Presentació de la xerrada impartida per les doctores Meritxell Blasco, Dolors Bramon i Teresa Vinyoles a les Jornades sobre història medieval de Barcelona a l'Ateneu Barcelonès (gener-febrer 2011)

1. DONES MEDIEVALS Jornades sobre la història medieval de Barcelona a l’AteneuBarcelonès © Meritxell Blasco, DolorsBramon i Teresa Vinyoles -IRCVM

2. DONES MEDIEVALS ?? Dificultats Diferències socioeconòmiques entre les dones Amplitud del temps Concretem l’espai: ens centrarem a Catalunya Diversitat de fonts Complexitat del tema Ens concretem en el matrimonii el treball femení Estudiarem les peculiaritats de les tres comunitats: Jueves: a càrrec de Meritxell Blasco Cristianes: a càrrec de Teresa Vinyoles Sarraïnes: a càrrec de Dolors Bramon

3. MATRIMONI, FAMILIA El paper de la dona jueva Matrimoni i familia cristiana: Alta i Baixa Edat Mitjana. Les dones a l’Islam. Arxiu Municipal de Lleida: Miniatura dels Usatges

4. La dona jueva: matrimoni i família

5. “Sigueu fecunds i multipliqueu-vos”gènesi 1,28

6. Matrimoni:l'espòs deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i seran una sola carn (gèn 2,24)

7. Llei jueva o halakah Torah - Pentateuc, La llei Mishnàh - מִשְׁנָה, "estudi, repetició" Talmud - התלמוד Responsa rabínics (jurisprudència)

8. Mishná מִשְׁנָהy Talmudהתלמוד Nashim (נָשִׁים, “dones"): preceptes referents a la vida matrimonial. Teharot (טְהָרוֹת, "purificació"): preceptes referents a la purificació ritual del cos (Nidá).

9. Mishnàh מִשְׁנָהy Talmudהתלמוד Nashim (נָשִׁים, “dones") Les cunyadesEl document matrimonial i el dotEls votsEl nazareatLa sospitosa adúlteraDocument de divorciEsposalles Teharot (טְהָרוֹת, "purificació") ImpuresesBanys rituals d'immersióLa menstruant

10. Miqvéh medieval

11. Matrimoni:L'espòs deixarà el pare i la mare i s'ajuntarà a la seva esposa, i seran una sola carn (gèn 2,24) Matrimoni – Quidushin Repudi o divorci- Guet Dona divorciada o repudiada Dona vídua Dona “agunáh” Dona “fatal”

12. Ketubbà o contracte matrimonial Bellpuig 5 de juny 1435 Pergamí 560mmX780mm

13. Estructura de la ketubbàh Data segons el còmput judaic Lloc Nom del nuvi Nom de la núvia Mohar (normalment 200 zuzim) + manutenció, vestit i altres necessitats Dot que aporta la núvia Altres aportacions del nuvi Disposicions referents a l'herència i al repudi o guet

14. Repudi o divorci - Guet Les condicions en què l'home pot demanar el divorci són similars a les de la dona. - Defectes físics en els quals s'inclou l'epilèpsia o esterilitat. Aquesta última es comprova quan durant 10 anys la dona no ha pogut concebre.- Conducta immoral de la dona que porti a la interrupció d'una vida familiar normal o que el porti a transgredir la llei jueva.

15. Repudi o divorci- Guet 2. La dona pot exigir el divorci per diverses raons: -Quan l'home tingui un defecte físic, una malaltia perillosa i contagiosa, o que sigui impotent o estèril.-Quan l'home no tingui una conducta adequada amb la dona. Per exemple, estel adulteri o es negui a mantenir-la, la colpegi o la insulti, li negui injustificadament els seus drets conjugals o la obligui a transgredir la llei jueva.

