3. QUÈ BONICA MELODIA!
2
INTRODUCCIÓ/ JUSTIFICACIÓ:
Per començar farem una petita introducció del que anem a treballar en la nostra unitat
didàctica. Aquesta va dirigida a xiquets i xiquetes del segon cicle d’Educació Primària,
concretament al 3er curs, a alumnes de 8-9 anys.
El tema de la unitat didàctica és la melodia. La melodia és una successió de sons que és
percebuda com una sola entitat. Es desenvolupa en una seqüència lineal, és a dir, al llarg del
temps, i té una identitat i significat propi dins d'un entorn sonor particular.
En el seu sentit més literal, una melodia és una combinació d'altures i ritme, mentre que en
sentit més figurat, el terme en ocasions s'ha ampliat per incloure les successions d'altres
elements musicals com el timbre. Amb aquesta, els nens poden desenvolupar les seues
capacitats creatives, l’atenció, la concentració, la capacitat per memoritzar, la imaginació, la
capacitat d’interacció i la integració, i per això creiem que l’aprenentatge de la música, i més
concret de la melodia, es essencial en el desenvolupament integral del xiquet; i el més
important, d’una manera lúdica i divertida.
L'ensenyament de la música ajuda al perfeccionament auditiu, contribueix al
desenvolupament psicomotriu, millora el desenvolupament de la memòria, afavoreix la
capacitat d'expressió, fomenta el desenvolupament de l'anàlisi del judici crític i integra el
saber cultural i el gust estètic. És més: una bona i adequada educació musical potencia les
facultats innates de l'ésser humà, especialment, les cerebrals.
Es important en aquest Cicle afavorir el gaudiment amb l’escolta, manipulació,
experimentació i reproducció dels paisatges sonors i els elements que en ells s’inclouen. Així,
es podran reconéixer i identificar els sons habituals en contextos i situacions socials actuals,
entre els quals cap destacar tots aquells que són utilitzats pels diferents mitjans de
comunicació.
Segons Piaget, la manipulació és el mitjà privilegiat per a l’adquisició d’estructures de
pensament. Segons aquest mateix autor, un xiquet no pot aprendre el que no té un suport a
una experiència concreta.
4. QUÈ BONICA MELODIA!
3
OBJECTIUS D’ETAPA:
1. Indagar en les possibilitats del so, la imatge i el moviment com a elements de
representació i comunicació i utilitzar-les per a expressar vivències, idees i sentiments,
contribuint amb això a l'equilibri afectiu i a la relació amb els altres.
2. Desenvolupar la capacitat d'observació i la sensibilitat per apreciar les qualitats
estètiques, visuals i sonores de l'entorn.
3. Explorar i conèixer materials i instruments diversos.
4. Mantenir una actitud de recerca personal o col·lectiva , articulant la percepció, la
imaginació, la indagació, la sensibilitat junt amb la reflexió a l'hora de realitzar i gaudir de
diferents produccions artístiques.
5. Aprendre a posar-se en situació de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i
interpretar, basant-se en la composició de les seves pròpies experiències creatives amb
manifestacions de diferents estils, temps i cultures.
6. Iniciar-se en la pràctica d'un instrument.
7. Conèixer algunes de les possibilitats dels mitjans audiovisuals i les tecnologies de la
informació i la comunicació en què intervenen la imatge i el so . Descobrir significats
d'interés expressiu i estètic. I utilitzar-los com a recursos per a l'observació, la recerca
d'informació i l'elaboració de produccions pròpies, ja sigui de forma autònoma o en
combinació amb altres mitjans i materials.
8. Desenvolupar una relació d'autoconfiança amb la producció artística personal,
respectant les creacions pròpies i les dels altres a més de saber rebre i expressar crítiques i
opinions.
9. Planificar i realitzar produccions artístiques, d'elaboració pròpia o ja existents,
individualment i de forma cooperativa, assumir distintes funcions i col·laborar en la resolució
dels problemes que es presentin per aconseguir un producte final satisfactori.
