1. La moral de Kant Gisela Brocal 2nB

2. Kant va escriure dues obres fonamentals sobre moral

3. La raó pura teòrica s’ocupa dels objectes del coneixement . (pregunta: què puc saber?) Les expressions de la RAÓ PURA i RAÓ PRÁCTICA La raó pura pràctica tracta els fonaments de determinació de la voluntat segons els quals aquesta ha de produir les seves decisions morals . (pregunta: què he de fer?). Designen dues aplicacions d’una mateixa raó

4. L’ètica kantiana representa una gran novetat en la història d’aquesta disciplina

5. Ètica material És aquella segons la qual la bondat o maldat de la conducta humana depèn d’alguna cosa que es considera plaer . BÉ SUPREM per a l’ésser humà ètica que posseeix un contingut El plaer segons Epicur La felicitat segons Aristòtil

7. Kant, per la seva banda, voldrà una ètica amb imperatius universals i a priori que, per tant, NO poden provenir de L'EXPERIÈNCIAEls imperatius de les ètiques materials són hipotètics només són mitjans per assolir un determinat fi: no tenen una validesa absoluta. “Si vols B, fes A” No tothom estarà d’acord NO POT SER UNIVERSALMENT VÀLID. Les ètiques materials són heterònomesla voluntat està determinada a actuar d’una manera pel desig o la inclinació. HETERONOMIA La llei moral es deriva de l’exterior de la voluntat, no de la pròpia voluntat.

8. Com totes les ètiques materials són... Universals i racional no pot ser material , sinó FORMAL

9. Una ètica d’aquesta mena Un home actua moralment, per tant, quan actua per deure. El DEURE és “la necessitat d’una acció per respecte a la llei”: el valor moral d’una acció està en allò que determina la seva realització, i aquest “allò” és el DEURE

10. Kant diverses formulacions de l’imperatiu categòric

15. L’EXISTÈNCIA DE DÉUAssenyala que la raó ens ordena aspirar a la virtut, és a dir, a l’acord total de la nostra voluntat amb la llei moral. Aquest acord perfecte no es pot assolir en una existència limitada: la seva realització només té lloc en un procés indefinit, que pressuposa una durada sense límit. Afirma que el desacord que trobem en el món entre l’ésser i l’haver d’ésser exigeix l’existència de Déu com a realitat en què ambdós camps s’identifiquen, donant-se la unió perfecta de virtut i felicitat. ...els quals tenen un raonament més complicat.