1. Ausiàs March

2. Biografia
Ausiàs March va ser un poeta i cavaller valencià medieval,
provenia d’una família de la baixa noblesa amb aficions
poètiques. Va ser un dels poetes més importants del segle
d’or valencià i de la literatura catalana.
Fill del cavaller i poeta Pere March i de Leonor Ripoll,
nascut a Gandia, va passar la seua joventut formant-se en
l'ús de les armes i va obtindre el titol de cavaller en 1419.
Es va casar dues vegades però va quedar vidu de les dos.
No va tindre fills amb les esposes però sí que va tindre cinc
fills amb amants.
Va morir el 3 de març de 1459 a València. Fou soterrat en
la catedral de Valencia, on encara es pot veure la llosa de
la sepultura darrere de l'altar major.

3. Importancia de les obres
●Importància d'Ausiàs March
●Modernitat de l'obra d'Ausiàs March
●La seua obra

4. Estil i mètrica
Estil
●La poesia d'Ausiàs March es mostra d'una banda culta.
●D'altra banda és desimbolta sobretot per la utilització
del lèxic i la sintaxi populars.
Mètrica.
La mètrica de les seues obres seguixen el cánons
provençals, versos decasíl·labs en dos hemistiquis
cesurats en la quarta síl·laba,agrupats en estrofes de huit
versos amb la presència d'un senyal.

5. Poema XIII d'Ausiàs March: "Colguen les gents ab alegria festes"
(pàg. 151-152 de Les veus del temps)
http://www.scribd.com/doc/113907436/Comentari-del-poema-XIII-
d-Ausias-March-Bassegoda
● El poema XIII d'Ausiàs March gaudeix d'un
esquema mètric molt usat en la poesia
marquiana
● La primera estrofa és narrada i protagonitzada
pel jo líric del poeta, a part de donar-li més
realisme i dramatisme.
● Ausiàs March usava en els seus poemes el
"Simile qui con simile é sepolto".

6. ● El poeta ha mort per culpa de l'amor que
tenia cap aquella dona que li ha donat molt
poc.
● El tema de la mort per amor de l'amant no
correspost té caire trobadoresc, ací pren una
nova dimensió moral.

7. Poema XIII
● Colguen les gents ab alegria festes,
● loant a Déu, entremesclat deports;
● places, carrers e delitables orts
● sien cerquats ab recont de grans gestes;
● e vaja yo los sepulcres crequant,
● interrogant ànimes infernades,
● e respondran, car no són companyades
● d’altre que mi en son contínuu plant.

8. ● Cascú requer e vol a son semblant;
● per ço no·m plau la pràtica dels vius.
● D’imaginar mon estat són esquius;
● sí com d’om mort, de mi prenen espant.
● Lo rey xipré, presoner d’un heretge,
● e mon esguart no és malauyrat,
● car ço que vull no serà may finat,
● de mon desig no·m porà guarir metge

9. ● Cell Texion qui·l buytre·l menga·l fetge
● e per tots temps brota la carn de nou,
● en son menjar aquell ocell may clou;
● pus fort dolor d’aquesta·m té lo setge,
● car és hun verm qui romp la mia pensa,
● altre lo cor, qui may cessen de rompre,
● e llur treball no·s porà enterrompre
● sinó ab ço que d’aver se defensa.

10. ● E si la mort no·m dugués tal offensa
● -fer mi absent d’una tan plasent vista-,
● no li graesch que de tera no vista
● lo meu cors nuu, qui de plaer no pensa
● de perdre pus que lo ymaginar
● los meus desigs no poder-se complir;
● e si·m cové mon derrer jorn finir,
● seran donats térmens a ben amar.

11. ● E si·n lo cel Déu me vol allogar,
● part veura Ell, per complir mon delit
● serà mester que·m sia dellay dit
● que d’esta mort vos ha plagut plorar,
● penedint-vos com per poqua mercè
● mor l’ignoscent e per amar-vos martre:
● cell qui lo cors de l’arma vol departre,
● si ferm cregués que·us dolrríeu de se.
● Lir entre carts, vós sabeu e yo sé
● que·s pot bé fer hom morir per amor;
● creure de mi, que só en tal dolor,
● no fareu molt que·y doneu plena fe.

12. L'Espill
Autor: Jaume Roig
Eva Doria - 21A

13. ● És una obra misògina
● Consta d'un prefaci i de quatre llibres que, al seu torn,
es divideixen en quatre grans grups.
● Provoca rialla i és col·loquial.
● Limitació de versos, elevada adjectivació, s'expressa en
1a persona.
● NO intenció moralitzadora.
● És una obra típicament de l'època i relacionada amb el
seu context històric.

14. Fragment de l'Espill per a comentar