5. QUÈ BONICA MELODIA!
4
OBJECTIUS DIDÀCTICS:
- Entendre el concepte de melodia.
- Associar els sons amb la representació gràfica d’una línia melòdica.
- Conéixer l’estructura interna i externa de la línia melòdica.
- Aprendre a improvisar amb el moviment.
- Treballar la improvisació amb l’ús d’un instrument.
- Fomentar la participació entre companys.
- Aprendre a imitar i reconèixer diversos patrons rítmics.
- Enriquir el vocabulari musical.
- Desenvolupar la capacitat de resposta.
- Desenvolupar la coordinació psicomotriu.
- Fomentar el desenvolupament del pensament divergent.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES:
- Competència cultural i artística.
- Competència autonomia i iniciativa personal.
- Competència social i ciutadana.
- Aprendre a aprendre.
- Tractament de la informació i competència digital.
6. QUÈ BONICA MELODIA!
5
CONTINGUTS:
- La línia melòdica. Conceptual.
- La melodia. Conceptual.
- Discriminació auditiva, denominació i representació gràfica de les qualitats dels sons.
Procedimental i conceptual.
- Reconeixement visual i auditiu i denominació d'alguns instruments de l'orquestra i del
folklore, de la música popular urbana i de la d'altres cultures. Procedimental.
- Classificació dels instruments musicals per famílies (corda, vent fusta, vent metall i
percussió). Procedimental i conceptual.
- Identificació de frases musicals i de parts que es repeteixen, contrasten i retornen.
Procedimental.
- Actitud atenta i silenciosa i respecte a les normes de comportament durant l'audició
musical. Actitudinal.
- Exploració de les possibilitats sonores i expressives de la veu, el cos, els objectes i els
instruments. Procedimental.
- Interpretació i memorització de cançons a l'uníson, cànons i peces instrumentals
senzilles. Procedimental.
- Lectura i interpretació de cançons i peces instrumentals senzilles amb diferents tipus
de grafies. Procedimental.
- Creació de peces musicals a partir de la combinació d'elements donats.
Procedimental.
- Construcció d'instruments originals i semblants a altres existents. Procedimental.
- Creació de puzles a l'aula com a recurs creatiu. Procedimental.
TEMES TRANSVERSALS:
- La música com a alternativa a l’oci (educació per al consum).
- Respecte a les produccions alienes (educació per a la pau).
- Adquisició de rols complementaris en l’assumpció de tasques col·lectives
(coeducació).
- Rebuig a la contaminació sonora (educació ambiental).
- Construcció d’instruments amb materials de l’entorn (educació per al consum).
8. QUÈ BONICA MELODIA!
7
METODOLOGIA:
L'educació és un procés de construcció personal durant el qual l'alumne creix i es forma
interactuant amb l'entorn, amb els seus educadors i amb els altres alumnes. Aquest procés té
com a objectiu la formació integral de les persones mitjançant un desenvolupament harmònic
de totes les dimensions humanes (intel·lectual-cognitiva, afectiu-emocional, sociocultural i
ètic-transcendent).
Les activitats d'aprenentatge estan avaluades segons la seva complexitat per poder
atendre diferents ritmes d'aprenentatge. A més, en resoldre-les, els alumnes apliquen diverses
estratègies tant individuals com de grup. Les activitats d'aplicació col·loquen a l'alumne
davant de situacions que els permeten aplicar el que han après i avançar cap a nous reptes i
situacions.
El treball de les TIC es troba present en la proposta d'activitats que fomenten la recerca i
el tractament de la informació. Referent a l'estil d'ensenyament es compaginaran diversos
mètodes i no un únic model, ja que això ajuda a mantenir l'interès actiu dels estudiants. En
algunes activitats serà el professor el que guiï més l'aprenentatge i en altres seran més
independents i autònoms ja que hauran d'investigar per resoldre les activitats proposades.
Potenciar en l'aula un ambient relaxat és especialment important perquè ens proporcionarà la
protecció i estimulació que necessitem per ajudar els nens i nenes a sentir-se segurs. Hem de
tenir en compte tant la dimensió afectiva (emocional) com la cognitiva (intel·lectual). Això
ens ajudarà a mantenir el feedback necessari.
