 1850 1934 - 1957 Etapa 3 Geometries Etapa 4 Zuid Plan i ext. Etapa 2 Tres Canals Etapa 5 AUP Index 23 27 31 37 43 Evolució cronològica del teixit urbà 0 500 1000 2000 3000 5000 Imatge aèria del centre de la ciutat
  7. 7. E t a p a 1 - C e n t r e 1 3 4 2 - 1 5 9 3 Les restes arqueològiques mes antigues que s'han trobat en la zona d'Amsterdam daten del període romà: monedes i pocs objectes que fan pensar que hi va haver certs pobles, però no va haver assentaments degut que el terreny estava format per llacs vorejats per sorres movedisses i pantans. Així, podem dir que la ciutat d'Amsterdam neix al final del segle XII quan uns grangers i pescadors arribaren a la zona pujant el riu Amstel fins arribar a la seva desembocadura. Per fer habitable la regió havien de controlar les dificultats del terreny pantanós i per això van construir preses i dics, dels quals el més antic és el que es troba a la plaça Dam, l'actual centre de la ciutat, on van construir una església de fusta, la Oude Kerk, dedicada a Sant Nicolau. Aquest poblat primitiu es va anomenar en un principi Amstel-Dam, dic al riu Amstel, per concloure finalment en Amsterdam. Per la seva ubicació estratègica, en la ruta comercial entre el sud d'Europa i els països del Mar Bàltic, i el Mar del Nord, el petit poblat es va desenvolupar ràpidament. Va rebre el títol de ciutat a l'any 1300 i es va començar a construir a l'altre vora del riu. Cap el 1500, la ciutat ja contava amb 30.000 habitants i disposava de port interior i un sistema de canals i preses per controlar el nivell del riu i de les marees. 25 Centre 0 50 100 200 300 500 S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0 E t a p a 1 - C e n t r e 1 3 4 2 - 1 5 9 3 E v o l u c i ó d e l t e i x i t u r b à e : 1 / 6 5 0 0 0 0 500 1000 2000 3000 5000
  8. 8. T i p o l o g i a C e n t r e 27
  9. 9. E t a p a 2 - T r e s C a n a l s 1 6 1 2 - 1 8 5 0 29 Durant el segle XVII Amsterdam va viure la seva època daurada fruit de la seva expansió arreu del món. Es va crear la primera borsa a l'any 1602, que va funcionar com mercat dels productes colonials. La ciutat va arribar a tenir 200.000 habitants i no deixava de créixer. Tres nous canals concèntrics, Herengracht, Keizersgracht i Prinsengracht, es van construir convertint la ciutat en una mena de fortificació amb una complexa xarxa de 90 illes, 10 quilòmetres de canals i 400 ponts de pedra. La prosperitat i el poder de la ciutat es van manifestar clarament amb la construcció del palau de l'ajuntament en la Plaça Dam. L'època d'esplendor va deixar una rica herència cultural: Rembrandt es va instal·lar a la ciutat personatges com Rembrandt, Spinoza i Descartes. Tres Canals 0 50 100 200 300 500 E t a p a 2 - T r e s C a n a l s 1 6 1 2 - 1 8 5 0 1 P a r k A r t i s E v o l u c i ó d e l t e i x i t u r b à e : 1 / 6 5 0 0 0 1 0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0
  10. 10. T i p o l o g i a T r e s C a n a l s 31
  11. 11. E t a p a 3 - G e o m e t r i e s 1 8 5 0 - 1 8 7 3 33 A meitat del segle XIX es va començar a construir fora muralles. Un dels primers plans redactats per ampliar més enllà d'aquests límits va esser escrit per Van Niftrik en 1867. Part d'aquesta proposta fou refusada per l'ajuntament, construint només el nord-est de la ciutat, el barri Pijp. A l'any 1876 es va redactar el Plan Kalff, que consistia en crear un anell de barris nous que envoltarien la ciutat. Es composa de Van Lennepbuurt, Da Costabuurt, Helmersbuurt, Frederik Hendrikbuurt, Staatsliedenbuurt, Spaarndammerbuurt, Oosterparkbuurt i una gran part de Pijp-Noord. Aquestes intervencions foren el principi de l'expansió de la ciutat. Jordaan Pijp 0 50 100 200 300 500 1 P a r k A r t i s 2 V o n d e l p a r k 3 S a r p h a t i P a r k 4 O o s t e r P a r k E t a p a 3 - G e o m e t r i e s 1 8 5 0 - 1 8 7 3 E v o l u c i ó d e l t e i x i t u r b à e : 1 / 6 5 0 0 0 2 3 4 1 0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0
