1. ÈPOCA MEDIEVAL. AUSIÀS MARCH: ’’Aixícomcellqui es veu propi de la mort’’

2. Ausiàs March, va néixer, probablement a Gandia, l'any 1397, d'una família de burgesos incorporada a l'estament de la cavalleria. Pere March emancipà el seu fill l'any 1409; des d'aquest moment esdevé el cap de la branca valenciana de la família, i ja el 1415 assisteix a les Corts de València com a "donzell" i el 1419 li és conferit l'orde de cavalleria.Ausiàs March visqué a la societat feudal de la València del segle XV. Va ser senyor de terres properes a la ciutat de València i vassall del rei Alfons el Magnànim. Entre el 1420 i el 1424 participà en la vida militar de la Corona al servei d'Alfons el Magnànim, primer a Sardenya i Còrsega, (assistint als setges de Calví i Bonifazio), i després al Nord d'Àfrica.El rei recompensà els seus serveis atorgant-li els privilegis de percebre el dret de la tretzena i d'administrar justícia civil i criminal (podia plantar forca i coltell) en el lloc de Beniarjó i en les alqueries de Pardines i Verniça. Alfons el Magnànim no deixa de distingir el poeta, i el 1425 Ausiàs March és falconer major de casa del rei al Regne de València, encarregat de la cura dels serveis de falconeria que el monarca ha establert prop de l'Albufera de València.Morí el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València. VIDA D’AUSIÀS MARCH

3. Es casà dues vegades, una el 1437 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell,una altra el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir fills. Entre 1439 i 1442 escriu els seus Cants de Mort, motivats per la mort de la seva primera esposa. Durant el seu matrimoni amb Joana Escorna, i després de la seva mort, compon la majoria dels seus poemes didàctics i d'apassionants meditacions. Va morir el 3 de març de 1459, als 62 anys, a València. Vida d’AusiàsMarch

4. L'obra de March està constituïda per 128 poemes. La majoria d'estudiosos es decanten per classificar la seva obra en cicles temàtics.Cadascun d'aquests cicles forma una unitat de sentit, i s'observa una evolució formal per la qual cosa s'ha arribat a considerar la seva obra completa com un immens poema. OBRA D’AUSIÀS MARCH

5. En l'obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència, la relació home-dona serà la barreja de l'amor sensual (sentits) i l'amor intel·lectual (contemplació i pensament). L'autor només mantindrà de la poesia *trovadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant una *senhal per amagar el seu veritable nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que representen cinc etapes de la vida de l'autor.• Plena de Seny (Omple de raó)• Llir entre*Cards (Lliri entre cards)• Amor, amor• Mon darrer bé (El meu últim ben)• Oh, foll amor (Oh, boig amor) Elscants de l’amor

6. El tema de la mort no és exclusiu d'aquest cicle, format solament per sis poemes dedicats a la mort d'una sola dona, sense usar "*senhal". El poeta reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d'una dona estimada pot ocasionar: la destinació de l'ànima, el dolor per la seva absència i el record del passat. Se sent, culpable de la mort de la seva dona. Elscants de la mort

7. Aixícomcellqui es veu propi a la mort Aixícomcellqui es veuprop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo llhocon se pot restaurar e no hiateny per sa malvada sort, nepren a me, quivaigafanyspassant e veig a vós, bastantmosmalsdelir: desesperat de mosdesigscomplirt, iré pelmónvostréergullrecitant.

8. parla sobre la mort dins d'un context marítim negatiu i ho podem veure per les paraules que utilitza com per exemple (prop de la mort, maltemps, perillant...)aquesta negativitat és provocada perl'amor, perquè als últims versos parla sobre la seva amada i tota l'estona es dirigeix a ella. Ens expressa idees de navegació perillosa. utilitza la cobla per fer comparacions i totes les accions verbals són negatives. fa explícit el joc d'equivalències i te una resolució negativa. El poeta neix allà on l'enamorat fracassa. es divideix en una sola part. , és una octava de decasíl·labs de rima creuada l'esquema és ABBACDDC és de art major i té una estrofa. Explicació del poema