Les estratègies metodològiques mitjançant les quals es desenvoluparan les activitats
són: les estratègies expositives, les estratègies indagadores i les tècniques didàctiques.
Les estratègies expositives presenten el coneixement de forma ja elaborada i es basen en
la paraula. Aquestes estratègies expositives i sobretot el mètode expositiu-participatiu, serà el
més utilitzat (no l'únic) en les activitats d'iniciació i motivació, ja que es considera un mètode
adequat per motivar i incentivar els alumnes en la participació, alhora que s'activaran els
coneixements previs amb els quals va a relacionar el nou.
Les estratègies indagadores requereixen estructurar i seleccionar la investigació i
informació mitjançant unes pautes donades pel professor, per arribar a la solució. El professor
es limita a donar el material necessari, però no diu com cal actuar per resoldre el problema.
Aquestes estratègies s'utilitzaran en algunes activitats de desenvolupament-aprenentatge per
creure que amb això els alumnes participen més en el procés d'aprenentatge, són més actius i
gairebé podríem dir que construeixen el seu propi aprenentatge.
9. QUÈ BONICA MELODIA!
8
També s'utilitzen algunes tècniques didàctiques com la simulació, que ens ajudarà a
desenvolupar la intuïció del nen fonamentalment. La discussió en grup facilitarà
l'aprenentatge per expressar opinions i sentiments.
Els jocs es realitzaran tant de forma individual com en grup, depenent del joc. D’aquesta
manera el treball d’aquests potenciarà unes qualitats o altres:
- Formació de grups o grup-classe: pretenem la col·laboració i cooperació dels nens amb
els altres companys, l'autovaloració, la participació i el protagonisme. Es fomentarà la cohesió
i el bon clima grupal.
- Individuals: ens permet saber les capacitats i les limitacions de cada nen, ja que com
tots sabem, cadascú té capacitats, necessitats i aptituds diferents. També sabrem els ritmes de
maduració i desenvolupament propis de cadascun.
- Per parelles: aquest procés metodològic és semblant al de grup, i ens permetrà saber el
grau de complicitat que té el nen amb el seu company de treball i amb quins nens es relaciona
millor.
També es disposaran en forma de U per dur a terme debats, posades en comú o per
treballar amb les TIC.
Cal tractar l’atenció a la diversitat com una font de riquesa i no com una barrera per als
coneixements. Cal reconéixer-la en el context escolar per tal de poder donar resposta a les
diferents necessitats educatives.
Els alumnes que tenen necessitats educatives especifiques són aquells que es troben en
una situació diferent a la normal dels alumnes de dotze anys i podem classificar-les en:
- Alumnes que necessiten suport educatiu.
- Alumnes intel·lectualment superdotats.
- Alumnes d’incorporació tardana al sistema educatiu espanyol.
Les mesures que proposem són les següents:
- Adaptació dels materials i reforçament mitjançant esquemes muts, resums i llistes de
vocabulari.
- Recordem que a la unitat hi ha un gran ventall d’imatges i de vocabulari. Seria
convenient crear glossaris i adaptacions de les imatges tant per a alumnes amb necessitat de
reforçament com per a alumnes el ritme dels quals és superior al de la resta, per tal de
motivar-los a seguir investigant.
- També se’ls pot proposar activitats d’extensió del tema i recerques a la web
d’informació escaient.
10. QUÈ BONICA MELODIA!
9
MATERIALS I RECURSOS
Diferents instruments musicals
Flauta
Llibreta de pentagrames
Gomes de caixa de sabates
Globus xicotets
Arròs
12. QUÈ BONICA MELODIA!
11
ACTIVITATS:
SESSIÓ 1:
1. Ompli sis compassos com aquest, col·locant les notes que et presentem davall.
Tots els compassos han de ser diferents entre sí.
2. El joc dels instruments: a continuació el professor farà sonar un instrument a
classe i heu d’esbrinar, amb els ulls tapats, de quin instrument es tracta. Després farem el
mateix amb altres instruments.