16. Dona vídua El yibbum (levirat) és una institució de la Torà (Devarim 25, 5 i següents) que una vídua sense fills ha de casar-se amb el germà del seu difunt marit. halitsa, cerimònia en la qual la vídua és lliure de casar-se amb un tercer. (Regulats ambdós en el Talmud, tractat Yebamoth)

17. Dona “agunáh” o anclada Dona a la que el seu espòs desapareix en temps de guerra o al mar, per exemple i no té cap testimoni de la mort d’aquest Dona “fatal” Dona a la que moren successivament dos marits

18. Matrimoni, familia cristiana: Alta Edat Mitjana El dret vigent als segles IX-XII: El repartiment equitatiu de les terres entre fills i filles. Obligatorietat del permís patern La dècima o dot marital. L’usdefruit vitalici de la vídua. El paper de l’església - Matrimoni: monògam exògam indissoluble sagramental (a partir del segle XIII) - Consentiment mutu

19. Les esposalles “Em plau i en convé amantíssima esposa meva demanar-te a unir-te a mi en matrimoni... per l'amor que et tinc, per tal que la teva bellesa en sigui ornada i pels infants que haurem de procrear, et faig donació de la desena part de tot el que posseeixo, del que he pogut adquirir o que podré adquirir amb l'ajuda de Déu... “ [ Vic, any 998] . Adam i Eva, capitell de Ripoll

20. El dot marital, garantia de que la dona serà ben tractada Esposalles de Llúcia de la Marca ambArtal comte de Pallars Sobirà : Els dóna [uns castells] com a penyora de que el comte Artal, mentre visqui, tindrà a Llúcia com un home ha de tenir a la dona que ha pres legalment. No l'abandonarà mentre ella visqui, sota cap pretext , excepte si contrau la lepra. No la molestarà ni la calumniarà fins al punt que ella hagi de deixar-lo” [ any 1058] Llúcia de la Marca, comtessa de Pallars, pintada al monestir de Sant Pere de Burgal. MNAC

22. El renaixement del dret romà

23. La misogínia de l’església

24. La societat urbana… creen un ambient negatiu per a les dones que perden presència, valoració i drets. Mural de Surp (Pallars Sobirà)

25. La feudalització de la família La dona deixa oficialment de ser la companya i col·laboradora, per ser la servidora de l’home. “Al cim de la piràmide han de ser considerats els qui resen i perquè alguns d’ells estan casats, els hi direm homes i dones. Els qui estan a l’esquerra de la piràmide són els que llauren, entre els que hi ha tant homes com dones. A la dreta de la piràmide hi ha els qui lluiten, homes i dones. No dic que la funció de les dones sigui resar, treballar i combatre, sinó que elles estan casades amb els qui resen, llauren i lluiten, i elles els serveixen” [Gerbert bisbe de Limerik. Irlanda segle XII] Santa Marta. Museu Episcopal de Vic

26. Canvis en el dret de família Desapareix progressivament el dot marital: Al segle XIV una dona si no aporta dot no es pot casar. L’herència deixa de compartir-se entre germans i germanes Apareix la figura de l’hereu únic La vídua perd el dret a l’usdefruit El senyor s’atorga el dret de maltractar els pagesos: El marit s’atorga el dret de maltractar la dona.

27. Dona i matrimoni a l’Islam El matrimoni és un contracte civil de compra-venda. NKH = terme alcorànic Dot Impediments Fi del contracte matrimonial: divorci, repudi i khul

28. LES DONES I EL TREBALL Adam llaurava i Eva filava? Capitell de Santa Maria de l’Estany, s. XII

29. Ells i elles treballaven la terra La terra fou conreada, repoblada, organitzada. Homes i dones, conjuntament, van conquerir la terra traient-la de l’erm i treballant-la. “Jo Altamir amb la meva muller Sindola som venedors … d'una vinya que va venir a nosaltres per la nostra complantació i pel suor del nostre treball” [Sants, any 1017] Verema. Monestir de Ripoll s.XII

