2. El sistema locomotor L'aparell locomotor humà ens permet moure'ns i traslladar-nos d'un lloc a un altre (locomoció). Està constituït pel sistema esquelètic i pel sistema muscular.
3. El sistema esquelètic És el responsable de Està format per sostenir el cos protegir els òrgans vitals servir d'inserció dels músculs fabricar les cèl·lules sanguínies. cartílags : elements semirígids ossos : elements rígids tendons : elements flexibles que permeten la unió entre els ossos lligaments : elements flexibles que permeten la unió entre els ossos i els músculs
4. Cartílags Són estructures semirígides de teixit cartilaginós que és una forma de teixit conjuntiu en el qual predomina la substància intercel·lular sobre les fibres. Les seves cèl·lules immadures es denominen condroblasts i les madures condròcits.
5. Ossos Són estructures rígides de teixit ossi , que és un teixit derivat del teixit cartilaginós que es caracteritza per presentar un elevat percentatge en pes de precipitacions de fosfat de càlcic (60%) i carbonat càlcic (5%) sobre les fibres de col·lagen o osteïna (30%). Les seves cèl·lules immadures es denominen osteoblasts i les madures osteòcits . A més, presenten unes cèl·lules anomenades osteoclasts que són les responsables de destruir el teixit ossi quan és necessari fer-ho per remodelar l'os. Els osteòcits ocupen unes petites llacunes allargades que hi ha en la matèria sòlida extracel·lular de naturalesa calcària. Els ossos presenten uns canals anomenats canals de Havers per on passen les artèries, venes, nervis i vasos limfàtics que mantenen vives les cèl·lules òssies.
7. Ossos En els ossos llargs es distingeix la canya ( diàfisi ) que és de teixit ossi compacte i els extrems ( epífisis ) que són de teixit ossi esponjós . A l'interior de la diàfisi hi ha l'anomenada medul·la òssia groga formada per cèl·lules carregades de greixos i als espais buits de les epífisis hi ha la medul·la òssia roja formada per les cèl·lules mares dels glòbuls vermells.
8. Articulacions Immòbils: Semimòbils: Mòbils: Són les que no permeten mobilitat entre el ossos. Un exemple son les articulacions que hi ha entre els ossos del crani, les denominades sutures. Són les que permeten una certa mobilitat entre els ossos. Un exemple són les articulacions que hi ha entre les vèrtebres, que presenten un disc intervertebral cartilaginós. Són les que permeten una gran mobilitat entre els ossos, com passa a l'articulació del genoll, que es troba tota ella està dintre d'una càpsula de teixit conjuntiu plena d'un líquid amortidor anomenat líquid sinovial. Els contactes entre ossos es denominen articulacions . Aquestes poden ser:
9. Lligaments Són les estructures de teixit conjuntiu que uneixen ossos entre si.
10. Tendons Són les estructures de teixit conjuntiu que uneixen músculs entre si o músculs amb ossos.
11. L’esquelet humà L’esquelet humà està constituït per 206 ossos. Uns ossos formen l' esquelet axial (crani, columna vertebral, costelles i estèrnum) La resta formen l' esquelet apendicular (extremitats superiors, cintura escapular, extremitats inferiors i cintura pelviana).
16. El sistema muscular És el sistema que realitza els moviments gràcies a la capacitat de contracció que tenen les seves cèl·lules, les anomenades fibres musculars . Aquestes són allargades, presenten diversos nuclis i contenen moltes miofibril·les contràctils formades per les proteïnes actina i miosina. Les fibres musculars s'uneixen i formen fascicles musculars i aquests s'uneixen i formen els músculs .
17. Tendons Es distingeix tres tipus de teixit muscular: Teixit muscular estriat: Teixit muscular llis : Teixit muscular cardíac: Es diu així perquè vist al microscopi presenta un aspecte e estriat degut a l'alternància de les fibres d'actina i les de miosina. És de contracció voluntària . Forma els músculs que actuen en la locomoció. És de contracció involuntària . Comprèn els músculs que mouen les vísceres com són l'estómac, l'intestí, les vies respiratòries, etc. Presenta estructura estriada i contracció involuntària. Només està en el cor.
18. Els músculs Es poden diferenciar els del cap , els del coll , els del tronc , els de les extremitats superiors (braç i avantbraç o part que va del colze al puny) i els de les extremitats inferiors (cuixa i cama o part que va del genoll al peu).
19. Malalties de l’aparell locomotor Les principals són: Artritis: Artritis reumatoide: Artrosi: Osteoporosi: Esquinç : Raquitisme infantil : Cruiximent : Dolor muscular a causa del àcid làctic acumulat en les fibres musculars al veure's aquestes obligades a fer un esforç al qual no estan acostumades. Escàs creixement dels ossos a causa de la falta de calcificació a conseqüència de l'escassesa de vitamina D en la dieta. Estirament excessiu d'un tendó a causa de un mal moviment. Disminució de massa òssia a causa de una falta de matriu extracel·lular de col·lagen sobre la qual acumular-se el fosfat càlcic. És un procés natural durant l'envelliment. Pot veure's agreujat per canvis hormonals, com els quals succeeixen durant la menopausa. Dolor en les articulacions a causa de una degeneració dels cartílags articulars a causa de l'edat. Artritis crònica simètrica d'origen desconegut o deguda a una resposta immune equivocada contra la pròpia membrana sinovial. Dolor en les articulacions mòbils a causa de una inflamació de la membrana sinovial que segrega la sinòvia En ocasions es deu a una infecció.
20. Per prevenir… adquirir bons hàbits La principal font de problemes de l'aparell locomotor és la nostra columna vertebral. Pensa que el cap pesa molt i es recolza tot el dia sobre la columna vertebral i que quan aixequem pes, per exemple una maleta, qui finalment l'està aguantant també és la columna vertebral. Per evitar el dolor d'esquena hem de procurar fer aquestes quatre coses: 1) Seure bé (observa els dos dibuixos adjunts) i si utilitzes ordinador tenir la part superior de la pantalla a l'alçada dels ulls. 2) Aixecar bé els objectes pesats (observa el dibuix adjunt) i procurar no portar molt pes de forma habitual. 3) Dormir en un matalàs molt consistent , és a dir que no es deformi fàcilment. 4) Realitzar exercici suau de forma habitual , com ara anar caminant o en bicicleta en lloc d'agafar un transport públic, pujar i baixar escales en lloc d'agafar l'ascensor, nedar, etc. Tot això augmenta el nostre to muscular i ens permet que la nostra postura sigui com la de l'alumne que en el dibuix està assegut davant. Això ens pot evitar dolors ara i quan siguem més grans.