  12. 12. Jordaan Pijp T i p o l o g i a G e o m e t r i e s 35
  13. 13. P a r c s . V o n d e l p a r k i O s s t e l p a r k 0 50 100 200 300 500 Quan la ciutat va comença a quedar-se petita per desenvolupar-se, les muralles constituïen un impediment, arran d'aquesta necessitat va sorgir la idea de crear una anella verda que envoltés la zona medieval, exercint de nexe entre la zona consolidada amb la zona d'expansió. Aquesta anella vindria formada per un seguit de parcs, zones de lleure i divertiment. Tan sols es van acabar construint dos parcs, que actualment representen un punt estratègic de comunicació de la ciutat. Vondel-Park Oosterpark
  14. 14. Etapa 4 - Z u i d P l a n i E x t e n s i ó O e s t 1875-1921 39 A principis del segle XX la ciutat no havia sobrepassat gairebé els seus límits establerts pels tres canals. Però la població havia crescut enormement i les condicions de vivenda eren molt dolentes. A l'any 1901 s'aplica una llei de vivenda que comença a regular el creixement de la ciutat i la qualitat de les vivendes; a més va obligar a totes les ciutats holandeses a projectar i dirigir les seves ampliacions. El Pla Sud (Zuid Plain) de Berlage és el primer que es realitza sota aquesta llei. És el primer on el disseny urbà dona al barri una qualitat urbana molt superior a les ampliacions anteriors que va tenir la ciutat. Berlage crea un ambient propi i una estructura que trenca amb els anells concèntrics típics del centre d'Amsterdam. Ubica avingudes i diagonals a l'estil de París creant perspectives dissenyades, i omple la resta de l'estructura amb una trama geomètrica ortogonal de blocs tancats d'habitatges. L'arquitectura dels edificis és molt homogènia. Els blocs no sobrepassen les cinc altures i tots són construïts amb maó vermell. Zuid Plan Extensió Oest 0 50 100 200 300 500 E t a p a 4 - Z u i d P l a n 1 8 7 5 - 1 9 2 1 1 P a r k A r t i s 2 V o n d e l p a r k 3 S a r p h a t i P a r k 4 O o s t e r P a r k 5 W e s t e r p a r k 6 E r a s m u s p a r k 7 B e a t r i x p a r k 8 M a r t i n L u t h e r K i n g P a r k E v o l u c i ó d e l t e i x i t u r b à e : 1 / 6 5 0 0 0 2 3 4 6 5 7 8 1 0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0
  15. 15. Extensió Oest T i p o l o g i a Z u i d P l a n i E x t e n s i ó O e s t 41
  16. 16. E t a p a 5 - A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7 45 La incorporació de Cornelis van Eesteren al Departament de Desenvolupament Urbà en 1929, just quan la ciutat afronta l'elaboració del nou Pla d'Extensió, va significar un important canvi en la forma de plantejar i resoldre el problemes urbanístics de la ciutat. La principal aportació de Van Eesteren és l'elaboració i experimentació d'un nou mètode de projectar, i neix com a resposta a la necessitat d'abordar els problemes urbanístics d'una forma totalment diferent de la desenvolupada fins aquell moment, inclòs en declarada confrontació amb aquesta. Van pren d'exemple l'activitat de , en aquells dies àmpliament reconegut i de gran influència en les realitzacions holandeses. A diferència dels plans que habitualment és realitzaven a les ciutats, l' pren la ciutat