3. Uneix correctament les peces del trencaclosques per obtenir una làmina en la
qual observarem els tipus de veus que hi ha.
13. QUÈ BONICA MELODIA!
12
4. A continuació et presentem un trencaclosques musical. Ací baix hi ha 8
compassos els quals hauràs de col·locar en ordre, al pentagrama buit que apareix dalt
d’aquests, segons sone la melodia que posarem per a que escoltes.
5. Troba els mots encreuats, a partir de les pistes que et donem al davall.
14. QUÈ BONICA MELODIA!
13
Pistes horitzontals:
3. V grau de l’escala.
4. Es diu així a la cadència més conclusiva (la que acaba en tònica).
5. Disseny melòdic en el qual la melodia va pujant de greu a agut.
7 .Melodia amb sentit propi que acaba en una cadència.
9. Disseny melòdic en el qual la melodia oscil·la suaument sobre una nota base.
11. Distancia entre dos notes.
12. Es la melodia que es converteix en el centre de l’obra musical.
13. Disseny melòdic en el qual la melodia va baixant d’agut a greu.
16. Escala de 5 tons i 1 semitò.
17. I grau de l’escala.
15. QUÈ BONICA MELODIA!
14
Pistes verticals:
1. Disseny melòdic en el qual les notes es mouen formant pics amb amplis intervals.
2. Disseny melòdic en el qual el punt més agut o més greu el trobem en el centre de la
melodia.
6. Les frases musicals es divideixen a la seua vegada en...
8. Disseny melòdic en el qual la línia melòdica es mou molt poc i utilitza notes
repetides.
10. Petit conjunt de notes amb significat musical.
14. Estructura de la melodia que servix per a separar les distintes frases musicals.
15. Successió ordenada de les notes.
16. QUÈ BONICA MELODIA!
15
SESSIÓ 2:
1. Escolta atentament les seguents melodies i digues quines són diferents i quines
són iguals.
http://www.youtube.com/watch?v=jU_82WUdbaA
http://www.youtube.com/watch?v=6Tzwa5aVD4g&feature=kp
http://www.youtube.com/watch?v=jU_82WUdbaA
http://www.youtube.com/watch?v=y5feapXl9sw
ES FICA LES BOTES
17. QUÈ BONICA MELODIA!
16
2. Copia la cançó “ES FICA LES BOTES” al pentagrama:
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
a. Dibuixa les polsacions i pinta les que són fortes.
b. Encercla el signe de compàs.
3. Apren la lletra de la cançó, canta-la amb les notes i després canta la lletra entonant la
melodia amb el profesor.
4. Ordena els fragments melòdics de la cançó “Es fica les botes”:
18. QUÈ BONICA MELODIA!
17
5. Crea la teua melodia combinant els motius melòdics de la cançó “Es fica les botes”.
6. Toca amb la flauta la cançó “Es fica les botes”.
19. QUÈ BONICA MELODIA!
18
SESSIÓ 3:
Les ascendents tenen direcció de greu a agut.
Les descendents : direcció d’agut a greu
Les lineals, se solen mantenir en la mateixa nota o hi ha molt poca variació.
Les ondulades pugen i baixen altura de manera molt suau.
Les quebrades varien la seua altura de manera molt pronunciada.
1. Et proposem una sèrie de dibuixos que il·lustren la direcció dels diferents tipus
de la melodia. Podries associar-les a aquestes?