30. Les capdaventeres Als segles IX, X i XI: Trobem quantitat de dones treballant la terra: amb el marit, soles, amb els pares o amb els fills. Dones al capdavant de comunitats repobladores Comtesses que governen Dames nobles que comanden castells Abadesses emprenedores i cultes… religioses que pinten i broden Dones de tots els grups socials que compren, venen, empenyoren, fan de testimoni, de tutores, de marmessores Coneixen els seus drets i els reclamen davant la justícia

31. La societat urbana La societat urbana no considera la dona com ciutadana. Minimitza el valor del treball a la llar, es considera feina d’esclaves. Oficis documentats a Barcelona: costureres, flequeres, forneres, sederes, filateres, brodadores, eixidores, coraleres, merceres, capelleres, mestres de vestidures litúrgiques, … joglaresses, músiques, dansarines… Les dones del poble menut treballen a casa i a l’obrador, conreen l’hort, tenen cura dels fills i filles... Catedral de Barcelona, retaule de la Transfiguració

32. A partir del segle XV: Filar, però no teixir “Que cap dona vídua, que sia estada muller de teixidor… no gos tenir obrador del dit ofici de teixidor,si doncs no te fill mascle d’dat de 12 anys o més, que vulla ser teixidor “ [Ordinacions de Barcelona, 1402] Evafilant, Museu Episcopal de Vic

33. Vendre, però no mercadejar Les dones es dedicaven a la venda i revenda de productes bàsics. La participació de les dones en el comerç internacional es va veure afectada per l’ordre del rei Martí que el 1403 va establir que només els homes podien exercir la professió de mercaders. Lleis Palatines del Rei de Mallorca

34. Dona jueva i treball

35. Comerç de vestits - Regina, dona d’Abraham Astruc (finals s.XII). Santa Coloma de Queralt, s. XII - Na Luna, vídua d’en Vidal. Santa Coloma de Queralt, s. XII Comerç de calçat Oro Sol. Navarra s. XIV Oro Çeti Franco. Navarra s. XIV

36. Comerç d’aliments Oro Çeti Franco. Carniceria Ester Kharbun. Comerciava amb sedes. Fabricació i venda de pells Ester Kharbun Donya Çidilia Oro Çeti Franco

37. Prestamistes a interès Astrugona. Santa Coloma de Queralt, s.XIII Jamila, vídua de Don Asmel Abad. Navarra, s. XIV Vídua d’Isaac ben Shabrut. Navarra, s. XIV

38. Medicina Floreta.Metgessa. Vinculada a la casa reial d’Aragó. Santa Coloma de Queralt, s.XIV Reginó.Metgessa, s.XIV Clara.Metgessa, Santa Coloma de Queralt, s.XIV Affadonya.Apotecària. Santa Coloma de Queralt, s.XV

39. Medicina Adefa. Oftalmòloga. Va rebre el permís del rei Alfons III per exercir durant un any. València, s.XIV) Astruga. Cirurgiana. Va rebre el permís del rei Pere III, casada amb el mestre Astruch Hasdai, rabí de l’aljama de Saragossa. Barcelona, s. XIV Bellaire. Metgessa. Va rebre el permís del rei Pere III, Lleida, s.XIV

40. Llevadores Bellida. Llevadora. Barcelona, s. XIII-XIV Bonadona Butina. Llevadora. Barcelona, s. XIII-XIV Gojó Tangia. Llevadora. Barcelona, s. XIII-XIV Ceti. Metgessa i llevadora. València s. XIV Coloma. Llevadora. Girona, s.XIV

41. Dones musulmanes i treball Elshomestenenresponsabilitat sobre les dones en motiu de les despeses que ells fan amb elles (Alcorà, 4, 38/34) Sostre de la Catedral de Terol, finals s. XIII

42. En les tres comunitats, elles van ser les dipositàries i transmissores d’una altra cultura, que es refereix a la procreació, l’alimentació, la salut, l’amor, l’educació [...]. Són les especialistes en relacions humanes que van més enllà de les relacions de poder. “ “Ball manetes, toca manetes, toca-les tu que les tens boniquetes”[cançoner del segle XV] Mestre de Rubió, segle XIV.MNAC