en el seu conjunt considerant no només els habitatges, sinó també les zones industrials i les infraestructures. Es van planejar els barris, que haurien de tenir un caràcter enjardinat, amb un llac artificial de 90 hectàrees que serviria com zona recreativa. Cadascun d'aquests barris hauria d'allotjar entre 10.000 a 30.000 persones, haurien d'estar separats entre si per zones verdes i contarien amb les instal·lacions necessàries en quant a treball, comerç i escoles per tal de no dependre del centre de la ciutat. Frankendael Buiteneldert Osdorp Sloter-Vaart Sloter-Meer 0 50 100 200 300 500 E t a p a 5 - A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7 1 P a r k A r t i s 2 V o n d e l p a r k 3 S a r p h a t i P a r k 4 O o s t e r P a r k 5 W e s t e r p a r k 6 E r a s m u s p a r k 7 B e a t r i x p a r k 8 M a r t i n L u t h e r K i n g P a r k 9 E e n d r a c h t s p a r k 1 0 S l o t e r p a r k 1 1 R e m b r a n d P a r k 1 2 A m s t e l p a r k E v o l u c i ó d e l t e i x i t u r b à e : 1 / 6 5 0 0 0 2 3 4 6 5 7 8 10 11 9 12 1 0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0
  17. 17. Sloter-Meer Osdorp Buitenveldert FrankendaelSloter-Vaart T i p o l o g i a d e l A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7 47 R e m b r a n d t P a r k El Rembrandt Park va ser concebut com un sistema que fa de frontissa entre la ciutat existent i la seva extensió. Es plantetja com un eix urbà central, delimitat per la via de connexió territorial en direcció oest, la traça del ferrocarril i dos canals que limiten els polders situats cap a l'oest i al sud de la ciutat. Es diferencien tres zones: nord, centre i sud, en les que la relació amb la ciutat és diferent. Al nord es proposa una continuitat formal i funcional entre els barris. Al centre una clara fractura física entre la part nova i vella de la ciutat: un gran parc i una sèrie d'edificis en altura alineats a l'est de l'eix central marquen el pas entre la realitat existent i la futura. Al sud es plantetja un altre grup residencial separat de la ciutat per un canal a la part superior i per una petita zona industrial a la part inferior.
  18. 18. L'organització de l'extensió oest es realitza al voltant del llac Sloterplas establint la connexió a través de dos eixos perpendiculars al ferrocarril i per tant a l'eix urbà que organitza el Rembrandt Park. Cada una d'elles es desdobla al seu torn en un eix viari i una franja verda de similar importància. En torn a aquestes lines estructuradores es disposa la residència formant dos grans bosses al nord i al sud del llac, i dibuixant a l'oest un entrant respecte als polders. D'aquesta manera el territori queda dividit en sectors que alternen espais edificats i àmplies zones verdes i aigua, i es descentralitza la concentració tradicional d'activitats al llarg d'un eix viari i dota d'autonomia pròpia a cada un d'ells. Però alhora els integra a una escala superior, amb la seva pròpia lògica, per conformar una sèrie de xarxes (viari, verd, aigua, edificació) que interactuen entre sí. L'arquitecta holandesa Anna Vos, en el seu treball sobre l'anàlisi dels barris de l'oest d'Amsterdam, l'ha denominat quadre escocés. “El negre (viari), el blau (aigua), el verd (lleure) es relacionen puntualment en trios i parelles per continuar posteriorment cadascú el seu propi camí. La combinació d'aquets tres colors bàsics junt amb el vermell (l'edificació) genera una rica pluralitat d'espais dins d'una clara i simple trama bàsica.” S l o t e r p l a s 49 Sloter-Meer Sloter-Vaart Osdorp

×