__________________________
__________________________
20. QUÈ BONICA MELODIA!
19
2. Ara intenta-ho amb les partitures següents. Traça una linia seguint les notes i
pensa de quin tipus es tracta.
a)
b)
c)
d)
e)
3. Quin d’aquests dibuixos pertany a l’expressió de melodia?
21. QUÈ BONICA MELODIA!
20
4. Cal·ligrafia musical. Copia aquest pentagrama tenint cura de l’escriptura.
23. SESSIÓ 4:
1. Endevina les notes que et presenta la nostra amiga Sol al següent exercici:
22
24. Jugando en
Quan faces clic en el botó 'Nivell 1’ entraràs en esta pantalla i tocarà una nota. Al
mateix temps veuràs el seu rètol en lletra canviar de color i moure's. A continuació has de fer
clic en la nota del pentagrama que li correspon. La nota sonarà de nou en el moment de fer
clic. Si ho has fet bé, tocaré la nota anterior i afegiré una més, que també veurem canviar de
color i moure’s (en l’exemple, 'do'). Ara has de fer el mateix de antes. Has de prémer en els
pentagrames les dos notes en l’ordre en que van sonant. Així aniré afegint una nota més cada
vegada que encertes. Conforme la sèrie es faja més llarga serà més difícil de recordar. Ajuda
molt a cantar mentalment les notes quan les escoltes i quan les prems. El comptador ens va
senyalant el número de notes que té la sèrie.
23
26. 2. Interpreta amb la flauta aquesta melodia.
- Quin tipus de melodia trobes que és?
3. Aprén la dansa següent:
La dansa consisteix en que es posen tots drets en rotllana i un darrere l’altre, rodant,
cantant i ballant el que el mestre va fent.
Pitifly, pitifly, pitifly, fly, fly
Chumbi, chumbi mira que te flauti, flauti, flauti,
tira de la guas, tira de la guas, tira de la guas, guas, guas.
4. Troba a la sopa de lletres 12 paraules relacionades amb la melodia:
SESSIÓ 5:
25
27. 1. Et presentem diverses melodies. Mira-les atentament i respon a les següents
preguntes:
¿Com és el disseny en els compassos 1 i 5?
a. Lineal.
b. Ascendent.
c. Descendent.
¿Com és l’àmbit de la melodia? 26
28. a. Mitjà; la melodia avarca menys d’una octava.
b. Ampli; la melodia avarca una octava.
c. Estret; la melodia avarca 3 notes.
¿Com és el registre?
a. Greu.
b. Mitjà.
c. Agut.
Tenint en compte la seua estructura, els compassos 1 i 2 corresponen a...
a. Semi-frase.
b. Cadència.
c. Motiu.
Completa
El disseny melòdic és ___________.
L’àmbit de la melodia es ___________.
El registre és __________.
Segons l’estructura, l’últim compàs és una ____________.
27
29. Completa
Predomina una línia melòdica _________.
L’àmbit és ___________.
El registre és __________.
Els quatre primers compassos corresponen a una __________ melòdica.
Els dos últims compassos corresponen a la ____________.
Completa
Els dos primers compassos presenten una línia melòdica _________.
L’àmbit és ___________.
El registre és ___________.
2. Joc interactiu: Selecciona la nota que vuigues i arràstrala sobre el pentragrama.
Completa els compasos i escolta la teua pròpia composició pulsant sobre el botón play.
28
30. http://www.soloprofes.com/repositorio/musica_4.swf
3. Construeix unes maraques i decora-les al teu gust; aquest vídeo t’ajudarà, ja
que va explicant el que has de fer pas a pas:
https://www.youtube.com/watch?v=MUwkasaXNh0&list=PLOxlvx83D-
4rhOVyPEPwkxAY6AhQgBbZO
4. Escolta els fragments melòdics següents:
Endevina quin ha sonat.
a b c d
29
31. SESSIÓ 6: COMPROVA EL QUE HAS APRÉS!
Què hem aprés?
1 . Quan taral·leges una cançó, el que cantes realment és...
A. El ritme.
B. L'harmonia.
C. La melodia.
D. L'acompanyament.
2 . L'acompanyament que realitzen instruments com el baix, la guitarra, teclats,... en diem:
A. Ritme.
B. Acompanyament rítmic.
C. Melodia.
D. Harmonia
3 . Melodia és sinònim de ...
A. Sons agrupats.
B. Sons acórdicos.
C. Sons simultanis.
D. Sons successius.
4 . La disposició vertical dels sons es coneix amb el nom de ...
A. Cadència.
B. Contrapunt.
C. Melodia.
D. Harmonia.
5 . A la successió de sons de diferent altura , animats pel ritme en diem ...
A. Harmonia.
B. Interval.
C. Melodia.
D. Acord.
30
32. 6 . Una mateixa melodia pot sonar molt diferent si li apliquem diferent ...
A. Lletra.
B. Harmonia.
C. Intervàlica.
D. Ritme.
7 . Les melodies s'estructuren igual que en el llenguatge parlat - en :
A. Intervals ascendents i ascendents.
B. Frases musicals.
C. Consonàncies i dissonàncies.
D. Harmonies.
8 . Les frases musicals es separen per:
A. Punts.
B. Cadències.
C. Punts i comes.
D. Línies divisòries més amples.
9 . Les cadències musicals poden ser ...
A. Només suspensives.
B. Conclusives i suspensives.
C. Cap de les anteriors.
D. Només conclusives.
10 . Les melodies es construeixen dins d'una determinada organització d'altures que
anomenem ...
A. Tons i semitons.
B. Escala.
C. Harmonia.
D. Alteracions.
31
33. 11 . Les escales que utilitzem en la música occidental poden ser ...
A. Majors i menors.
B. Només menors.
C. Cap de les anteriors.
D. Només majors.
12 . En l'escala major tenim els semitons entre els graus ...
A. Només entre els graus III i IV.
B. III - IV i VII –VIII.
C. II - III i VII –VIII.
D.III - IV i V –VI.
13 . En l'escala menor tenim els semitons entre els graus ...
A. II - III i VII –VIII.
B. II - III i V –VI.
C. I- II i V –VI.
D. Les escales menors no tenen semitons.
14 . A la distància entre dues notes en diem ...
A. Cadència.
B. Interval.
C. Acord.
D. Escala.
15 . Els intervals poden ser:
A. Harmònics i melòdics.
B. Melòdics i rítmics.
C. Harmònics i filatèlics.
D. Desarmonizados i desentonados.
32
34. 16 . Entre les notes RE i SI en ordre ascendent hi ha un interval de ...
A. Cinquena.
B. Segona.
C. Sisena.
D. L'interval és harmònic.
17 . Les combinacions de sons ens poden produir sensacions auditives de ...
A. Consonància i dissonància.
B. Consonància i harmonia.
C. Consonància i relaxació.
D. Dissonància i tensió.
18 . Les notes naturals d'una escala poden modificar amb :
A. Pintant d'un altre color.
B. Una escala no pot modificar mai les seves notes naturals.
C. Canvis de compàs.
D. Alteracions.
19 . L'alteració que puja mig to l'altura d'una nota és :
A. El sostingut.
B. El bemoll.
C. El becaire.
D. El sostingut i el becaire indistintament.
20 . La base de l'harmonia és :
A. El ritme.
B. L'interval.
C. Estar en pau amb un mateix.
D. L'acord.
33
35. CRITERIS D’AVALUACIÓ:
- Usa adequadament alguns dels termes propis del llenguatge musical en contextos
precisos, intercanvis comunicatius, descripció de processos i argumentacions.
- Memoritza i interpreta un repertori bàsic de cançons, peces instrumentals i danses.
- Explora, selecciona, combina i organitza idees musicals dins estructures musicals
senzilles.
- Entona amb bona veu cançons o melodies de manera col·lectiva.
- Imita i improvisa mitjançant la utilització d'instruments, senzilles fórmules melòdiques
i rítmiques.
- Analitza o sintetitza en la investigació sobre diferents aspectes de la melodia.
- S’adapta als passos preestablerts d'una dansa i expressar-se mitjançant ella.
- S'interessa pel coneixement musical.
AVALUACIÓ:
La primera tècnica que proposem per avaluar als nostres alumnes és a través de la co-
avaluació, per això hem creat una fitxa perquè els nens avaluïn als seus companys de grup,
cada nen haurà de col·locar una de les tres cares (content, seriós o enfadat) segons s'hagi
comportat cada nen en les activitats grupals responent així a les preguntes formulades i per
tant donant una visió de com ha funcionat el grup.
Nom: ___________________________________________
- Col·loca una careta en cada una de les preguntes a cadascun dels teus companys
segons ho hagen fet bé, regular o mal.
POSA ESTA CARETA SI HO HAN FET MAL
POSA ESTA CARETA SI HO HAN FET BÉ
POSA ESTA CARETA SI HO HAN FET REGULAR
34
36. COMPANYS
DEL GRUP
HA AJUDA’T
A FER ELS
EXERCICIS?
SABIA EL QUE
S’HAVIA
D’APRENDRE?
HA
RESPECTAT
QUAN
PARLAVEN
LA RESTA
DE
COMPANYS?
S’HA
PORTAT BÉ
DURANT LES
ACTIVITATS?
PEDRO
Seguidament utilitzarem una fitxa d’heteroavaluació denominada Rúbrica; és una
tècnica en la qual nosaltres, com a mestres, fixem uns criteris que orienten als nostres xiquets
el que per a nosaltres és un bon treball:
35
37. CRITERIS NO SUPERAT SUPERAT AMB
DIFICULTAT
BEN SUPERAT MOLT BEN SUPERAT
Relaciona el concepte
de melodia amb
cadascun dels seus
elements.
No relaciona el
concepte de melodia
amb cadascun dels seus
elements.
Relaciona algun dels
elements amb el concepte
de melodia.
Relaciona cadascun dels
elements amb el concepte
de melodia.
Relaciona tots els elements
amb el concepte de melodia.
Distingeix els diferents
tipus de melodia.
No distingeix els
diferents tipus de
melodia.
Distingeix alguns elements
dels diferents tipus de
melodia.
Distingeix quasi tots els
aspectes dels diferents tipus
de melodia.
Distingeix tots els aspectes dels
diferents tipus de melodia.
Analitza o sintetitza en
la investigació sobre
diferents aspectes de la
melodia.
No analitza o sintetitza
en la investigació sobre
diferents aspectes de la
melodia.
Analitza o sintetitza en la
investigació sobre alguns
aspectes de la melodia.
Analitza o sintetitza en la
investigació sobre cadascun
dels aspectes de la melodia.
Analitza o sintetitza en la
investigació sobre tots els
diferents aspectes de la
melodia.
Usa adequadament els
termes propis del
llenguatge musical en
contextos precisos,
intercanvis
comunicatius,
descripció de processos
i argumentacions.
No usa adequadament
els termes propis del
llenguatge musical en
contextos precisos,
intercanvis
comunicatius,
descripció de processos
i argumentacions.
Usa adequadament alguns
dels termes propis del
llenguatge musical en
contextos precisos,
intercanvis comunicatius,
descripció de processos i
argumentacions.
Usa adequadament
cadascun dels termes propis
del llenguatge musical en
contextos precisos,
intercanvis comunicatius,
descripció de processos i
argumentacions.
Usa adequadament tots els
termes propis del llenguatge
musical en contextos precisos,
intercanvis comunicatius,
descripció de processos i
argumentacions.
36
38. Per última, per a l’autoavaluació, proposarem esta fitxa en la qual els xiquets exposaran
les seues opinions respecte al seu procés d’aprenentatge:
FITXA D’AVALUACIÓ
SÍ NO REGULAR
Sóc jo mateix/a el/la que aprén.
Els companys i el professor ajuden a aprendre.
L’avaluació és una ajuda per a l’aprenentatge.
Explica perquè estàs o no d’acord amb les següents frases:
• Aprendre si tinc un professor molt bo.
• La millor forma d’aprendre és treballant jo sol, sempre que dispose d’uns bons
materials de treball.
• El més important per a aprendre bé el que estudie, és que jo estiga interessat en això;
el que el professor siga millor o pitjor no té molta importància.
• Si jo tinc interés, treballe i a més puc discutir amb els meus companys i amb el
professor/a en classe les meues idees, aprendré millor les coses.
• L’avaluació és una manera de emprenyar a l’alumne.
• La qualificació que obtinc reflexa només els aprenentatges que he realitzat.
37
